Per Oleguer
Farràs Jané, en nom d’Alnus/CEPA- Ecologistes de Catalunya
Em
permeto fer unes reflexions entorn la necessitat de fer créixer Sant Just, davant la negativa de l'alcalde a
participar en un debat sobre el model de poble que volia
organitzar «La Vall de Verç», entenc que pel desgast que li
pot suposar certs plantejaments contraris a les seves polítiques.
Pel
cas que ens pertoca a Sant Just. Ens consta que els partits polítics
de sempre, identifiquen, clarament, els errors urbanístics de la
planificació metropolitana tardofranquista, que encara ens regeix.
Així i tot, són incapaços de corregir els errors del passat i
continuen agreujant-los amb l'obstinació de transformar zones que
haurien de ser naturals com la vall de Sant Just i tot l'entorn de la
riera, on qualsevol informe tècnic, urbanístic i d'impacte
ambiental, basat en els coneixements ecosistèmics i biològics del
parc natural de Collserola, avui dia, recomanaria no desenvolupar més
habitatge en els sectors perimetrals del parc, ja que han de tenir la
funció d'amortiment de l'impacte de l'activitat humana en les zones
més naturals, així com respectar la funció connectora que tenen
torrents i rieres. Malauradament, aquests informes, si és que es
fan, no són vinculants.
La
realitat és ben diferent, sota les directrius dels urbanistes
metropolitans (AMB), més conservadores que progressistes -entenent
progressisme com a incorporació de solucions ambientals
ecosistèmiques- continuen adaptant la planificació antiga i mirant
de maquillar-la amb més verd del que indicaven els primers plans,
mirant de fer complir les normes sobre cabals hidrològics en cas de
pluges torrencials, però no sempre, respectant les mínimes
amplituds de les rieres, i en cap cas, proposant la reubicació
d'equipaments com els que tenim en mig de zones inundables de la
riera de Sant Just, institut i complex esportiu. Al final, els
polítics donen la pauta i els tècnics executen com poden.
 |
| Baix Llobregat des de la Vall de Sant Just |
L'afany
de no parar de fer habitatge públic, municipal, seria lícit, si hi
hagués un lloc adequat on ubicar-lo. Un lloc raonablement, ben
comunicat i integrat a la resta del poble. No és el cas de la Vall
de Sant Just i el pla de la Bonaigua. Com no ho era el Mas Lluí, can
Candeler, o per què no dir-ho, la urbanització residencial de la
Plana Padrosa i el Bellsoleig. Tots corresponen a diferents models
obsolets, edificant l'extraradi del poble, quedant relativament
aïllat del nucli urbà, insostenibles ambientalment, sobretot, per
la mobilitat obligada en vehicle privat i la manca de serveis a prop.
Això es va construir amb la vella lògica de fer habitatge perquè
el municipi "progressés" gràcies als nous impostos que
permetien anar augmentant el pressupost municipal, i seria molt
costós revertir-ho. (No vull entrar en la derivada dels nous serveis
necessaris a cada ampliació). La finalitat d'aquest article és
reflexionar cap a quin model de poble i de metròpoli ens duu la
vella política al servei del negoci privat, incapaç de pensar i
planificar un desenvolupament sostenible en una economia lliberal,
cosa que fa que cada vegada, els qui tenim una visió planetària o
global, ens sentim més a prop del col·lapse i de la desintegració
social.
Els
polítics estan atrapats en una legislació que consolida les males
praxis urbanístiques, que han dut a Barcelona i el seu entorn al
col·lapse circulatori i la gentrificació. A patir una contaminació
atmosfèrica sistèmica i destruir els vessants de la serra de
Collserola tant com van pensar en temps predemocràtics, anul·lant
els imprescindibles connectors ecològics entre espais naturals.
Avui
dia, els accidents de trànsit a carreteres o autopistes on el vector
clau ha estat un senglar o altre mamífer, que mirava simplement de
creuar a l'altra banda, s'atribueixen, sense gens de vergonya, al pobre
animal, en comptes de qui ha dissenyat les infraestructures sense
tenir en compte la necessitat de passeres i connectors naturals.
Per
altra banda, es dona un aïllament i individualització de la
població, fins i tot els infants, cada cop més reclosos a casa.
