Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEPA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEPA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2024

Primera reforestació d'arbustos, plantes i nous arbres autòctons al torrent de can Cortès

Després de vint-i-sis anys de reforestació amb alzines, roures, sureres i, algun pi, al torrent de can Cortès, dins el parc Natural de Collserola, Alnus / CEPA, amb la col·laboració dels voluntaris de DEPANA, hem iniciat la replantació plantes i arbustos com el garric, marfulls, llentiscles, galzerans, aladerns, cerveres, llorers, així, com també, un parell d'esbarzers, a la vessant oest, en pendent. Tot provinent del seu viver de Gavà. També ha col·laborat en la plantada el Consorci del Parc de Collserola, a través del qual es va propiciar la col·laboració entre entitats ecologistes.

Introducció a la comunicació mitjançant les arrels entre els arbres
Explicacions inicials divulgatives al racó del colibrí

Lliçons del jardiner Xavier de com podar els arbres

Remuntant un ullastre inclinat per les ventades



Grans i petits es repartien les tasques

L'any vinent, continuarem col·laborant en properes plantades.

Si vols estar-ne informat, contacta amb nosaltres. alnus@pangea.org

També et pots fer soci@ o voluntari@ per donar suport a la nostra tasca.

dijous, 14 de novembre del 2024

Vivim en un entorn contaminat, a casa i al medi, i no en som prou conscients

El passat 9 de novembre el CEPA vam organitzar una jornada per donar a conèixer la situació mediambiental del delta del Llobregat a partir d'un estudi dels contaminants que es troben a les seves aigües i els seu impacte, i també, per destacar-ne els valors ambientals i la necessitat de protecció, davant l'ofensiva de l'ampliació de l'aeroport.
 
En aquesta publicació fem referència a la magnífica presentació que ens va fer Maria Dulsat-Masvidal, jove investigadora del CSIC, sobre l'impacte de la contaminació química en espais naturals, i que us oferim en vídeo, més avall.
Per resumir en quatre punts:
  1. les fonts principals de contaminació química són la indústria, l'agricultura, però també, tots els derivats químics que se'n van pels nostres desaigües domèstics, des de detergents i netejadors, microplàstics de la roba en rentar-se, maquillatges i pintaungles, així com tots els fàrmacs i substàncies que excretem cadascú de nosaltres i que les depuradores no poden filtrar.
  2.  Els contaminants es dispersen en el medi natural, per l'aire, l'aigua i queden retinguts al sòl. Són ingerits i respirats per tots els éssers vius. És més intensa la seva concentració com més amunt de la cadena tròfica ens trobem, siguem humans o rapinyaires. A més concentració, més probabilitat de malalties, malformacions, alteracions hormonals i reproductives.
  3. Què fan les administracions en les més altes instàncies? Permeten la fabricació, distribució i venda, i per tant dispersió de milions de substàncies químiques i sintètiques sense regulació fins que no es demostra que tenen conseqüències tòxiques o perilloses per humans, i en alguns casos, comptats, per altres espècies. Així i tot, tarden anys, des que es descobreix la interacció tòxica, fins que la substància es desautoritza, afavorint la ecotoxicitat ambiental i l'economia capitalista per a que els fabricants no tinguin pèrdues i puguin usar noves substàncies per substituir les anteriors.
  4. Què podem fer la gent normal i corrent? Ser conscients del perill de cada producte que comprem, o al que estem exposats. Per alguna cosa estan les etiquetes dels productes, ja que les administracions els costa tant prohibir els productes de consum amb grau de toxicitat baix. Consumir el que necessitem i no coses supèrflues. Triar productes ecològics. Alerta amb productes de neteja de la llar o la roba, alerta amb els teixits sintètics. Alerta amb l'origen dels aliments (mercuri en peixos, carns hormonades, etc.) es recomana reduïr-ne el consum per a que costi més que s'acumulin els tòxics al nostre cos. També, cal donar suport a entitats que vetllen per un medi ambient saludable i signar peticions en aquest sentit.
 

