Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incineració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Incineració. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 d’octubre del 2009

La incineració a peu de Collserola

Ben aviat els forns de la cimentera a prop de casa nostra, la CEMEX-Sanson, cremarà residus i deixalles afectant l'aire de Sant Feliu i dels voltants perquè l'aire, com tothom sap, es mou. Cremar les deixalles en comptes d'aprofitar la tecnologia actual per allargar la vida dels materials i reaprofitar-los com  a matèria disponible ens obliga a continuar extraient dels recursos naturals. Heus aquí quatre dades del què suposa la opció a la incineració.

Si a Europa es reciclés el 50% dels residus es reduiria l'emissió de 247 milions de tones de C02 i si és reciclès el 65% uns 303 milions de Tn de CO2. La recollida selectiva i el reciclatge generen 10 cops més ocupació i activitat econòmica que no es pot deslocalitzar. El reciclatge estalvia 18 cops més d'emissions de CO2 que amb les incineradores més sofisticades. Si Catalunya apliqués un Pla Alternatiu de gestió dels residus que reciclés el 65%- sense incineració- es reduirien 260.000 tones de Gasos d'efecte hivernacle i permetria estalviar 1.000.000 de tones anuals de CO2. Doncs, un pla de gestió de residus sense incineració permet estalviar més emissions que la incineració.

A Europa hi ha països que
opten pel reciclatge, assolint-se nivells de fins al 70%, com a Flandes, Bèlgica. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), entitats de pagesos, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), diverses plataformes contra la incineració de residus, entitats ecologistes i ciutadanes, han presentat al.legacions contra aquest pla rauxat del misto. 

 

M Gràcia S. Vilarrubias

 

dimarts, 6 d’octubre del 2009

INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS AL BAIX LLOBREGAT

Recentment s'ha aprovat el Programa Metropolità de Gestió de Residus municipals 2009-2016 per gestionar les deixalles, que augmenten any rere any. La solució que prioritza aquest programa, per sobre la reducció de la quantitat i volum de les deixalles i el reciclatge, és la incineració dels residus.

El punt més preocupant de la incineració de residus és que emet partícules tòxiques que s'acumulen en medi. Diverses investigacions han demostrat l'efecte perniciós d'aquestes emissions en la salut humana, i l'han correlacionat amb un increment de les taxes d'afectacions a la salut, com càncers, a la població afectada per un radi d'influència a les instal·lacions. És per això que des de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) i del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) es va emetre una declaració a on s'explica els problemes per a la salut que causa la incineració. Diversos professionals (metges i científics del mon de la salut) de molt prestigi i responsabilitat van signar aquest document, que es va fer públic mitjançant una roda de premsa i que és interessant de llegir ja que és molt explicatiu, detallat, rigorós i molt interessant).

Desgraciadament, per tal de dur a terme la incineració per tractar els residus, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus i els responsables polítics municipals han decidit ampliar la incineradora actual de Sant Adrià i construir-ne una altra de 450.000 tones any possiblement al Baix Llobregat. A més a més, es pretén aprofitar els forns de les cimenteres CEMEX-Sanson (a Sant Feliu de Llobregat), La Fargue-Asland (a Montcada), Vallcarca (Garraf) i Ciments Molins (a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà).

Així doncs, la majoria d'aquestes instal.lacions afectaran a la comarca del Baix Llobregat, inclosa la seva producció agrícola, ja que seran una font més de pol·lució i toxines que s'incorporarà a la cadena alimentària. Els productes agrícoles estaran exposats a aquesta contaminació disminuint-ne la qualitat i malmetent la seva reputació. És obvi que aquesta situació no la desitgem ni els productors i proveïdors (els pagesos i les botigues) ni els consumidors (públic en general i restauradors).

EdC i altres entitats hem presentat una al.legació contra aquest pla. A més a més, EdC està preparant un manifest pel 9 d'octubre d'enguany, pel qual necessitarem el suport de totes les entitats. Així que si en sabeu d'alguna que li pugui interessar (cooperativa d'ecopagesos, etc) que es posin en contacte amb la coordinadora d'aquest tema al CEPA-EdC, Mercè Girona (correu@ecologistes.cat). Per més informació de sobre el què està fent CEPA-EdC, consulteu la pàgina http://cepa.cat/residus.html.  

+ info: http://noincineradorabcn.blogspot.com 

M Gràcia S. Vilarrubias

Sant Just Desvern

dilluns, 20 de juliol del 2009

ECOPARCS, INSTAL·LACIONS PER A PASSOTES, INCÍVICS I MANDROSOS. CAL UN CANVI RADICAL.

El passat 11 de juliol vaig participar en una visita a l'ecoparc 2 que organitzava l'Entitat del Medi Ambient (EMA). És impressionant veure i sentir com funciona aquesta enorme instal·lació de tractament de residus, (ho recomano) al cap de l'any pot arribar a tractar 240.000 tones, procedents de diversos municipis.
A l'ecoparc li arriben 3 tipus de residus: a) els procedents del contenidor marró de matèria orgànica, b) els de parcs i jardins (municipals i deixalleries) i c) els del contenidor gris de rebuig. L'a i el c necessiten un pretractament per treure tot el que no s'hi havia d'haver tirat, que ronda el 50% en l'a i el 80% en el c. El que es pot es recupera en forma de biogàs i energia, compost i diversos materials aprofitables, la resta s'embala i va a un abocador o incineradora.

