Nova tala i poda excessiva d'arbres al passeig de la Muntanya

Amb l'arribada dels primers freds de la tardor, la brigada esporgadora ha començat les feines de tala i poda de l'arbrat de Sant Just Desvern.

Aquí veiem unes fotos de com han quedat aquests grans arbres, absolutament reduïts, i en alguns casos, per patir alguna malaltia o debilitat, han estat aniquilats de soca a ran de terra, com per exemple el magnífic exemplar de la cantonada amb C/ Sant Josep, junt la paperera.

Del tram de Sant Josep fins a la rotonda de Miquel Reverter, hi ha dues als quals se'ls ha realitzat una poda important, però de moment no els han talat.

Del tros de Sant Josep cap a l'Institut han talat un petit i han deixat un parell que sí que semblen malalts.

Al final del Ple de l'Ajuntament de Sant Just Desvern de 28 de Novembre l'Enric de CEPA/Alnus - Ecologistes de Catalunya va denunciar altre cop la despreocupació de l'administració sobre els Camps Electromagnètics i les excessives tales i podes i alhora va preguntar per la reposició dels arbres tallats. Sobre el segon punt, l'alcalde va reconèixer que algunes de les actuacions que es proposen pels tècnics, són estudiades pels regidors i limitades en part per no ser tant excessives, però que quan les arrels dels arbres topen amb les canalitzacions s'aigua, gas o llum, es veuen obligats a tallar els arbres i no reposar-los igualment en els casos de voreres estretes. A més va assegurar que ara hi ha més arbres que mai

Els 2 roures es salven, sàvia reflexió final.

L'Ajuntament ha informat que els propietaris han reflexionat després de la trobada en que els vam demanar que no tallessin els arbres, i finalment es conformen a respectar els roures de la finca del carrer Catalunya, l'alzina que està entre els dos grans roures no tindrà la mateixa sort, i serà tallada per aclarir l'espai i afavorir l'entrada de llum a les futures cases. Els roures es podaran també per que facin menys ombra. I quan ja visquin a les cases i comprovin si estan confortables o no amb els arbres al seu pati, acabaran de decidir. La opció de la tala no està descartada completament, a la llarga. Però esperem que un cop instal·lats, sàpiguen apreciar les bondats dels arbres.

Un gest per salvar uns arbres de la nevada

El passat dilluns vam gaudir d'una nevada poc usual a Sant Just, no gaire forta, comparant-la segons diuen amb la del 1962, que va cobrir de neu més d'1m d'alçada tota la metròpoli i es va trigar setmanes a normalitzar-se la situació. La nevada de l'altre dia va comportar petites molèsties en general, i també el trencament de moltes branques d'arbres i arbustos que al retenir la neu, multipliquen el seu pes i acaben cedint i caient a terra.

Davant de casa i a l'entorn dels pisos de can Candeler l'ajuntament va plantar uns arbres exòtics molt macos, perennifolis, amb unes floretes grogues molt petites d'aspecte semblant a les mimoses. Els troncs i branques són bastant esquifits i amb les ventades s'inclinen i retorcen amb facilitat. Encara menys, estan preparats per nevadetes suaus com la de dilluns. Amb la nevada es veia clar que acabarien caient, algunes branques fregaven gairebé el terra, 1,5m per sota del que és natural en repòs.
Una branca va fer crec i es va partir, així que em vaig decidir ràpid a intentar salvar els 3 arbres del davant abans no patissin més danys.
Vaig treure l'escombra pel balcó primer, i vaig anar traient el gruix de neu a cops, vaig haver de baixar al carrer per completar la operació i mica en mica anar retornant els arbres a la postura inicial, dreta. Vaig repetir l'operació 2 cops més durant les 3 hores que va durar la intensa nevada i sort que es va aturar, que si arriba a continuar tota la nit no s'en salva ni un...
El resultat al dia següent feia goig,  els tres arbres estaven formosos, tot i una branca caiguda d'un d'ells.

En canvi, molts altres del l'entorn havien patit conseqüències més greus. En aquest cas, un petit gest particular ha salvat uns arbres, la qual cosa també em suposa una satisfacció personal.

Però la història continua el dia següent, quan passa la brigada de jardineria a treure les branques caigudes, i aprofita per podar unes quantes branques dels arbres que no van caure i no estaven malmeses.
Una esporgada no fa mal a ningú...

Dos dies més tard torna a passar i mig brancam de cada arbre desapareix!!!

Pobres arbres, això si que sembla una mutilació... però que hi farem, segur que es revifaran amb força aquesta primavera¿?

Oleguer