Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desenvolupament urbanístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desenvolupament urbanístic. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de gener del 2022

Nou desenvolupament urbanístic destructor del paisatge rústic històric a Sant Just Desvern. Entorns Bonaigua.

 Altre cop s'està destruint terreny rústic a ran de la riera de Sant Just, aquest cop per edificar a l'entorn de La Bonaigua.
Vista Google-Earth entre la Bonaigua i can Mèlic, terreny rústic 2020
Sant Just Desvern
Rang: Planejament derivat
Tipologia: Pla parcial d'ordenació
Tema: Modificació del Pla parcial d'ordenació de la Bonaigua

Competència:
Data aprovació: 12/02/2003
Data publicació: 19/05/2003
Publicacions butlletins oficials:
  I-1 Estat actual i àmbit de planejament
 Es pot trobar més informació del planejament als portals urbanístics de l'AMB o de Catalunya:


https://geoportalplanejament.amb.cat/AppGeoportalPlanejament2/index.html

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=66502&fromPage=load
Total 367 habitatges més, sense comptar els que corresponen al nou sector de can Candeler dins el mateix pla. 
Terrenys arrasats 2021, aquests només són de la part nord-oest la resta de moment no s'ha iniciat

 
 
CEPA /Alnus - Ecologistes de Catalunya ens oposem a aquests desenvolupament desmesurat
Només alguns garrofers mutilats replantats


dilluns, 25 de maig del 2020

BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. QUIN CAMÍ AGAFARÀ?


Fa 50 anys el club de Roma va fer propostes per afrontar la problemàtica que representa les macro ciutats, fer un poblament racional i tenint en compte la Natura.
El lliure actuar, el deixar fer aquí i arreu del Planeta ha creat aquestes ciutats tan poblades, denses, tan difícilment governables. Ens centrarem en el cas de Barcelona que és aplicable arreu del Món. Hem arribat a quatre milions de persones Barcelona i l’àrea metropolitana, el creixement ha estat enorme. Ara ens ha vingut un virus i estem patint la dificultat de gestionar correctament la situació.
Ens diuen científics, catedràtics, economistes que tenen en compte els límits de la Terra, cal canviar. Invertir els diners que es volen introduir al sistema per anar construint una societat respectuosa amb la Natura, conscient dels límits dels recursos naturals.

Proposo, de nou, després de 50 anys, cal deconstruir Barcelona. No podem continuar creixent de manera lliure sense regulació, així arribaríem aviat a enllaçar pel Nord amb Mataró de manera continua, pel sud a Tarragona, arribant a més de sis milions d’habitants en una ciutat densa i continua. El proper problema, canvi climàtic, crisi en internet, per atacs dels pirates informàtics, altres virus, pot produir un col·lapse total.

Quin és el camí? Deconstrucció?

Fem uns apunts breus. Traslladar empreses a zones de Catalunya on crear nous nuclis o a patir dels que hi ha, fer ciutats de al voltant de 200.000 persones, pobles de 20.000 i els nuclis més petits de 2000. El pobles més petits de 2000 habitants, cal que passen a ser nuclis de segones residències. Sobraran pisos a Barcelona, els vells es derruiran i faran horts urbans i plantació d’arbres, en 20 anys, són dades aproximades, s’han de plantar 500.000 arbres fruiters i ornamentals i aconseguir dos quilòmetres quadrats d’horts urbans, baixant la població de Barcelona i àrea metropolitana a la mitat, de quatre milions a dos.

Llocs de treball per començar ja aquest camí. D’aquests euros que ara volen injectar al sistema, fer plans de construcció i instal·lació de plaques solars per tota la zona, jardineria i treballadors dels horts, construccions noves a Tortosa, al interior de Ponent. Cercant el model proposat fa 50 anys pel club de Roma.

FUTUR

Dos camins tenim al davant: seguir com ara creixent sense límits fins al col·lapse, com altres civilitzacions en la història de la Humanitat els va passar. O deconstruir per repartir el poblament de manera que es respecti el planeta i puguem afrontar millor les crisis que vindran.

Maig 2020 Arbre Agulló i Guerra

dilluns, 22 d’octubre del 2018

NOVA URBANITZACIÓ DE LA VALL DE SANT JUST

Més asfalt, ciment, talussos artificials, ampliació de carreteres, ampliació del clavegueram, enderrocament de cases junt el torrent, esbucament de les naus de can Biosca, etc. 

