11
de maig del 2019.
L’activitat
ha estat una iniciativa de l’Associació de Veïns de Mas Lluí,
en concret per l'Olga González i l'Elena Barambio, a les quals Alnus agraeix l'excel·lent proposta.
 |
| Uns 60 inscrits a la neteja |
|
El Mas Lluí és un barri recentment construït a tocar amb el límit del Parc de
Collserola i Sant Feliu. En els passejos per Collserola es pot percebre un alt
nivell de brutícia, deixalles de tota mena i acumulació de residus
que pateix aquest bosc metropolità altament transitat. I aquest
problema es fa extensiu a tot el món, a les costes marítimes, als
boscos, a les muntanyes i rius. I, en concret, l’acumulació del
plàstic és especialment un problema global molt greu. Ja s’ha
trobat en femtes humanes d’Amèrica, Europa i Àsia, indicatiu que
tota la cadena tròfica els conté. Degut a aquesta situació,
membres de l’ associació de veïns van organitzar una recollida
col·lectiva i voluntària just als voltants del barri, uns metres
parc endins. I Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya hi hem participat. Com a activitats
addicionals hi ha hagut una autòpsia d’un contenidor de rebuig, un
taller de reparacions de bicicletes, un taller de dibuix natural i un
racó pels suggeriments.
S’han
format 13 punts de neteja. A nosaltres ens han adjudicat un dels
racons més severs, una petita fondalada, amb desnivell, a on els
arbres cobrien un vàter, una instal·lació elèctrica seccionada a
trossos, sis rodes de cotxe mig enterrades, preservatius i els seus
contenidors, llaunes de begudes i del tipus per oli de cotxe, un munt
de tubs, ampolles, bosses i trossos de plàstics, porexpan escampat
per tot arreu. A destacar els plàstics mig enterrats molt
dificultosos de treure. Tot allà, enutjant els animals i plantes. I
amb el pas del temps, el plàstic desintegrant-se per convertir-se en
microplàstic, la nostra herència.
 |
Arrencant
plàstics mig enterrats
|
 |
Deixalles
de tota mena
|
 |
| Tubs
escampats | |
 |
Restes
d’instal·lació elèctrica
|
Tots
els grups de participants menys el nostre han portat les deixalles a
la plaça Iulia Quieta. Alguns han hagut d’anar i tornar més d’una
vegada, no tenien prou bosses on posar les deixalles. Un cop tot
acumulat, s’ha classificat i posat en grans bosses que
posteriorment les han recollit els camions de la brossa. En la nostra
fondalada hi havia tantes deixalles voluminoses que les hem hagut
d’acumular a la carretera més propera i senyalitzar-les amb cons.
 |
La
nostra collita
|
Per altra banda, de l’autòpsia de contenidor de
rebuig n’ha sortit menjar empaquetat el menjar és tant barat que
fins i tot el llencem), restes d’orgànica, ampolles i pots de
vidre, plàstics i envasos,... la resta (no reciclable) no arribava a
un 20%, omplia una bossa d’escombraries com a molt.
Estem
contents de veure l’alta participació que ha tingut la iniciativa,
amb fins a 60 inscrits. La mitjana d’edat era d’uns quaranta
anys, hi havia gent molt jove, famílies amb nens, i els veterans
irreductibles. Hem acabat amb aquella sensació compartida
d’haver-nos ajudat a nosaltres mateixos, i reverenciat una vegada
més a la Natura, aquesta vegada netejant-la.
Maria Solà Vilarrubias
