Activisme de l'Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya - Resum de l'any 2024 - Bons desitjos pel 2025

El grup ecologista Alnus porta en actiu des de 1997, uns anys més actius que altres. Com moltes entitats de Sant Just ens anirien bé reforços per garantir continuïtat i afavorir un treball més eficient, tant en l'activitat de voluntariat de manteniment forestal, com en l'acció vindicativa, divulgativa i de denúncia ambiental.

Cal transformar aquesta democràcia ecocida, malalta pel PIB, en una societat lliure, saludable, decreixent i respectuosa amb la natura.

Siguis jove o gran, si vols participar o donar suport als ecologistes de Sant Just Desvern, acosta't a nosaltres. Fes-te soci@ o voluntari@, implica't!

Desitgem un bo, saludable, sosteniblement pròsper, reflexiu i humil 2025

Aquí us mostrem un resum d'activitats que hem fet o, on hem participat durant el 2024.

Manteniment de la reforestació al torrent de can Cortès amb relleu Arbre Agulló - Joaquim, al capdavant de l'acció i voluntariat forestal.

Reunió amb tècnics del parc Collserola pel seguiment de la reforestació i replantejar criteris.

Retolació per convidar a regar els arbres reforestats a l'estiu

.

Nova retolació sobre fusta 

Nou rètol - Fes-te Voluntari

 

Rec estival menys intens que altres anys gràcies a les pluges. 

Acord amb Depana per coordinar-nos amb el seu voluntariat per reforestar plantes i arbustos al torrent.

Participació en la Trobada Taula Entitats Col·laboradores amb el PN Collserola.

Participació en el consell consultiu del consorci del PN Collserola.

Seguiment de l'estat del roure monumental de can Gelabert, prop de l'ITV.

Jornada Ecologistes de Catalunya - Els conflictes i la defensa ambiental, obrim pas a un nou model social. Participació en l'assemblea.

Seguiment de l'impacte de la previsible tala de xiprers al voltant d'un solar.

Coordinació amb la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola - reunions virtuals i presencials.

Gestions sobre justificacions d'una petita subvenció de 2023.

Participació en reunions virtuals de Secretaria CEPA.

Debat intern sobre el model de contenidors amb xip, vist el vandalisme a què són sotmesos.

Descoberta i neteja de la font d'en Modolell amb el grup Fent Fonting.

Participació en la paradeta PCDV 2.0 a can Ginestar per Sant Jordi i a les festes de tardor.

Informacions sobre la Vespa velutina

Seguiment i comptatge d'arbres plantats a la vall per l'ajuntament, morts.

Participació en la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 i reunió amb l'ajuntament sobre la nova proposta d'urbanització del pla de la Bonaigua.

Participació en l'organització i Manifestació Salvem la Vall

Participació en la manifestació "Aturem el pla de ponent"

Participació en l'assemblea SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet

Gestió del web https://alnus.pangea.org i dels blogs https://salvemlavalldesantjust.blogspot.com/ i https://alnusbloc.blogspot.com/

 Participació en la manifestació a BCN Salut-Terra-Futur

Debat intern sobre la necessitat de preservar i fomentar els esbarzers a determinats ecosistemes del torrent de can Cortès.

Seguiment de la construcció aturada de la nova deixalleria.

Exposició "La petjada" de Kika Pedrerol i Maria Solà, sòcies d'Alnus/CEPA. Al centre cívic Soledat Sans de Sant Just  i actualment, al centre d'Educació ambiental de can Coll (Cerdanyola/Collserola)

Conversa amb l'alcalde sobre l'impacte dels plàstics i les iniciatives de l'ajuntament. Se li proposa que s'emprin màquines de retorn d'envasos explicant-li projectes pilot de Menorca.

Article sobre el model de poble - Publicat a la Vall de Verç.

Gestions amb l'ajuntament per aclarir el motiu pel qual van tallar una gran mèlia al C/ Salut-Camí de can Candeler.