Si la matèria orgànica estigués correctament separada en els contenidors i pràcticament no tingués impropis (aquest és l'objectiu), arribaria neta i es podria fer compostatge directament per obtenir un adob de qualitat. De fet, no caldria un Ecoparc per treure la gran quantitat d'impropis, sinó una planta de compostatge molt més senzilla.
Si el contenidor de rebuig no tingués matèria orgànica, envasos de vidre, plàstic, esprais, paper, cartó, piles, pots de pintura, etc. Podria anar directament a un abocador controlat, sense necessitat d'adaptar-lo per a que no contamini el sòl, l'aigua freàtica, i no produiria gasos contaminants. A més, no caldrien grans abocadors com el del Garraf o com el de can Mata a Hostalets de Pierola.
Però la realitat està molt lluny d'aquests desitjos...estem en la societat de consum, plena de productes de tota mena que es converteixen en residus al cap de poc o molt temps, i també de passotes incívics que no s'hi miren a l'hora d'escollir productes sense envàs, o amb el mínim necessari, o separar els residus que fa cadascú al contenidor corresponent o deixalleria. Per altra banda, l'administració no facilita gaire les coses per tancar el cicle del reciclatge i la implicació ciutadana, no informa prou, allunya les deixalleries dels nuclis, no promou una llei que obligui a reduir els residus d'envasos als fabricants, i és absolutament permissiva amb aquesta disbauxa. Per això necessitem aquestes grans instal·lacions on una serie de treballadors, pel salari base, remenaran la nostra merda, amb màscares o sense, en mig d'una fortor pudorosa que impregna tot l'entorn immediat, i separen el que la gent ha barrejat. La qualitat del que es separa de la barreja és molt pitjor que si es separa en origen, i hi ha molts residus irrecuperables que aniran a l'abocador.
L'impacte ambiental en el territori i la població dels residus que generem és molt greu, amb els efectes mai del tot controlables (que ens afecten seriosament la salut -tot i que en general s'evita explica-ho, per no quedar malament al ser el que estem potenciant-) dels abocadors i les incineradores com a tractament finalista, encara en volum molt superior al que es recupera i recicla. Els nostres polítics i administradors continuen optant per fer més plantes de tractament de residus per a passotes, en comptes d'informar millor i obligar al compliment de les normes.
Després de 20 anys d'implantació del sistema de contenidors de colors i vist el passotisme general, crec que caldria aplicar mesures dràstiques com impedir per llei la generació de tants residus d'envasos començant per evitar els no estandaritzats i els petits que no s'acaben recuperant mai, tornar a l'opció de l'envàs de retorn de manera esglaonada. Però és clar, hi ha massa interessos pel mig (fabricants, envasadors i distribuïdors) i en comptes d'optar decididament per les opcions mediambientalment sostenibles, el govern amaga el cap davant el caos i les conseqüències negatives de tants residus i compleix en general, els mínims que determina Europa, és a dir, tractar-ho tot i recuperar el que es pugui (encara que malament). L'actual govern no vol complicar-nos més la vida, si no separem la matèria orgànica, ja tenim els Ecoparcs per a tractar-la, i si la separem, hem fet un bon gest. Seria convenient donar com a missatge clau: Separar correctament la matèria orgànica, que representa més d'un 40% de la brossa. Si no es separa, embruta i complica la recuperació de la resta de residus inorgànics. Només separant-la és pot fer un compost A de qualitat. El compost B i C que surt del tractament fet després del procés de la separació del contenidor de rebuig és pràcticament un àrid inert, però en cap cas un adob com l'A, la llàstima és que de moment la matèria orgànica per a fer un bon compost no arriba ni al 10%.
Des del Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) creiem que és necessari que separar els residus correctament sigui una obligació, tant pels ciutadans, com per tots els generadors, i denunciem el continuisme de les polítiques de gestió de residus clarament insatisfactòries veient les ridícules dades de recuperació, front a l'esforç econòmic en un sistema de tractament clarament ineficient i alhora de gran impacte per la salut i ambiental, que dretes i esquerres fomenten, (ja estan mirant de col·locar una nova incineradora metropolitana) sense afrontar que cal canviar el sistema. El CEPA hem presentat un munt de propostes tècniques a l'Agència de Residus Catalana (ARC) així com al·legacions també propositives als Plans de gestió de residus: http://cepa.cat

Oleguer Farràs i Jané

dimecres, 24 de juny del 2009

PROJECTE DE CREMA DE RESIDUS A SANT FELIU

El dia 12 de juny vam organitzar una conferència per explicar les conseqüències de la crema de llots de depuradora i altres residus a la cimentera de Sant Feliu. En principi hi ha que aclarir que els vents bufen per tot arreu i per tant a vegades venen cap aquí, així doncs és una problemàtica que ens afecta a la salut. Els llots de depuradora contenen metalls que al respirar-los van penetrant als nostres pulmons, es dipositen al sòl on són captats per les plantes del voltant que posteriorment mengem. L'administració argumenta que s'han posa't filtres, i que cal desfer-se dels llots.

Els experts ens avisen que les acumulacions de contaminants van afectant sobre tot als infants i a les dones, provocant al·lèrgies, asmes, i accelerant càncers que redueixen l'esperança de vida. Els habitants propers a la cimentera ja s'han vist afectats per la contaminació, les patologies abans esmentades han augmentat. Cridem als habitants d'aquest poble-ciutat que es moguin en solidaritat dels més dèbils.

Jordi Agulló
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat

934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

http://www.collserola.org/