Canvi climàtic i crisi

La crisi actual que castiga a tanta gent, oculta i dificulta la postura davant del canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica, la manca de recursos com l'aigua, que van creant condicions negatives pels humans. Llavors encara es prenen mesures que agreugen la situació, com transvassaments de conques, retalls en mesures per evitar la contaminació...

Sembla que els humans anem cap al desastre que aniquilarà els humans, postura pessimista-realista, que condueix a la paràlisi i a les depressions. Cal tenir esperança, cal apostar per unes polítiques que afronten els problemes col.lectivament i posar fil a l'agulla, com per exemple han fet Islàndia.

Jordi Agulló i Guerra

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

El futur és impredictible, però continuem en mans dels mateixos que ens han dut a la crisi del país i planetària. Cal una mica d'esperança i creiem que aquesta només pot venir d'un canvi, d'una gran reforma socio-econòmica, i tenim la impressió i desconfiança que els partits amb opcions clares de governar no aportaran cap solució efectiva. Després d'haver quedat absolutament qüestionat el sistema econòmic mundial, i haver experimentat els efectes manipuladors dels mercats, la seva fita principal continua sent el mateix creixement econòmic que concentra la riquesa en uns pocs, mentre els altres continuem pagant els plats trencats i els efectes col·laterals de degradació ambiental i canvi climàtic és fan notar cada cop més.

Hi ha polítiques alternatives per equilibrar i millorar la nostra societat i evitar el caos (que prediuen molts experts) a que estem abocats. L'informe 2010 del Worldwatch Institute¹ (publicat aquí per UNESCOCAT) així ho posava de manifest i en volem extreure unes recomanacions i reflexions que considerem oportunes ara que s'acosten eleccions i els ciutadans decidim les polítiques de futur confiant en un o altre partit.

La clau de tot per tirar endavant està en la educació, el coneixement i la participació i implicació de les persones en la societat, evitant ser observadors passius... Per arribar aquí, i evitar que ens continuïn tractant com a simples consumidors acrítics, cal molta feina i un canvi de mentalitat i de prioritats. Cal tendir a una senzillesa personal i social per ser més persona i menys consumidor. Ajudaria molt que es redefinís el sistema de mesurament del benestar, tenint en compte que l'objectiu de l'economia hauria de fer millorar de manera sostenible i global aquest benestar humà i la qualitat de vida. El consum material, el PIB són mers mitjans per aconseguir-ho, i no pas fins en si mateixos.

La reducció de la jornada laboral i el repartiment del treball és una via per a la sostenibilitat, implica una reducció dels salaris i del consum, que es veuria compensada per disposar de més temps lliure per a nosaltres, per aprendre i formar-nos més, per implicar-se en organitzacions de la societat civil o política. Ex.: Si els treballadors cobren el 80%, (parlem de salaris en brut superiors a 1.500 euros, cal establir un mínim nou), la reducció del horari fos d'un 20%, caldria contractar al jovent que està aturat i per tant crear una societat lliure pràcticament de l'atur. Ara ja veiem que hi ha el jovent 40% d'atur i treball precari i salaris per sota de 1000 euros. La reducció del salari evitarà més policia, les subvencions de l'atur, el jovent es podrà emancipar abans...

Les ciutats han de transformar-se per ser més eficients i reduir impactes ecològics, això donaria feina a molta gent. Reforma energètica amb renovables a totes les cases i blocs fent-los també més eficients, motos i cotxes elèctrics, transport públic menys contaminant i eficient, etc.

A tot el món hi ha uns 200 municipis reconeguts oficialment com a "Ciutats en transició", sobretot al Regne Unit, però també a Austràlia, EUA, Japó, etc. En ells es segueix el model del Decreixement per augmentar la qualitat de vida dels seus habitants alhora que es tendeix a viure d'una manera sostenible. També hi ha les "Eco-viles" que poden ser viles rurals en harmonia amb la natura, o urbanites amb totes les tecnologies a disposició de la sostenibilitat. Aquests exemples s'haurien de multiplicar arreu.

