Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de gener del 2022

Més arbres de la vorera tallats absurdament a Sant Just Desvern

 
Arbres víctimes dels gestors locals
El dia 27 de desembre  de 2021 el camió de les escombraries va topar amb una branca d'un d'aquests dos arbres del carrer Batista i Roca, i un contenidor va resultar malmès. La solució donada per l'Ajuntament de Sant Just va ser la tala dels dos arbres el dia 8 de gener, i ni es van molestar a buscar una nova localització als contenidors o una poda selectiva per a evitar un nou incident amb el camió de les escombraries.
 
Abans del 27 de desembre ja s'havien buidat els contenidors en bastantes ocasions i no s'havia produït cap incidència
 
Els tècnics contractats per l'Ajuntament van estar estudiant durant uns mesos la col·locació d'aquests contenidors que només es poden recollir pel costat dret del camió, i van donar com a bo aquesta localització, no ocorrent el mateix amb altres punts que si van haver de canviar la ubicació, fins i tot canviar direcció de circulació d'algun carrer. 
Contenidor malmès al xocar contra una branca de l'arbre
 
 


 

dilluns, 25 de maig del 2020

BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. QUIN CAMÍ AGAFARÀ?


Fa 50 anys el club de Roma va fer propostes per afrontar la problemàtica que representa les macro ciutats, fer un poblament racional i tenint en compte la Natura.
El lliure actuar, el deixar fer aquí i arreu del Planeta ha creat aquestes ciutats tan poblades, denses, tan difícilment governables. Ens centrarem en el cas de Barcelona que és aplicable arreu del Món. Hem arribat a quatre milions de persones Barcelona i l’àrea metropolitana, el creixement ha estat enorme. Ara ens ha vingut un virus i estem patint la dificultat de gestionar correctament la situació.
Ens diuen científics, catedràtics, economistes que tenen en compte els límits de la Terra, cal canviar. Invertir els diners que es volen introduir al sistema per anar construint una societat respectuosa amb la Natura, conscient dels límits dels recursos naturals.

Proposo, de nou, després de 50 anys, cal deconstruir Barcelona. No podem continuar creixent de manera lliure sense regulació, així arribaríem aviat a enllaçar pel Nord amb Mataró de manera continua, pel sud a Tarragona, arribant a més de sis milions d’habitants en una ciutat densa i continua. El proper problema, canvi climàtic, crisi en internet, per atacs dels pirates informàtics, altres virus, pot produir un col·lapse total.

Quin és el camí? Deconstrucció?

Fem uns apunts breus. Traslladar empreses a zones de Catalunya on crear nous nuclis o a patir dels que hi ha, fer ciutats de al voltant de 200.000 persones, pobles de 20.000 i els nuclis més petits de 2000. El pobles més petits de 2000 habitants, cal que passen a ser nuclis de segones residències. Sobraran pisos a Barcelona, els vells es derruiran i faran horts urbans i plantació d’arbres, en 20 anys, són dades aproximades, s’han de plantar 500.000 arbres fruiters i ornamentals i aconseguir dos quilòmetres quadrats d’horts urbans, baixant la població de Barcelona i àrea metropolitana a la mitat, de quatre milions a dos.

Llocs de treball per començar ja aquest camí. D’aquests euros que ara volen injectar al sistema, fer plans de construcció i instal·lació de plaques solars per tota la zona, jardineria i treballadors dels horts, construccions noves a Tortosa, al interior de Ponent. Cercant el model proposat fa 50 anys pel club de Roma.

FUTUR

Dos camins tenim al davant: seguir com ara creixent sense límits fins al col·lapse, com altres civilitzacions en la història de la Humanitat els va passar. O deconstruir per repartir el poblament de manera que es respecti el planeta i puguem afrontar millor les crisis que vindran.

Maig 2020 Arbre Agulló i Guerra

dimecres, 27 de novembre del 2019

Nova tala i poda excessiva d'arbres al passeig de la Muntanya


Amb l'arribada dels primers freds de la tardor, la brigada esporgadora ha començat les feines de tala i poda de l'arbrat de Sant Just Desvern.


Aquí veiem unes fotos de com han quedat aquests grans arbres, absolutament reduïts, i en alguns casos, per patir alguna malaltia o debilitat, han estat aniquilats de soca a ran de terra, com per exemple el magnífic exemplar de la cantonada amb C/ Sant Josep, junt la paperera.

Del tram de Sant Josep fins a la rotonda de Miquel Reverter, hi ha dues als quals se'ls ha realitzat una poda important, però de moment no els han talat.

Del tros de Sant Josep cap a l'Institut han talat un petit i han deixat un parell que sí que semblen malalts.

