El que proposa la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sobre el document d’avanç del “Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Resum Executiu”.

Enllacem el document per demanar suport a la ciutadania, elaborat per la PCDC.

 

  Consideracions prèvies. Sobre el procés participatiu

• És un fet constatable que les entitats que formem la PCDC hem aportat visions, criteris i informacions i una continuada activitat amb l’objectiu de preservar Collserola com a espai natural, demanar-ne el reconeixement com a Parc Natural i la inclusió en la Xarxa Europea d’Espais Natura 2000. El Consorci del Parc de Collserola reconeix que la PCDC hem contribuït a sensibilitzar i implicar la ciutadania en la descoberta dels valors naturals i les amenaces sobre el Parc Natural, a denunciar els dèficits de la seva gestió i a reclamar l’obligació de les administracions amb competències per elaborar i aprovar el Pla de Protecció i Gestió. Sense un PEPNat, la declaració de Parc Natural o la inclusió en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat (PEIN) o la XN 2000,  no poden solucionar el manteniment de Collserola com a espai natural privilegiat en contacte mateix amb la metròpoli barcelonina.
• Des dels primers mesos de l’any 2011 hem estat reiterant la necessitat de disposar d’aquesta eina imprescindible de preservació i gestió. Al mateix temps, hem presentat demandes motivades per participar des del primer moment en la redacció del PEPNat per aportar-hi la visió de la ciutadania que col·labora amb les entitats.
• Informats pels anuncis públics (BOP de dilluns 16 de febrer de 2015) de l’aprovació pel Consell Metropolità de l’AMB de l’avanç del PEPNat i publicació del programa de participació ciutadana que estableix un període de dos mesos “a fi que es puguin presentar suggeriments”, no podem deixar de DENUNCIAR:

1.  El procediment opac i poc transparent a l’hora de redactar i aprovar aquest document inicial que ignora les reiterades demandes i oferiments de participació per part de la ciutadania.
2.  El ventall limitat a perfils unidireccionals i inercials amb que s’han constituït la Comissió i l’equip redactor on sobta l’absència de les entitats acadèmiques o d’entitats socials amb activitat reconeguda sobre Collserola.
3.  El fet que no s’hagin donat a conèixer ni obert la participació als tres workshops on s’han posat les bases conceptuals, la visió i les línies generals sobre el model de Parc Natural (maig 2014); continguts de la memòria del PEPNat (octubre 2014) i memòria d’ordenació (novembre 2014), és indiciari de la voluntat de mantenir la “participació ciutadana” al nivell de compliment de mínims dels procediments normatius[1].
   

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola demanem el suport dels ciutadans/es per aconseguir que la Comissió institucional del Pla i la Generalitat de Catalunya com a responsable primer del Pla RETIRIN el document inicialment aprovat i s’iniciï  UNA NOVA REDACCIÓ sota unes bases conceptuals noves amb participació de les universitats i centres de recerca que han aportat coneixement sobre els valors naturals de Collserola, de les entitats ciutadanes que han mantingut una activitat de defensa i sensibilització sobre l’espai natural i amb consideració de les persones residents en l’espai i dels diversos legítims interessos sempre que no agredeixin la preservació i millora dels valors naturals de Collserola: l’objectiu prioritari que ha de vertebrar l’esperat Pla Especial de Protecció i gestió del Parc Natural de Collserola.

[1] Els documents “Directrius per a la redacció del nou Pla especial del PN Collserola” i “Document de criteris i metodologia pera l’ordenació del PN de Collserola” que inclou un informe de la DG de Polítiques Ambientals, indiquen que cal incorporar l’Avaluació Ambiental Estratègica  i un Programa de Participació. L’avenç del Pla incorpora aquests dos aspectes: l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar i la metodologia per desenvolupar el programa de participació.

La Vall no està salvada / Impliquem-nos en la protecció de Collserola...

Les administracions no avancen, ni es posen d'acord per protegir els sectors encara no edificats.

El Parc Natural de Collserola aviat definirà el seu pla de protecció i d'usos. Impliquem-nos-hi!

Dilluns 28 d'abril s'iniciarà un debat obert a tothom sobre Collserola a Sant Just Desvern.

Encara hi ha diverses amenaces i problemes que poden perjudicar la Vall, fins i tot, dins del Parc Natural de Collserola, del que hauran passat quatre anys des de la seva declaració, i encara no s'ha definit un Pla especial de Protecció, ni Pla d'usos; que probablement trigarà un any en acabar de redactar-se i publicar-se.