A que esperem per canviar i millorar? Perquè els nostres polítics mediàtics mai es plantegen aquestes coses? Volem que en el futur treballem més hores encara i anem accelerats fins els 70 anys com ens proposen?

Alemanya els últims anys ha fet un canvi important sota la influència dels partits verds, als quals aquí mai se'ls dona opció, sembla que no estiguin en el panorama polític i no se'ls fa confiança. Potser que reflexionem una mica sobre el futur que desitgem i no votem al menys dolent dels partits, sinó al qui ens ofereixi una certa il·lusió, que ens albir-hi un canvi de rumb.

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

1 - L'Estat del món 2010. Informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible. Fa una sèrie d'exemples de sostenibilitat arreu i proposa solucions locals i globals. El llibre es pot trobar a la biblioteca de Sant Just o descarregar-lo en pdf.

______________________________________________________________

El súmmum de la falsa democràcia en que vivim l'hem patit aquest any, una greu retallada a mans del PSOE i el PP, amb el suport de CiU i PNB, reformant la Llei Orgànica de Règim Electoral General que obliga a tots els partits i coalicions sense representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció per a poder-se presentar... tot això per treure's possibles adversaris sorpresa en aquestes eleccions del 20N, que els podrien prendre algun escó. Busqueu a internet la informació de les alternatives polítiques, als diaris i a la tele difícilment la trobareu...

Oleguer Farràs i Jordi Agulló

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus – Ecologistes de Catalunya http://alnus.pangea.org

Article publicat a la revista d'Octubre La Vall de Verç nº 355

La crisi econòmica: Preguntes, preguntes i més preguntes...

Hi ha tres factors en l’economia

- Matèries primeres

- Tecnologia

- Mà d’obra

Els tres factors interrelacionats creen el producte manufacturat, en la recerca de la màxima rendibilitat i competitivitat.

Per altra part cal un sistema que permeti intercanviar mercaderies

Sistema monetari, financer.

MATÈRIES PRIMERES. PREGUNTES...

En un Món limitat és possible créixer contínuament? ... més ferro, més coure, més liti, més vaixells i més tècnics per pescar. La realitat ens mostra l’esgotament dels productes i la desaparició de recursos, bacallà, bisons, fustes nobles, minerals que tenen un temps per esgotar-se, petroli, urani, etc., fan que aquest principi sagrat del creixement sigui una proposta quimèrica, ja mirant solament aquest apartat dels tres que formen la trilogia bàsica de l’economia.

TECNOLOGIA I MÀ D’OBRA . PREGUNTES...

L’investigació en maquinaria moderna fa que els productes surtin més econòmics i utilitzant menys mà d’obra.

Surten més productes al mercat, però hi ha que poder-los vendre, si les persones són cada vegada menys necessàries per la seva producció, resten sense treball, vol dir sense salari per poder comprar.

En un temps el capitalisme central, posem un exemple l'empresari Ford pensava pagar bé als seus treballadors per que fossin ells qui compressin llurs cotxes. Actualment la producció tecnològica s’expandeix i està a tot el Món, al segle passat el capitalisme central teníem el control de la producció tecnològica, van gaudir d’un equilibri que permetia un nivell de vida elevat als treballadors d’occident, a costa de l’explotació dels recursos naturals de la resta de la humanitat, que estaven i estan en la misèria.

Si els costos a nivell mundial tendeixen a equilibrar-se, occident no podrà competir en la manufactura de productes, els treballadors aniran a l’atur, veien els centres comercials plens d’objectes que ja no poden comprar. Menys consumidors, menys moviment comercial, fins a igualar els sous a nivell mundial.

SISTEMA MONETARI I FINANCER

Cal un sistema per intercanviar productes, sistema monetari, actualment basat fonamentalment en el dòlar. El dòlar és un paper que emet el govern EEUU, i s’utilitza com a referent per fer les transaccions del complex mecanisme internacional.

