BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. QUIN CAMÍ AGAFARÀ?

Fa 50 anys el club de Roma va fer propostes per afrontar la problemàtica que representa les macro ciutats, fer un poblament racional i tenint en compte la Natura.

El lliure actuar, el deixar fer aquí i arreu del Planeta ha creat aquestes ciutats tan poblades, denses, tan difícilment governables. Ens centrarem en el cas de Barcelona que és aplicable arreu del Món. Hem arribat a quatre milions de persones Barcelona i l’àrea metropolitana, el creixement ha estat enorme. Ara ens ha vingut un virus i estem patint la dificultat de gestionar correctament la situació.

Ens diuen científics, catedràtics, economistes que tenen en compte els límits de la Terra, cal canviar. Invertir els diners que es volen introduir al sistema per anar construint una societat respectuosa amb la Natura, conscient dels límits dels recursos naturals.

Proposo, de nou, després de 50 anys, cal deconstruir Barcelona. No podem continuar creixent de manera lliure sense regulació, així arribaríem aviat a enllaçar pel Nord amb Mataró de manera continua, pel sud a Tarragona, arribant a més de sis milions d’habitants en una ciutat densa i continua. El proper problema, canvi climàtic, crisi en internet, per atacs dels pirates informàtics, altres virus, pot produir un col·lapse total.

Quin és el camí? Deconstrucció?

Fem uns apunts breus. Traslladar empreses a zones de Catalunya on crear nous nuclis o a patir dels que hi ha, fer ciutats de al voltant de 200.000 persones, pobles de 20.000 i els nuclis més petits de 2000. El pobles més petits de 2000 habitants, cal que passen a ser nuclis de segones residències. Sobraran pisos a Barcelona, els vells es derruiran i faran horts urbans i plantació d’arbres, en 20 anys, són dades aproximades, s’han de plantar 500.000 arbres fruiters i ornamentals i aconseguir dos quilòmetres quadrats d’horts urbans, baixant la població de Barcelona i àrea metropolitana a la mitat, de quatre milions a dos.

Llocs de treball per començar ja aquest camí. D’aquests euros que ara volen injectar al sistema, fer plans de construcció i instal·lació de plaques solars per tota la zona, jardineria i treballadors dels horts, construccions noves a Tortosa, al interior de Ponent. Cercant el model proposat fa 50 anys pel club de Roma.

FUTUR

Dos camins tenim al davant: seguir com ara creixent sense límits fins al col·lapse, com altres civilitzacions en la història de la Humanitat els va passar. O deconstruir per repartir el poblament de manera que es respecti el planeta i puguem afrontar millor les crisis que vindran.

Maig 2020 Arbre Agulló i Guerra

Final d'any amb segona primavera

L'alegria de veure florir la natura quan no toca, no fa més que evidenciar que alguna cosa falla al nostre entorn. 
I un desig pel nou any...

Ginesta florint desembre.

És curiós que aquesta tardor a les nostres contrades ha resultat com una segona primavera per a l'entorn natural. A Collserola veiem com les alzines i altres arbres han rebrotat i fet flor, sobretot els nesprers. A finals de novembre es veia alguna flor als esbarzers. També aquest desembre comencen a florir les ginestes. 
Les papallones també ens mostren clarament la disbauxa climàtica, a mitjans de desembre normalment es compten amb els dits d'una ma les que pots trobar fent un tomb per Collserola, i aquest any en tenim més espècies i en més nombre que mai.

Nesprers florits al novembre i al desembre hi tornen.

Un no pot deixar de pensar en que els darrers anys això es va repetint, i el més probable és que el canvi climàtic cada cop es faci notar més. 

Flors d'esbarzer al novembre de 2012

Lycaena phlaeas present el desembre!

Rebrots d'alzina de tardor

Ens anuncia que els cicles naturals canvien i l'augment de temperatures any rere any anirà tirant més amunt i els canvis meteorològics seran notables. Tot això, degut a l'escalfament global per l'acció dels humans de voler continuar creixent sense aturador, i emetent en conseqüència cada cop més diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle. 

Ja cal que els governs se n'adonin i no facin com fins ara, que miren cap a un altre lloc. Bé, els governs i tothom n'hauria d'ésser conscient. Aprofitem la conjuntura econòmica per no créixer més. El millor per a tots seria continuar decreixent al ritme que ho estem fent ja, i repartir millor el pastís per adaptar-nos als nous temps.

Aquest és el meu desig naïf per al 2013 i en endavant, a veure que hi podem fer...

Leptotes pirithous, nova generació  més tard que mai.