S'han fet i estan per fer-se encara moltes actuacions a la Vall de Sant Just. Algunes positives i altres ben negatives pel medi natural i l'harmonia i equilibri de la natura.

Propera urbanització de la Bonaigua
Alguns dels projectes urbanístics d'ordenació que s'estan desenvolupant són força impactants, per bé o per mal... com a positiu és l'enderrocament d'edificis i construccions en situació alegal del sector de can Biosca; falta per veure com quedarà quan retirin les runes i restaurin.


Runes de les naus derruïdes als entorns de can Biosca

Cal destacar també la confirmació definitiva aquesta tardor del trasllat de sostre edificatori d'una part de la Vall a altres parts del municipi, tot i que no hi ha de moment cap desclassificació de les edificacions previstes al torrent de can Candeler on es van projectar el 2006 sis blocs de pisos a tocar de la masia, ni molt menys del Pla parcial de La Bonaigua.

Ampliació i pavimentat del camí de la Vall
Aquests darrers temps s'ha estat estenent la xarxa de clavegueram per diferents punts vall amunt, entre altres per dur-la a la futura urbanització de La Bonaigua. S'estén la pavimentació del camí de la muntanya que tant volíem evitar els ecologistes, afegint el gran impacte pels grans talussos i moviments de terres que l'aco

dissabte, 24 de gener del 2015

Nou any.


ESTEM EN LA TERCERA GUERRA MUNDIAL?

Mas lluí fa pocs anys
Segons el director del Museu de la ciència de la Caixa Sr. Jorge W., la Humanitat hem passat de la por a la guerra nuclear a partir dels anys 1960 a la que ell anomena "Tercera guerra mundial", que es desenvolupa entre els defensors de la Natura, els que tenim en compte la conservació d'espècies i paisatges i els que passen d'ella i contaminen l'aigua, l'aire, embruten els mars matant la flora i la fauna, construexen a tot arreu, destrosant els paisatges naturals.
 Quin exemple tenim al poble-ciutat, la construcció de pistes de padel a Mas Lluí, a tocar del parc de Collserola, els que han aprovat aquesta construcció no pensen en la Natura els cega el fet de construir i justifiquent tal destrosa pel fet de tenir treball, aquest pensament al seu nivell s'apunta al costat dels depredadors contra la Natura. Hi ha més llocs on posar pistes de padel, immensitats d'espais en zones industrials.
Construcció pàdel, destrucció natura.
Cal crèixer tenint en compte la Natura. Com aspecte positiu tenim la recuperació de la riera de la Vall de Sant Just, també dona treball per fer la restauració i eliminar la canya invasora, és un exemple contrari a l'altre, per cert fem una crida a passejar per la riera i alhora col.laborar en eliminar els rebrots de la canya, cal participar en el manteniment del medi, per aquest camí volem que els governs municipals actuin. Aquest any hi ha les eleccions municipals cal ésser coherents alhora de votar. Tenim pendent els carrils bici conectats a Barcelona, en la WEB nostra fa anys que tenim la proposta.

HEM DE GUANYAR AQUESTA TERCERA GUERRA MUNDIAL, TENIM TOT EN JOC.

Jordi Frederic Agulló i Guerra (Arbre)

dissabte, 7 de juny del 2014

Participem al debat sobre el futur de La Vall de Sant Just i de Collserola

www.collserola.org

El dimarts 10 i dijous 19 de juny tindran lloc dues sessions obertes a la ciutadania per tractar diferents temes que afecten el futur de La Vall i de Collserola. 

El 28 d'abril, es va iniciar un debat participatiu sobre com vol incidir la gent de Sant Just Desvern en la regulació i protecció del Parc Natural. Fruit d'aquest debat, es va crear una comissió formada per una desena de persones a títol individual o en representació d'entitats, per debatre i definir com s'ha de fer el procés participatiu sobre el futur de Collserola. En la reunió de la comissió Alnus/CEPA vam plantejar la necessitat de fer com a mínim dues sessions obertes a la ciutadania, on es faci una bona introducció divulgativa del marc actual de protecció del parc natural, així com de la planificació urbanística i els valors naturals que és fonamental preservar, per posteriorment debatre els diversos punts.

La primera sessió oberta tindrà lloc el dimarts 10 de juny a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar, de 19 a 21:30 h. En aquesta es debatrà sobre els “Usos de Collserola”, entre altres continguts:
Les bicicletes a Collserola. Cal establir normes i aplicar sancions davant les infraccions? Ens serveix la proposada pel Consorci del Parc de Collserola?
Possibilitar i fomentar l’ús agrícola de la part més propera al municipi, com a mesura que facilita la biodiversitat, la promoció econòmica, el consum de proximitat i la protecció contra incendis? Quin tipus d’agricultur

divendres, 10 de gener del 2014

Parc o pisos al sector de can Sagrera - Parla el veinat...