Al final del Ple de l'Ajuntament de Sant Just Desvern de 28 de Novembre l'Enric de CEPA/Alnus - Ecologistes de Catalunya va denunciar altre cop la despreocupació de l'administració sobre els Camps Electromagnètics i les excessives tales i podes i alhora va preguntar per la reposició dels arbres tallats. Sobre el segon punt, l'alcalde va reconèixer que algunes de les actuacions que es proposen pels tècnics, són estudiades pels regidors i limitades en part per no ser tant excessives, però que quan les arrels dels arbres topen amb les canalitzacions s'aigua, gas o llum, es veuen obligats a tallar els arbres i no reposar-los igualment en els casos de voreres estretes. A més va assegurar que ara hi ha més arbres que mai

diumenge, 2 de juny del 2019

Camps electromagnètics als carrers de Sant Just


Ja fa algun temps que entre alguns veïns de Sant Just hi ha preocupació per la excessiva contaminació electromagnètica que hi ha en alguns sectors del poble.
Són veïns de La Miranda, i han creat un web anomenat Salut i Tensió. Allà http://www.salutitensio.cat/ expliquen diverses problemàtiques i consideracions al respecte.

Per exemple, que la tala massiva dels arbres dels carrers Salut, i Batista i Roca que es va produir el 2016, amb l'excusa de l'Ajuntament que eren massa grans i podien causar danys si queia alguna branca, etc. Dos anys més tard, es produeix el soterrament de línies de Mitja Tensió de 25000V on es detecta un mal aïllament ja que les emissions electromagnètiques en alguns casos sobrepassen els límits saludables.

Podeu trobar més informació i imatges aquí

Per altra banda, els veïns ja han parlat amb l'Ajuntament i sembla que s'han de fer una serie d'amidaments per comprovar-ne els nivells.

També des de fa anys hi ha previsió de edificar i construir una nova subestació d'Endesa al sector de Can Biosca i sembla que el moment està ja molt a prop.


Efectes en la salut humana: 
- Les instal·lacions elèctriques generen un camp electromagnètic. El límit legal establert a la UE el 1999 seria aquell que fa que la Temperatura d'una cèl·lula humana augmenti 1 ºC.  
- El límit legal de radiació a Espanya és tant alt (4.5W/m2) que és impossible saltar-se'l. A Catalunya és de 2 W/m2. Es diu que el límit cautelar

dissabte, 15 de desembre del 2018

Atac als arbres reforestats per l'agrupació Alnus.

A principis de desembre de 2018, la reforestació que l'Alnus ha realitzat i mantingut des d'inicis de segle, ha sofert un atac vandàlic greu. Han destrossat uns 10 arbres ja ben desenvolupats, alzines de més de 10 anys.

Exemple de destrossa: tronc d'alzina trencat


La reforestació que l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va iniciar el 2001 al torrent de can Cortès, amb permís i col·laboració del Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament de Sant Just Desvern ja te arbres que fan més de 4 metres d'alçada. Altres però, que s'han anat sembrant o plantant fins fa pocs anys no arriben al metre. L'Alzina i el roure són de creixement lent i costa uns 6 o 7 anys que arribin als 10mm de diàmetre de tronc, si el sòl no te nutrient abundant. 
Arbres crescuts formant l'inici de la devesa

Arbre Agulló i Guerra,








encarregat del manteniment

A finals de primavera el vocal de forestació de CEPA / Alnus i encarregat de manteniment escribia aquest breu article orgullós del resultat:
LA DEVESA DE SANT JUST DESVERN - HE TINGUT UN SOMNI

Amb molta pena, l'Arbre a retratat els arbres mutil·lats i ha iniciat les tasques de recuperació i primers auxilis, deixant un tall net als troncs per a facilitar-ne el rebrot. Els arbres del gènere quercus tenen facilitat de rebrot, també en cas d'incendi si tenen suficient arrel.
Ell diu "Quan vaig a veure els arbres tinc una sensació ambivalent, en gaudeixo, i alhora pateixo per les possibles agressions. com les mares, contentes de les filles, i alhora patint pel seu futur"





Aquests són alguns dels atemptats soferts contra les joves alzines. Si algú sap qui ha pogut realitzar aquesta destrossa, agrairíem ens ho comuniques per denunciar-lo formalment.


diumenge, 23 d’agost del 2015

HE PASSEJAT PER LA VALL (23 d'gost 2015)


CAMÍ DE LA MUNTANYA

S'està reparant el camí de la Muntanya, fent nous pasos elevats per evitar la velocitat, es fa amb formigó blancquinós paregut a la sorra, s'està apelmazant la sorra (sol·lució que el grup ecologista Alnus vam suggerir per evitar la pols), s'estan plantant fustes de delimitació.
D'entrada m'ha semblat una bona obra.