 

 


 

diumenge, 9 de juliol del 2023

Inauguració de la font del torrent de can Cortès - Especial reforestació estiu

L'agrupació Alnus/CEPA- Ecologistes de Catalunya va demanar a l'Ajuntament de Sant Just la col·locació d'una font pública prop del torrent de can Cortès, per facilitar el reg, en època de calor, del sector on des de fa 24 anys ha anat realitzant tasques de reforestació i manteniment, en una superfície aproximada d1'5 Ha, en diversos estatges, sobretot al centre del torrent, però també marges amunt.

Tres voluntaris d'Alnus de tres generacions, inaugurant la font al camí de can Biosca.

Rètol i accés al sector reforestat amb alzines i roures

Reg amb garrafes, 2 o 3 litres mínim
 

La font es va instal·lar amb relativa rapidesa, el més de juny, però no es va connectar a la xarxa fins fa una setmana, ja entrat el juliol. És avui, diumenge 9 de juliol que la donem per inaugurada havent omplert una setzena de garrafes d'aigua. 

En el que portem d'any, amb la calor que ha fet, ha provocat la mort d'alguna de les últimes alzinetes plantades i l'assecat de bastantes fulles, en alzines i roures joves. Tot i anar fent recs puntuals, ja que pràcticament no ha plogut.

Ara, tot serà més fàcil, atès tenim la font a 50m de la zona reforestada i tothom, en qualsevol moment pot anar a regar i fer una repassada. De fet, Alnus convida a tots els voluntaris que durant tants anys han col·laborat puntualment en plantades, estassades i tasques de manteniment a continuar el reg individualment quan passin per la zona. I evidentment, a qualsevol persona amb sensibilitat ambiental.

Voluntari d'Alnus omplint garrafes per regar.
Indicacions per a un reg correcte.

Es tracta de regar principalment els exemplars més joves, que són els que tenen les arrels menys profundes, i per tant, més difícil accés a la humitat.

Si l'arbre disposa d'escocell o està ubicat en un lloc pla, es pot regar a dojo, al voltant del tronc o tija, sempre procurant que l'aigua no s'escampi fora de l'escocell. 

Si l'escocell s'està perdent, o no ni ha, es pot ajudar amb la mà a fer-ne un, fent una mica de forat al voltant, i envoltar-lo de pedres.

Reg d'alzina amb raig fi inicial, amb diverses tandes
Quan el plançó a regar està en pendent, cal regar-lo en tres o quatre tandes i amb poca aigua al principi, ja que s'escola cap a vall i es perd. Cal primer humitejar i assegurar-se que l'aigua penetra el terra. Els petits cal regar-los amb un mínim d'un litre d'aigua. Quant més gran, li cal més aigua.

Es pot fer varies passades per diferents arbres per no haver d'esperar a que la terra estigui absorbent.

Reg de roure en pendent amb raig fi, inicial

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pels més valents, tot-terreny, cal explorar els voltants, corriols amunt, alguns amb fortes pendents, fins un desnivell de 15m, ja que hi ha roures i alzines assedegades, disperses per tot aquest sector, a banda i banda del torrent.

Garrafes darrera Olivera

 

 Podeu trobar les garrafes darrera l'olivera que hi ha 20 metres torrent endins, o a uns 60m més endins, recte amunt, al centre del torrent, on s'acaba la zona transitable.


dimarts, 14 de novembre del 2017

LA COLLA RESISTENT - CELEBRACIÓ 20 ANYS

El passat diumenge 12 de novembre l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va fer una trobada - esmorzar de celebració del 20è aniversari de l'entitat santjustenca, en el marc de la Vall de Sant Just, per la que tant ha lluitat l'entitat per evitar-hi el desenvolupament urbanístic.