La Vall de Sant Just, encara amb moltes qüestions per resoldre.

Un dels problemes més greus que està patint avui la Vall i Collserola en general, és la pressió humana (sobretot de ciclistes i esportistes, però també de la massificació general), en espais sensibles i cada cop més en horaris vespertins i nocturns, quan bona part de la fauna de Collserola te el costum d'estar activa.

Per altra banda, a la Vall encara queden sectors no resolts urbanísticament, de can Gelabert a can Solanes, can Candeler, can Biosca, Bonaigua, Enher, etc. on encara es podria edificar.

Tampoc s'ha resolt el conveni que l'any 2005 l'Ajuntament i alguns propietaris de la Vall van formalitzar per requalificar i traspassar part del sostre edificatori de la vall a altres llocs.

El camí de la muntanya a Vallvidrera també està sense resoldre definitivament, i des que es va pavimentar i reasfaltar parcialment, se n'ha augmentat l'ús i es circula sovint a velocitats superiors a les permeses.

El bell paisatge de la Vall roman alterat per la gran quantitat de torres d'alta tensió, així com de les línies de distribució que cal reduir i reorganitzar per minorar el seu impacte. La proposta governamental consisteix en fer passar la MAT travessant la serra i instal·lant una subestació als voltants de la plaça Mireia.

Hi ha qüestions prioritàries a resoldre, i altres menys rellevants, i de ben segur que sorgiran altres temes en el debat del 28 d'abril a l'Ajuntament, per això cal que hi participem, quants més millor per opinar de com volem la Vall i que hi podem

POSEM ORDRE A COLLSEROLA

Cal regular la massificació, esportistes, i sancionar els comportaments incívics, així com les activitats nocturnes al parc fora dels espais pertinents.

Esportistes, cada cop més nocturns, poden  interferir en els
 hàbitats i costums de la fauna sense ser-ne conscients

Cada cop és més comú que els esportistes entrin al Parc Natural (PN) de Collserola per anar en bici, a córrer, i a entrenar-se. Consideren que tenen un gran camp d'esports gratuït al seu abast i el recorren gaudint de la natura. No acostumen a pensar que dins el PN hi ha fauna que també necessita el seu espai (mussols, genetes, toixons, rosegadors, etc), i degut a la massificació del parc, només restava tranquil·la per sortir al capvespre i durant la nit per alimentar-se i relacionar-se.

La geneta, animal nocturn

Avui dia, aquesta tranquil·litat nocturna es trenca sovint, degut a que molts esportistes opten per sortir quan es fa fosc, equipats amb fars potents a les bicis, o frontals per córrer, i no circulen només per les pistes, sinó que ho fan també per camins i corriols estrets (en bici està prohibit per la normativa del parc).

El toixó, animal de costums
nocturns a Collserola

El Consorci del PN de Collserola és un dels responsables còmplice d'aquesta invasió d'esportistes

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

ÉS EL MOMENT DE PENSAR COM VOLEM EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA...

El pla especial de Collserola s'ha de redefinir tenint en compte la declaració de Parc Natural de 2010 obligava a establir un Pla Especial Conseqüent al nou marc de protecció, així com un Pla d'usos que defineixi que es pot fer, o no al Parc natural. És el moment que tots hi participem i diguem la nostra...

Imatge de Collserola a Sant Feliu de Llobregat amb el Mas Lluí al fons

Actualment hi ha dos plans i tres delimitacions, el PEPCO original de 1987 més ampli, la Xarxa Natura Europea 2000 aprovada el 2006, i el que marca el decret del Parc Natural de 2010 que s'ha de definir aquest any 2012. Hi ha qui vol unificar-los per simplificar-ne la gestió, però si es fa, el més probable es que hi surtin perdent els espais protegits pel Pla inicial del 1987 que és el més ampli ja que incorpora sectors amb un possible desenvolupament urbanístic que en la seva majoria no es van incorporar a la delimitació del Parc Natural.

Els ciclistes s'han convertit en una plaga a Collserola

El fet és que els grups ecologistes estem reclamant que hi hagi un fòrum de participació ciutadana, com és legalment obligat en aquests casos, tot la Generalitat diu que ho posposarà per quan ja ho tingui tot embastat. Pretén planificar-ho a la seva només consultant els ajuntaments i deixant pràcticament al ciutadà i les entitats només el dret a presentar al·legacions.