PASSEIG PER LA RIERA

Les canyes invasores estant rebrotant, es veu que persones han participat en atacar el creixement, he col.laborat trencant quasi dues-centes, cal més col.laboració per evitar que la canya torni a taponar tota la riera, a la part alta s'està tancant el camí en l'indret on el camí connecta amb el Corriol dels Atmellers.

PROPOSTA A ESTUDIAR

Pels voltants de novembre fer una sortida convidant a la població ha participar en la lluita contra la canya, cal conservar aquest camí de passejada tan bonic.

Jordi (Arbre)


dilluns, 22 de juny del 2015

Un projecte per recuperar varietats de fruiters antics i omplir de biodiversitat Collserola, papallones incloses.

El tros d'en Jordi Roca, dins la finca de can Planes, a tocar de la riera de Vallvidrera, és un camp de fruiters de varietats autòctones antigues que porta 15 anys recuperant, el camp incorpora un hortet, un estany i tot un sòl semidescuidat que ha originat un prat amb moltes espècies d'herbassar i flors que afavoreixen alhora l'aparició de molts insectes, entre ells les papallones. Només en un parell de dies he identificat 26 espècies diferents de papallones diürnes (Ropalòcers) i unes 22 de Heteròcers o arnes (mal anomenades nocturnes).
De les diürnes en destacaria per escasses:l'Escac ros (Ochlodes sylvanus), el Merlet major (Pyrgus alveus), la Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i la blanqueta de la mitja lluna (Pieris mannii).
De ben segur que en una temporada es podran identificar més de 40 espècies diferents de les 71 que fins ara  s'han descobert a Collserola.
Hi ha espècies de papallones que visiten molts hàbitats i flors, i n'hi ha d'altres de molt selectes que es mouen en petits ecosistemes prop de la planta que s'alimenten les seves erugues. Aquí trobem diferents hàbitats en poc espai, envoltats d'un bosc frondós, tant mediterrani com de ribera, cadascun asociat a diferents espècies, cosa que fa de la finca un lloc privilegiat, on s'afavoreix la diversitat tant de flora com de fauna.

Aniré fent el seguiment de les papallones, i a veure que en resulta al cap d'una temporada...
De moment adjunto unes fotos:

Pieris mannii poc freqüent
Pieris napi o Blanqueta perfumada, papallona molt més comuna.
Pyrgus alveus, poc freqüent
Provablement trobarem més espècies d'heteròcers que de papallones diürnes.
Un parell d'exemples d'heteròcers:


Un veí de la finca que en un més es convertirà en Papallona reina (Papilio macaon)

dijous, 24 d’abril del 2014

La Vall no està salvada / Impliquem-nos en la protecció de Collserola...


Les administracions no avancen, ni es posen d'acord per protegir els sectors encara no edificats.
El Parc Natural de Collserola aviat definirà el seu pla de protecció i d'usos. Impliquem-nos-hi!
Dilluns 28 d'abril s'iniciarà un debat obert a tothom sobre Collserola a Sant Just Desvern.

Encara hi ha diverses amenaces i problemes que poden perjudicar la Vall, fins i tot, dins del Parc Natural de Collserola, del que hauran passat quatre anys des de la seva declaració, i encara no s'ha definit un Pla especial de Protecció, ni Pla d'usos; que probablement trigarà un any en acabar de redactar-se i publicar-se.
La Vall de Sant Just, encara amb moltes qüestions per resoldre.
Un dels problemes més greus que està patint avui la Vall i Collserola en general, és la pressió humana (sobretot de ciclistes i esportistes, però també de la massificació general), en espais sensibles i cada cop més en horaris vespertins i nocturns, quan bona part de la fauna de Collserola te el costum d'estar activa.
Per altra banda, a la Vall encara queden sectors no resolts urbanísticament, de can Gelabert a can Solanes, can Candeler, can Biosca, Bonaigua, Enher, etc. on encara es podria edificar.
Tampoc s'ha resolt el conveni que l'any 2005 l'Ajuntament i alguns propietaris de la Vall van formalitzar per requalificar i traspassar part del sostre edificatori de la vall a altres llocs.
El camí de la muntanya a Vallvidrera també està sense resoldre definitivament, i des que es va pavimentar i reasfaltar parcialment, se n'ha augmentat l'ús i es circula sovint a velocitats superiors a les permeses.
El bell paisatge de la Vall roman alterat per la gran quantitat de torres d'alta tensió, així com de les línies de distribució que cal reduir i reorganitzar per minorar el seu impacte. La proposta governamental consisteix en fer passar la MAT travessant la serra i instal·lant una subestació als voltants de la plaça Mireia.