Brindis en la trobada de sòcies i simpatitzants en la celebració del 20è aniversari de l'Alnus
El lloc triat fou la bassa del molí fariner del segle XIV, un lloc accessible per a totes les

dijous, 10 d’octubre del 2013

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

collserola
Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.
El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.
El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

diumenge, 10 de juny del 2012

El CEPA presenta un tríptic per a descobrir les papallones de Collserola


El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius ha presentat un atractiu tríptic on es fa divulgació de la diversitat de papallones que trobem a Collserola. N'explica la biologia i l'àmbit de plantes on s'adapten i desenvolupen diverses espècies i famílies. Es fa esment a les papallones nocturnes, tot i que la majoria d'informació destaca la diversitat de les espècies diürnes.
L'autor ens mostra el tríptic "Descobreix les papallones de Collserola"

L'objectiu és donar a conèixer la biodiversitat de la serra de Collserola, i ser conscients de la importància que cada espècie per petita que sigui te, atès compleix un seguit de funcions al seu ecosistema. Les papallones són uns éssers molt fràgils, i sensibles als canvis ambientals, a més d'estar al cap de vall de la cadena tròfica.
A Catalunya es troben prop de 200 espècies de papallones, de les quals a Collserola se n'han observat una seixantena llarga, segons els estudis del Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya que es du a terme des de 1994.
Consultant la guia per identificar una papalloneta


Oleguer Farràs i Jané, ecologista i naturalista aficionat, ha estat el responsable de l'edició del tríptic, després de més de 2 anys de recerca i estudi de les papallones, fent comptatges d'espècies a diversos sectors de la Vall de Sant Just. El tríptic, per les seves reduïdes dimensions presenta 30 bellísimes fotografies de les papallones més comunes, incloent imatges de la metamorfosi d'una de les papallones més grans i maques, la Reina de la ruda.




Pyronia bathseba
La presentació del tríptic s'ha dut a terme el diumenge 10 de juny a la vall de Sant Just, en una sortida de camp del CEPA, alhora que es celebrava el 25è aniversari de l'entitat ecologista. S'ha pogut identificar 22 espècies diferents de papallones, 17 de les quals, incloses al tríptic.

El tríptic es pot descarregar gratuïtament d'internet (pdf-2.7Mb) 





--
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/
Bloc Opció Natura
·························································
Seu central CEPA c/ Jaume Balmes, 4 Bx (08750) Molins de Rei
Telèfons: 93 680 27 51 / 93 680 16 78  - Fax: 93 680 16 78
e-mail: cepa@pangea.org

http://cepa.cat/

dilluns, 10 de gener del 2011

2011 - Any Internacional dels Boscos

El desembre de l'any 2006 l’ONU va declarar l’any 2011 com a l’Any Internacional dels Boscos per a la conservació i explotació sostenible dels recursos forestals de tots els tipus de bosc.
Avui dia encara preval la importància dels boscos com a recurs imprescindible en l'àmbit econòmic,  més que el seu valor per a la conservació de la biodiversitat o com a riquesa paisatgística. Les Nacions Unides ens mostren aquest fet en xifres:
  • El 30% dels boscos són un recurs per produir fusta i altres productes no forestals.
  • Els boscos ocupen un 31% de la superfície terrestre. Són l’habitat del 80% de la biodiversitat terrestre.
  • La vida de 1600 milions de persones depèn dels boscos. Uns 300 milions de persones de tot el món viuen en boscos.
Cada any 130.000 km2 de bosc desapareixen degut a la desforestació per convertir-se en terreny per a l’agricultura. Els conreus esgoten ràpidament els recursos de la terra rica que ha deixat el bosc fent necessària més desforestació per seguir conreant.
L’òrgan coordinador dels projectes que es duen a terme durant aquest Any Internacional dels Boscos és la FNUB (Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos).

A Sant Just aquest 2011 farem alguna activitat relacionada amb els boscos, però sobretot de coneixement dels seus protagonistes principals, els arbres.


Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507

dilluns, 21 de desembre del 2009

Al·leguem a l'agressiva proposta de pavimentació del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just

Hem presentat diverses consideracions i al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, al no estar d'acord amb les propostes de formigonar i compartimentar amb carril bici i vianants part del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just.


