Posicionament de la
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) - Alnus / CEPA -
Ecologistes de Catalunya
L'espai
natural de la serra de Collserola és bastant més ampli que l'acotat
en el decret de declaració de Parc Natural de 2010, la PCDC troba
insuficient les dimensions i en proposa l'ampliació dels límits
aprofitant la redacció del nou Pla Especial.
La PCDC, va acollir amb escepticisme el Projecte de decret de
declaració del parc natural de la Serra de Collserola (PNSC), que va
aprovar el Departament de Medi Ambient, degut al greu retard, després
que van passar prop de vuit anys que entrés una proposta al
parlament, fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es
demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola.
En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l'especulació i
l'edificació va crèixer desaforadament dins el Parc, i al límit
dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent
(Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976 ho permetia, i
les administracions municipals en general, se'n van aprofitar
demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural. Els acords
finals, per ampliar els límits de protecció del Parc van ser molt
tímids, fins al punt que la superfície total del Parc, amb el
decret es va veure clarament disminuïda. Fins i tot,
inconcebiblement es van retallar petits sectors protegits pel Pla
d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 europea. A la Vall
de Sant Just el decret va retallar el nou sector can Mèlich, i una
peça de la Miranda), tot i que ho va
compensar ampliant
altres sectors, però van deixar diversos sectors forestals i zones
verdes fora del PNSC.
El decret de 2010 va augmentar la protecció en 779 ha, així la
superfície final del parc passava a ser de 8.295 ha. Tot i això,
cal comptar amb la trampa anomenada ERE, Espai de Regulació
Especial, que permetrà desenvolupar alguns sectors que ara tenen la
qualificació de Forestal (bàsicament a l'àmbit barceloní). Per
tant, el parc natural resultant, tot i tenir un major grau de
protecció, és més petit que el definit l'any 1987 pel Pla Especial
de Protecció i Ordenació del parc de Collserola (PEPCo), encara
vigent que fa 8.465 ha. El PNSC es deixa per protegir molts sectors
que fins ara mantenen un aspecte i funció natural o rústec, fins i
tot quan la qualificació urbanística del sòl és compatible amb el
Parc natural. Afegint aquests sectors com proposem, el Parc podria
protegir més de 9000 ha, fomentant al màxim l'espai potencialment
natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i,
maximitzant-ne els límits fins on sigui possible. Això inclou que
el parc arribi fins les diverses zones connectores del riu Llobregat,
la riera de Rubí, i abasti la màxima superfície connectora de
l'entorn del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana,
etc. per afavorir el desplaçament de la fauna amb altres espais naturals. Això no necessàriament ha d'impossibilitar el desenvolupament
urbanístic d'alguns d'aquests sectors, però pel que si hauria de
servir és per a què en redueixin l'impacte mediambiental i de
sostre edificable, de manera similar al com fins ara ha funcionat
PEPCo des del 1987 dins el Parc; tot plegat, per garantir que la
transició entre les zones urbanes i el Parc sigui més gradual.
D'aquesta manera es solucionaria el que el decret no concretava
gens, la necessària connectivitat de la serra amb els espais
naturals propers formant l'anella verda. Aquest és un punt clau per
garantir el sustent dels seus ecosistemes en el futur, i hauria
d'ésser prioritari potenciar, dimensionar i adequar una connexió
ecològica mínimament efectiva, com ara no és el cas, abans de
qualsevol altre desenvolupament urbanístic, o de qualsevol projecte
de nou eix viari que permet el decret.
En el que pertoca la Vall de Sant Just, la proposta retallava el
nou can Mèlich, el Mas Lluí, sectors que s'han urbanitzat els
darrers anys, i també un sector forestal de la Miranda que es fa
servir d'aparcament i que s'hauria de recuperar pel parc. Per altra
banda, es guanya tot el sector que es va compensar a determinats
propietaris de la Vall en el polèmic conveni signat el 2005 amb
l'Ajuntament que va des de can Carbonell a can Vilà i fins prop de
can Biosca. És una ampliació insuficient, atès la Vall abasta molt
més entorn natural o rústec compatible urbanísticament amb el Parc
natural. Nosaltres proposem que no hi hagi cap retall, Incorporant
sectors com can Biosca i can Candeler, així com altres sectors de la
riera, fins el pont de can Padrosa.
El sector de can Candeler inclou un projecte d'urbanització de 6
blocs de pisos en ple torrent de can Biosca que cal desclassificar,
atès no hi tenen cap sentit allà. El Pla Especial pot recomanar-ho
i proposar-ne la inclusió quan s'alliberi.
La PCDC va presentar al·legacions al decret de Parc Natural, fent
aquesta proposta d'ampliació dels límits del Parc, atès es quedava
curta.
Vegeu el detall de la Vall de Sant Just en verd, els sectors que vam proposar
l'ampliació del Parc Natural:
Al final, el decret del 2010 admetia només part de les propostes
d'ampliació del Parc de Collserola a la riera i el sector
d'Esplugues, però oblidant-se de la resta que calia preservar.