Hi ha qüestions prioritàries a resoldre, i altres menys rellevants, i de ben segur que sorgiran altres temes en el debat del 28 d'abril a l'Ajuntament, per això cal que hi participem, quants més millor per opinar de com volem la Vall i que hi podem

dissabte, 8 de febrer del 2014

17 anys de projecte de reforestació al torrent de can Cortès (Collserola)

Una gran joia, és el que se sent al constatar el lent però efectiu créixer de les alzines i roures, que fa molts anys vam trasplantar al torrent de can Cortès, després d'haver sembrat en ampolles i garrafes aglans que havíem collit de la mateixa vall de Sant Just, i on havien nascut i desenvolupat els petits arbres un o 2 anys.
Desbrossada febrer 2014
El paisatge en un primer moment, l'any 1999 era força erm, bàsicament pasturat i amb deixius d'oliveres, ametllers i ginestes que s'anaven imposant.
Actualment, i des de fa alguns anys, les bardisses han cobert bona part dels arbres, i és necessari que fem desbrossades periòdiques per retornar la llum als joves arbres que fan de 30 cm a 3 metres d'alçada, atès en molts casos els esbarzers, les ginestes i altres brolles els cobreixen.

Petit nesprer plantat
El dissabte 8 de febrer es va fer una segona desbrossada. Els activistes de l'Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya, amb la col·laboració dels voluntaris del parc de Collserola i algun col·laborador santjustenc més, vam dedicar mig matí al retrobament amb els arbres plantats fa temps. Al final, vam tornar a sembrar directament algunes aglans, i trasplantar i protegir un petit nesprer, que farà companyia als dos grans nesprers que hi ha a l'inici del torrent.
Alguns d'aquests arbres fan molt de goig, atès han pogut créixer bé, i estan consolidats. Altres en canvi, encara son petits o han patit mutilacions i vandalisme.
L'important és l'alegria que ens aporta realitzar aquesta tasca, de plantar i cuidar arbres, i alhora veure com es va transformant el paisatge amb els anys, i més que canviarà d'aquí a 15 anys, quan podrem començar a intuir i gaudir d'un petit bosquet mediterrani. 

Aquí podeu gaudir de l'àlbum de fotos de la desbrossada i la colla... així com d'anteriors activitats naturalistes...
Activitats naturalistes i ecologistes
--
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960

divendres, 10 de gener del 2014

Parc o pisos al sector de can Sagrera - Parla el veinat...

En relació a l’article publicat al blog en data 1 de juliol de 2013 ens agradaria fer algunes matisacions:
Vista del parc des del Passeig de can Sagrera

L’Ajuntament de Sant Just Desvern va aconseguir el terreny situat al Passeig de Can Sagrera 1 com a cessió GRATUÏTA d’una empresa constructora per tal que des de l’Ajuntament li donessin els permisos pertinents per la construcció de pisos al carrer Real I i amb la condició OBLIGATÒRIA  d’esser destinat a zona verda, segons el projecte d’adequació establerta al planejament. A més a més el que va fer l’Ajuntament va ser signar un conveni amb Altamira Santander Real Estate, S.A., promotor de les obres, de data 1 de març de 2012, segons el qual l’Ajuntament rebia la quantitat de 293.107,62 € i es comprometia a executar (amb data límit de 11 de juliol de 2013) pels seus propis medis l’adequació del terreny a parc públic de la zona verda, cosa que evidentment no ha fet. El que si ha fet és cobrar els quasi tres-cents mil euro per destinar-los a d’altres obres al municipi, cosa que és manifestament il.legal, ja que els diners que provenen d’una unitat d’actuació no poden destinar-se  a d’altres usos (són “finalistes”, en llenguatge d’advo

dilluns, 1 de juliol del 2013

Es modifica el projecte d'urbanització de la zona verda de can Sagrera

Ens fem ressò de la notícia publicada per Ràdio Desvern al respecte del que vam publicar el passat mes d'abril sobre can Sagrera
Estem contents que l'Ajuntament modifiqui el projecte d'urbanització del sector a la baixa, tot i que això no servirà per salvar la majoria d'arbres. És una pena que es perdi aquesta àmplia zona verda.





Totes les notícies han estat elaborades pels serveis informatius de Ràdio Desvern.
Per a qualsevol suggeriment o comentari podeu contactar amb nosaltres
al telèfon 93 372 36 61 o enviar-nos un e-mail: informatius@radiodesvern.com
L’Ajuntament de Sant Just ha modificat el Pla General Metropolità que inclou la zona de Can Ginestar i del passeig Sagrera.
És el que avança La Vall de Verç aquest mes de juny. Un grup de veïns, amb dues-centes signatures de suport, reivindicava alguns canvis en el pla inicial, que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d’alçada al “triangle Chinchilla” del passeig Sagrera, al costat de l’anomenat “Xiringuito”. Ara, l’edifici només s’alçarà fins a la meitat.