Les al·legacions s'han formalitzat amb l'adhesió de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, l'Associació de Veïns de Sant Just Desvern, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, i de Narcís Prat catedràtic d'ecologia de la UB i membre del Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just Desvern.


+ info

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat

934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
 
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Recollida de residus i reciclatge a Sant Just. Serà bo el Porta a Porta?


D'entrada Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, creiem que si que serà bo. Però s'ha de treballar molt la campanya d'informació a la població i fer una ordenança adaptada al nou sistema.
L'Ajuntament de Sant Just està treballant per introduir la recollida de residus porta a porta (PaP) que implica la desaparició de la majoria de contenidors del carrer. Coneixent que la mitjana del percentatge de recollida selectiva dels 90 municipis que ja l'han posat en pràctica a Catalunya ronda el 80%, es dedueix que es podria millorar molt els resultats que avui dia i des de fa alguns anys a Sant Just s'estanquen en el 50% de separació dels residus, és podria dir que hi ha un 50% de la població que fa el gest de separar els residus en els diferents contenidors per a reciclar.
Segur que l'actual sistema podria funcionar molt millor si hi haguessin campanyes eficients i continuades de sensibilització i un seguiment i control dels punts conflictius (policia verda) que actualment no es fa. 
De totes maneres, si s'explica bé a la població el perquè del sistema PaP (tot i els inconvenients d'incomoditat horària per alguns, etc.), i s'adapta una bona ordenança, des d'Alnus / CEPA estarem d'acord en adoptar-lo, atès el resultats milloraran substancialment i per tant, es podran reciclar molts més materials, i conseqüentment es reduirà la contaminació ambiental. 
Precisament on suposadament se sortirà guanyant ambientalment, és en la recollida de la fracció de matèria orgànica, que actualment lpoca gent la separa i és dels residus més importants de tractar separadament,  a grans volums, i de no compostar-se o inertitzar-se, contaminaria  sòl avall dels abocadors, aqüifers, etc. com ja ha passat  arreu.
Per altra banda, no podem deslligar -com fomenta l'Ajuntament-, la recollida de la seva gestió i tractament final. Per això insistim en assegurar que l'Ecoparc no és una bona solució de gestió quan tens bons resultats de separació i pocs impropis en la matèria orgànica, atès allà barregen la recollida segregada de matèria orgànica de tots els municipis i malauradament la majoria ho fan molt pitjor que aquí.

Oleguer Farràs i Jané

dimarts, 6 d’octubre del 2009

INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS AL BAIX LLOBREGAT

Recentment s'ha aprovat el Programa Metropolità de Gestió de Residus municipals 2009-2016 per gestionar les deixalles, que augmenten any rere any. La solució que prioritza aquest programa, per sobre la reducció de la quantitat i volum de les deixalles i el reciclatge, és la incineració dels residus.

El punt més preocupant de la incineració de residus és que emet partícules tòxiques que s'acumulen en medi. Diverses investigacions han demostrat l'efecte perniciós d'aquestes emissions en la salut humana, i l'han correlacionat amb un increment de les taxes d'afectacions a la salut, com càncers, a la població afectada per un radi d'influència a les instal·lacions. És per això que des de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) i del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) es va emetre una declaració a on s'explica els problemes per a la salut que causa la incineració. Diversos professionals (metges i científics del mon de la salut) de molt prestigi i responsabilitat van signar aquest document, que es va fer públic mitjançant una roda de premsa i que és interessant de llegir ja que és molt explicatiu, detallat, rigorós i molt interessant).

Desgraciadament, per tal de dur a terme la incineració per tractar els residus, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus i els responsables polítics municipals han decidit ampliar la incineradora actual de Sant Adrià i construir-ne una altra de 450.000 tones any possiblement al Baix Llobregat. A més a més, es pretén aprofitar els forns de les cimenteres CEMEX-Sanson (a Sant Feliu de Llobregat), La Fargue-Asland (a Montcada), Vallcarca (Garraf) i Ciments Molins (a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà).