Aportació de cartells i tríptics en defensa de la Vall de fa vint anys, per decorar la barraca de festa major de "La Sala".

Debat intern sobre el terrible impacte ambiental de determinades grans plantes aerogeneradores.

Debat intern sobre: Necessita Sant Just un nou pavelló a les portes de Collserola?

Arbre Agulló inicia l'espai radiofònic a ràdio Desvern "La veu ecologista", dins el programa "La rambla" amb Núria Garcia.

Participació en la jornada 9N "Impacte contaminació química en espais naturals" i "Impactes i amenaces al Delta del Llobregat"

Sortida ornitològica a Cal Tet.

 

Assemblea CEPA i dinar de grup amb socis fundadors.

Josep L. Moner i J. M. Alier

Debat intern sobre la proposta de determinats grups polítics al ple: Per un Sant Just participatiu.

Debat intern sobre el greu impacte de la pesca d'arrossegament al Mediterrani.

Presentació d'instància per sol·licitar una moratòria urbanística al Pla de la Bonaigua per tractar-se d'una zona inundable.

 

Siguis jove o gran, si vols participar o donar suport als ecologistes de Sant Just Desvern, acostat a nosaltres. Fes-te soci@ o voluntari@. Escriu-nos a alnus@pangea.org
Més info a https://alnus.pangea.org i http://cepa.cat
 

Nou programa de ràdio ecologista a Ràdio Desvern

Dimarts 24 de setembre s'inicia un nou projecte de radio activisme, dirigit per Arbre Agulló i amb col·laboradores com la Núria Garcia i altres. Serà inicialment un programa bisetmanal de prop de mitja hora de duració, a partir de 2/4 d'12 del mig dia.

L'any 2005 l'Alnus realitzava el programa "Opció Natura"

A Radio Desvern: 98.1 FM o a www.radiodesvern.com

En el 1er programa es tractaran tres temes.

• Club de Roma

• Greta Tintin E. E. Thunberg i el moviment pel clima

• La devesa de Sant Just 

En aquest enllaç podeu escoltar el programa anant a la secció de Natura.
https://www.radiodesvern.com/#!/programs/justalafusta/radiodesvern_podcast_19981
Secció Natura

Jornada Netegem l’Entorn a Mas Lluí, dins de la iniciativa Let’s Clean Up Europe.

11 de maig del 2019.

L’activitat ha estat una iniciativa de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, en concret per l'Olga González i l'Elena Barambio, a les quals Alnus agraeix l'excel·lent proposta.

Uns 60 inscrits a la neteja

El Mas Lluí és un barri recentment construït a tocar amb el límit del Parc de Collserola i Sant Feliu. En els passejos per Collserola es pot percebre un alt nivell de brutícia, deixalles de tota mena i acumulació de residus que pateix aquest bosc metropolità altament transitat. I aquest problema es fa extensiu a tot el món, a les costes marítimes, als boscos, a les muntanyes i rius. I, en concret, l’acumulació del plàstic és especialment un problema global molt greu. Ja s’ha trobat en femtes humanes d’Amèrica, Europa i Àsia, indicatiu que tota la cadena tròfica els conté. Degut a aquesta situació, membres de l’ associació de veïns van organitzar una recollida col·lectiva i voluntària just als voltants del barri, uns metres parc endins. I Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya hi hem participat. Com a activitats addicionals hi ha hagut una autòpsia d’un contenidor de rebuig, un taller de reparacions de bicicletes, un taller de dibuix natural i un racó pels suggeriments. 

S’han format 13 punts de neteja. A nosaltres ens han adjudicat un dels racons més severs, una petita fondalada, amb desnivell, a on els arbres cobrien un vàter, una instal·lació elèctrica seccionada a trossos, sis rodes de cotxe mig enterrades, preservatius i els seus contenidors, llaunes de begudes i del tipus per oli de cotxe, un munt de tubs, ampolles, bosses i trossos de plàstics, porexpan escampat per tot arreu. A destacar els plàstics mig enterrats molt dificultosos de treure. Tot allà, enutjant els animals i plantes. I amb el pas del temps, el plàstic desintegrant-se per convertir-se en microplàstic, la nostra herència.