Al ple de gener, recordem-ho, es va aprovar per unanimitat el pla inicial, que consistia en fer una permuta de solars: el del pàrquing de Can Ginestar per la zona verda que hi ha al costat del “Xiringuito”. Com que l’Ajuntament no vol que es construeixi on hi ha al pàrquing de la casa de cultura per no tapar les vistes, va comprar el terreny fa temps.

Amb l’aprovació inicial del pla al gener, la idea era que, en un futur, es poguessin construir una vintena d’habitatges lliures al Passeig Sagrera enlloc de fer-ho on hi ha al pàrquing de Can Ginestar. Ho explicava al febrer l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Josep Perpinyà.

La idea inicial del consistori era construir un edifici al costat del “Xiringuito” de 17 metres d’alçada però, finalment, segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Pere Joan Deniel, a La Vall de Verç, serà de gairebé la meitat. A més, la reivindicació dels veïns ha fet que s’hagi augmentat el nombre de pisos que seran protegits: del 30% previst al principi ara s’estableix que seran la meitat dels que es construeixin, el 50%.

dilluns, 6 de maig del 2013

FA UN ANY, LA MOBILITZACIÓ POPULAR VA SALVAR DOS ARBRES CENTENARIS

Roures mutilats, rebrotant
A la finca situada a la Rambla cantonada Catalunya, volien talar tres arbres quasi centenaris, van mobilitzar-se moltes persones del poble, posant pancartes, fent e-mails a l'Ajuntament, el dia que s'anava a procedir vam estar presents fent fotos que encara romanen a la WEB, va vindre el regidor i es va procedir a paralitzar la tala. Després de negociacions es va aconseguir que dos dels arbres continuessin vivint. Ara veiem que els han talat molt, comencen a sortir noves branquetes amb fulles. Nosaltres estem contents de la sensibilitat que hi ha al poble per defensar la Natura.
L'excusa per tallar els arbres era que farien massa ombra a la casa que pretenien construir fa un any. Actualment el solar està igual i no s'ha edificat res de moment.

Arran d'aquest fet el regidor Pere-Joan Deniel es va comprometre a fer un catàleg d'arbres singulars a Sant Just, repetides vegades hem preguntat com va?... la resposta ha estat que s'està fent i que ha de passar pel ple municipal i llavors es publicarà. Avui ja estem a maig de 2013, a passat un any i tornem a preguntar pel tema alhora que esperem una resposta més clarificadora.



Ara fa un any els roures estaven exuberants.
Maig del 2013

Jordi Frederic Agulló i Guerra
Oleguer Farràs Jané

--

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/    Bloc Opció Natura
·····················································································
Seu central CEPA  C/ Bruc 91, 4-1 08009 Barcelona.
Telèfon 93 680 27 51 -  Fax 93 668 61 07
e-mail: info@cepa.cat
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/


dimarts, 30 d’abril del 2013

Acord municipal per edificar una zona verda de Sant Just Desvern, altre cop.


El passat mes de febrer, l'Ajuntament de Sant Just Desvern amb el suport de tots els grups polítics, va aprovar inicialment una proposta de pla urbanístic per edificar a una zona verda de la finca de can Sagrera 1. En aquest espai encara es conserva una part dels tradicionals conreus d'ametllers de la Vall de Sant Just, de la qual en gaudeix diversa fauna, sobretot ornitològica.
Zona verda de can Sagrera
La idea és reprogramar petits sectors dels entorns de can Ginestar, actualment urbanitzables segons el Pla General Metropolità, però no edificables cadascun, degut a les seves reduïdes dimensions. Aquests sectors es programarien com a zona verda. A canvi, es traslladaria la suma del sostre edificatori a la zona verda de can Sagrera, on s'edificaria un bloc de pisos de planta baixa+4, amb una alçada d'uns 17m.
Resulta que aquest solar i zona verda de can Sagrera l'any 2007, l'ajuntament es va comprometre a arreglar-lo segons conveni i a obrir-lo al públic per al gaudi de tothom com a zona verda. I ara, gairebé 5 anys després de l'incompliment, pretén edificar-hi.
Un cop més, l'Ajuntament no realitza cap procés de participació ciutadana convidant al veïnat afectat i la ciutadania a opinar sobre la proposta abans d'aprovar-ho. Tan sols es limita a publicar-lo oficialment un cop aprovat.
Zona verda de can Sagrera des del C/Miquel Reverter
Per altra banda, la zona verda de can Sagrera conserva en els seu subsòl restes romanes que caldrà que siguin estudiades i valorades pels experts, i aquests decidiran si cal traslladar-les o deixar-les al seu lloc; i per tant, es podria no permetre la edificació. No te sentit reprogramar un sector que no te garantida la seva edificació.
CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya dona suport al veïnat que ha presentat les al·legacions i demana que no s'edifiqui aquest sector, alhora que es conservin el la mesura del possible a la zona verda tots els ametllers, que són també patrimoni cultural del poble.
+ info enllaços:

