Denúncia ecologista pel projecte de Mas Lluí: acusacions de vulnerar la normativa ambiental europea

El projecte del pavelló poliesportiu i la reordenació del Camí de la Salut a Sant Just Desvern ha obert un nou front de controvèrsia. La Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar una denúncia urbanística contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, denunciant greus irregularitats en la tramitació ambiental del projecte.

Segons el document, el consistori va aprovar definitivament l’actuació —que inclou un pavelló, un aparcament i la desviació del camí a la zona de Mas Lluí— sense haver avaluat les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, un requisit legal obligatori en casos que poden afectar espais protegits.

Un projecte a tocar de Collserola

L’àmbit d’actuació és especialment sensible, ja que limita amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Això implica que qualsevol projecte amb potencial impacte ha de ser analitzat amb criteris científics rigorosos per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies.

La denúncia sostenia que aquesta avaluació no s’ha fet. En el seu lloc, el projecte es recolza en un informe del Consorci del parc que conclou que no hi ha impactes significatius. Però els ecologistes qüestionen aquest document: asseguren que no té base científica suficient ni ha estat elaborat per l’òrgan ambiental competent.

Alertes sobre impactes ambientals

Per reforçar la seva posició, la denúncia incorpora un informe pericial independent (2025) que dibuixa un escenari molt diferent. Segons aquest estudi, el projecte podria provocar:

• Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de connectivitat ecològica

• Augment de contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica

• Afectacions a fauna protegida (mamífers, aus i ratpenats)

• Alteracions del paisatge i del funcionament natural del sòl

Els experts conclouen que no es pot descartar cap impacte significatiu i que, per tant, l’avaluació ambiental era obligatòria.

Possible nul·litat i petició de paralització

La denúncia anava més enllà i apuntava que aquesta manca d’avaluació podria comportar la nul·litat de ple dret de l’aprovació del projecte, en vulnerar normativa estatal i europea, inclosa la Directiva Hàbitats.

Davant d’aquest escenari, es demanava: la suspensió immediata de les obres. la revisió completa del projecte, la restitució de la situació original i l’adopció de possibles sancions.

També es reclamava com a mesura cautelar la paralització urgent de qualsevol actuació per evitar danys irreversibles a l’entorn. Cosa que es va fer efectiva.

Un cas que posa en qüestió la gestió ambiental municipal

Aquest episodi se suma a altres qüestions recents que afecten la gestió territorial a Sant Just. Més enllà del cas concret, la denúncia posa el focus en un problema de fons: si els procediments ambientals s’estan aplicant amb el rigor que exigeix la legislació europea.

En un municipi amb una forta pressió urbanística i amb la proximitat d’un espai tan sensible com Collserola, la manca de garanties ambientals no és un detall menor. El cas de Mas Lluí podria acabar tenint recorregut legal i marcar un precedent sobre com —i fins a quin punt— es respecten els límits ecològics en el desenvolupament urbà local.

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya lamenta que el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola doni el vistiplau a projectes urbanístics que impacten clarament en el medi, sense qüestionar-los ni advertir sobre correccions necessàries, atesa la vinculació directa dels alcaldes en l'òrgan executiu d'aquest.

Continua la destrucció de la natura dins el parc de Collserola

Fa alguns dies que les màquines arrasen de nou un altre sector del Mas Lluí, dins el pla especial de Collserola, i al límit del nou parc Natural aquest cop per a construir-hi un nou Club de pàdel. 

Destrossa de Collserola per fer un pàdel al sector Mas Lluí 2 - Foto: Anna Muñoz Curcó

Un es pregunta el sentit de tot plegat? Per una banda tenim el nou complex esportiu de can Mèlich (encara en construcció) que es menja des de fa anys un bon tros del Parc de Collserola a ran de la riera, i que entre les seves intal·lacions esportives ja inclou des del 2010 noves pistes de pàdel. Però es veu que el pàdel te tant èxit a Sant Just Desvern, que hi ha la necessitat de construir un club específic per als amants d'aquest esport, a menys d'un quilòmetre de l'altre, i també al límit del Parc Natural, carregant-se part del pre-parc inclòs en el PEPCo  o Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Parc de Collserola.

