Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Al·legacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Al·legacions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’abril del 2026

El catàleg de camins de Sant Just, encallat mesos després de l’exposició pública

L’aprovació del catàleg de camins municipals de Sant Just Desvern, anunciada com un pas important en la protecció i ordenació del territori, continua sense culminar-se mesos després d’haver-se sotmès a informació pública. El procés, impulsat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, genera dubtes sobre els terminis i la capacitat d’execució del consistori.

Camí de can Solanes    

El ple municipal va aprovar inicialment el document el 25 de juliol de 2024, i la seva exposició pública es va anunciar al BOPB el 5 de setembre del mateix any. Aquest tràmit havia de permetre revisar el contingut, incorporar al·legacions i avançar cap a l’aprovació definitiva. Tanmateix, passat un temps considerable, el catàleg encara no ha estat aprovat de manera definitiva ni publicat oficialment.


Aquest retard obre interrogants. D’una banda, posa en qüestió la prioritat política d’una eina clau per garantir la protecció dels camins públics i evitar possibles conflictes d’ús o ocupació. De l’altra, genera incertesa entre entitats i veïns que esperaven una resolució clara sobre la titularitat i regulació d’aquests espais.

El govern municipal ha preferit arribar a acords amb els propietaris de les finques afectades que es negaven a cedir el lliure pas a la ciutadania, i per això ha retardat tant l'aprovació.

Camí de can Coscoll    

Cal recordar que només es van presentar 9 al·legacions, entre les quals, la de la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, i l'ajuntament ha mantingut un llarg silenci administratiu durant tot aquest temps. La manca de resolució definitiva pot acabar debilitant la confiança en l'obligada transparència administrativa.

En un context en què la pressió urbanística i els usos del sòl són temes delicats al municipi, la demora en l’aprovació del catàleg no és menor. Sense aquest instrument plenament vigent, la protecció efectiva dels camins municipals queda en una situació provisional que pot allargar-se més del que seria desitjable.

Vall de Sant Just
Així, allò que havia de ser un avenç en la gestió del territori corre el risc de convertir-se en un exemple més de lentitud administrativa, amb conseqüències reals sobre la preservació del patrimoni públic local.

Malgrat tot, el regidor de medi ambient informava a principis de març en reunió amb Alnus, que l'aprovació no tardaria gaire més.
 

dimecres, 8 de juliol del 2020

TORNEN A EDIFICAR LA VALL I COLLSEROLA, TOMBANT BOSC.

Finalment s'han iniciat les obres de construcció de 3 habitatges a Sant Just Desvern, al límit amb el Parc natural de Collerola, i destroçant part del bosc de pineda i alzinar que dona al carrer Rosa Sensat, al sector de can Candeler.

Fa 15 anys, Alnus - Ecologistes de Catalunya vam presentar al·legacions a aquest projecte de proposta de modificació de PGM de l'Ajuntament, que insistia en continuar edificant la vall, fins hi tot espais PEIN aleshores "protegits"

diumenge, 7 de juliol del 2019

Ajudes públiques i impediments per a l’estalvi energètic amb plaques fotovoltaiques a Sant Just i en general.


L'any 2018 els veïns de Sant Just interessats a instal·lar sistemes d'aprofitament de l'energia solar van tenir una gran notícia en l'àmbit econòmic, atès s'oferien subvencions des de tres organismes per a la instal·lació d'aquests sistemes, que eren: el Consorci de l'habitatge de l'AMB, l'Ajuntament de Sant Just Desvern i l’Institut Català d'Energia.
Panells solars públics junt Escola Canigó