-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/
·····················································································
Seu central CEPA  C/ Bruc 91, 4-1 08009 Barcelona.
Telèfon 93 680 27 51 -  Fax 93 668 61 07
e-mail: info@cepa.cat
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/

dilluns, 18 de febrer del 2013

Pencada Forestal

Iniciant la desbrossada
El dissabte 16 de febrer Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya vàrem fer una activitat al torrent de can Cortès. L'anomenàrem "Pencada forestal". Vàrem participar 16 persones, 6 d'ells voluntaris del Parc de Collserola, amb una capacitat de treball espectacular, tothom vam participar d'aquest ritme, amb bones eines aportades pels serveis del Consorci del Parc Natural de Collserola. Vam fer un aclariment de la zona on els darrers 15 anys hem anat reforestant, atès les bardisses havien envaït els roures i alzines plantats. Vam podar els arbres a un terç i treure les herbes i bardisses que impedeixen o limiten el creixement dels arbres. Vam trobar 12 arbres que romanien mig ofegats al bell mig de les herbes, limitant el seu creixement. Un munt de brossa orgànica resta com a testimoni del treball, els serveis de l'Ajuntament de Sant Just l'esmicolaran per ésser matèria orgànica que enriqueix la capa edàfica de la zona.

La colla pencaire, es va endur de propina una bossa de roba ecologista - Torrent de can Cortès
Agraeixo la participació de totes les persones, i a l'octubre hem quedat que tornarem a fer una altra "pencada"

Jordi Frederic Agulló i Guerra  
Responsable de forestació del grup ecologista de Sant Just

Enllaços:

dijous, 7 de juny del 2012

Els 2 roures es salven, sàvia reflexió final.

L'Ajuntament ha informat que els propietaris han reflexionat després de la trobada en que els vam demanar que no tallessin els arbres, i finalment es conformen a respectar els roures de la finca del carrer Catalunya, l'alzina que està entre els dos grans roures no tindrà la mateixa sort, i serà tallada per aclarir l'espai i afavorir l'entrada de llum a les futures cases. Els roures es podaran també per que facin menys ombra. I quan ja visquin a les cases i comprovin si estan confortables o no amb els arbres al seu pati, acabaran de decidir. La opció de la tala no està descartada completament, a la llarga. Però esperem que un cop instal·lats, sàpiguen apreciar les bondats dels arbres.

dimarts, 22 de maig del 2012

Què serà finalment dels arbres centenaris..?


Continuant on ho vam deixar, vam assistir a la reunió el passat dilluns 21 de maig, convocada per l'Ajuntament amb la presència del propietari de la finca i representant legal, que no estaven avisats que també hi seriem els qui havíem iniciat la campanya per salvar els arbres, inclosos jardiners del poble i un representant del gremi de jardiners.
A dia d'avui els arbres encara són al seu lloc i hi ha esperança que hi romanguin.
Entre tots vam intentar fer reflexionar als propietaris sobre els beneficis de conservar l'arbre a la seva finca i el valor natural i patrimonial que ofereix per si mateix, així com de la possibilitat de modificar parcialment el disseny de les cases si és necessari per aprofitar més la llum. També es va parlar de la possibilitat de podar parcialment l'arbre o fins hi tot de trasplantar l'exemplar per assegurar la seva pervivència, cosa que l'Ajuntament no vol assumir ja que no li compet. El que sembla clar és que l'alzina que està entre els dos roures està sentenciada, la resta queda obert... i es recomana no tenir pressa per realitzar la tala i així comprovar quina llum permet passar els roures tant a l'estiu amb la capçada densa com a l'hivern sense fulles.

En fi, l'Ajuntament reconeix que l'ha cagat per manca de previsió, i segons assegura ara està amb les mans lligades, i no pot fer més que restar com tots nosaltres a l'expectativa del canvi d'opinió dels propietaris i futurs residents. Mentrestant s'ha iniciat un treball per tenir un catàleg d'arbres exhaustiu i assignar-los la protecció deguda mitjançant la modificació de les ordenances municipals. Segons el regidor d'urbanisme, això pot trigar un any com a mínim.
Esperem poder continuar gaudint d'aquests i molts altres arbres la resta de la nostra vida passejant pels carrers de Sant Just Desvern. Cepa/Alnus -Ecologistes de Catalunya, anirem fent el seguiment d'aquest cas, i del futur catàleg de patrimoni natural.

dimecres, 16 de maig del 2012

Els arbres centenaris en perill altre cop

L'Ajuntament cedeix i diu que no pot obligar al propietari a respectar els arbres de la seva finca.

Avui, l'Ajuntament de Sant Just Desvern ha enviat un correu als qui els va demanar que salvessin els arbres centenaris de la finca del carrer Catalunya, afirmant que no poden fer res per aturar la tala:

"L'Ajuntament està seguint el tema amb la propietat de la finca, amb la finalitat que reconsideri la intenció de talar els dos roures i desisteixi de la petició efectuada en la llicència d'obres. L'administració pública no té facultat jurídica per actuar dins de la propietat privada; en el nostre cas, conscienciats amb amb la preservació de de l'arbrat, s'ha intentat en reiterades ocasions -des que la propietat sol.licita la llicència d'obra a la finca i aquests dies quan ha iniciat els primers treballs d'obra- que consideri altres possibilitats que no comportin la tala dels dos arbres. Hem comentat el fet amb el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat que hi pugui intervenir; la resposta resulta la mateixa que en el cas de l'administració local, és a dir, l'administració no pot intervenir en decisions com aquesta que es produeix dins d'una finca privada.
Agraïm el seu interès i els seus suggeriments en la millora del nostre Municipi. Ajuntament de Sant Just Desvern"
Està clar que l'Ajuntament no entén el que significa salvaguardar el PATRIMONI, independentment de qui sigui la "propietat". És una excusa massa fàcil dir que l'administració no pot actuar dins una propietat privada. Perquè els privats no estan al marge de les lleis. Precisament, en la Llicència d'obres és on l'administració ha de regular l'activitat del privat. És aquí on es poden posar els condicionats que calguin. Si és considera que aquests arbres monumentals són Patrimoni Local, o hi ha voluntat que així sigui, es pot condicionar la llicència d'obres que no es poden talar, és més, el propietari els ha de cuidar adequadament sota risc d'una multa considerable. Aleshores, el propietari s'ha d'ajustar als condicionants de la Llicència d'Obres. No val a dir que les Administracions són impotents. Tenen tot el poder i el deure d'actuar per a protegir el patrimoni.
_______
El proper dilluns 21 de maig es farà una reunió informativa a la sala de plens de l'Ajuntament on s'explicarà quina és la situació, l'interès dels propietaris i les gestions de l'ajuntament, es mirarà d'intercedir si es possible, Cepa/Alnus -Ecologistes de Catalunya hi serem presents junt amb altres impulsors de la campanya per salvar els arbres... 
Tothom interessat en salvar els arbres està convidat a fer presència davant l'Ajuntament de 19 a 20h.
REFLEXIONS PER ACTUAR EL DILLUNS
a) Cal que l'Ajuntament faci un catàleg d'arbres de més de 80 anys a fi i efecte  que quan demanin una llicència d'obres, posi les condicions per que no tallin els arbres.
b) Cara 1 de la moneda és positiu que l'Ajuntament a donat la cara i aturat provisionalment la tala.
És negatiu que no tingui el catàleg d'arbres i hagi signat la llicència d'obres.
c) Què podem fer:
Argumentar que el dret a la propietat privada és sotmès al be comú quan hi ha interessos col.lectius, carreteres etc, el dret a la propietat privada no dona permís per exemple a contaminar el sol propi etc. Per tant nosaltres considerem que talar arbres centenaris que no molestin, ni estan malalts és atentar contra la Natura, casa de tota forma de vida, humans, animals, arbres etc. Per tant demanem als propietaris que reconsiderin la situació, subsidiariament si no ho fan proposem fer una campanya per declarar-los persones no grates i omplir de cartells i pancartes, ara i al llarg del temps la zona, declarant-los no grats al poble-ciutat.
D'altres accions:....
 
Jordi Agulló

dilluns, 7 de maig del 2012

Gràcies per salvar els arbres centenaris

La difusió que ha fet Cepa/Alnus -Ecologistes de Catalunya de la campanya per aturar la tala dels arbres centenaris i la participació ciutadana enviant correus a l'Ajuntament de Sant Just Desvern ha fet reaccionar als nostres gestors.