En relació a l’article publicat al blog en data 1 de juliol de 2013 ens agradaria fer algunes matisacions:
Vista del parc des del Passeig de can Sagrera

L’Ajuntament de Sant Just Desvern va aconseguir el terreny situat al Passeig de Can Sagrera 1 com a cessió GRATUÏTA d’una empresa constructora per tal que des de l’Ajuntament li donessin els permisos pertinents per la construcció de pisos al carrer Real I i amb la condició OBLIGATÒRIA  d’esser destinat a zona verda, segons el projecte d’adequació establerta al planejament. A més a més el que va fer l’Ajuntament va ser signar un conveni amb Altamira Santander Real Estate, S.A., promotor de les obres, de data 1 de març de 2012, segons el qual l’Ajuntament rebia la quantitat de 293.107,62 € i es comprometia a executar (amb data límit de 11 de juliol de 2013) pels seus propis medis l’adequació del terreny a parc públic de la zona verda, cosa que evidentment no ha fet. El que si ha fet és cobrar els quasi tres-cents mil euro per destinar-los a d’altres obres al municipi, cosa que és manifestament il.legal, ja que els diners que provenen d’una unitat d’actuació no poden destinar-se  a d’altres usos (són “finalistes”, en llenguatge d’advo

dilluns, 1 de juliol del 2013

Es modifica el projecte d'urbanització de la zona verda de can Sagrera

Ens fem ressò de la notícia publicada per Ràdio Desvern al respecte del que vam publicar el passat mes d'abril sobre can Sagrera
Estem contents que l'Ajuntament modifiqui el projecte d'urbanització del sector a la baixa, tot i que això no servirà per salvar la majoria d'arbres. És una pena que es perdi aquesta àmplia zona verda.





Totes les notícies han estat elaborades pels serveis informatius de Ràdio Desvern.
Per a qualsevol suggeriment o comentari podeu contactar amb nosaltres
al telèfon 93 372 36 61 o enviar-nos un e-mail: informatius@radiodesvern.com
L’Ajuntament de Sant Just ha modificat el Pla General Metropolità que inclou la zona de Can Ginestar i del passeig Sagrera.
És el que avança La Vall de Verç aquest mes de juny. Un grup de veïns, amb dues-centes signatures de suport, reivindicava alguns canvis en el pla inicial, que contemplava fer un edifici de pisos lliures de 17 metres d’alçada al “triangle Chinchilla” del passeig Sagrera, al costat de l’anomenat “Xiringuito”. Ara, l’edifici només s’alçarà fins a la meitat.

Al ple de gener, recordem-ho, es va aprovar per unanimitat el pla inicial, que consistia en fer una permuta de solars: el del pàrquing de Can Ginestar per la zona verda que hi ha al costat del “Xiringuito”. Com que l’Ajuntament no vol que es construeixi on hi ha al pàrquing de la casa de cultura per no tapar les vistes, va comprar el terreny fa temps.

Amb l’aprovació inicial del pla al gener, la idea era que, en un futur, es poguessin construir una vintena d’habitatges lliures al Passeig Sagrera enlloc de fer-ho on hi ha al pàrquing de Can Ginestar. Ho explicava al febrer l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Josep Perpinyà.

La idea inicial del consistori era construir un edifici al costat del “Xiringuito” de 17 metres d’alçada però, finalment, segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Pere Joan Deniel, a La Vall de Verç, serà de gairebé la meitat. A més, la reivindicació dels veïns ha fet que s’hagi augmentat el nombre de pisos que seran protegits: del 30% previst al principi ara s’estableix que seran la meitat dels que es construeixin, el 50%.