El nou complex de Pàdel fa 10.620m2 (del carrer Comte Vilardaga a Cinta Amigó). La construcció es farà en 2 fases, la primera es preveia enllestir-la cap a març del 2015.

Maqueta del futur Club de Pàdel Sant Just, ubicat al Mas Lluí.

Evidentment, tot és legal, és degut a la voluntat del nostre govern municipal, presidit per un alcalde que alhora és el vicepresident executiu del Consorci del parc Natural de Collserola i no li tremola el dit a l'hora de signar la concessió.

S'ha de dir que la planificació urbanística des de fa molts anys, ja assignava a aquest sector un desenvolupament futur, que mai va ser qüestionat per el govern tripartit dels anys 2000. Tot i que alguns anys més tard, si van fer algun esforç per salvar altres sectors de l'altre banda de la Vall de Sant Just.

Ara l'únic que podem fer és continuar queixant-nos, i recordar que nosaltres l'Alnus, ja ho havíem advertit i estava sentenciat des de principis dels 2000 (veure Informe negatiu del Pla urbanístic del Mas Lluí * Març 2002). I que ja l'any 2006 li vam fer un enterrament simbòlic.

Plànol de la Concessió signat

De totes maneres, nosaltres insistim en la manca de transparència legal que continua sent la base de la nostra democràcia, tant municipal, com nacional, i contra la que cal lluitar des de la societat civil, exigint informació oberta a la població, amb debat, sobretot en qüestions com són l'urbanisme i la protecció de l'espai natural.

Ens temem que no serà l'últim cop que haurem de lamentar més destrucció de l'espai natural de la Vall de Sant Just. Encara hi ha diversos sectors susceptibles de ser edificats.


Oleguer Farràs
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat

POSEM ORDRE A COLLSEROLA

Cal regular la massificació, esportistes, i sancionar els comportaments incívics, així com les activitats nocturnes al parc fora dels espais pertinents.

Esportistes, cada cop més nocturns, poden  interferir en els
 hàbitats i costums de la fauna sense ser-ne conscients

Cada cop és més comú que els esportistes entrin al Parc Natural (PN) de Collserola per anar en bici, a córrer, i a entrenar-se. Consideren que tenen un gran camp d'esports gratuït al seu abast i el recorren gaudint de la natura. No acostumen a pensar que dins el PN hi ha fauna que també necessita el seu espai (mussols, genetes, toixons, rosegadors, etc), i degut a la massificació del parc, només restava tranquil·la per sortir al capvespre i durant la nit per alimentar-se i relacionar-se.

La geneta, animal nocturn

Avui dia, aquesta tranquil·litat nocturna es trenca sovint, degut a que molts esportistes opten per sortir quan es fa fosc, equipats amb fars potents a les bicis, o frontals per córrer, i no circulen només per les pistes, sinó que ho fan també per camins i corriols estrets (en bici està prohibit per la normativa del parc).

El toixó, animal de costums
nocturns a Collserola

El Consorci del PN de Collserola és un dels responsables còmplice d'aquesta invasió d'esportistes

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

COLLSEROLA ASSETJADA PER LA FREQÜENTACIÓ EXCESSIVA

El Consell consultiu del Parc Natural de Collserola, considera que la massificació i freqüentació a Collserola poden tenir un efecte negatiu al medi natural i insta a la direcció a que prengui mesures per regular i restringir en cas necessari les activitats que s'hi realitzen.

Les reunions del Consell consultiu són bianuals.

El 1993 s'estimaven 1.000000 de visitants a l'any, el 2008 l'estudi de Freqüentació i mobilitat del Parc de Collserola realitzat per la fundació Abertis amb l’IERMB n'estimà 2.100000. A l'actualitat es compta que es superen els 2.500.000 i cada cop es realitzen més activitats col·lectives, esportives i fins i tot competitives.