Així doncs, la majoria d'aquestes instal.lacions afectaran a la comarca del Baix Llobregat, inclosa la seva producció agrícola, ja que seran una font més de pol·lució i toxines que s'incorporarà a la cadena alimentària. Els productes agrícoles estaran exposats a aquesta contaminació disminuint-ne la qualitat i malmetent la seva reputació. És obvi que aquesta situació no la desitgem ni els productors i proveïdors (els pagesos i les botigues) ni els consumidors (públic en general i restauradors).

EdC i altres entitats hem presentat una al.legació contra aquest pla. A més a més, EdC està preparant un manifest pel 9 d'octubre d'enguany, pel qual necessitarem el suport de totes les entitats. Així que si en sabeu d'alguna que li pugui interessar (cooperativa d'ecopagesos, etc) que es posin en contacte amb la coordinadora d'aquest tema al CEPA-EdC, Mercè Girona (correu@ecologistes.cat). Per més informació de sobre el què està fent CEPA-EdC, consulteu la pàgina http://cepa.cat/residus.html.  

+ info: http://noincineradorabcn.blogspot.com 

M Gràcia S. Vilarrubias

Sant Just Desvern

diumenge, 27 de setembre del 2009

PEDALADA EXITOSA, VOLEM ANAR EN BICI PER LES CIUTATS

La sisena bicicletada pel Baix Llobregat ha tornat a ser un èxit de participació. Des de Sant Just han sortit prop de 150 ciclistes i en total debiem ser uns 1500.

Alguns membres d'Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya amb la samarreta del 10è aniversari, fent-nos notar abans de començar la pedalada.
La pedalada ha seguit el seu curs amb normalitat, tot i que malauradament amb alguna caiguda, inclosa la de la nostra sòcia ciclista més veterana, degut a la dificultat de moviment que suposa anar junts tants ciclistes i que no se segueixen gaires normes més que tirar endavant. S'ha provocat algunes retencions de trànsit degut a que del primer a l'últim hi havia en diverses ocasions més de 6 minuts de diferència, tot i que a cada municipi ens replegàvem a l'hora que se n'afegien més.

Tot no és pedalar, i la organització te molta feina. Reconeixem que s'ho ha treballat una mica més i per sort aquest any no s'han generat tants residus com en anys anteriors degut a que s'ha optat (tal i com vam suggerir l'any passat des de l'Alnus - Ecologistes de Catalunya) per no repartir ampolletes d'aigua de plàstic, sinó amb bidons dispensadors i garrafes d'aigua. S'ha optat per repartir gots compostables en comptes d'omplir els bidonets de cadascú...a veure si en propers anys això millora també.

En definitiva, la gran participació a la pedalada és una mostra de que la gent te ganes de poder circular en bici per les ciutats, cosa que encara és difícil de fer amb seguretat i aquesta és una de les rehivindicacions de cada any que esperem no triguin massa a fer-se realitat i així ho continuarem exigint tant al consell de medi ambient de Sant Just, com a instàncies superiors.

Projecte bici
Oleguer Farràs

Pd: Vull recordar que tenim moltes propostes al respecte de la mobilitat En bici per Sant Just


Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

dijous, 17 de setembre del 2009

Pedalem contra el canvi climàtic i reivindiquem més facilitats per anar segurs en Bici

El diumenge 27 de setembre es torna a fer la multitudinària bicicletada popular de l'Hospitalet al Parc de la Torreblanca, passant i recollint ciclistes a cada municipi. Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya ens afegim a la bicicletada i convidem a participar-hi a quanta més gent millor. És una festa i una oportunitat per ocupar per complet els carrers i carreteres que normalment estan atapeides de cotxes. Anant en bici estalviem emissions de CO2 i en altres contaminants.

+ info : http://pedala.org

A 2/4 d'11 del matí, al Parc del Parador de Sant Just.