dimarts, 14 de maig del 2013

400

Costes del Garraf
400 ppm. Aquesta és la quantitat acumulada de CO2 , els experts mundials, ens confirmen que aquesta quantitat ja no baixarà, és acumulativa, per tant el canvi climàtic és ineludible. El desglaç farà pujar el nivell del mar, just quan el PP vol construir a partir de 8 metres que són els protegits, aviat ens trobarem sense platges, fins ara l'única activitat que continua l'Estat és el turisme. També el canvi climàtic farà que el clima del Nord d'Àfrica es traslladi al sud d'Estat, el clima de Sevilla el tindrem a Barcelona, o sigui 40 graus a l'estiu. Em deixat en mans de irresponsables la cosa pública i continua, quan teníem temps per un nou model de desenvolupament, plaques solars, molinets, vehicles elèctrics, vivendes en doble finestra, agricultura ecològica que asseguri l'alimentació sobirana de les poblacions.
En aquest bloc consta la proposta d'expulsar a tots els responsables fa una set anys, no solament no s'ha fet sinó que s'han posa't a governar uns més irresponsables i continuen. No vull ésser pessimista crec que si ens posem tots/totes podem reenfocar la situació i prendre mesures d'adaptació al canvi climàtic fer en definitiva una bona governança que eviti les provables problemàtiques que de seguir com ara, ens venen a la Humanitat.

Jordi Agullò i Guerra

dimarts, 30 d’abril del 2013

Acord municipal per edificar una zona verda de Sant Just Desvern, altre cop.


El passat mes de febrer, l'Ajuntament de Sant Just Desvern amb el suport de tots els grups polítics, va aprovar inicialment una proposta de pla urbanístic per edificar a una zona verda de la finca de can Sagrera 1. En aquest espai encara es conserva una part dels tradicionals conreus d'ametllers de la Vall de Sant Just, de la qual en gaudeix diversa fauna, sobretot ornitològica.
Zona verda de can Sagrera
La idea és reprogramar petits sectors dels entorns de can Ginestar, actualment urbanitzables segons el Pla General Metropolità, però no edificables cadascun, degut a les seves reduïdes dimensions. Aquests sectors es programarien com a zona verda. A canvi, es traslladaria la suma del sostre edificatori a la zona verda de can Sagrera, on s'edificaria un bloc de pisos de planta baixa+4, amb una alçada d'uns 17m.
Resulta que aquest solar i zona verda de can Sagrera l'any 2007, l'ajuntament es va comprometre a arreglar-lo segons conveni i a obrir-lo al públic per al gaudi de tothom com a zona verda. I ara, gairebé 5 anys després de l'incompliment, pretén edificar-hi.
Un cop més, l'Ajuntament no realitza cap procés de participació ciutadana convidant al veïnat afectat i la ciutadania a opinar sobre la proposta abans d'aprovar-ho. Tan sols es limita a publicar-lo oficialment un cop aprovat.
Zona verda de can Sagrera des del C/Miquel Reverter
Per altra banda, la zona verda de can Sagrera conserva en els seu subsòl restes romanes que caldrà que siguin estudiades i valorades pels experts, i aquests decidiran si cal traslladar-les o deixar-les al seu lloc; i per tant, es podria no permetre la edificació. No te sentit reprogramar un sector que no te garantida la seva edificació.
CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya dona suport al veïnat que ha presentat les al·legacions i demana que no s'edifiqui aquest sector, alhora que es conservin el la mesura del possible a la zona verda tots els ametllers, que són també patrimoni cultural del poble.
+ info enllaços:

-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/
·····················································································
Seu central CEPA  C/ Bruc 91, 4-1 08009 Barcelona.
Telèfon 93 680 27 51 -  Fax 93 668 61 07
e-mail: info@cepa.cat
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/

dimecres, 1 de febrer del 2012

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA CONTINUA SENSE LA PLANIFICACIÓ NECESSÀRIA

Per a que la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola tingui efecte i sentit, cal que la Generalitat no posi més pals a les rodes, i comenci a treballar per millorar substancialment l'estat natural d'aquest parc tant castigat i pressionat urbanísticament. Això ho ha de fer desenvolupant el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge, amb els tècnics i científics que coneixen bé la serra, i amb la col·laboració de les entitats cíviques i la població.

Reserva Natural del Parc: La Font Groga
La declaració Parc Natural de la serra de Collserola es va fer esperar més de 5 anys des del compromís del Departament de Medi Ambient l'any 2005, finalment Collserola va ser declarada Parc Natural a final d'octubre de 2010. Des d'aleshores la gestió i planificació del parc continua igual i la Generalitat no ha fet cap pas per iniciar l'elaboració del Pla especial i d'usos corresponent, tal i com obliga el decret de declaració, on donava un termini de 2 anys per a desenvolupar-lo.