Arrencant plàstics mig enterrats

Deixalles de tota mena

Tubs escampats

Restes d’instal·lació elèctrica

Tots els grups de participants menys el nostre han portat les deixalles a la plaça Iulia Quieta. Alguns han hagut d’anar i tornar més d’una vegada, no tenien prou bosses on posar les deixalles. Un cop tot acumulat, s’ha classificat i posat en grans bosses que posteriorment les han recollit els camions de la brossa. En la nostra fondalada hi havia tantes deixalles voluminoses que les hem hagut d’acumular a la carretera més propera i senyalitzar-les amb cons. 

La nostra collita

Per altra banda, de l’autòpsia de contenidor de rebuig n’ha sortit menjar empaquetat el menjar és tant barat que fins i tot el llencem), restes d’orgànica, ampolles i pots de vidre, plàstics i envasos,... la resta (no reciclable) no arribava a un 20%, omplia una bossa d’escombraries com a molt.

Estem contents de veure l’alta participació que ha tingut la iniciativa, amb fins a 60 inscrits. La mitjana d’edat era d’uns quaranta anys, hi havia gent molt jove, famílies amb nens, i els veterans irreductibles. Hem acabat amb aquella sensació compartida d’haver-nos ajudat a nosaltres mateixos, i reverenciat una vegada més a la Natura, aquesta vegada netejant-la.

Maria Solà Vilarrubias

Nou any.

ESTEM EN LA TERCERA GUERRA MUNDIAL?

Mas lluí fa pocs anys

Segons el director del Museu de la ciència de la Caixa Sr. Jorge W., la Humanitat hem passat de la por a la guerra nuclear a partir dels anys 1960 a la que ell anomena "Tercera guerra mundial", que es desenvolupa entre els defensors de la Natura, els que tenim en compte la conservació d'espècies i paisatges i els que passen d'ella i contaminen l'aigua, l'aire, embruten els mars matant la flora i la fauna, construexen a tot arreu, destrosant els paisatges naturals.
 Quin exemple tenim al poble-ciutat, la construcció de pistes de padel a Mas Lluí, a tocar del parc de Collserola, els que han aprovat aquesta construcció no pensen en la Natura els cega el fet de construir i justifiquent tal destrosa pel fet de tenir treball, aquest pensament al seu nivell s'apunta al costat dels depredadors contra la Natura. Hi ha més llocs on posar pistes de padel, immensitats d'espais en zones industrials.

Construcció pàdel, destrucció natura.

Cal crèixer tenint en compte la Natura. Com aspecte positiu tenim la recuperació de la riera de la Vall de Sant Just, també dona treball per fer la restauració i eliminar la canya invasora, és un exemple contrari a l'altre, per cert fem una crida a passejar per la riera i alhora col.laborar en eliminar els rebrots de la canya, cal participar en el manteniment del medi, per aquest camí volem que els governs municipals actuin. Aquest any hi ha les eleccions municipals cal ésser coherents alhora de votar. Tenim pendent els carrils bici conectats a Barcelona, en la WEB nostra fa anys que tenim la proposta.

HEM DE GUANYAR AQUESTA TERCERA GUERRA MUNDIAL, TENIM TOT EN JOC.

Jordi Frederic Agulló i Guerra (Arbre)

Les vaneses a la tardor estan de posta

Altre cop parlo de papallones... Tot i que aquest mes d'octubre les papallones que proliferen més i estan clarament actives per tot arreu són les blanques, aprofito per destacar-ne una altra més atractiva, l'Atalanta; de la que he descobert diverses postes d'ous per la vall de Sant Just, sobretot pels volts de can Biosca i can Candeler.

Vanesa atalanta, reposant sobre una alzina.

Un exemple de l'eruga en la quarta fase, pocs dies abans de crisalidar.