Avui 7 de maig, hem fet acte de presència al C/ Catalunya al voltant de les 8 del matí, les màquines ja estaven en funcionament però de seguida ha arribat la policia i el regidor d'urbanisme Sr. Pere Joan que en nom del govern municipal, ha ordenat la paralització de la tala de dos roures centenaris i una alzina de més de 80 anys, aixecant acta allà mateix davant el responsable de l'obra.  i en espera d'aprovar un decret municipal que ho aturi definitivament. El regidor alhora s'ha compromés a fer un inventari d'arbres centenaris al poble-ciutat per evitar que torni ha passar un desajust com aquest, donant  un permís d'obres sense adonar-se que volen talar arbres monumentals.
La retroexcavadora en acció


Personats enllà com a representants d'ALNUS-CEPA , hem rebut una còpia de l'acta que ha fet la guardia urbana i de paraula el compromís del regidor de fer el inventari d'arbres.

La policia aixecant acta amb el regidor i el responsable de l'obra
Agraïm doncs a la gent que va iniciar la mobilització i penjar les pancartes de socors davant dels roures, a la finca del C/ Catalunya, i que ens va fer mobilitzar a molts altres, així com les entitats com l'AAVV de Sant Just que també s'han pronunciat en contra de la tala, i sobretot a la gent que ha enviat els correus que han fet posar una mica nerviosos als responsables municipals, als que hem d'agrair la reacció final i exigir també que siguin més  rigorosos amb les seves actuacions respecte als arbres i la natura en general, alhora que vigilin al concedir certs permisos d'obra.

Esperem poder continuar gaudint d'aquests i molts altres arbres la resta de la nostra vida passejant pels carrers de Sant Just Desvern.

Jordi Agulló i Guerra i Oleguer Farràs Jané
en nom de Cepa/Alnus -Ecologistes de Catalunya.


La notícia publicada a Ràdio Desvern
http://www.radiodesvern.com/santjust/veure_noticia.htm?nid=3519&mes=5&any=2012

diumenge, 6 de maig del 2012

Actuem per evitar la tala dels arbres centenaris.

Evitem la desfeta, aturem la tala dels arbres gegants

Aquest dilluns a les 8 del matí cal actuar per aturar la tala dels roures. Es convoca una concentració popular per demanar que salvin aquests arbres centenaris.

El dret a la vida d'aquests arbres majestuosos està qüestionat pel fet de fer massa ombra a les cases que es volen construir al costat, les administracions no són capaces de regular i protegir la vida dels arbres centenaris, la propietat privada passa pel davant i les llicències d'obres s'han concedit sabent la intenció de destruir aquestes formes de vida meravelloses.

Sembla que en aquest cas el propietari te la última paraula, però amb el vistiplau o aquiescència de l'Ajuntament de Sant Just Desvern que no sembla tenir intenció d'aturar-ho tot i que creu que la obra no és incompatible amb la preservació dels arbres.

Un dels signes distintius de Sant Just Desvern és precisament la gran quantitat d'arbres dels carrers i les finques privades que embelleixen el conjunt, i són de gran utilitat, donant allotjament i aliment a altres animalons (sobretot ocells), regulant la temperatura a l'estiu, milloren la qualitat de l'aire, etc.

Troba el teu motiu per actuar i sonar suport a la preservació d'aquests arbres.
Dilluns 7 de maig a partir de les 8 del matí al C/ Catalunya cantonada Rambla de Sant Just. Concentració popular.


Envia un correu a l'alcalde alcalde@santjust.cat i a l'ajuntament ajuntament@santjust.cat per demanar-li que actuï i no permeti la tala dels arbres. Copia o modifica el text següent:


Títol: Actueu per salvar els arbres centenaris


Sr. Alcalde de Sant Just, em preocupa molt que no facin res per aturar la tala dels roures centenaris de la finca del C/ Catalunya.  Cal que faci el que estigui a les seves mans per impedir la tala dels arbres i preservar-los.


Nom i DNI

dissabte, 5 de maig del 2012

Salvem els arbres centenaris que volen talar a Sant Just Desvern


A una finca privada del carrer Catalunya cantonada Rambla, dos roures i una alzina centenaris poden ser talats si el propietari no canvia d'opinió.

La gent s'està començant a mobilitzar per denunciar i aturar la tala d'uns arbres centenaris de port majestuós. Aquest mateix dilluns es podria efectuar la desfeta.

El propietari vol dividir la finca en dos i, en la planificació d’enderrocament que ja s'ha efectuat, s’incloïa la tala dels arbres. El propietari te autorització legal, tot i que l'Ajuntament li ha fet recomanacions de no efectuar la tala defensant que es pot construir el que volen sense necessitat d'eliminar els arbres.