Sabem que el 20% de les transaccions mundials es refereixen a l’economia real, producció de béns, el 80% són transaccions monetàries especulatives, com un immens casino. A EEUU la situació els ha estat beneficiosa al llarg d’un temps, fabriquen dòlars que van a parar a les reserves dels bancs i als especuladors que acaparen paper. Si aquest paper vol transformar-se de cop en productes el sistema cau com una immensa filera de fitxes de dominó, creant-se un caos al Món, és el xantatge terrorista del sistema actual. Actualment sabem que una immensa reserva de dòlars la té la Xina, que no vol que caigui el sistema ja que es quedaria sense res, EEUU no vol que caigui per què és el seu model, han estat vivint consumint productes, es calcula una quarta part, un 25 per cent de franc a costa del sistema, per sobre del nivell de producció propi a càrrec de la maquineta que fabrica dòlars, que és un simple paper.

És possible produir al màxim d’efectivitat productes i més productes, a nivell mundial, després qui els comprarà?...

Com s’equilibra els llocs de treball amb nombre de població?...

La revolució tecnològica avança i un dia els robots produiran tot.

Què farem els humans aturats i sense sou? En la fase del capitalisme central 1980 ens deien que entraríem en la societat de l’oci, ara fan treballar més hores i volen augmentar l’edat de la jubilació.

Les contradiccions s’accentuen i el sistema trontolla en la recerca de sortir de la crisis sistèmica.

Francis Fukuyama deia:“El consum de masses és el final de la història” (ara ja no ho veu tant clar).

Afirmo que el capitalisme com a sistema financer s'està acabant, serà un parèntesi en la història de la humanitat. Podem passar pàgina de forma pacífica evolucionant , superant les dificultats, primer acabant amb el quimèric i nefast sistema financer mundial i tornar a l’economia productiva.

Segon, partir del principi vital que la matèria és finita i per tant hi ha que reciclar permanentment.

Continuar en l'investigació i la tecnologia respectant aquests principis.

Entendre i practicar el principi: La justícia social, el dret a menjar de tothom es superior al dret a acumular riquesa.

Jordi Agulló i Guerra

TAMBÉ TENIM RECEPTES PER AFRONTAR LA CRISIS

Hi ha un fort debat davant de la crisis. Tenim propostes diverses. La dreta PP, Convergència a Catalunya, proposen básicament precaritzar el treball,poder acomiadar els treballadors sense pagar res, així diuen:

Es facilitarà la creació de llocs de treball (precaritzats, lògicament). Aquesta proposta clàssica de rebaixar els costos salarials, podem caricaturalitzar-la com la via que ens porta al model xinès, 30-40 % semi-esclaus, una classe mitja al servei del sistema i rics, molts rics. 

D'altra banda està Zapatero que vol assegurar que tothom tingui almenys un mínim per viure, abans en època d'esplendor els pressupostos donaven per assegurar aquest aspecte, en aquest moment no hi ha suficients euros per assegurar subvencions. 

D'on es treuen? 

Proposa posar impostos que graven als privilegiats. 

Personalment aposto per trobar aquesta sol·lució, no podem deixar més d'un milió de persones sense cap ingrés, el problema és immediat. 

PROPOSTES CONCRETES PER ESTALVIAR I OFERIR AQUESTES SUBVENCIONS

- Reduir les despeses militars un 20%, no cal que tinguem un exèrcit estatal, formem un únic exèrcit europeu.

-Impostos a les grans fortunes. La terra i els seus béns són de tota la humanitat, si aquesta gent ,tenen un usufructe tan immens estant gaudint de recursos que són de tota la humanitat, per tant que paguen impostos és el mínim que poden fer.

- En tercer lloc si cal tenir més efectiu, podem establir barems de deducció als salaris dels funcionaris i jubilats per poder pagar i alhora construir la societat verda.

Pensem que absorbits per la conjuntura de la crisi no veiem el problema del medi natural, el canvi climàtic està creant condicions més difícils pels humans i la Natura en general. 

Per tant, es tracta d'abordar la crisi immediata que deixa al marge tanta gent i alhora construir la societat respectuosa amb el medi. 

Jordi Agulló i Guerra  10 de setembre 2009