La Vanesa atalanta és una papallona de mida mitjana, que podem veure a Collserola pràcticament tot l'any. Poques vegades les veurem en gran nombre, però en un passeig en un dia assoleiat en podrem trobar unes quantes. Sovint les podrem trobar als boscos entre alzines i pins. A les tardes solen freqüentar les parts altres dels turons on els mascles competeixen per trobar parella.

Dos ous de vanesa en una mateixa fulla de parietària.

I si les veiem a prop o sobre ortigues, o parietària, provablement es tracta d'una femella que va escampant ous sobre les fulles d'aquestes plantes de les quals les erugues se n'alimentaran.

Aquí és veu l'eruga de la Vanesa, acabada de sortir de l'ou, 9 dies més tard de la posta.

Oleguer Farràs i Jané

17 anys de projecte de reforestació al torrent de can Cortès (Collserola)

Una gran joia, és el que se sent al constatar el lent però efectiu créixer de les alzines i roures, que fa molts anys vam trasplantar al torrent de can Cortès, després d'haver sembrat en ampolles i garrafes aglans que havíem collit de la mateixa vall de Sant Just, i on havien nascut i desenvolupat els petits arbres un o 2 anys.

Desbrossada febrer 2014

El paisatge en un primer moment, l'any 1999 era força erm, bàsicament pasturat i amb deixius d'oliveres, ametllers i ginestes que s'anaven imposant.

Actualment, i des de fa alguns anys, les bardisses han cobert bona part dels arbres, i és necessari que fem desbrossades periòdiques per retornar la llum als joves arbres que fan de 30 cm a 3 metres d'alçada, atès en molts casos els esbarzers, les ginestes i altres brolles els cobreixen.

Petit nesprer plantat

El dissabte 8 de febrer es va fer una segona desbrossada. Els activistes de l'Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya, amb la col·laboració dels voluntaris del parc de Collserola i algun col·laborador santjustenc més, vam dedicar mig matí al retrobament amb els arbres plantats fa temps. Al final, vam tornar a sembrar directament algunes aglans, i trasplantar i protegir un petit nesprer, que farà companyia als dos grans nesprers que hi ha a l'inici del torrent.

Alguns d'aquests arbres fan molt de goig, atès han pogut créixer bé, i estan consolidats. Altres en canvi, encara son petits o han patit mutilacions i vandalisme.

L'important és l'alegria que ens aporta realitzar aquesta tasca, de plantar i cuidar arbres, i alhora veure com es va transformant el paisatge amb els anys, i més que canviarà d'aquí a 15 anys, quan podrem començar a intuir i gaudir d'un petit bosquet mediterrani. 

Aquí podeu gaudir de l'àlbum de fotos de la desbrossada i la colla... així com d'anteriors activitats naturalistes...

Activitats naturalistes i ecologistes

--
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960

La tranquil·litat del llac dels ànecs amenaçada per la destrucció de la zona verda annexa.

Fa uns 15 anys van iniciar la urbanització del barri de Mas Lluí a Sant Feliu de Llobregat. Entre altres encerts, es va conservar la recollida d'aigua d'una bassa natural que hi havia, creant un llac al final del parc Europa, a tocar del parc de Collserola, que la gent ha batejat amb el nom “Llac dels ànecs”. En aquest llac l'any 2007 es va fer un seguiment ornitològic i una recopilació d'espècies d'ocells que el visitaven entre les que destaquem blauet, martinet de nit, martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, polla d'aigua, xivitona, gavina riallera, titella, cuereta torrentera, cuereta blanca, boscarla de canyar i repicatalons, així com també granotes reinetes comuns i blaves.
 

Fa mesos que van arribar al parc les màquines de Sant Just, han arrasat el canyissar i els camps existents. La gent que hi vivim, callàvem perquè ens pensàvem que continuarien el Parc Europa. Però resulta que just a uns 50 metres de l'aigua del llac, la part del Parc més preuada per la seva bellesa natural, han planificat una pista polivalent asfaltada per a què els sorolls de les pilotes harmonitzin amb
els de la natura existent.