Des del Consoci s'oferia una ajuda del 50% del cost, amb un límit de 3000 euros. Aquesta ajuda estava subjecta als ingressos anuals dels residents en l'habitatge, on
no es podia superar si s’era un membre, els 53.118,20 euros i si s’eren quatre, els 70.824,27 euros, àdhuc superant aquests imports també podies disposar de l'ajuda si un resident de l'habitatge tenia més de 65 anys o en l'habitatge s'instal·lava un endoll homologat per a alimentar cotxes elèctrics.
Aquesta és la mateixa ajuda que des de Promunsa s'oferia als habitatges que es rehabilitessin per a millorar l'eficàcia energètica.
L'inconvenient d'aquesta ajuda és que té un pressupost d'1.542.120,52 euros disponible per a tots els municipis d'àrea metropolitana de Barcelona, i aquesta ajuda engloba totes les rehabilitacions que es poden fer en l'habitatge per a millorar l'eficàcia energètica, i si després l'habitatge es
posa en lloguer es duplica la subvenció.
Això te l’inconvenient que
aviat s'esgota aquest pressupost i si no has entrat entre els habitatges subvencionats, et quedes sense ajuda.

L'ajuda de l'Ajuntament de Sant Just, és en la bonificació d'IBI. Com indiquen les ordenances fiscals per a l'any 2018 en el punt 5.6:
  • Gaudiran d'una bonificació del 50%, de la quota integra de l'impost els béns immobles dels següents 10 anys, els habitatges en els quals s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del Sol, sense estar-ne obligats per normativa urbanística o les ordenances municipals.


La bonificació de l'IBI s'ha de sol·licitar a la Diputació de Barcelona, com a organisme gestor de l'impost de l'IBI de Sant Just. La Diputació de Barcelona ha resolt que aquesta bonificació es continuï aplicant, durant els 10 anys, sempre que l'Ajuntament el tingui previst en l'ordenança fiscal corresponent a l'any en qüestió, és a dir, que no l'ha de fer obligatòriament durant els deu anys. Això podria comportar que en un any determinat, l'Ajuntament no prevegi aquesta bonificació fiscal. Atès que això contradiu el que estableixen les ordenances fiscals del Municipi pel 2018.


També en data 7/5/2019 va presentar escrit davant del Síndic de Greuges de Catalunya, reclamant el canvi de la resolució

divendres, 10 de gener del 2014

Parc o pisos al sector de can Sagrera - Parla el veinat...

En relació a l’article publicat al blog en data 1 de juliol de 2013 ens agradaria fer algunes matisacions:
Vista del parc des del Passeig de can Sagrera

L’Ajuntament de Sant Just Desvern va aconseguir el terreny situat al Passeig de Can Sagrera 1 com a cessió GRATUÏTA d’una empresa constructora per tal que des de l’Ajuntament li donessin els permisos pertinents per la construcció de pisos al carrer Real I i amb la condició OBLIGATÒRIA  d’esser destinat a zona verda, segons el projecte d’adequació establerta al planejament. A més a més el que va fer l’Ajuntament va ser signar un conveni amb Altamira Santander Real Estate, S.A., promotor de les obres, de data 1 de març de 2012, segons el qual l’Ajuntament rebia la quantitat de 293.107,62 € i es comprometia a executar (amb data límit de 11 de juliol de 2013) pels seus propis medis l’adequació del terreny a parc públic de la zona verda, cosa que evidentment no ha fet. El que si ha fet és cobrar els quasi tres-cents mil euro per destinar-los a d’altres obres al municipi, cosa que és manifestament il.legal, ja que els diners que provenen d’una unitat d’actuació no poden destinar-se  a d’altres usos (són “finalistes”, en llenguatge d’advo

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Collserola per fi Parc Natural