Passejada en bicicleta amb festa final al Parc de Torreblanca
Animació, avituallament, repartiment d’obsequis i sorteigs de tres bicicletes per a tots els participants. Dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Inscripció gratuïta, de 10 a 10.30 h en el punt de sortida.

dilluns, 20 de juliol del 2009

ECOPARCS, INSTAL·LACIONS PER A PASSOTES, INCÍVICS I MANDROSOS. CAL UN CANVI RADICAL.

El passat 11 de juliol vaig participar en una visita a l'ecoparc 2 que organitzava l'Entitat del Medi Ambient (EMA). És impressionant veure i sentir com funciona aquesta enorme instal·lació de tractament de residus, (ho recomano) al cap de l'any pot arribar a tractar 240.000 tones, procedents de diversos municipis.
A l'ecoparc li arriben 3 tipus de residus: a) els procedents del contenidor marró de matèria orgànica, b) els de parcs i jardins (municipals i deixalleries) i c) els del contenidor gris de rebuig. L'a i el c necessiten un pretractament per treure tot el que no s'hi havia d'haver tirat, que ronda el 50% en l'a i el 80% en el c. El que es pot es recupera en forma de biogàs i energia, compost i diversos materials aprofitables, la resta s'embala i va a un abocador o incineradora.

Si la matèria orgànica estigués correctament separada en els contenidors i pràcticament no tingués impropis (aquest és l'objectiu), arribaria neta i es podria fer compostatge directament per obtenir un adob de qualitat. De fet, no caldria un Ecoparc per treure la gran quantitat d'impropis, sinó una planta de compostatge molt més senzilla.
Si el contenidor de rebuig no tingués matèria orgànica, envasos de vidre, plàstic, esprais, paper, cartó, piles, pots de pintura, etc. Podria anar directament a un abocador controlat, sense necessitat d'adaptar-lo per a que no contamini el sòl, l'aigua freàtica, i no produiria gasos contaminants. A més, no caldrien grans abocadors com el del Garraf o com el de can Mata a Hostalets de Pierola.
Però la realitat està molt lluny d'aquests desitjos...estem en la societat de consum, plena de productes de tota mena que es converteixen en residus al cap de poc o molt temps, i també de passotes incívics que no s'hi miren a l'hora d'escollir productes sense envàs, o amb el mínim necessari, o separar els residus que fa cadascú al contenidor corresponent o deixalleria. Per altra banda, l'administració no facilita gaire les coses per tancar el cicle del reciclatge i la implicació ciutadana, no informa prou, allunya les deixalleries dels nuclis, no promou una llei que obligui a reduir els residus d'envasos als fabricants, i és absolutament permissiva amb aquesta disbauxa. Per això necessitem aquestes grans instal·lacions on una serie de treballadors, pel salari base, remenaran la nostra merda, amb màscares o sense, en mig d'una fortor pudorosa que impregna tot l'entorn immediat, i separen el que la gent ha barrejat. La qualitat del que es separa de la barreja és molt pitjor que si es separa en origen, i hi ha molts residus irrecuperables que aniran a l'abocador.
L'impacte ambiental en el territori i la població dels residus que generem és molt greu, amb els efectes mai del tot controlables (que ens afecten seriosament la salut -tot i que en general s'evita explica-ho, per no quedar malament al ser el que estem potenciant-) dels abocadors i les incineradores com a tractament finalista, encara en volum molt superior al que es recupera i recicla. Els nostres polítics i administradors continuen optant per fer més plantes de tractament de residus per a passotes, en comptes d'informar millor i obligar al compliment de les normes.
Després de 20 anys d'implantació del sistema de contenidors de colors i vist el passotisme general, crec que caldria aplicar mesures dràstiques com impedir per llei la generació de tants residus d'envasos començant per evitar els no estandaritzats i els petits que no s'acaben recuperant mai, tornar a l'opció de l'envàs de retorn de manera esglaonada. Però és clar, hi ha massa interessos pel mig (fabricants, envasadors i distribuïdors) i en comptes d'optar decididament per les opcions mediambientalment sostenibles, el govern amaga el cap davant el caos i les conseqüències negatives de tants residus i compleix en general, els mínims que determina Europa, és a dir, tractar-ho tot i recuperar el que es pugui (encara que malament). L'actual govern no vol complicar-nos més la vida, si no separem la matèria orgànica, ja tenim els Ecoparcs per a tractar-la, i si la separem, hem fet un bon gest. Seria convenient donar com a missatge clau: Separar correctament la matèria orgànica, que representa més d'un 40% de la brossa. Si no es separa, embruta i complica la recuperació de la resta de residus inorgànics. Només separant-la és pot fer un compost A de qualitat. El compost B i C que surt del tractament fet després del procés de la separació del contenidor de rebuig és pràcticament un àrid inert, però en cap cas un adob com l'A, la llàstima és que de moment la matèria orgànica per a fer un bon compost no arriba ni al 10%.
Des del Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) creiem que és necessari que separar els residus correctament sigui una obligació, tant pels ciutadans, com per tots els generadors, i denunciem el continuisme de les polítiques de gestió de residus clarament insatisfactòries veient les ridícules dades de recuperació, front a l'esforç econòmic en un sistema de tractament clarament ineficient i alhora de gran impacte per la salut i ambiental, que dretes i esquerres fomenten, (ja estan mirant de col·locar una nova incineradora metropolitana) sense afrontar que cal canviar el sistema. El CEPA hem presentat un munt de propostes tècniques a l'Agència de Residus Catalana (ARC) així com al·legacions també propositives als Plans de gestió de residus: http://cepa.cat