On està la sensibilitat dels planificadors? Si us plau polítics i tècnics, penseu-hi, feu aquesta pista asfaltada 100 metres més amunt i deixeu tranquils als animals i a les persones grans que disfrutem del parc. 

Pd. Sobre els plànols d'urbanisme de S.Just, es veu: Vorejant la línia de frontera entre els dos pobles, el camí de la Salut de uns 2 o 3 metres,

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

COLLSEROLA ASSETJADA PER LA FREQÜENTACIÓ EXCESSIVA

El Consell consultiu del Parc Natural de Collserola, considera que la massificació i freqüentació a Collserola poden tenir un efecte negatiu al medi natural i insta a la direcció a que prengui mesures per regular i restringir en cas necessari les activitats que s'hi realitzen.

Les reunions del Consell consultiu són bianuals.

El 1993 s'estimaven 1.000000 de visitants a l'any, el 2008 l'estudi de Freqüentació i mobilitat del Parc de Collserola realitzat per la fundació Abertis amb l’IERMB n'estimà 2.100000. A l'actualitat es compta que es superen els 2.500.000 i cada cop es realitzen més activitats col·lectives, esportives i fins i tot competitives.

Diversos estudis advertien que la sobre-freqüentació suposa un impacte negatiu real al medi natural, per exemple la Diagnosi ambiental al Parc de Collserola (Universitat Autònoma de Barcelona - Diputació de Barcelona) l'any 2008 concloïa “el fet de ser la serra de Collserola un espai natural amb taques de desenvolupament urbà difús, unides a través de grans eixos viaris, ha promogut una freqüentació del parc excessiva i poc regulada”. També que “El Pla especial del parc no ha estat capaç de garantir la conservació de la biodiversitat atesa la destrucció de molts hàbitats del parc amb elevat valor ecològic. A més, en no promoure zones de transició entre l’ambient urbà i el parc, ha estat incapaç d’evitar el procés de fronterització que s’ha anat consolidant durant els últims anys.” 

La direcció tècnica del Consorci és conscient que l'excessiva freqüentació pertorba els ecosistemes naturals i afirmava que “s'ha registrat una disminució del nombre d'espècies, com ara d'aligots i astors, i hi ha hagut un nombre elevat d'atropellaments, tant en els camins asfaltats com en els de terra, on sobretot el pas de bicicletes ha provocat l'atropellament d'amfibis”

Tot i això, des del Consorci del Parc Natural s'ha anat potenciant l'ampliació i millora de vials i camins, així com la senyalització per afavorir que encara més gent faci de Collserola el seu espai de lleure on gaudir de la natura. El fet és que tal com explicita la Diagnosi del 2008, la natura se'n ressent i fins ara no s'ha actuat prou per tal de minimitzar aquest impacte humà sobre el medi.

Debat sobre la freqüentació al Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC) porta més de 12 anys advertint de la degradació de Collserola i la necessitat urgent que es protegeixi i vetlli pel manteniment i millora dels seus ecosistemes. L'any 2005 es va aconseguir iniciar la tramitació de la declaració de Parc Natural, que no es va aprovar fins l'octubre del 2010 i des d'aleshores no s'ha fet gaire per canviar la situació. El nou Pla Especial que podria actualitzar les normatives i aturar la degradació del Parc pot trigar encara més d'un any a aprovar-se i la direcció del Parc és incompetent, i diu no tenir mitjans per fer complir les ordenances.

Mentrestant pressionats per tota mena d'entitats esportives que volen fer competicions a Collserola, s'autoritzen esdeveniments, curses i competicions o marxes esportives multitudinàries, caminant, corrents o les més impactants en bicicleta, en ocasions travessant corriols o pistes estretes, en espais naturals sensibles i provocant forta erosió, pertorbació de la fauna (en alguns casos nidificant), etc. Aquest fet és sistemàtic també quan molts grups de ciclistes organitzen sortides per zones indegudes com torrenteres i senders. Cada cop més gent fa esport al Parc al vespre o a la nit, quan la fauna terrestre aprofita per la seva activitat, i fins i tot el Consorci autoritza curses i activitats nocturnes.

