Comunicat de premsa 18-03-2026
Les entitats ecologistes i
de defensa del medi natural de
Collserola expressem el
nostre profund
desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la
Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de
Collserola,
justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta
porcina africana (PPA).
Considerem que la resposta
adoptada combina tancament
del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva
d’animals,
configurant una política clarament desproporcionada des del punt de
vista sanitari,
ecològic i ètic.
Una
resposta sanitària que es converteix en extermini
La matança massiva de
senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució
tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis
bàsics de proporcionalitat.
Des d’una perspectiva
ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de
la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un
ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció.
Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna
salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels
animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement
perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics
vinculats al sector porcí industrial. El fet és que
trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.
El dret
del senglar a viure a Collserola
El senglar és una espècie
autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del
funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència
en un espai natural proper a una gran metròpoli no
és una anomalia,
sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema
viu.
Collserola és l’únic
gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i
actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies.
Defensar aquest espai implica també reconèixer
el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part
del seu equilibri ecològic.
No estem en contra d’un
control
cinegètic puntual i justificat,
quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem
és la normalització d’una política d’extermini massiu com a
mecanisme de gestió.
El
tancament del parc: una mesura contraproduent
El tancament generalitzat
del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives
que posen en qüestió la seva utilitat real.
En primer lloc, impedeix la
realització de seguiments
científics de fauna i biodiversitat,
programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca
universitària que són essencials per conèixer l’estat dels
ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació.
Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de
gestionar el parc amb criteris científics.
En segon lloc, les
restriccions comporten també la suspensió de treballs
forestals i altres actuacions de gestió ambiental,
incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del
territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions
ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes
ambientals.
Finalment, les restriccions
afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar,
córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges,
restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai
natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca
de coherència de la mesura.
Una
narrativa que criminalitza la fauna salvatge
La insistència a presentar
el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del
veritable problema estructural: el
model de ramaderia
porcina intensiva,
altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt
importants.
Externalitzar els riscos
d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais
naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment
irresponsable.
Per una
gestió basada en la convivència amb la natura
Davant aquesta situació,
reclamem:
l’aturada
immediata de qualsevol estratègia
d’eliminació indiscriminada de senglars
al Parc Natural de Collserola
que qualsevol
mesura de control es basi en criteris
científics, selectius i proporcionats
que es deixi de
criminalitzar
la fauna salvatge
com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu
que es promogui una
gestió
responsable de la biodiversitat,
basada en la convivència amb els ecosistemes naturals
Collserola és molt més
que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un
ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació
coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.
La defensa del parc
passa també per rebutjar
mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a
un simple obstacle davant interessos econòmics.
...................................................................................................................................
Oleguer Farràs
Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola:
Sobre l’extermini
del senglar: “No
es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini
de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on
la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”
Sobre la
incoherència del tancament del parc: “És
una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics
que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques
continuen
funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”
Sobre el rerefons:
“La
fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia
industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans
d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”
