BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA. QUIN CAMÍ AGAFARÀ?

Fa 50 anys el club de Roma va fer propostes per afrontar la problemàtica que representa les macro ciutats, fer un poblament racional i tenint en compte la Natura.

El lliure actuar, el deixar fer aquí i arreu del Planeta ha creat aquestes ciutats tan poblades, denses, tan difícilment governables. Ens centrarem en el cas de Barcelona que és aplicable arreu del Món. Hem arribat a quatre milions de persones Barcelona i l’àrea metropolitana, el creixement ha estat enorme. Ara ens ha vingut un virus i estem patint la dificultat de gestionar correctament la situació.

Ens diuen científics, catedràtics, economistes que tenen en compte els límits de la Terra, cal canviar. Invertir els diners que es volen introduir al sistema per anar construint una societat respectuosa amb la Natura, conscient dels límits dels recursos naturals.

Proposo, de nou, després de 50 anys, cal deconstruir Barcelona. No podem continuar creixent de manera lliure sense regulació, així arribaríem aviat a enllaçar pel Nord amb Mataró de manera continua, pel sud a Tarragona, arribant a més de sis milions d’habitants en una ciutat densa i continua. El proper problema, canvi climàtic, crisi en internet, per atacs dels pirates informàtics, altres virus, pot produir un col·lapse total.

Quin és el camí? Deconstrucció?

Fem uns apunts breus. Traslladar empreses a zones de Catalunya on crear nous nuclis o a patir dels que hi ha, fer ciutats de al voltant de 200.000 persones, pobles de 20.000 i els nuclis més petits de 2000. El pobles més petits de 2000 habitants, cal que passen a ser nuclis de segones residències. Sobraran pisos a Barcelona, els vells es derruiran i faran horts urbans i plantació d’arbres, en 20 anys, són dades aproximades, s’han de plantar 500.000 arbres fruiters i ornamentals i aconseguir dos quilòmetres quadrats d’horts urbans, baixant la població de Barcelona i àrea metropolitana a la mitat, de quatre milions a dos.

Llocs de treball per començar ja aquest camí. D’aquests euros que ara volen injectar al sistema, fer plans de construcció i instal·lació de plaques solars per tota la zona, jardineria i treballadors dels horts, construccions noves a Tortosa, al interior de Ponent. Cercant el model proposat fa 50 anys pel club de Roma.

FUTUR

Dos camins tenim al davant: seguir com ara creixent sense límits fins al col·lapse, com altres civilitzacions en la història de la Humanitat els va passar. O deconstruir per repartir el poblament de manera que es respecti el planeta i puguem afrontar millor les crisis que vindran.

Maig 2020 Arbre Agulló i Guerra

AVE, DESASTRE ANUNCIAT

AVE, DESASTRE ANUNCIAT

Ens diuen els informes de l'estat de l'AVE a Espanya,  és un desastre econòmic, som el segòn pais després de la Xina en quilòmetres de vies. L'utilització és mínima, ja s'ha tancat la línea Madrid Albacete, les altres tenen un us molt limitat, no rendible. Les inversions fetes han hipotecat el futur, han mermat la millora d'altres necessitats com és fer la doble via a tot l'estat, millora general de les vies, per fer possible la velocitat de 200 quilòmetres l'hora a tot arreu del territori, vol dir que de Barcelona a Madrid trens directes trigarien tres hores, alternant amb trens que s'aturen en les poblacions de més de 20.000 habitants trens que trigaríen 4 hores i potencien la distribució armònica de la població, ara el model és castigar a totes les poblacions i potenciar l'acumulació en les capitals. Fa més de 20 anys ho vàrem dir els ecologistes, cal potenciar totes les vies i sabeu que el cost hagués estat un 10 % respecte al AVE. Així que tenim una inversió astronòmica que sols serveix a una minoria i no cobreix despeses.

Imatge de la campanya contra el Tren d'Alta Velocitat

Aquest desastre anunciat l'han beneit un 80 % d'economistes, ha estat rescolzat pels partits governats i una vegada i altra refrendat per les urnes.
Solament podem dir: A veure si rectifiquem, enviem de nou a la Universitat el 80% dels economistes, expulsem el professorat universitari que defensa aquest model de desenvolupament i com a mesura principal deixem de votar als partits que han portat a aquest desastre.

16 de març de 2015

Jordi Frederic Agulló i Guerra (Arbre)

400

Costes del Garraf

400 ppm. Aquesta és la quantitat acumulada de CO2 , els experts mundials, ens confirmen que aquesta quantitat ja no baixarà, és acumulativa, per tant el canvi climàtic és ineludible. El desglaç farà pujar el nivell del mar, just quan el PP vol construir a partir de 8 metres que són els protegits, aviat ens trobarem sense platges, fins ara l'única activitat que continua l'Estat és el turisme. També el canvi climàtic farà que el clima del Nord d'Àfrica es traslladi al sud d'Estat, el clima de Sevilla el tindrem a Barcelona, o sigui 40 graus a l'estiu. Em deixat en mans de irresponsables la cosa pública i continua, quan teníem temps per un nou model de desenvolupament, plaques solars, molinets, vehicles elèctrics, vivendes en doble finestra, agricultura ecològica que asseguri l'alimentació sobirana de les poblacions.
En aquest bloc consta la proposta d'expulsar a tots els responsables fa una set anys, no solament no s'ha fet sinó que s'han posa't a governar uns més irresponsables i continuen. No vull ésser pessimista crec que si ens posem tots/totes podem reenfocar la situació i prendre mesures d'adaptació al canvi climàtic fer en definitiva una bona governança que eviti les provables problemàtiques que de seguir com ara, ens venen a la Humanitat.

