Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Comunicat
de premsa - 20-03-2026
Davant les mesures extraordinàries
adoptades pel Govern per combatre la pesta porcina africana, diverses
entitats veïnals, ecologistes i de defensa del medi natural alertem
que les decisions preses al Parc Natural de la Serra de
Collserola són desproporcionades i poden tenir
conseqüències negatives tant per a la biodiversitat com per a la
gestió del mateix parc.
Aquestes són algunes de les raons
principals:
1. Es planteja l’eliminació
massiva d’una espècie autòctona
El senglar és una espècie pròpia
dels ecosistemes mediterranis i forma part del seu equilibri
ecològic. Convertir-lo en objectiu d’una política d’extermini
massiu és una resposta extrema que ignora el seu paper dins
l’ecosistema.
2. És una mesura preventiva
desproporcionada |
| Senglar a Collserola |
La matança generalitzada
d’animals com a mesura preventiva genera un debat ètic evident. En
el context sanitari la societat no veu amb bons ulls eliminar
sistemàticament animals sans. La majoria de senglars analitzats
després de matar-los no estaven infectats, a més, insistim que no
es tracta d’una infecció que afecti la salut pública.
3. La incoherència del
tancament com a mesura sanitària efectiva
Des d’un punt de vista de gestió ecològica, l’eficàcia real
del tancament del parc és, com a mínim, discutible. La zona on es
va detectar el focus inicial, als entorns de la UAB i fora dels
límits estrictes del parc, continua amb circulació normal, així
com les activitats econòmiques dins del Parc Natural.
En aquest context, limitar principalment l’accés als camins i
corriols del parc no sembla una mesura coherent amb un criteri
estrictament sanitari. A més, la detecció de senglars malalts o
morts depèn en gran part dels avisos de veïns i d’usuaris
del medi natural. Reduir aquesta presència pot retardar la
localització de focus d’infecció, especialment tenint en compte
que els equips de vigilància no poden cobrir de manera exhaustiva
tot l’espai del parc i això podria provocar que
animals infectats romanguin més temps sense ser detectats, amb el
consegüent risc de prolongar la presència del virus en el
territori.
4. Criminalitza la fauna
salvatge
La narrativa que presenta el
senglar com el principal problema sanitari simplifica una qüestió
molt més complexa i desvia l’atenció dels factors estructurals
que poden influir en l’aparició de malalties.
5. Pot tenir efectes ecològics
contraproduents
Diversos estudis científics
indiquen que una pressió cinegètica intensa pot alterar
l’estructura social dels senglars i augmentar la seva capacitat
reproductiva, generant a mitjà termini l’efecte contrari al que es
pretén.
6. Paralitza la recerca
científica al parc de Collserola
El tancament del parc impedeix
realitzar seguiments de fauna, estudis universitaris i
programes de monitoratge ecològic, que són essencials per
conèixer l’estat real de la biodiversitat i prendre decisions de
gestió adequades.
7. Suspèn treballs de gestió
ambiental
Les restriccions també afecten
activitats com treballs forestals, restauració d’hàbitats o
manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes
pressions ecològiques, interrompre aquestes tasques pot generar nous
problemes ambientals.
8. Afecta sobretot la
ciutadania
Les prohibicions recauen
principalment sobre activitats de lleure com caminar, córrer o anar
en bicicleta, però també en les activitats de voluntariat ambiental, mentre altres activitats econòmiques dins del parc
continuen funcionant. Aquesta situació genera una clara sensació
d’incoherència en les mesures adoptades.
9. Ignora el valor ecològic i
social de Collserola
Collserola és el principal espai
natural de la regió metropolitana de Barcelona i dona servei
ambiental i social a més de tres milions de persones. Les decisions
que s’hi prenen haurien de ser especialment prudents i basades en
criteris científics sòlids.
10. Redueix la natura a un
obstacle
Les polítiques que trivialitzen
la mort massiva d’animals transmeten la idea que la biodiversitat
és prescindible davant determinats interessos econòmics. Aquest
missatge és incompatible amb les polítiques modernes de
conservació.
Una alternativa: convivència i
gestió responsable
Les entitats ecologistes no
s’oposen a l’aplicació de mesures puntuals i
proporcionades de control de fauna quan siguin necessàries.
El que es rebutja és la normalització d’una estratègia basada en
l’extermini massiu i en la criminalització de la fauna salvatge.
Collserola necessita gestió
ecològica rigorosa, transparència i polítiques de convivència amb
la biodiversitat, no respostes precipitades que poden acabar
debilitant el mateix ecosistema que es diu voler protegir.
Oleguer
Farràs Jané, portaveu de la Plataforma cívica per a la defensa de
Collserola: “Collserola és el
principal refugi de biodiversitat de l’àrea metropolitana de
Barcelona. Les polítiques que s’hi apliquin han de servir per
protegir la vida que hi habita, no per convertir la fauna salvatge en
el boc expiatori d’un problema molt més complex.”
