Denúncia ecologista pel projecte de Mas Lluí: acusacions de vulnerar la normativa ambiental europea

El projecte del pavelló poliesportiu i la reordenació del Camí de la Salut a Sant Just Desvern ha obert un nou front de controvèrsia. La Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar una denúncia urbanística contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, denunciant greus irregularitats en la tramitació ambiental del projecte.

Segons el document, el consistori va aprovar definitivament l’actuació —que inclou un pavelló, un aparcament i la desviació del camí a la zona de Mas Lluí— sense haver avaluat les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, un requisit legal obligatori en casos que poden afectar espais protegits.

Un projecte a tocar de Collserola

L’àmbit d’actuació és especialment sensible, ja que limita amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Això implica que qualsevol projecte amb potencial impacte ha de ser analitzat amb criteris científics rigorosos per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies.

La denúncia sostenia que aquesta avaluació no s’ha fet. En el seu lloc, el projecte es recolza en un informe del Consorci del parc que conclou que no hi ha impactes significatius. Però els ecologistes qüestionen aquest document: asseguren que no té base científica suficient ni ha estat elaborat per l’òrgan ambiental competent.

Alertes sobre impactes ambientals

Per reforçar la seva posició, la denúncia incorpora un informe pericial independent (2025) que dibuixa un escenari molt diferent. Segons aquest estudi, el projecte podria provocar:

• Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de connectivitat ecològica

• Augment de contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica

• Afectacions a fauna protegida (mamífers, aus i ratpenats)

• Alteracions del paisatge i del funcionament natural del sòl

Els experts conclouen que no es pot descartar cap impacte significatiu i que, per tant, l’avaluació ambiental era obligatòria.

Possible nul·litat i petició de paralització

La denúncia anava més enllà i apuntava que aquesta manca d’avaluació podria comportar la nul·litat de ple dret de l’aprovació del projecte, en vulnerar normativa estatal i europea, inclosa la Directiva Hàbitats.

Davant d’aquest escenari, es demanava: la suspensió immediata de les obres. la revisió completa del projecte, la restitució de la situació original i l’adopció de possibles sancions.

També es reclamava com a mesura cautelar la paralització urgent de qualsevol actuació per evitar danys irreversibles a l’entorn. Cosa que es va fer efectiva.

Un cas que posa en qüestió la gestió ambiental municipal

Aquest episodi se suma a altres qüestions recents que afecten la gestió territorial a Sant Just. Més enllà del cas concret, la denúncia posa el focus en un problema de fons: si els procediments ambientals s’estan aplicant amb el rigor que exigeix la legislació europea.

En un municipi amb una forta pressió urbanística i amb la proximitat d’un espai tan sensible com Collserola, la manca de garanties ambientals no és un detall menor. El cas de Mas Lluí podria acabar tenint recorregut legal i marcar un precedent sobre com —i fins a quin punt— es respecten els límits ecològics en el desenvolupament urbà local.

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya lamenta que el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola doni el vistiplau a projectes urbanístics que impacten clarament en el medi, sense qüestionar-los ni advertir sobre correccions necessàries, atesa la vinculació directa dels alcaldes en l'òrgan executiu d'aquest.

El catàleg de camins de Sant Just, encallat mesos després de l’exposició pública

L’aprovació del catàleg de camins municipals de Sant Just Desvern, anunciada com un pas important en la protecció i ordenació del territori, continua sense culminar-se mesos després d’haver-se sotmès a informació pública. El procés, impulsat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, genera dubtes sobre els terminis i la capacitat d’execució del consistori.

Camí de can Solanes    

El ple municipal va aprovar inicialment el document el 25 de juliol de 2024, i la seva exposició pública es va anunciar al BOPB el 5 de setembre del mateix any. Aquest tràmit havia de permetre revisar el contingut, incorporar al·legacions i avançar cap a l’aprovació definitiva. Tanmateix, passat un temps considerable, el catàleg encara no ha estat aprovat de manera definitiva ni publicat oficialment.

Aquest retard obre interrogants. D’una banda, posa en qüestió la prioritat política d’una eina clau per garantir la protecció dels camins públics i evitar possibles conflictes d’ús o ocupació. De l’altra, genera incertesa entre entitats i veïns que esperaven una resolució clara sobre la titularitat i regulació d’aquests espais.