Les entitats que formem la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, demanar explicacions al director del Parc Marià Martí, en el marc de la reunió del Consell consultiu del consorci del parc de Collserola, el qual atribuïa tota la responsabilitat al Departament de Medi Natural i Biodiversitat, atès encara no havia posat un representant en l'orgue de gestió del Parc, per tant, ni havia assumit el compromís de participar en la gestió directa del Consorci aprovat l'any 2009 per l'anterior govern.
L'Ajuntament de Sant Just i el de Sant Cugat van aprovar, el passat desembre, mocions per reclamar l'elaboració del necessari Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge. A finals de desembre el mateix director de Medi Natural de la Generalitat, Sr. Josep Escorihuela es va incorporar a l'Assemblea General del Consorci del Parc de Collserola, i això hauria de servir per a que la Generalitat comencés a treballar en aquest nou marc de protecció, per deixar enrere l'actual del 1987, basat encara en el Pla general del 1976.
Creiem urgent impulsar el procés de redacció dels plans especials corresponents d'immediat, abans no es vagi planificant per altres bandes, com és el cas del projecte de les 16 portes de Barcelona, que tenen una afectació aproximada del 63% dins els límits del Parc Natural. Per això des de la Plataforma en defensa de Collserola i altres entitats hem demanat fer una moratòria d'aquests, i altres sectors on es vulgui desenvolupar plans urbanístics a la serra de Collserola fins que no s'aprovi definitivament el Pla Especial, que entre altres coses ha de determinar l'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la, les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió, i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural. Cal fer inventariat i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció, així com la concreció de les activitats que puguin comportar un risc per a les espècies, els hàbitats i els sistemes naturals, sobre les quals es requereix informe de l'òrgan gestor.
Tota aquesta feina d'elaborar el Pla Especial, si és que és vol fer ben fet i acuradament, difícilment és farà en el termini que marca el decret, com va explicar el Vicepresident executiu del Consorci, Josep Perpinyà, en el Ple de desembre.

Oleguer Farràs i Jané (portaveu de la PCDC)

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Collserola per fi Parc Natural

Publiquem el Comunicat premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola a ran de la Declaració del parc natural de la Serra de Collserola
La PCDC es felicita per la declaració definitiva de Parc Natural, però lamenta el greu retard en que ha arribat, després que hagin passat 8 anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola, i més de 5 anys des del compromís del DMAH per declarar Collserola Parc Natural.
En aquest temps el desenvolupament urbanístic i l'edificació dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.
Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat massa tímids, fins al punt que la superfície total del Parc Natural, amb aquest decret es veu manifestament disminuïda respecte al de l'actual pla especial (PEPCo). Fins i tot, -si no han esmenat el que van aprovar al desembre passat-, inconcebiblement es retallen determinats sectors protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 europea.
A les al·legacions que vam presentar a principis d'any demostràvem que era possible i recomanàvem la protecció de més de 1500 ha que formen part de Collserola i que són urbanísticament compatibles amb la declaració de parc natural. Zones verdes, equipaments, zones forestals, sistemes, i zones agràries i que com s'ha vist no són prioritat del govern protegir, tot i que faria molt per millorar la qualitat dels ecosistemes i evitar nous desenvolupaments urbanístics. Entenem doncs que el PNSC aprovat no servirà per a corregir la incoherència del que ha estat ja urbanitzat i edificat a la serra.
El que valorem força positivament del PNSC és que dona protecció a nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc. Incorporant-los; i la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic.
La PCDC creu que els Espais de regulació especial, ERE, dins el parc van clarament en detriment de la protecció dels espais naturals. La majoria d'aquests espais estan sota la qualificació urbanística actual de forestal, i en alguns casos suposarà transformacions urbanístiques així com la construcció de nous serveis i equipaments i també habitatges.
Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un Pla especial.
Quedem pendents d'una nova valoració un cop puguem consultar el decret a fons, i esbrinar quins són els límits definitius en els plànols, i si han estimat algunes de les nostres al·legacions com la necessitat d'aportar concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant una anella verda. La limitació de la caça. La compatibilitat o no amb nous eixos viaris, etc.
Els propers dos anys tindrem feina a fer aportacions per tirar endavant un Pla especial d'usos i gestió del parc que esperem ajudi a regular i limitar determinats excessos d'activitat humana en els sectors ecològicament més sensibles.
Agraïm el suport i els comentaris que alguns milers de persones han donat a la causa de defensar Collserola a través de la nostra pàgina web de salvem el parc natural, i que vam aportar com a reforç de les nostres al·legacions, així com els participants a la Marxa en defensa de Collserola.
Finalment hi hem guanyat tots plegats.