Jordi Agullò i Guerra

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

El futur és impredictible, però continuem en mans dels mateixos que ens han dut a la crisi del país i planetària. Cal una mica d'esperança i creiem que aquesta només pot venir d'un canvi, d'una gran reforma socio-econòmica, i tenim la impressió i desconfiança que els partits amb opcions clares de governar no aportaran cap solució efectiva. Després d'haver quedat absolutament qüestionat el sistema econòmic mundial, i haver experimentat els efectes manipuladors dels mercats, la seva fita principal continua sent el mateix creixement econòmic que concentra la riquesa en uns pocs, mentre els altres continuem pagant els plats trencats i els efectes col·laterals de degradació ambiental i canvi climàtic és fan notar cada cop més.

Hi ha polítiques alternatives per equilibrar i millorar la nostra societat i evitar el caos (que prediuen molts experts) a que estem abocats. L'informe 2010 del Worldwatch Institute¹ (publicat aquí per UNESCOCAT) així ho posava de manifest i en volem extreure unes recomanacions i reflexions que considerem oportunes ara que s'acosten eleccions i els ciutadans decidim les polítiques de futur confiant en un o altre partit.

La clau de tot per tirar endavant està en la educació, el coneixement i la participació i implicació de les persones en la societat, evitant ser observadors passius... Per arribar aquí, i evitar que ens continuïn tractant com a simples consumidors acrítics, cal molta feina i un canvi de mentalitat i de prioritats. Cal tendir a una senzillesa personal i social per ser més persona i menys consumidor. Ajudaria molt que es redefinís el sistema de mesurament del benestar, tenint en compte que l'objectiu de l'economia hauria de fer millorar de manera sostenible i global aquest benestar humà i la qualitat de vida. El consum material, el PIB són mers mitjans per aconseguir-ho, i no pas fins en si mateixos.

La reducció de la jornada laboral i el repartiment del treball és una via per a la sostenibilitat, implica una reducció dels salaris i del consum, que es veuria compensada per disposar de més temps lliure per a nosaltres, per aprendre i formar-nos més, per implicar-se en organitzacions de la societat civil o política. Ex.: Si els treballadors cobren el 80%, (parlem de salaris en brut superiors a 1.500 euros, cal establir un mínim nou), la reducció del horari fos d'un 20%, caldria contractar al jovent que està aturat i per tant crear una societat lliure pràcticament de l'atur. Ara ja veiem que hi ha el jovent 40% d'atur i treball precari i salaris per sota de 1000 euros. La reducció del salari evitarà més policia, les subvencions de l'atur, el jovent es podrà emancipar abans...

Les ciutats han de transformar-se per ser més eficients i reduir impactes ecològics, això donaria feina a molta gent. Reforma energètica amb renovables a totes les cases i blocs fent-los també més eficients, motos i cotxes elèctrics, transport públic menys contaminant i eficient, etc.

A tot el món hi ha uns 200 municipis reconeguts oficialment com a "Ciutats en transició", sobretot al Regne Unit, però també a Austràlia, EUA, Japó, etc. En ells es segueix el model del Decreixement per augmentar la qualitat de vida dels seus habitants alhora que es tendeix a viure d'una manera sostenible. També hi ha les "Eco-viles" que poden ser viles rurals en harmonia amb la natura, o urbanites amb totes les tecnologies a disposició de la sostenibilitat. Aquests exemples s'haurien de multiplicar arreu.

A que esperem per canviar i millorar? Perquè els nostres polítics mediàtics mai es plantegen aquestes coses? Volem que en el futur treballem més hores encara i anem accelerats fins els 70 anys com ens proposen?

Alemanya els últims anys ha fet un canvi important sota la influència dels partits verds, als quals aquí mai se'ls dona opció, sembla que no estiguin en el panorama polític i no se'ls fa confiança. Potser que reflexionem una mica sobre el futur que desitgem i no votem al menys dolent dels partits, sinó al qui ens ofereixi una certa il·lusió, que ens albir-hi un canvi de rumb.

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

1 - L'Estat del món 2010. Informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible. Fa una sèrie d'exemples de sostenibilitat arreu i proposa solucions locals i globals. El llibre es pot trobar a la biblioteca de Sant Just o descarregar-lo en pdf.