Oleguer Farràs i Jané

dimecres, 24 de juny del 2009

PROJECTE DE CREMA DE RESIDUS A SANT FELIU

El dia 12 de juny vam organitzar una conferència per explicar les conseqüències de la crema de llots de depuradora i altres residus a la cimentera de Sant Feliu. En principi hi ha que aclarir que els vents bufen per tot arreu i per tant a vegades venen cap aquí, així doncs és una problemàtica que ens afecta a la salut. Els llots de depuradora contenen metalls que al respirar-los van penetrant als nostres pulmons, es dipositen al sòl on són captats per les plantes del voltant que posteriorment mengem. L'administració argumenta que s'han posa't filtres, i que cal desfer-se dels llots.

Els experts ens avisen que les acumulacions de contaminants van afectant sobre tot als infants i a les dones, provocant al·lèrgies, asmes, i accelerant càncers que redueixen l'esperança de vida. Els habitants propers a la cimentera ja s'han vist afectats per la contaminació, les patologies abans esmentades han augmentat. Cridem als habitants d'aquest poble-ciutat que es moguin en solidaritat dels més dèbils.

Jordi Agulló
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat

934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/

divendres, 9 de gener del 2009

BUTLLETÍ MUNICIPAL

Nosaltres valorem positivament l'eina de comunicació que representa el butlletí municipal, constatem que és millorable el contingut, acceptant que en una societat plural, és la que creiem. " Mai plou a gust de tothom".

Si volem millorar el repartiment que constatem que hi ha un malbaratament de recursos. Veiem que es reparteix a totes les bústies i al moment molts butlletins van a parar a les papereres. (podeu comprovar aquest fet anant al Walden el dia del repartiment, hi ha uns grans recipients per deixar el correu brossa i trobem desenes de butlletins sense obrir.

PROPOSEM

En fet una instància a l'Ajuntament proposant.

a) Que en el proper butlletí es posi un paper que faci constar les dades de les persones que volen rebre el butlletí per correu postal.

b) Cada dia més les persones tenim correu electrònic, que es faci una recollida de e-mails de persones que volen rebre'l per correu electrònic. Constatem que hi ha moltes institucions i organitzacions ONGs que ja ho han fet.

D'aquesta manera s'estalviaria paper i treball de repartiment. Especulant podem dir que es podíem estalviar més de tres mil butlletins i la rendabilitat social que te el butlletí resta garantitzada.

SOL·LICITEM

Que aquesta proposte s'estudie i es porti a la pràctica.

Jordi Agulló (CEPA)