Publiquem el Comunicat premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola a ran de la Declaració del parc natural de la Serra de Collserola
La PCDC es felicita per la declaració definitiva de Parc Natural, però lamenta el greu retard en que ha arribat, després que hagin passat 8 anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola, i més de 5 anys des del compromís del DMAH per declarar Collserola Parc Natural.
En aquest temps el desenvolupament urbanístic i l'edificació dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.
Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat massa tímids, fins al punt que la superfície total del Parc Natural, amb aquest decret es veu manifestament disminuïda respecte al de l'actual pla especial (PEPCo). Fins i tot, -si no han esmenat el que van aprovar al desembre passat-, inconcebiblement es retallen determinats sectors protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 europea.
A les al·legacions que vam presentar a principis d'any demostràvem que era possible i recomanàvem la protecció de més de 1500 ha que formen part de Collserola i que són urbanísticament compatibles amb la declaració de parc natural. Zones verdes, equipaments, zones forestals, sistemes, i zones agràries i que com s'ha vist no són prioritat del govern protegir, tot i que faria molt per millorar la qualitat dels ecosistemes i evitar nous desenvolupaments urbanístics. Entenem doncs que el PNSC aprovat no servirà per a corregir la incoherència del que ha estat ja urbanitzat i edificat a la serra.
El que valorem força positivament del PNSC és que dona protecció a nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc. Incorporant-los; i la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic.
La PCDC creu que els Espais de regulació especial, ERE, dins el parc van clarament en detriment de la protecció dels espais naturals. La majoria d'aquests espais estan sota la qualificació urbanística actual de forestal, i en alguns casos suposarà transformacions urbanístiques així com la construcció de nous serveis i equipaments i també habitatges.
Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un Pla especial.
Quedem pendents d'una nova valoració un cop puguem consultar el decret a fons, i esbrinar quins són els límits definitius en els plànols, i si han estimat algunes de les nostres al·legacions com la necessitat d'aportar concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant una anella verda. La limitació de la caça. La compatibilitat o no amb nous eixos viaris, etc.
Els propers dos anys tindrem feina a fer aportacions per tirar endavant un Pla especial d'usos i gestió del parc que esperem ajudi a regular i limitar determinats excessos d'activitat humana en els sectors ecològicament més sensibles.
Agraïm el suport i els comentaris que alguns milers de persones han donat a la causa de defensar Collserola a través de la nostra pàgina web de salvem el parc natural, i que vam aportar com a reforç de les nostres al·legacions, així com els participants a la Marxa en defensa de Collserola.
Finalment hi hem guanyat tots plegats.



dissabte, 13 de març del 2010

Desestimen les al·legacions al projecte de camí de la Vall, es pavimentarà!

El passat desembre el CEPA- EdC vam presentar al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, on es proposava entre altres coses pavimentar un tram del camí, posar tanques separadores per a vianants i ciclistes, etc. A principis de març hem rebut la resposta on la conclusió és la desestimació de les al·legacions.
La resposta als temes polèmics -com és usual a les administracions- no rebat pas l'argumentació de les al·legacions, és limita a repetir la justificació del projecte.
Només diuen tenir en compte dues de les nostres propostes, si s'escau posar energies renovables per a fer funcional la bomba d'aigua que es preveu col·locar al pou de la font del Molí, al sector de can Merlès i adequar la bassa per acollir amfibis.

Senyal de 20 Kmh en el camí forestalAixí doncs, perdrem novament part de la naturalitat del camí de la Vall, que quedarà transformada en una carretereta pavimentada envoltada de tanques, afavorint la circulació de cotxes per Collserola.
Per altra banda trobem positiu que com vam proposar el CEPA, hagin indicat amb senyals de límit de velocitat a 20Kmh en els trams del camí que encara no estan pavimentats. Com dèiem, si es respecta la velocitat de 20Kmh, pràcticament no s'aixeca la pols del camí (sobretot si es compacta el ferm), i per tant no caldria pavimentar. Esperem que es facin controls per fer respectar la velocitat a Collserola

Des del nostre punt de vista, vist en conjunt el projecte aprovat ho considerem un altra oportunitat perduda en la voluntat de practicar un desenvolupament sostenible a Sant Just i a Collserola.