______________________________________________________________

El súmmum de la falsa democràcia en que vivim l'hem patit aquest any, una greu retallada a mans del PSOE i el PP, amb el suport de CiU i PNB, reformant la Llei Orgànica de Règim Electoral General que obliga a tots els partits i coalicions sense representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció per a poder-se presentar... tot això per treure's possibles adversaris sorpresa en aquestes eleccions del 20N, que els podrien prendre algun escó. Busqueu a internet la informació de les alternatives polítiques, als diaris i a la tele difícilment la trobareu...

Oleguer Farràs i Jordi Agulló

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus – Ecologistes de Catalunya http://alnus.pangea.org

Article publicat a la revista d'Octubre La Vall de Verç nº 355

La crisi econòmica: Preguntes, preguntes i més preguntes...

Hi ha tres factors en l’economia

- Matèries primeres

- Tecnologia

- Mà d’obra

Els tres factors interrelacionats creen el producte manufacturat, en la recerca de la màxima rendibilitat i competitivitat.

Per altra part cal un sistema que permeti intercanviar mercaderies

Sistema monetari, financer.

MATÈRIES PRIMERES. PREGUNTES...

En un Món limitat és possible créixer contínuament? ... més ferro, més coure, més liti, més vaixells i més tècnics per pescar. La realitat ens mostra l’esgotament dels productes i la desaparició de recursos, bacallà, bisons, fustes nobles, minerals que tenen un temps per esgotar-se, petroli, urani, etc., fan que aquest principi sagrat del creixement sigui una proposta quimèrica, ja mirant solament aquest apartat dels tres que formen la trilogia bàsica de l’economia.

TECNOLOGIA I MÀ D’OBRA . PREGUNTES...

L’investigació en maquinaria moderna fa que els productes surtin més econòmics i utilitzant menys mà d’obra.

Surten més productes al mercat, però hi ha que poder-los vendre, si les persones són cada vegada menys necessàries per la seva producció, resten sense treball, vol dir sense salari per poder comprar.

En un temps el capitalisme central, posem un exemple l'empresari Ford pensava pagar bé als seus treballadors per que fossin ells qui compressin llurs cotxes. Actualment la producció tecnològica s’expandeix i està a tot el Món, al segle passat el capitalisme central teníem el control de la producció tecnològica, van gaudir d’un equilibri que permetia un nivell de vida elevat als treballadors d’occident, a costa de l’explotació dels recursos naturals de la resta de la humanitat, que estaven i estan en la misèria.

Si els costos a nivell mundial tendeixen a equilibrar-se, occident no podrà competir en la manufactura de productes, els treballadors aniran a l’atur, veien els centres comercials plens d’objectes que ja no poden comprar. Menys consumidors, menys moviment comercial, fins a igualar els sous a nivell mundial.

SISTEMA MONETARI I FINANCER

Cal un sistema per intercanviar productes, sistema monetari, actualment basat fonamentalment en el dòlar. El dòlar és un paper que emet el govern EEUU, i s’utilitza com a referent per fer les transaccions del complex mecanisme internacional.

Sabem que el 20% de les transaccions mundials es refereixen a l’economia real, producció de béns, el 80% són transaccions monetàries especulatives, com un immens casino. A EEUU la situació els ha estat beneficiosa al llarg d’un temps, fabriquen dòlars que van a parar a les reserves dels bancs i als especuladors que acaparen paper. Si aquest paper vol transformar-se de cop en productes el sistema cau com una immensa filera de fitxes de dominó, creant-se un caos al Món, és el xantatge terrorista del sistema actual. Actualment sabem que una immensa reserva de dòlars la té la Xina, que no vol que caigui el sistema ja que es quedaria sense res, EEUU no vol que caigui per què és el seu model, han estat vivint consumint productes, es calcula una quarta part, un 25 per cent de franc a costa del sistema, per sobre del nivell de producció propi a càrrec de la maquineta que fabrica dòlars, que és un simple paper.

És possible produir al màxim d’efectivitat productes i més productes, a nivell mundial, després qui els comprarà?...

Com s’equilibra els llocs de treball amb nombre de població?...

La revolució tecnològica avança i un dia els robots produiran tot.

Què farem els humans aturats i sense sou? En la fase del capitalisme central 1980 ens deien que entraríem en la societat de l’oci, ara fan treballar més hores i volen augmentar l’edat de la jubilació.

Les contradiccions s’accentuen i el sistema trontolla en la recerca de sortir de la crisis sistèmica.

Francis Fukuyama deia:“El consum de masses és el final de la història” (ara ja no ho veu tant clar).

Afirmo que el capitalisme com a sistema financer s'està acabant, serà un parèntesi en la història de la humanitat. Podem passar pàgina de forma pacífica evolucionant , superant les dificultats, primer acabant amb el quimèric i nefast sistema financer mundial i tornar a l’economia productiva.

Segon, partir del principi vital que la matèria és finita i per tant hi ha que reciclar permanentment.

Continuar en l'investigació i la tecnologia respectant aquests principis.

Entendre i practicar el principi: La justícia social, el dret a menjar de tothom es superior al dret a acumular riquesa.

Jordi Agulló i Guerra