-- 
Oleguer Farràs
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

El futur és impredictible, però continuem en mans dels mateixos que ens han dut a la crisi del país i planetària. Cal una mica d'esperança i creiem que aquesta només pot venir d'un canvi, d'una gran reforma socio-econòmica, i tenim la impressió i desconfiança que els partits amb opcions clares de governar no aportaran cap solució efectiva. Després d'haver quedat absolutament qüestionat el sistema econòmic mundial, i haver experimentat els efectes manipuladors dels mercats, la seva fita principal continua sent el mateix creixement econòmic que concentra la riquesa en uns pocs, mentre els altres continuem pagant els plats trencats i els efectes col·laterals de degradació ambiental i canvi climàtic és fan notar cada cop més.

Hi ha polítiques alternatives per equilibrar i millorar la nostra societat i evitar el caos (que prediuen molts experts) a que estem abocats. L'informe 2010 del Worldwatch Institute¹ (publicat aquí per UNESCOCAT) així ho posava de manifest i en volem extreure unes recomanacions i reflexions que considerem oportunes ara que s'acosten eleccions i els ciutadans decidim les polítiques de futur confiant en un o altre partit.

La clau de tot per tirar endavant està en la educació, el coneixement i la participació i implicació de les persones en la societat, evitant ser observadors passius... Per arribar aquí, i evitar que ens continuïn tractant com a simples consumidors acrítics, cal molta feina i un canvi de mentalitat i de prioritats. Cal tendir a una senzillesa personal i social per ser més persona i menys consumidor. Ajudaria molt que es redefinís el sistema de mesurament del benestar, tenint en compte que l'objectiu de l'economia hauria de fer millorar de manera sostenible i global aquest benestar humà i la qualitat de vida. El consum material, el PIB són mers mitjans per aconseguir-ho, i no pas fins en si mateixos.

La reducció de la jornada laboral i el repartiment del treball és una via per a la sostenibilitat, implica una reducció dels salaris i del consum, que es veuria compensada per disposar de més temps lliure per a nosaltres, per aprendre i formar-nos més, per implicar-se en organitzacions de la societat civil o política. Ex.: Si els treballadors cobren el 80%, (parlem de salaris en brut superiors a 1.500 euros, cal establir un mínim nou), la reducció del horari fos d'un 20%, caldria contractar al jovent que està aturat i per tant crear una societat lliure pràcticament de l'atur. Ara ja veiem que hi ha el jovent 40% d'atur i treball precari i salaris per sota de 1000 euros. La reducció del salari evitarà més policia, les subvencions de l'atur, el jovent es podrà emancipar abans...

Les ciutats han de transformar-se per ser més eficients i reduir impactes ecològics, això donaria feina a molta gent. Reforma energètica amb renovables a totes les cases i blocs fent-los també més eficients, motos i cotxes elèctrics, transport públic menys contaminant i eficient, etc.

A tot el món hi ha uns 200 municipis reconeguts oficialment com a "Ciutats en transició", sobretot al Regne Unit, però també a Austràlia, EUA, Japó, etc. En ells es segueix el model del Decreixement per augmentar la qualitat de vida dels seus habitants alhora que es tendeix a viure d'una manera sostenible. També hi ha les "Eco-viles" que poden ser viles rurals en harmonia amb la natura, o urbanites amb totes les tecnologies a disposició de la sostenibilitat. Aquests exemples s'haurien de multiplicar arreu.

A que esperem per canviar i millorar? Perquè els nostres polítics mediàtics mai es plantegen aquestes coses? Volem que en el futur treballem més hores encara i anem accelerats fins els 70 anys com ens proposen?

Alemanya els últims anys ha fet un canvi important sota la influència dels partits verds, als quals aquí mai se'ls dona opció, sembla que no estiguin en el panorama polític i no se'ls fa confiança. Potser que reflexionem una mica sobre el futur que desitgem i no votem al menys dolent dels partits, sinó al qui ens ofereixi una certa il·lusió, que ens albir-hi un canvi de rumb.

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

1 - L'Estat del món 2010. Informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible. Fa una sèrie d'exemples de sostenibilitat arreu i proposa solucions locals i globals. El llibre es pot trobar a la biblioteca de Sant Just o descarregar-lo en pdf.

______________________________________________________________

El súmmum de la falsa democràcia en que vivim l'hem patit aquest any, una greu retallada a mans del PSOE i el PP, amb el suport de CiU i PNB, reformant la Llei Orgànica de Règim Electoral General que obliga a tots els partits i coalicions sense representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció per a poder-se presentar... tot això per treure's possibles adversaris sorpresa en aquestes eleccions del 20N, que els podrien prendre algun escó. Busqueu a internet la informació de les alternatives polítiques, als diaris i a la tele difícilment la trobareu...

Oleguer Farràs i Jordi Agulló

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus – Ecologistes de Catalunya http://alnus.pangea.org

Article publicat a la revista d'Octubre La Vall de Verç nº 355