Oleguer Farràs

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

dilluns, 25 de gener del 2010

Collserola, un Parc Natural de protecció indefinida i sense garanties

Comunicat Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya

La PCDC troba insuficient les dimensions i proposa una ampliació dels límits

La Vall de Sant Just guanya i perd àrees de protecció.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola – PCDC, acull amb escepticisme el Projecte de decret de declaració del parc natural de la Serra de Collserola (PNSC), que ha proposat el Departament de Medi Ambient, degut al greu retard, després que hagin passat prop de vuit anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola.
En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l'especulació i l'edificació ha crescut desaforadament dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.
Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat molt tímids, fins al punt que la superfície total del Parc, amb aquesta proposta de decret (si no s'accepten les nostres al·legacions) es veurà manifestament disminuïda. Fins i tot, inconcebiblement proposa retalls a determinats sectors protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 europea. S'augmenta la protecció de 765'5 ha, admetent una trampa anomenada ERE, Espai de regulació especial, que permetrà desenvolupar alguns sectors que ara tenen la qualificació de Forestal (sobretot a l'àmbit barceloní). Per tant el parc que quedi serà més petit que l'actual que fa 8.465 ha.
La proposta de PNSC es deixa per protegir molts sectors que fins ara mantenen un aspecte i funció natural o rústec, fins i tot quan la qualificació urbanística del sòl és compatible amb el Parc natural. Afegint aquests sectors com proposem, el Parc podria protegir més de 9000 ha.
El que si valorem força positivament de l'actual proposta, és la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic; i que incorpora nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc.
El decret no aporta concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant l'anella verda. Aquest és un punt clau per garantir el sustent dels seus ecosistemes en el futur i hauria d'ésser prioritari potenciar, dimensionar i adequar una connexió ecològica suficientment efectiva, com ara no és el cas, abans de qualsevol altre desenvolupament urbanístic, o de qualsevol projecte de nous eixos viaris als que el decret, malauradament veu compatible amb la declaració de Parc Natural.
La PCDC proposem fomentar al màxim l'espai potencialment natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i, per tant, cal maximitzar-ne els límits fins on sigui possible. Això inclou que el parc arribi fins les diverses zones connectores del riu Llobregat, la riera de Rubí, i abasti la màxima superfície connectora del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana, etc. Això no necessàriament ha d'impossibilitar el desenvolupament urbanístic d'alguns d'aquests sectors, però pel que si ha de servir és perquè en redueixin l'impacte mediambiental i de sostre edificable, de manera similar al que fins ara ha funcionat des del 1987 dins el Parc; tot plegat, per garantir que la transició entre les zones urbanes i el Parc sigui més gradual.
Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un nou Pla especial.
En el que pertoca la Vall de Sant Just, la proposta retalla el Mas Lluí, i incomprensiblement, tot l'entorn de la riera on ara s'ubica la gran obra d'ATLL (que suposem un dia o altra s'haurà de restaurar), així com un sector forestal de la Miranda que es fa servir d'aparcament. Per altra banda, es guanya tot el sector que es va compensar a determinats propietaris de la Vall en el polèmic conveni signat el 2004 amb l'Ajuntament que va des de can Carbonell a can Vilà i fins prop de can Biosca.
És una proposta del tot insuficient, atès la Vall abasta molt més entorn natural o rústec compatible urbanísticament amb el Parc natural. Nosaltres proposem que no hi hagi cap retall, exceptuant el sector d'habitatges del Mas Lluí que ja s'ha començat a arrasar. Incorporant sectors com can Biosca i can Candeler, així com altres sectors de la riera, fins el pont de can Padrosa.
 ____________________________________________________________

Per tal de poder tractar i debatre sobre el Projecte de Decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola
 
Reunió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Dijous 11 de febrer a les set del vespre a la sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Al·leguem a l'agressiva proposta de pavimentació del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just

Hem presentat diverses consideracions i al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, al no estar d'acord amb les propostes de formigonar i compartimentar amb carril bici i vianants part del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just.


Les al·legacions s'han formalitzat amb l'adhesió de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, l'Associació de Veïns de Sant Just Desvern, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, i de Narcís Prat catedràtic d'ecologia de la UB i membre del Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just Desvern.


+ info

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat

934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
 
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/