Un de tants ciclistes que van per torrenteres: Delinqüent

Com a portaveu de la PCDC considero que Collserola rep massa visitants, s'hi autoritzen activitats impròpies d'un espai natural protegit i no s'aplica la normativa, deixant que vàndals i delinqüents campin per tot arreu sense que ningú vetlli pel bon estat del Parc Natural.

Cal fer un tomb radical a aquesta situació, i prioritzar la recuperació dels ecosistemes i les espècies que és l'obligació d'un espai de la Xarxa europea Natura 2000, per davant de l'oci esportiu, i altres activitats de lleure. Hem de ser conscients de la fragilitat de Collserola, al bell mig de la metròpoli barcelonina, i de l'impacte de la nostra presència i acció a l'entorn natural.

Al nostre parer, és necessari acotar i restringir activitats multitudinàries i també deixar d'autoritzar competicions esportives, així com la caça menor.

Tothom te dret a gaudir de la natura, però no a abusar-ne. Cal que el Consorci del Parc Natural de Collserola, així com tots els municipis que el conformen, facin pedagogia del que es pot fer al Parc i del que no, i que les autoritats vetllin pel compliment de les ordenances sancionant als delinqüents.

Així ho hem plantejat al Consell consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, i complementat pel catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Ferran Rodà de Llanza que ha plantejat la preocupació al respecte, i que per esclarir l'impacte de la massificació pot tenir al medi natural, ha proposat l'encàrrec de 2 estudis, un que analitzi la capacitat de càrrega antròpica dels diversos espais naturals que conformen el parc, i un altre de l'impacte específic de les activitats sobre la fauna macro-vertebrada. 

Complementariament el Consorci insta als 9 ajuntaments que el formen a conformar i unificar unes ordenances municipals específiques per al usuaris del Parc i per a establir un marc legal sancionador i regulador. Atès Collserola no disposa d'agents rurals que realitzin aquesta activitat i necessita el compromís de les actuacions de les policies locals per a vetllar .

Podeu consultar el comunicat de premsa sencer que amplia aquest article.

Oleguer Farràs
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregathttp://alnus.pangea.org/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

Cada cop, més delinqüents en bici per Collserola i els ajuntaments ho permeten.

És el pa de cada dia. Collserola s'ha convertit en el circuit de cros ideal per a qualsevol ciclista. Des del consorci es va anar autoritzant curses i potenciant l'us de la bici al Parc Natural de Collserola. Es va senyalitzar itineraris específics per a que els usuaris gaudissin de la natura, difosos en tríptics i al web del Parc, i van resultar un èxit terrible. Tant, que determinats sectors de Collserola s'amunteguen els ciclistes i han de fer cua, per passar amb seguretat. Un problema greu és que molts ciclistes surten de les pistes i s'endinsen per corriols, senders, camins  o torrenteres, malmetent-los amb les roderes, sobretot després de pluges. En alguns casos atropellant a la fauna invertebrada o petits rèptils i amfibis, i evidentment pertorbant als usuaris que van a peu amb els que sovint topen o assetgen per a que els permetin avançar o deixar passar. En aquest cas ja parlem de delinqüents ambientals, que incompleixen les normatives bàsiques del Parc de Collserola i que fins ara circulen amb tota la impunitat atès ningú els vigila.  El consorci no en te les competències, ni la Generalitat. La responsabilitat de fet recau en els ajuntaments, i fins ara no reaccionen i deixen fer.  Sembla que el gaudi particular d'alguns està per sobre el bé comú i la protecció de la natura.
Tant la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola i Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya insistim a les administracions per a que vetllin per la preservació de Collserola i actuïn contra la impunitat dels delinqüents, començant per fer pedagogia de que és pot fer o no al parc Natural, i multant als infractors.