El govern municipal ha preferit arribar a acords amb els propietaris de les finques afectades que es negaven a cedir el lliure pas a la ciutadania, i per això ha retardat tant l'aprovació.

Camí de can Coscoll    

Cal recordar que només es van presentar 9 al·legacions, entre les quals, la de la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, i l'ajuntament ha mantingut un llarg silenci administratiu durant tot aquest temps. La manca de resolució definitiva pot acabar debilitant la confiança en l'obligada transparència administrativa.

En un context en què la pressió urbanística i els usos del sòl són temes delicats al municipi, la demora en l’aprovació del catàleg no és menor. Sense aquest instrument plenament vigent, la protecció efectiva dels camins municipals queda en una situació provisional que pot allargar-se més del que seria desitjable.

Vall de Sant Just

Així, allò que havia de ser un avenç en la gestió del territori corre el risc de convertir-se en un exemple més de lentitud administrativa, amb conseqüències reals sobre la preservació del patrimoni públic local.

Malgrat tot, el regidor de medi ambient informava a principis de març en reunió amb Alnus, que l'aprovació no tardaria gaire més.
 

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just. Entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 

Tal com anuncia l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 

El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 

Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble.

 

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 

Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 

Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada per la de territori i habitatge.

L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.

Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.

Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris.

Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.

Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!

 

 

Oleguer Farràs Jané

Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

 

El sistema de contenidors amb xip amb absència de policia verda

 Fa 4 legislatures almenys. Les proves consten a la web d'ALNUS.

Introducció

Arran de fer la propaganda a la meva zona, reunions de la iniciativa de posar xips, targetes als contenidors. Hem de conèixer i fer conèixer que vam presentar una proposta una legislatura i després l'altra... proposant que conjunturalment, en espera de mesures generals, prohibició dels plàstics, retorn d'envasos als súpers i d'altres, al poble podem abordar la disminució de residus, mitjançant la policia municipal verda, si més no, l'efectivitat en la recollida.

PENSEM QUE SEGUIRÀ EL MALBARATAMENT D'EUROS, CALDRIA CANVIAR EL SISTEMA ACTUAL. 

 

Fa més de deu anys que el grup ALNUS vam fer la proposta en l'àmbit local de 4 policies verds que es dediquessin especialment al control dels contenidors, les caques de gos i vigilar la zona perifèrica de Collserola, o sigui vigilància de les bicicletes que degraden el parc de Collserola fent torrenteres a tot arreu. Era i és la nostra proposta, mentrestant es prenguin mesures generals que és el tema de fons, com prohibició d'envasos d'un sol ús i materials contaminants, o sigui proposem, ampolles i garrafes de vidre que es retornen. Contenidors refrigerats de llet on les persones porten el seu envàs i se serveixen. D'altres mesures, en aquesta línia, del residu mínim o gairebé zero. 

REALITAT EN L'ÀMBIT DEL POBLE

S'ha optat en l'àmbit de poble per fer contenidors amb targeta. Costos del sistema, d'entrada vaig llegir que més de 300.000 euros.  Hem de sumar els costos de contractar diverses vegades a persones voluntàries, agents cívics. Trencament   dels sistemes de tancament, costos de reparació, manteniment del sistema.

CONCLUSIÓ 

Crec, estimo més de 500.000 euros gastats.

En aquests pressupostos haurien pogut contractar uns 3 policies verds al llarg de més de 20 anys, per fer la funció anotada, control educatiu, repressiu a les persones incíviques,  no és l'ideal,  però opinem que seria més eficient, torno a repetir a l'espera que es prenguin mesures generals. 

Conclusió: Creiem que el sistema actual és una fuita d'euros sense sentit. Aquesta és la nostra alternativa. LA POLICIA VERDA

 

Arbre Colibrí de la Pau

pd: Avui matí 7 hores, una camioneta passa recollint la brossa que hi ha al terra.

9 hores, baixo l'orgànica, m'he despistat una altra vegada agafar la targeta, baixa una veïna {simpatitzant PSC} resulta que no s'obren els contenidors, diu "això és un mal rotllo".

Em diuen que hi ha hagut una trencadissa general dels bloquejos dels contenidors de targeta.

