La crisi econòmica: Preguntes, preguntes i més preguntes...

Hi ha tres factors en l’economia

- Matèries primeres

- Tecnologia

- Mà d’obra

Els tres factors interrelacionats creen el producte manufacturat, en la recerca de la màxima rendibilitat i competitivitat.

Per altra part cal un sistema que permeti intercanviar mercaderies

Sistema monetari, financer.

MATÈRIES PRIMERES. PREGUNTES...

En un Món limitat és possible créixer contínuament? ... més ferro, més coure, més liti, més vaixells i més tècnics per pescar. La realitat ens mostra l’esgotament dels productes i la desaparició de recursos, bacallà, bisons, fustes nobles, minerals que tenen un temps per esgotar-se, petroli, urani, etc., fan que aquest principi sagrat del creixement sigui una proposta quimèrica, ja mirant solament aquest apartat dels tres que formen la trilogia bàsica de l’economia.

TECNOLOGIA I MÀ D’OBRA . PREGUNTES...

L’investigació en maquinaria moderna fa que els productes surtin més econòmics i utilitzant menys mà d’obra.

Surten més productes al mercat, però hi ha que poder-los vendre, si les persones són cada vegada menys necessàries per la seva producció, resten sense treball, vol dir sense salari per poder comprar.

En un temps el capitalisme central, posem un exemple l'empresari Ford pensava pagar bé als seus treballadors per que fossin ells qui compressin llurs cotxes. Actualment la producció tecnològica s’expandeix i està a tot el Món, al segle passat el capitalisme central teníem el control de la producció tecnològica, van gaudir d’un equilibri que permetia un nivell de vida elevat als treballadors d’occident, a costa de l’explotació dels recursos naturals de la resta de la humanitat, que estaven i estan en la misèria.

Si els costos a nivell mundial tendeixen a equilibrar-se, occident no podrà competir en la manufactura de productes, els treballadors aniran a l’atur, veien els centres comercials plens d’objectes que ja no poden comprar. Menys consumidors, menys moviment comercial, fins a igualar els sous a nivell mundial.

SISTEMA MONETARI I FINANCER

Cal un sistema per intercanviar productes, sistema monetari, actualment basat fonamentalment en el dòlar. El dòlar és un paper que emet el govern EEUU, i s’utilitza com a referent per fer les transaccions del complex mecanisme internacional.

Sabem que el 20% de les transaccions mundials es refereixen a l’economia real, producció de béns, el 80% són transaccions monetàries especulatives, com un immens casino. A EEUU la situació els ha estat beneficiosa al llarg d’un temps, fabriquen dòlars que van a parar a les reserves dels bancs i als especuladors que acaparen paper. Si aquest paper vol transformar-se de cop en productes el sistema cau com una immensa filera de fitxes de dominó, creant-se un caos al Món, és el xantatge terrorista del sistema actual. Actualment sabem que una immensa reserva de dòlars la té la Xina, que no vol que caigui el sistema ja que es quedaria sense res, EEUU no vol que caigui per què és el seu model, han estat vivint consumint productes, es calcula una quarta part, un 25 per cent de franc a costa del sistema, per sobre del nivell de producció propi a càrrec de la maquineta que fabrica dòlars, que és un simple paper.

És possible produir al màxim d’efectivitat productes i més productes, a nivell mundial, després qui els comprarà?...

Com s’equilibra els llocs de treball amb nombre de població?...

La revolució tecnològica avança i un dia els robots produiran tot.

Què farem els humans aturats i sense sou? En la fase del capitalisme central 1980 ens deien que entraríem en la societat de l’oci, ara fan treballar més hores i volen augmentar l’edat de la jubilació.

Les contradiccions s’accentuen i el sistema trontolla en la recerca de sortir de la crisis sistèmica.

Francis Fukuyama deia:“El consum de masses és el final de la història” (ara ja no ho veu tant clar).

Afirmo que el capitalisme com a sistema financer s'està acabant, serà un parèntesi en la història de la humanitat. Podem passar pàgina de forma pacífica evolucionant , superant les dificultats, primer acabant amb el quimèric i nefast sistema financer mundial i tornar a l’economia productiva.

Segon, partir del principi vital que la matèria és finita i per tant hi ha que reciclar permanentment.

Continuar en l'investigació i la tecnologia respectant aquests principis.

Entendre i practicar el principi: La justícia social, el dret a menjar de tothom es superior al dret a acumular riquesa.

Jordi Agulló i Guerra

El clima no està en venda

Aquest dies -del 2 al 6 de novembre- es reuneixen a Barcelona representants de les nacions Unides al que serà la darrera ronda de negociacions abans de la Cimera de Copenhaguen de desembre de 2009, en què 192 governs han de pactar el tractat que substituirà el de Kyoto. En aquest tractat els països s’han de comprometre a reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos hivernacle, causants de l’escalfament global del planeta.

El canvi de rumb socioeconòmic és imprescindible per aturar els efectes devastadors, sobretot als països pobres, que el món científic anuncia a mig i llarg termini. Els ecologistes ho denunciem davant la impassivitat dels governants i la majoria de la societat.

La manifestació de potser 2000 persones del passat 31 d'octubre a Barcelona n'és un exemple clar.
Mentre els representants dels països desenvolupats, fent cas als lobbys volen fer negoci amb les emissions de CO2, la resta del la humanitat amb menys recursos patirem les conseqüencies ambientals del canvi climàtic.
Ja cal que reaccionem tots plegats i ens deixem d'egoismes i materialismes.



+ info: http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/

Oleguer

ECOPARCS, INSTAL·LACIONS PER A PASSOTES, INCÍVICS I MANDROSOS. CAL UN CANVI RADICAL.

El passat 11 de juliol vaig participar en una visita a l'ecoparc 2 que organitzava l'Entitat del Medi Ambient (EMA). És impressionant veure i sentir com funciona aquesta enorme instal·lació de tractament de residus, (ho recomano) al cap de l'any pot arribar a tractar 240.000 tones, procedents de diversos municipis.
A l'ecoparc li arriben 3 tipus de residus: a) els procedents del contenidor marró de matèria orgànica, b) els de parcs i jardins (municipals i deixalleries) i c) els del contenidor gris de rebuig. L'a i el c necessiten un pretractament per treure tot el que no s'hi havia d'haver tirat, que ronda el 50% en l'a i el 80% en el c. El que es pot es recupera en forma de biogàs i energia, compost i diversos materials aprofitables, la resta s'embala i va a un abocador o incineradora.

Si la matèria orgànica estigués correctament separada en els contenidors i pràcticament no tingués impropis (aquest és l'objectiu), arribaria neta i es podria fer compostatge directament per obtenir un adob de qualitat. De fet, no caldria un Ecoparc per treure la gran quantitat d'impropis, sinó una planta de compostatge molt més senzilla.
Si el contenidor de rebuig no tingués matèria orgànica, envasos de vidre, plàstic, esprais, paper, cartó, piles, pots de pintura, etc. Podria anar directament a un abocador controlat, sense necessitat d'adaptar-lo per a que no contamini el sòl, l'aigua freàtica, i no produiria gasos contaminants. A més, no caldrien grans abocadors com el del Garraf o com el de can Mata a Hostalets de Pierola.
Però la realitat està molt lluny d'aquests desitjos...estem en la societat de consum, plena de productes de tota mena que es converteixen en residus al cap de poc o molt temps, i també de passotes incívics que no s'hi miren a l'hora d'escollir productes sense envàs, o amb el mínim necessari, o separar els residus que fa cadascú al contenidor corresponent o deixalleria. Per altra banda, l'administració no facilita gaire les coses per tancar el cicle del reciclatge i la implicació ciutadana, no informa prou, allunya les deixalleries dels nuclis, no promou una llei que obligui a reduir els residus d'envasos als fabricants, i és absolutament permissiva amb aquesta disbauxa. Per això necessitem aquestes grans instal·lacions on una serie de treballadors, pel salari base, remenaran la nostra merda, amb màscares o sense, en mig d'una fortor pudorosa que impregna tot l'entorn immediat, i separen el que la gent ha barrejat. La qualitat del que es separa de la barreja és molt pitjor que si es separa en origen, i hi ha molts residus irrecuperables que aniran a l'abocador.
L'impacte ambiental en el territori i la població dels residus que generem és molt greu, amb els efectes mai del tot controlables (que ens afecten seriosament la salut -tot i que en general s'evita explica-ho, per no quedar malament al ser el que estem potenciant-) dels abocadors i les incineradores com a tractament finalista, encara en volum molt superior al que es recupera i recicla. Els nostres polítics i administradors continuen optant per fer més plantes de tractament de residus per a passotes, en comptes d'informar millor i obligar al compliment de les normes.
Després de 20 anys d'implantació del sistema de contenidors de colors i vist el passotisme general, crec que caldria aplicar mesures dràstiques com impedir per llei la generació de tants residus d'envasos començant per evitar els no estandaritzats i els petits que no s'acaben recuperant mai, tornar a l'opció de l'envàs de retorn de manera esglaonada. Però és clar, hi ha massa interessos pel mig (fabricants, envasadors i distribuïdors) i en comptes d'optar decididament per les opcions mediambientalment sostenibles, el govern amaga el cap davant el caos i les conseqüències negatives de tants residus i compleix en general, els mínims que determina Europa, és a dir, tractar-ho tot i recuperar el que es pugui (encara que malament). L'actual govern no vol complicar-nos més la vida, si no separem la matèria orgànica, ja tenim els Ecoparcs per a tractar-la, i si la separem, hem fet un bon gest. Seria convenient donar com a missatge clau: Separar correctament la matèria orgànica, que representa més d'un 40% de la brossa. Si no es separa, embruta i complica la recuperació de la resta de residus inorgànics. Només separant-la és pot fer un compost A de qualitat. El compost B i C que surt del tractament fet després del procés de la separació del contenidor de rebuig és pràcticament un àrid inert, però en cap cas un adob com l'A, la llàstima és que de moment la matèria orgànica per a fer un bon compost no arriba ni al 10%.
Des del Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) creiem que és necessari que separar els residus correctament sigui una obligació, tant pels ciutadans, com per tots els generadors, i denunciem el continuisme de les polítiques de gestió de residus clarament insatisfactòries veient les ridícules dades de recuperació, front a l'esforç econòmic en un sistema de tractament clarament ineficient i alhora de gran impacte per la salut i ambiental, que dretes i esquerres fomenten, (ja estan mirant de col·locar una nova incineradora metropolitana) sense afrontar que cal canviar el sistema. El CEPA hem presentat un munt de propostes tècniques a l'Agència de Residus Catalana (ARC) així com al·legacions també propositives als Plans de gestió de residus: http://cepa.cat

Oleguer Farràs i Jané