Oleguer Farràs
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya

--------------------------------------------------------------

Ordenances del Parc Natural de Collserola.

A r t . 1 2 . - Ciclistes
Ordenances del Parc de Collserola
1. Només es podrà circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de més de tres metres.
Art. 55 Ordenança de la via pública, medi ambient i convivència ciutadana de Cerdanyola del Vallès de 1995.
2. Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a través, camins d'amplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
3. En cap cas es podrà circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme curses ciclistes.
4. Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen l'obligació de respectar els vianants, sense ocasionar-los molèsties i respectant la seva preferència.

Capítol V .- Del comportament dels usuaris del Parc de Collserola

A r t . 2 1 . - Normes generals
Tots els visitants dels espais naturals estan obligats a mantenir-los en bon estat de conservació, respectant la senyalització i evitant la seva degradació.

A r t . 2 5 . - Dels sorolls i pertorbacions
Els visitants del Parc de Collserola s’abstindran de produir sorolls de qualsevol tipus, especialment si són susceptibles de pertorbar la tranquil·litat de la fauna o molestar a d'altres usuaris.
Art. .38.4 Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna silvestres.
Art. 37.1 c) Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.

Art. 44.3 PEOPMN del Parc de Collserola.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA
L'ús i gaudi del Parc de Collserola implica l'acceptació d'aquestes normes.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA
Les prescripcions de la present Ordenança que incorporin o reprodueixin aspectes de la normativa estatal, autonòmica o local, s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.

Coneixent les papallones i cercant-les a la natura

El passat diumenge 12 de maig vam poder gaudir d'una agradable i tranquil·la sortida naturalista on vam poder observar una setantena de papallones, i identificar 15 espècies diürnes.

Maniola jurtina = Bruna dels prats

Maniola jurtina = Bruna dels prats

Cepa / Alnus va organitzar altre cop, una sortida naturalista complementària de l'exposició que vam anomenar "Descobreix les papallones de Collserola" i que va estar oberta des del 12 d'abril, fins el 19 de maig a la casa de cultura de Sant Just Desvern. L'exposició ha estat d'interès de molta gent i també d'algunes escoles del poble. Hem rebut una felicitació particular del regidor de cultura de l'Ajuntament de Sant Just destacant la qualitat de les imatges i la composició dels plafons.

Thymelicus acteon = Daurat fosc

La sortida es va iniciar des de l'exposició, on l'Oleguer Farràs, ecologista i naturalista aficionat va fer algunes explicacions prèvies, destacant que tot hi haver-se identificat a Collserola fins a 70 espècies diferents des de que es fan seguiments (1994), en realitat la majoria són difícils d'observar i moltes estan en regressió. Un 30% de les espècies molts anys no es veuen, o en ocasions molt comptades. Unes poques en canvi van creixent i altres estan estables.

Melanargia lachesis = Escac ibèric

El dia va combinar sol i núvols, amb una temperatura confortable de 18 a 20ºC. Vam passejar pels volts de la riera de Sant Just fins la Font de la Beca i tornar per can Biosca. Vam poder observar entre altres les primeres aparicions al mes de maig de diverses papallones, com la Bruna dels prats (Maniola jurtina) l'Escac ibèric (Melanargia lachesis) i el Daurat fosc (Thymelicus acteon). 

Ou de Pieris rapae donant-li la volta a la fulla

També vam observar com algunes blanquetes de la col posaven els diminuts ous amagant-los sota les fulles.

Atents als moviments del minúscul Coure comú 

Tothom va gaudir de la natura en general i en particular de la descoberta de les papallones, i la feina de divulgació que fem.

Lycaena phlaeas = Coure comú

Les fotos de la d'aquesta sortida i altres les trobareu a l'àlbum d'activitats
___
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/
·····················································································
Seu central CEPA  C/ Bruc 91, 4-1 08009 Barcelona.
Telèfon 93 680 27 51 -  Fax 93 668 61 07
e-mail: info@cepa.cat
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/