Això sí, connectats al món i a serveis de tota índole per
internet. És més, les altes densitats de població afavoreixen
problemes psíquics en la gent difícils de mesurar perquè
són intangibles
Ens hem acostumat al fet que
els ajuntaments, al servei dels promotors privats, majoritàriament
especuladors, treguin un aprofitament d'una part del pastís, quan a
Catalunya, qui té competències en habitatge és la Generalitat. És
qui hauria de gestionar i fer, si cal, nou habitatge protegit perquè
els joves del poble que vulguin es puguin quedar prop de les seves
famílies. Si no ho fa, hauria de transferir pressupost i competència als municipis. També, cal gestionar prioritàriament i donar sortida a tot
habitatge metropolità buit i revertir l'excés del turístic.
Per què no es
qüestiona aquest model especulatiu? Als polítics ja els va bé,
fins i tot als que es diuen progressistes, que ho han fet durant
molts anys. En una societat distreta i majoritàriament adormida,
socialment, on l'habitatge continua sent una necessitat bàsica, es
continua aparcant aquest problema i es fuig endavant, provocant-ne
d'altres, de caràcter ambiental i social més difusos.
Quin és
el comportament dels partits de la corporació municipal, en el cas
de la Bonaigua?
Senzillament, l'oposició ferma de l'Alnus i la
Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0
durant l'últim
any, amb els prop de 1000 suports recollits al web change.org, els
incomoda a tots, excepte, s'ha de dir, a la CUP, que d'alguna manera
s'hi ha implicat i comparteix la visió de creixement zero a la Vall.
La resta de partits, no es mullen clarament, tot i que tampoc els fa
gràcia l'alternativa del PSC al planejament vigent, que continua
proposant edificar entorn de la Vall. Eviten el compromís i la
bel·ligerància en favor de l'espai natural i de trobar solucions
alternatives.
La gent, majoritàriament, en una societat
consumista, egoistament, mira pel seu bé. No prioritza ni el bé
comú, ni la sostenibilitat ambiental, que són coses immaterials que
costen d'interioritzar, i donar valor, encara que ens convingui amb
urgència. Les campanyes mediàtiques sobre l'emergència climàtica
no vinculen explícitament, el nostre model de vida i costums, cicles
del consum, tant de béns com de territori, etc. Se centren
bàsicament en l'estalvi de consum d'aigua potable i poc més, quan
caldria evitar tots els consums superflus.
Els partits aquí ho
saben bé, i saben que tindran poc desgast en vots per aquestes
causes, d'altra manera, partits verds tindrien més opcions de
govern, com en altres països més al nord.
Sant Just Desvern
arribarà en pocs anys, amb l'edificació programada, als 24000
habitants i ja s'està planificant un nou pla metropolità que en
proposa, fins al 2050, 200000 habitatges més, dels quals, uns 4000
més a Sant Just. Encara no està clar on.
Hi tenim alguna cosa
a dir la gent de Sant Just? Jo estic profundament alarmat per aquest
sense sentit de continuar trinxant el territori metropolità en
comptes de racionalitzar-lo. Des del punt de vista de la
sostenibilitat ambiental i l'equilibri territorial.
 |
Ultradensificació urbana
|
No s'hauria de
permetre més creixement extensiu, amb petites excepcions, a un
territori ja ultradensificat, en l'àmbit metropolità de Barcelona i
en el de la Carretera Reial, en pocs anys.
Els polítics que ens
han governat són els responsables de la situació en què estem i el
complicat futur a què ens duen, i tenen la responsabilitat de
solucionar-ho.
El poble també té la responsabilitat
d'implicar-se en les decisions polítiques i orientar i controlar
així la política municipal i nacional, votant en coherència i
mobilitzant-se. Protestant i proposant alternatives.
Em podria
estendre molt més, però tan sols plantejo una base discursiva
socioambiental per incitar a tothom que senti que com a societat, no
anem ben encaminats i ens deixem dur pel corrent cap a un futur
incert. Cal implicació en la reformulació de la nostra societat i
de cada poble. Cal definir quin model de poble i quin model de país
volem que ens garanteixi un futur en equilibri amb el planeta.
Alnus / CEPA-
Ecologistes de Catalunya