Diversos estudis advertien que la sobre-freqüentació suposa un impacte negatiu real al medi natural, per exemple la Diagnosi ambiental al Parc de Collserola (Universitat Autònoma de Barcelona - Diputació de Barcelona) l'any 2008 concloïa “el fet de ser la serra de Collserola un espai natural amb taques de desenvolupament urbà difús, unides a través de grans eixos viaris, ha promogut una freqüentació del parc excessiva i poc regulada”. També que “El Pla especial del parc no ha estat capaç de garantir la conservació de la biodiversitat atesa la destrucció de molts hàbitats del parc amb elevat valor ecològic. A més, en no promoure zones de transició entre l’ambient urbà i el parc, ha estat incapaç d’evitar el procés de fronterització que s’ha anat consolidant durant els últims anys.” 

La direcció tècnica del Consorci és conscient que l'excessiva freqüentació pertorba els ecosistemes naturals i afirmava que “s'ha registrat una disminució del nombre d'espècies, com ara d'aligots i astors, i hi ha hagut un nombre elevat d'atropellaments, tant en els camins asfaltats com en els de terra, on sobretot el pas de bicicletes ha provocat l'atropellament d'amfibis”

Tot i això, des del Consorci del Parc Natural s'ha anat potenciant l'ampliació i millora de vials i camins, així com la senyalització per afavorir que encara més gent faci de Collserola el seu espai de lleure on gaudir de la natura. El fet és que tal com explicita la Diagnosi del 2008, la natura se'n ressent i fins ara no s'ha actuat prou per tal de minimitzar aquest impacte humà sobre el medi.

Debat sobre la freqüentació al Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC) porta més de 12 anys advertint de la degradació de Collserola i la necessitat urgent que es protegeixi i vetlli pel manteniment i millora dels seus ecosistemes. L'any 2005 es va aconseguir iniciar la tramitació de la declaració de Parc Natural, que no es va aprovar fins l'octubre del 2010 i des d'aleshores no s'ha fet gaire per canviar la situació. El nou Pla Especial que podria actualitzar les normatives i aturar la degradació del Parc pot trigar encara més d'un any a aprovar-se i la direcció del Parc és incompetent, i diu no tenir mitjans per fer complir les ordenances.

Mentrestant pressionats per tota mena d'entitats esportives que volen fer competicions a Collserola, s'autoritzen esdeveniments, curses i competicions o marxes esportives multitudinàries, caminant, corrents o les més impactants en bicicleta, en ocasions travessant corriols o pistes estretes, en espais naturals sensibles i provocant forta erosió, pertorbació de la fauna (en alguns casos nidificant), etc. Aquest fet és sistemàtic també quan molts grups de ciclistes organitzen sortides per zones indegudes com torrenteres i senders. Cada cop més gent fa esport al Parc al vespre o a la nit, quan la fauna terrestre aprofita per la seva activitat, i fins i tot el Consorci autoritza curses i activitats nocturnes.

Un de tants ciclistes que van per torrenteres: Delinqüent

Com a portaveu de la PCDC considero que Collserola rep massa visitants, s'hi autoritzen activitats impròpies d'un espai natural protegit i no s'aplica la normativa, deixant que vàndals i delinqüents campin per tot arreu sense que ningú vetlli pel bon estat del Parc Natural.

Cal fer un tomb radical a aquesta situació, i prioritzar la recuperació dels ecosistemes i les espècies que és l'obligació d'un espai de la Xarxa europea Natura 2000, per davant de l'oci esportiu, i altres activitats de lleure. Hem de ser conscients de la fragilitat de Collserola, al bell mig de la metròpoli barcelonina, i de l'impacte de la nostra presència i acció a l'entorn natural.

Al nostre parer, és necessari acotar i restringir activitats multitudinàries i també deixar d'autoritzar competicions esportives, així com la caça menor.

Tothom te dret a gaudir de la natura, però no a abusar-ne. Cal que el Consorci del Parc Natural de Collserola, així com tots els municipis que el conformen, facin pedagogia del que es pot fer al Parc i del que no, i que les autoritats vetllin pel compliment de les ordenances sancionant als delinqüents.

Així ho hem plantejat al Consell consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, i complementat pel catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Ferran Rodà de Llanza que ha plantejat la preocupació al respecte, i que per esclarir l'impacte de la massificació pot tenir al medi natural, ha proposat l'encàrrec de 2 estudis, un que analitzi la capacitat de càrrega antròpica dels diversos espais naturals que conformen el parc, i un altre de l'impacte específic de les activitats sobre la fauna macro-vertebrada. 

Complementariament el Consorci insta als 9 ajuntaments que el formen a conformar i unificar unes ordenances municipals específiques per al usuaris del Parc i per a establir un marc legal sancionador i regulador. Atès Collserola no disposa d'agents rurals que realitzin aquesta activitat i necessita el compromís de les actuacions de les policies locals per a vetllar .

Podeu consultar el comunicat de premsa sencer que amplia aquest article.

Oleguer Farràs
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregathttp://alnus.pangea.org/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

Cada cop, més delinqüents en bici per Collserola i els ajuntaments ho permeten.

És el pa de cada dia. Collserola s'ha convertit en el circuit de cros ideal per a qualsevol ciclista. Des del consorci es va anar autoritzant curses i potenciant l'us de la bici al Parc Natural de Collserola. Es va senyalitzar itineraris específics per a que els usuaris gaudissin de la natura, difosos en tríptics i al web del Parc, i van resultar un èxit terrible. Tant, que determinats sectors de Collserola s'amunteguen els ciclistes i han de fer cua, per passar amb seguretat. Un problema greu és que molts ciclistes surten de les pistes i s'endinsen per corriols, senders, camins  o torrenteres, malmetent-los amb les roderes, sobretot després de pluges. En alguns casos atropellant a la fauna invertebrada o petits rèptils i amfibis, i evidentment pertorbant als usuaris que van a peu amb els que sovint topen o assetgen per a que els permetin avançar o deixar passar. En aquest cas ja parlem de delinqüents ambientals, que incompleixen les normatives bàsiques del Parc de Collserola i que fins ara circulen amb tota la impunitat atès ningú els vigila.  El consorci no en te les competències, ni la Generalitat. La responsabilitat de fet recau en els ajuntaments, i fins ara no reaccionen i deixen fer.  Sembla que el gaudi particular d'alguns està per sobre el bé comú i la protecció de la natura.
Tant la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola i Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya insistim a les administracions per a que vetllin per la preservació de Collserola i actuïn contra la impunitat dels delinqüents, començant per fer pedagogia de que és pot fer o no al parc Natural, i multant als infractors.

Oleguer Farràs
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya

--------------------------------------------------------------

Ordenances del Parc Natural de Collserola.

A r t . 1 2 . - Ciclistes
Ordenances del Parc de Collserola
1. Només es podrà circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de més de tres metres.
Art. 55 Ordenança de la via pública, medi ambient i convivència ciutadana de Cerdanyola del Vallès de 1995.
2. Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a través, camins d'amplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
3. En cap cas es podrà circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme curses ciclistes.
4. Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen l'obligació de respectar els vianants, sense ocasionar-los molèsties i respectant la seva preferència.

Capítol V .- Del comportament dels usuaris del Parc de Collserola

A r t . 2 1 . - Normes generals
Tots els visitants dels espais naturals estan obligats a mantenir-los en bon estat de conservació, respectant la senyalització i evitant la seva degradació.

A r t . 2 5 . - Dels sorolls i pertorbacions
Els visitants del Parc de Collserola s’abstindran de produir sorolls de qualsevol tipus, especialment si són susceptibles de pertorbar la tranquil·litat de la fauna o molestar a d'altres usuaris.
Art. .38.4 Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna silvestres.
Art. 37.1 c) Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.

Art. 44.3 PEOPMN del Parc de Collserola.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA
L'ús i gaudi del Parc de Collserola implica l'acceptació d'aquestes normes.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA
Les prescripcions de la present Ordenança que incorporin o reprodueixin aspectes de la normativa estatal, autonòmica o local, s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.