Denúncia ecologista pel projecte de Mas Lluí: acusacions de vulnerar la normativa ambiental europea

El projecte del pavelló poliesportiu i la reordenació del Camí de la Salut a Sant Just Desvern ha obert un nou front de controvèrsia. La Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar una denúncia urbanística contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, denunciant greus irregularitats en la tramitació ambiental del projecte.

Segons el document, el consistori va aprovar definitivament l’actuació —que inclou un pavelló, un aparcament i la desviació del camí a la zona de Mas Lluí— sense haver avaluat les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, un requisit legal obligatori en casos que poden afectar espais protegits.

Un projecte a tocar de Collserola

L’àmbit d’actuació és especialment sensible, ja que limita amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Això implica que qualsevol projecte amb potencial impacte ha de ser analitzat amb criteris científics rigorosos per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies.

La denúncia sostenia que aquesta avaluació no s’ha fet. En el seu lloc, el projecte es recolza en un informe del Consorci del parc que conclou que no hi ha impactes significatius. Però els ecologistes qüestionen aquest document: asseguren que no té base científica suficient ni ha estat elaborat per l’òrgan ambiental competent.

Alertes sobre impactes ambientals

Per reforçar la seva posició, la denúncia incorpora un informe pericial independent (2025) que dibuixa un escenari molt diferent. Segons aquest estudi, el projecte podria provocar:

• Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de connectivitat ecològica

• Augment de contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica

• Afectacions a fauna protegida (mamífers, aus i ratpenats)

• Alteracions del paisatge i del funcionament natural del sòl

Els experts conclouen que no es pot descartar cap impacte significatiu i que, per tant, l’avaluació ambiental era obligatòria.

Possible nul·litat i petició de paralització

La denúncia anava més enllà i apuntava que aquesta manca d’avaluació podria comportar la nul·litat de ple dret de l’aprovació del projecte, en vulnerar normativa estatal i europea, inclosa la Directiva Hàbitats.

Davant d’aquest escenari, es demanava: la suspensió immediata de les obres. la revisió completa del projecte, la restitució de la situació original i l’adopció de possibles sancions.

També es reclamava com a mesura cautelar la paralització urgent de qualsevol actuació per evitar danys irreversibles a l’entorn. Cosa que es va fer efectiva.

Un cas que posa en qüestió la gestió ambiental municipal

Aquest episodi se suma a altres qüestions recents que afecten la gestió territorial a Sant Just. Més enllà del cas concret, la denúncia posa el focus en un problema de fons: si els procediments ambientals s’estan aplicant amb el rigor que exigeix la legislació europea.

En un municipi amb una forta pressió urbanística i amb la proximitat d’un espai tan sensible com Collserola, la manca de garanties ambientals no és un detall menor. El cas de Mas Lluí podria acabar tenint recorregut legal i marcar un precedent sobre com —i fins a quin punt— es respecten els límits ecològics en el desenvolupament urbà local.

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya lamenta que el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola doni el vistiplau a projectes urbanístics que impacten clarament en el medi, sense qüestionar-los ni advertir sobre correccions necessàries, atesa la vinculació directa dels alcaldes en l'òrgan executiu d'aquest.

El catàleg de camins de Sant Just, encallat mesos després de l’exposició pública

L’aprovació del catàleg de camins municipals de Sant Just Desvern, anunciada com un pas important en la protecció i ordenació del territori, continua sense culminar-se mesos després d’haver-se sotmès a informació pública. El procés, impulsat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, genera dubtes sobre els terminis i la capacitat d’execució del consistori.

Camí de can Solanes    

El ple municipal va aprovar inicialment el document el 25 de juliol de 2024, i la seva exposició pública es va anunciar al BOPB el 5 de setembre del mateix any. Aquest tràmit havia de permetre revisar el contingut, incorporar al·legacions i avançar cap a l’aprovació definitiva. Tanmateix, passat un temps considerable, el catàleg encara no ha estat aprovat de manera definitiva ni publicat oficialment.

Aquest retard obre interrogants. D’una banda, posa en qüestió la prioritat política d’una eina clau per garantir la protecció dels camins públics i evitar possibles conflictes d’ús o ocupació. De l’altra, genera incertesa entre entitats i veïns que esperaven una resolució clara sobre la titularitat i regulació d’aquests espais.

El govern municipal ha preferit arribar a acords amb els propietaris de les finques afectades que es negaven a cedir el lliure pas a la ciutadania, i per això ha retardat tant l'aprovació.

Camí de can Coscoll    

Cal recordar que només es van presentar 9 al·legacions, entre les quals, la de la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, i l'ajuntament ha mantingut un llarg silenci administratiu durant tot aquest temps. La manca de resolució definitiva pot acabar debilitant la confiança en l'obligada transparència administrativa.

En un context en què la pressió urbanística i els usos del sòl són temes delicats al municipi, la demora en l’aprovació del catàleg no és menor. Sense aquest instrument plenament vigent, la protecció efectiva dels camins municipals queda en una situació provisional que pot allargar-se més del que seria desitjable.

Vall de Sant Just

Així, allò que havia de ser un avenç en la gestió del territori corre el risc de convertir-se en un exemple més de lentitud administrativa, amb conseqüències reals sobre la preservació del patrimoni públic local.

Malgrat tot, el regidor de medi ambient informava a principis de març en reunió amb Alnus, que l'aprovació no tardaria gaire més.