Les entitats que formem la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola creiem fonamental una participació oberta de tots els usuaris i interessats en la protecció efectiva del Parc Natural en un únic fòrum, sense dividir-lo en col·lectius sectorials, com propietaris, empresaris, usuaris i entitats cíviques, com se sol fer en aquests casos.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern, diu que com a mínim presentarà les seves propostes consultant la ciutadania, d'entrada mitjançant el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, que és obert a tothom encara que hi participem poca gent en general. De manera que us convidem a participar-hi aquest dijous 24 de maig i digueu la vostra.*

Algunes idees pel debat... El parc natural és de fet una reserva d'habitats i espècies de flora i fauna, en aquest cas molt proper a la metròpoli, és evident que les persones n'hem de gaudir també, però com?

Cal continuar fomentant el turisme i l'ús pel lleure en un espai natural tant freqüentat que necessita descongestionar-se?

Cal restringir d'alguna manera el pas de vehicles, bicis i vianants, així com algunes activitats a ambients especialment sensibles com les reserves naturals? I en altres espais concrets? Podem proposar i definir altres reserves o ampliar l'espai protegit? És necessària una vigilància i control més intensiva? S'ha de continuar permetent la caça esportiva o només els controls d'espècies com el senglar? Hi altres mètodes de control d'espècies? Podem collir tants espàrrecs, bolets, etc. com vulguem i a tot arreu?

* Reunió CMAS a les 19h, a la sala de plens de l'Ajuntament. + info


Oleguer Farràs (PCDC)

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA CONTINUA SENSE LA PLANIFICACIÓ NECESSÀRIA

Per a que la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola tingui efecte i sentit, cal que la Generalitat no posi més pals a les rodes, i comenci a treballar per millorar substancialment l'estat natural d'aquest parc tant castigat i pressionat urbanísticament. Això ho ha de fer desenvolupant el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge, amb els tècnics i científics que coneixen bé la serra, i amb la col·laboració de les entitats cíviques i la població.

Reserva Natural del Parc: La Font Groga

La declaració Parc Natural de la serra de Collserola es va fer esperar més de 5 anys des del compromís del Departament de Medi Ambient l'any 2005, finalment Collserola va ser declarada Parc Natural a final d'octubre de 2010. Des d'aleshores la gestió i planificació del parc continua igual i la Generalitat no ha fet cap pas per iniciar l'elaboració del Pla especial i d'usos corresponent, tal i com obliga el decret de declaració, on donava un termini de 2 anys per a desenvolupar-lo.

Les entitats que formem la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, demanar explicacions al director del Parc Marià Martí, en el marc de la reunió del Consell consultiu del consorci del parc de Collserola, el qual atribuïa tota la responsabilitat al Departament de Medi Natural i Biodiversitat, atès encara no havia posat un representant en l'orgue de gestió del Parc, per tant, ni havia assumit el compromís de participar en la gestió directa del Consorci aprovat l'any 2009 per l'anterior govern.

L'Ajuntament de Sant Just i el de Sant Cugat van aprovar, el passat desembre, mocions per reclamar l'elaboració del necessari Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge. A finals de desembre el mateix director de Medi Natural de la Generalitat, Sr. Josep Escorihuela es va incorporar a l'Assemblea General del Consorci del Parc de Collserola, i això hauria de servir per a que la Generalitat comencés a treballar en aquest nou marc de protecció, per deixar enrere l'actual del 1987, basat encara en el Pla general del 1976.

Creiem urgent impulsar el procés de redacció dels plans especials corresponents d'immediat, abans no es vagi planificant per altres bandes, com és el cas del projecte de les 16 portes de Barcelona, que tenen una afectació aproximada del 63% dins els límits del Parc Natural. Per això des de la Plataforma en defensa de Collserola i altres entitats hem demanat fer una moratòria d'aquests, i altres sectors on es vulgui desenvolupar plans urbanístics a la serra de Collserola fins que no s'aprovi definitivament el Pla Especial, que entre altres coses ha de determinar l'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la, les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió, i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural. Cal fer inventariat i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció, així com la concreció de les activitats que puguin comportar un risc per a les espècies, els hàbitats i els sistemes naturals, sobre les quals es requereix informe de l'òrgan gestor.

Tota aquesta feina d'elaborar el Pla Especial, si és que és vol fer ben fet i acuradament, difícilment és farà en el termini que marca el decret, com va explicar el Vicepresident executiu del Consorci, Josep Perpinyà, en el Ple de desembre.

Oleguer Farràs i Jané (portaveu de la PCDC)