Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flora. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2015

Un projecte per recuperar varietats de fruiters antics i omplir de biodiversitat Collserola, papallones incloses.

El tros d'en Jordi Roca, dins la finca de can Planes, a tocar de la riera de Vallvidrera, és un camp de fruiters de varietats autòctones antigues que porta 15 anys recuperant, el camp incorpora un hortet, un estany i tot un sòl semidescuidat que ha originat un prat amb moltes espècies d'herbassar i flors que afavoreixen alhora l'aparició de molts insectes, entre ells les papallones. Només en un parell de dies he identificat 26 espècies diferents de papallones diürnes (Ropalòcers) i unes 22 de Heteròcers o arnes (mal anomenades nocturnes).
De les diürnes en destacaria per escasses:l'Escac ros (Ochlodes sylvanus), el Merlet major (Pyrgus alveus), la Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i la blanqueta de la mitja lluna (Pieris mannii).
De ben segur que en una temporada es podran identificar més de 40 espècies diferents de les 71 que fins ara  s'han descobert a Collserola.
Hi ha espècies de papallones que visiten molts hàbitats i flors, i n'hi ha d'altres de molt selectes que es mouen en petits ecosistemes prop de la planta que s'alimenten les seves erugues. Aquí trobem diferents hàbitats en poc espai, envoltats d'un bosc frondós, tant mediterrani com de ribera, cadascun asociat a diferents espècies, cosa que fa de la finca un lloc privilegiat, on s'afavoreix la diversitat tant de flora com de fauna.

Aniré fent el seguiment de les papallones, i a veure que en resulta al cap d'una temporada...
De moment adjunto unes fotos:

Pieris mannii poc freqüent
Pieris napi o Blanqueta perfumada, papallona molt més comuna.
Pyrgus alveus, poc freqüent
Provablement trobarem més espècies d'heteròcers que de papallones diürnes.
Un parell d'exemples d'heteròcers:


Un veí de la finca que en un més es convertirà en Papallona reina (Papilio macaon)

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Les vaneses a la tardor estan de posta

Altre cop parlo de papallones... Tot i que aquest mes d'octubre les papallones que proliferen més i estan clarament actives per tot arreu són les blanques, aprofito per destacar-ne una altra més atractiva, l'Atalanta; de la que he descobert diverses postes d'ous per la vall de Sant Just, sobretot pels volts de can Biosca i can Candeler.
Vanesa atalanta, reposant sobre una alzina.

Un exemple de l'eruga en la quarta fase, pocs dies abans de crisalidar.
La Vanesa atalanta és una papallona de mida mitjana, que podem veure a Collserola pràcticament tot l'any. Poques vegades les veurem en gran nombre, però en un passeig en un dia assoleiat en podrem trobar unes quantes. Sovint les podrem trobar als boscos entre alzines i pins. A les tardes solen freqüentar les parts altres dels turons on els mascles competeixen per trobar parella.

Dos ous de vanesa en una mateixa fulla de parietària.
I si les veiem a prop o sobre ortigues, o parietària, provablement es tracta d'una femella que va escampant ous sobre les fulles d'aquestes plantes de les quals les erugues se n'alimentaran.
Aquí és veu l'eruga de la Vanesa, acabada de sortir de l'ou, 9 dies més tard de la posta.

Oleguer Farràs i Jané

diumenge, 16 de desembre del 2012

Final d'any amb segona primavera

L'alegria de veure florir la natura quan no toca, no fa més que evidenciar que alguna cosa falla al nostre entorn. 
I un desig pel nou any...

Ginesta florint desembre.
És curiós que aquesta tardor a les nostres contrades ha resultat com una segona primavera per a l'entorn natural. A Collserola veiem com les alzines i altres arbres han rebrotat i fet flor, sobretot els nesprers. A finals de novembre es veia alguna flor als esbarzers. També aquest desembre comencen a florir les ginestes. 
Les papallones també ens mostren clarament la disbauxa climàtica, a mitjans de desembre normalment es compten amb els dits d'una ma les que pots trobar fent un tomb per Collserola, i aquest any en tenim més espècies i en més nombre que mai.

Nesprers florits al novembre i al desembre hi tornen.
Un no pot deixar de pensar en que els darrers anys això es va repetint, i el més probable és que el canvi climàtic cada cop es faci notar més. 

Flors d'esbarzer al novembre de 2012
Lycaena phlaeas present el desembre!
Rebrots d'alzina de tardor
Ens anuncia que els cicles naturals canvien i l'augment de temperatures any rere any anirà tirant més amunt i els canvis meteorològics seran notables. Tot això, degut a l'escalfament global per l'acció dels humans de voler continuar creixent sense aturador, i emetent en conseqüència cada cop més diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle. 

Ja cal que els governs se n'adonin i no facin com fins ara, que miren cap a un altre lloc. Bé, els governs i tothom n'hauria d'ésser conscient. Aprofitem la conjuntura econòmica per no créixer més. El millor per a tots seria continuar decreixent al ritme que ho estem fent ja, i repartir millor el pastís per adaptar-nos als nous temps.

Aquest és el meu desig naïf per al 2013 i en endavant, a veure que hi podem fer...

Leptotes pirithous, nova generació  més tard que mai.

-- 
Oleguer Farràs
CEPA /
Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat





diumenge, 15 d’abril del 2012

Imatges de l'esclat de la primavera a Collserola


Benvinguda primavera i les pluges que han fet reviure la natura a Collserola. Ja ha arribat el canvi d'imatge i la verdor s'està escampant arreu. Els arbres i arbusts mostren les flors amb un bell contrast i els insectes en gaudeixen...
Fons del torrent de les fatjones envoltat de verd. Foto feta just acabar de ploure.
Els ametllers que florien a l'hivern, ja mostren el seu tendre fruit que va creixent i madurant a poc a poc.
En alguns joves pins , les pinyes comencen a formar-se
Mascle de la papallona zebrada a dalt d'un turó, sobre la gatosa, fent guàrdia a l'espera que passi una femella per a impressionar-la. És una de les espècies més grans a l'àmbit català.
El primer Ícar de l'any 2012, posat d'amunt un bri d'herba l'1 d'abril al prat de can Biosca.
 (Polyommatus icarus)
Abella recollint el pol·len d'una flor d'estepa blanca i fent-ne boletes.
L'abellera de la Passió, de la família de les orquídies, flor i poncella.