He escrit la nostra opinió... Crec que complementada deu enviar-se als mitjans, partits... No podem acceptar aquesta enorme "cagada".

bibliografia

Consultar la WEB de l'ALNUS

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

 

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Calien actuacions decidides davant la calor estival i el patiment dels arbres de Sant Just i la Vall

El 2 d’agost de 2023, Alnus, vam escriure a l’ajuntament amb còpia a tots els regidors del govern aquesta instància, preocupats pels efectes de la sequera que ja venien de l’any anterior:

A l'atenció de l'Ajuntament de Sant just Desvern

EXPOSICIÓ DE LA REALITAT: Com a entitat que defensa la Natura, constatem que els efectes del canvi climàtic han assecat centenars d'arbres al poble i la perifèria del parc natural de Collserola. Recordem: La construcció del camí de la Vall i derivats, va fer que l'empresa tingués l'obligació de plantar arbres al llarg del recorregut i les derivades a la font de la Beca i el revolt que va del Sol Solet al torrent de Can Cortès. La sequera del 2020-21-22, va fer que s'assequessin centenars d'arbres de més de 10 anys, criats a un viver. Vam avisar repetidament als responsables municipals, proposant-los que reguessin els arbres a les temporades de sequera, fins i tot, vam demanar la dimissió del regidor per eludir la responsabilitat. Així mateix, també hem de recordar que al camí de bicicletes i caminants que puja a Mas Lluí, també es van assecar TOTS els arbres de la pujada, els van reposar (una espècie de roure) i es van tornar a assecar, i aquesta vegada amb reg.

PROPOSTA: Cal que en èpoques de sequera es reestructurin les tasques de jardineria municipal, i una o dues persones dotades del material adequat reguin els arbres que queden en la perifèria de Collserola que correspon a la Vall de Sant Just.

Cal que recorrin el poble-ciutat i amb una observació acurada, reguin els arbres que mostren símptomes d'estrès hídric. Exemple: ara al Walden, com a tot arreu, hi ha una olivera al costat de la sortida del pàrquing que està perdent una branca grossa per manca de reg. Hi ha altres arbres i arbustos dels carrers de Sant Just, que pateixen manca de reg, i poden assecar-se si no s'actua decididament.

CONCLUSIÓ: Cal dinamisme en les decisions, el camí lent de la burocràcia va contra les mesures que cal adoptar, i és letal per la Natura. Encara que estem de Festa Major, cal prendre decisions i actuar, abans no torni a ser massa tard.

Antecedents: https://alnusbloc.blogspot.com/2023/07/exigim-un-responsable-de-la-vall-de.html

https://alnusbloc.blogspot.com/2022/07/malbaratament-i-desidia-la-vall-de-sant.html

--------

La resposta ens va arribar el 4-9-23, per part de la tècnica Núria Pallerés, assegurant, en una resposta molt genèrica, que des de maig estaven regant amb aigua de freàtic i camions cuba.

Pou davant Isart - camió cuba gran

«Som conscients de la situació que durant aquest mandat farem una anàlisi per tal d’adaptar l'arbrat i l’arbustiu al canvi climàtic amb espècies més resistents i que generin beneficis, com la reducció de les illes de calor.»

«Degut a la calor extrema i que hi ha molts arbres plantats a zones verdes amb aspersió, moriran alguns arbres, però, el mínim i es valorarà i farà reposició amb nova plantació a finals del 2023 i inici 2024 al camí de la Muntanya i camí a cases de la Beca i zones verdes del municipi»

Ens vam reunir a l’Ajuntament a l’octubre, amb el regidor de medi ambient i la tècnica, on van reconèixer que a l’estiu amb personal de vacances no donaven l’abast i determinats sectors ni els havien regat. Van morir 35 arbres al nucli urbà, i altres no comptabilitzats a la Vall.

Alnus hem constatat que s’ha assecat i mort molta vegetació i ens sap greu la planificació nefasta del manteniment dels arbres plantats per restaurar la vall, els diners llençats per no fer les coses bé.

Ara es planteja, per a més inri, deixar de regar amb aigua de freàtic, si així ho diu el decret de sequera, a causa de la manca d’aigua als embassaments. Si fos així, moriran encara més arbres i no podran plantejar-se tornar a reforestar fins que els pantans estiguin plens. Pels ecologistes és un contrasentit, deixar morir ARBRES autòctons, que s’han plantat per restaurar un espai degradat, mentre hi hagi aigua de freàtic (no potable) per fer-ho.

Oleguer Farràs Jané – Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya