Denúncia ecologista pel projecte de Mas Lluí: acusacions de vulnerar la normativa ambiental europea

El projecte del pavelló poliesportiu i la reordenació del Camí de la Salut a Sant Just Desvern ha obert un nou front de controvèrsia. La Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar una denúncia urbanística contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, denunciant greus irregularitats en la tramitació ambiental del projecte.

Segons el document, el consistori va aprovar definitivament l’actuació —que inclou un pavelló, un aparcament i la desviació del camí a la zona de Mas Lluí— sense haver avaluat les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, un requisit legal obligatori en casos que poden afectar espais protegits.

Un projecte a tocar de Collserola

L’àmbit d’actuació és especialment sensible, ja que limita amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Això implica que qualsevol projecte amb potencial impacte ha de ser analitzat amb criteris científics rigorosos per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies.

La denúncia sostenia que aquesta avaluació no s’ha fet. En el seu lloc, el projecte es recolza en un informe del Consorci del parc que conclou que no hi ha impactes significatius. Però els ecologistes qüestionen aquest document: asseguren que no té base científica suficient ni ha estat elaborat per l’òrgan ambiental competent.

Alertes sobre impactes ambientals

Per reforçar la seva posició, la denúncia incorpora un informe pericial independent (2025) que dibuixa un escenari molt diferent. Segons aquest estudi, el projecte podria provocar:

• Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de connectivitat ecològica

• Augment de contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica

• Afectacions a fauna protegida (mamífers, aus i ratpenats)

• Alteracions del paisatge i del funcionament natural del sòl

Els experts conclouen que no es pot descartar cap impacte significatiu i que, per tant, l’avaluació ambiental era obligatòria.

Possible nul·litat i petició de paralització

La denúncia anava més enllà i apuntava que aquesta manca d’avaluació podria comportar la nul·litat de ple dret de l’aprovació del projecte, en vulnerar normativa estatal i europea, inclosa la Directiva Hàbitats.

Davant d’aquest escenari, es demanava: la suspensió immediata de les obres. la revisió completa del projecte, la restitució de la situació original i l’adopció de possibles sancions.

També es reclamava com a mesura cautelar la paralització urgent de qualsevol actuació per evitar danys irreversibles a l’entorn. Cosa que es va fer efectiva.

Un cas que posa en qüestió la gestió ambiental municipal

Aquest episodi se suma a altres qüestions recents que afecten la gestió territorial a Sant Just. Més enllà del cas concret, la denúncia posa el focus en un problema de fons: si els procediments ambientals s’estan aplicant amb el rigor que exigeix la legislació europea.

En un municipi amb una forta pressió urbanística i amb la proximitat d’un espai tan sensible com Collserola, la manca de garanties ambientals no és un detall menor. El cas de Mas Lluí podria acabar tenint recorregut legal i marcar un precedent sobre com —i fins a quin punt— es respecten els límits ecològics en el desenvolupament urbà local.

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya lamenta que el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola doni el vistiplau a projectes urbanístics que impacten clarament en el medi, sense qüestionar-los ni advertir sobre correccions necessàries, atesa la vinculació directa dels alcaldes en l'òrgan executiu d'aquest.

El catàleg de camins de Sant Just, encallat mesos després de l’exposició pública

L’aprovació del catàleg de camins municipals de Sant Just Desvern, anunciada com un pas important en la protecció i ordenació del territori, continua sense culminar-se mesos després d’haver-se sotmès a informació pública. El procés, impulsat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, genera dubtes sobre els terminis i la capacitat d’execució del consistori.

El ple municipal va aprovar inicialment el document el 25 de juliol de 2024, i la seva exposició pública es va anunciar al BOPB el 5 de setembre del mateix any. Aquest tràmit havia de permetre revisar el contingut, incorporar al·legacions i avançar cap a l’aprovació definitiva. Tanmateix, passat un temps considerable, el catàleg encara no ha estat aprovat de manera definitiva ni publicat oficialment.

Aquest retard obre interrogants. D’una banda, posa en qüestió la prioritat política d’una eina clau per garantir la protecció dels camins públics i evitar possibles conflictes d’ús o ocupació. De l’altra, genera incertesa entre entitats i veïns que esperaven una resolució clara sobre la titularitat i regulació d’aquests espais.

El govern municipal ha preferit arribar a acords amb els propietaris de les finques afectades que es negaven a cedir el lliure pas a la ciutadania, i per això ha retardat tant l'aprovació.

Cal recordar que només es van presentar 9 al·legacions, entre les quals, la de la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, i l'ajuntament ha mantingut un llarg silenci administratiu durant tot aquest temps. La manca de resolució definitiva pot acabar debilitant la confiança en l'obligada transparència administrativa.

En un context en què la pressió urbanística i els usos del sòl són temes delicats al municipi, la demora en l’aprovació del catàleg no és menor. Sense aquest instrument plenament vigent, la protecció efectiva dels camins municipals queda en una situació provisional que pot allargar-se més del que seria desitjable.

Així, allò que havia de ser un avenç en la gestió del territori corre el risc de convertir-se en un exemple més de lentitud administrativa, amb conseqüències reals sobre la preservació del patrimoni públic local.

Malgrat tot, el regidor de medi ambient informava a principis de març en reunió amb Alnus, que l'aprovació no tardaria gaire més.
 

10 raons per les quals el tancament de Collserola i l’extermini del senglar són mesures desmesurades

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Comunicat de premsa - 20-03-2026

Davant les mesures extraordinàries adoptades pel Govern per combatre la pesta porcina africana, diverses entitats veïnals, ecologistes i de defensa del medi natural alertem que les decisions preses al Parc Natural de la Serra de Collserola són desproporcionades i poden tenir conseqüències negatives tant per a la biodiversitat com per a la gestió del mateix parc.

Aquestes són algunes de les raons principals:

1. Es planteja l’eliminació massiva d’una espècie autòctona

El senglar és una espècie pròpia dels ecosistemes mediterranis i forma part del seu equilibri ecològic. Convertir-lo en objectiu d’una política d’extermini massiu és una resposta extrema que ignora el seu paper dins l’ecosistema.

2. És una mesura preventiva desproporcionada

Senglar a Collserola

La matança generalitzada d’animals com a mesura preventiva genera un debat ètic evident. En el context sanitari la societat no veu amb bons ulls eliminar sistemàticament animals sans. La majoria de senglars analitzats després de matar-los no estaven infectats, a més, insistim que no es tracta d’una infecció que afecti la salut pública.

3. La incoherència del tancament com a mesura sanitària efectiva

Des d’un punt de vista de gestió ecològica, l’eficàcia real del tancament del parc és, com a mínim, discutible. La zona on es va detectar el focus inicial, als entorns de la UAB i fora dels límits estrictes del parc, continua amb circulació normal, així com les activitats econòmiques dins del Parc Natural.

En aquest context, limitar principalment l’accés als camins i corriols del parc no sembla una mesura coherent amb un criteri estrictament sanitari. A més, la detecció de senglars malalts o morts depèn en gran part dels avisos de veïns i d’usuaris del medi natural. Reduir aquesta presència pot retardar la localització de focus d’infecció, especialment tenint en compte que els equips de vigilància no poden cobrir de manera exhaustiva tot l’espai del parc i això podria provocar que animals infectats romanguin més temps sense ser detectats, amb el consegüent risc de prolongar la presència del virus en el territori.

4. Criminalitza la fauna salvatge

La narrativa que presenta el senglar com el principal problema sanitari simplifica una qüestió molt més complexa i desvia l’atenció dels factors estructurals que poden influir en l’aparició de malalties.

5. Pot tenir efectes ecològics contraproduents

Diversos estudis científics indiquen que una pressió cinegètica intensa pot alterar l’estructura social dels senglars i augmentar la seva capacitat reproductiva, generant a mitjà termini l’efecte contrari al que es pretén.

6. Paralitza la recerca científica al parc de Collserola

El tancament del parc impedeix realitzar seguiments de fauna, estudis universitaris i programes de monitoratge ecològic, que són essencials per conèixer l’estat real de la biodiversitat i prendre decisions de gestió adequades.

7. Suspèn treballs de gestió ambiental

Les restriccions també afecten activitats com treballs forestals, restauració d’hàbitats o manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, interrompre aquestes tasques pot generar nous problemes ambientals.

8. Afecta sobretot la ciutadania

Les prohibicions recauen principalment sobre activitats de lleure com caminar, córrer o anar en bicicleta, però també en les activitats de voluntariat ambiental, mentre altres activitats econòmiques dins del parc continuen funcionant. Aquesta situació genera una clara sensació d’incoherència en les mesures adoptades.

9. Ignora el valor ecològic i social de Collserola

Collserola és el principal espai natural de la regió metropolitana de Barcelona i dona servei ambiental i social a més de tres milions de persones. Les decisions que s’hi prenen haurien de ser especialment prudents i basades en criteris científics sòlids.

10. Redueix la natura a un obstacle

Les polítiques que trivialitzen la mort massiva d’animals transmeten la idea que la biodiversitat és prescindible davant determinats interessos econòmics. Aquest missatge és incompatible amb les polítiques modernes de conservació.

Una alternativa: convivència i gestió responsable

Les entitats ecologistes no s’oposen a l’aplicació de mesures puntuals i proporcionades de control de fauna quan siguin necessàries. El que es rebutja és la normalització d’una estratègia basada en l’extermini massiu i en la criminalització de la fauna salvatge.

Collserola necessita gestió ecològica rigorosa, transparència i polítiques de convivència amb la biodiversitat, no respostes precipitades que poden acabar debilitant el mateix ecosistema que es diu voler protegir.

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola: “Collserola és el principal refugi de biodiversitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les polítiques que s’hi apliquin han de servir per protegir la vida que hi habita, no per convertir la fauna salvatge en el boc expiatori d’un problema molt més complex.”

Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que el govern de la generalitat aplica contra el senglar i contra Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

• l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

• que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

• que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

• que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.

...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

Intoxicació informativa = falsa!: Senglars infectats de pesta porcina a Collserola

🔴 Pesta porcina i Collserola: prou desinformació

Quins interessos hi ha al darrere de la criminalització del Parc Natural?

Des de finals de novembre, una part important dels mitjans de comunicació han difós informació poc contrastada i han publicat titulars alarmistes que han degradat greument la imatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta cobertura mediàtica ha generat una percepció errònia que situa el parc com a focus de risc sanitari.
Però és realment així?

📢 Comunicats oficials i confusió mediàtica

El Govern de la Generalitat i diverses institucions van emetre comunicats que van ser reproduïts acríticament per mitjans públics i privats (televisió, ràdio i premsa escrita). En molts casos, aquesta informació no estava degudament contrastada i va fer creure a la població que el focus de pesta porcina africana (PPA) es trobava dins del Parc Natural de Collserola, cosa que no ha estat mai confirmada oficialment.

📍 On es van trobar realment els senglars infectats?

Tal com es pot comprovar a la imatge, els dos primers senglars morts infectats es van trobar:

• A més de dos quilòmetres del Parc Natural

• Al nord de l’autopista AP-7, que actua com a barrera física

Tots els senglars trobats posteriorment, fins avui, també s’han localitzat lluny de Collserola.

Collserola és, de fet, un espai natural aïllat en un 99,9%.

🌿 Un parc amb connectivitat mínima

La manca de connectivitat ecològica de Collserola amb altres espais naturals és un dels seus problemes estructurals més greus. Aquesta fragmentació fa altament improbable que senglars o altra fauna puguin entrar o sortir del parc amb facilitat, malgrat que aquesta mobilitat és clau per a la viabilitat a llarg termini de les espècies.

🚧 Mesures preventives: protegir Collserola, no culpar-la

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar:
evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari.

Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), propers als únics llocs on s’han detectat senglars infectats fins ara.

Tanmateix, el missatge que ha arribat a la població ha estat just l’oposat:
que el parc natural era el problema i que calia exterminar els senglars, quan el repte real era protegir la fauna i la biodiversitat del parc davant del virus.

❓ Com s’explica aquesta desinformació?

Aquesta narrativa no és casual. Respon a interessos que busquen presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació com a font de conflictes:

• El bosc, com a risc d’incendis

• La fauna salvatge, com a focus de malalties

• Les zones d’especial protecció, com a obstacle a l’agricultura industrial

🎯 El mite de l’“excés de senglars”

S’ha difós com un dogma que hi ha un excés de senglars, sense cap informe científic que ho avali. Malgrat això, el conseller Ordeig i el president Illa han activat plans per intensificar la caça, un suposat mètode de control que:

• S’ha demostrat científicament fracassat

• És contraproduent, ja que la caça afavoreix increments poblacionals (més cries per part)

Cal un seguiment rigorós dels serveis tècnics i dels Agents Rurals per evitar l’abús cinegètic.

🐗 Qui és realment responsable?

Quin sentit té matar senglars que no tenen cap relació amb el focus de la PPA?
Són les granges industrials les que han de garantir la estanquitat de les seves instal·lacions. La fauna salvatge, com qualsevol altre element dels ecosistemes, ha de poder circular lliurement pels espais naturals.

🏭 El veritable problema estructural

El Govern, emparat en una lògica de benefici econòmic, continua avalant el monocultiu de la ramaderia porcina intensiva integrada, concentrada en poques mans i responsable de:

• Greus emissions contaminants (amoníac, NH₃)

• Contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies

• Patiment animal sistemàtic

• Impactes ambientals a més de 450 municipis de Catalunya

Mentre es glorifica la importància econòmica del sector, s’amaguen:

• Les condicions laborals precàries

• Els costos ambientals no assumits pels grans productors

• L’ofegament de la petita pagesia

---

🗣️ Reacció del Consell Consultiu de Collserola

Com a últim punt del darrer Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal la gestió realitzada i pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat, tant nacionalment com internacionalment, a la imatge de l'espai natural protegit de Collserola.

 

 

🚫 El tancament del parc: una mesura injustificada

Límit preventiu a St.Just Desvern, fora de

 parc de Collserola, que no van retirar, com 

en altres llocs,  fins a 2 dies després

 de finalitzar la restricció. 

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet:

• Es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus

• No es van tallar carreteres que travessen el parc

• Més de 50.000 persones viuen als seus límits interiors i exteriors

Tot plegat evidencia una improvisació i un malbaratament en la despesa pública al servei d’interessos privats.

 

 

---

📄 El que ja reclamàvem com a ecologistes (4/12/2025)

• Identificar clarament el focus: els senglars morts s’han trobat prop de l’IRTA-CRESA, on s’investiga amb porcs infectats. Cal aclarir si purins, materials o protocols en poden ser la causa.

• Transparència informativa sobre inspeccions i responsabilitats del sector porcí industrial.

• Mesures de prevenció sense caça indiscriminada ni intervenció militar en espais protegits.

• Fi de la criminalització dels espais naturals protegits, i en especial de Collserola.

---

📣 Exigim rectificacions als mitjans

Tots els mitjans que han publicat notícies esbiaixades, han contribuït a embrutar la imatge d’un espai natural protegit amb necessitats de millora de la preservació i la connectivitat.

Després de gairebé un mes del brot de PPA, reclamem als mitjans una rectificació explícita davant tanta desinformació i percepció errònia sobre l’estat sanitari del Parc Natural de Collserola.

Cap mitjà ha demanat disculpes ni ha corregit formalment les informacions publicades.

Demanem que:

1. Rectifiqueu explícitament la localització atribuïda als casos positius, o bé 

2. Afegiu una nota aclaridora visible que diferenciï clarament entre el lloc dels casos detectats i la zona de restriccions sanitàries. 

3. I, ja posats: Contribuïu a difondre una imatge positiva del parc i de les lluites ecologistes que encara s'hi duen per poder-ne augmentar la protecció i evitar-hi noves urbanitzacions a fregar dels límits actuals del parc, dins les zones anomenades "espais funcionals" pel Pla Especial de Protecció de Collserola PEPNat, que a la pràctica serveixen per a preservar els espais entre el parc natural i l’espai actualment urbanitzat, afavorir la connectivitat natural, etc.

 ---

Resumidament, es pot documentar de manera contrastable a partir de la cobertura real dels mitjans (nacionals i internacionals) sobre la pesta porcina africana (PPA) a l’entorn de Collserola, incloent-hi com sovint s’ha confós “l’àrea de Collserola” amb el Parc Natural pròpiament dit, sense distingir els límits legals.

---

📰 Mitjans que han parlat de la PPA vinculant-la a “Collserola”

A continuació es recullen mitjans verificats que han informat sobre el brot.
⚠️ Cap d’aquests mitjans ha publicat una rectificació formal reconeixent explícitament que no s’han trobat senglars infectats dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.

Molts articles utilitzen expressions imprecises com “a Collserola”, “al parc de Collserola” o “a la zona de Collserola”, sense diferenciar entre:

• municipis adjacents (Cerdanyola, Sant Cugat),

• i el parc natural estrictament delimitat.

Exemples de mitjans (resum)

• Mitjans catalans i estatals: Catalan News, Ara, VilaWeb, 3Cat, Tot Sant Cugat, Cugat.cat, Crónica Global, Info Barcelona, etc.

• Mitjans internacionals i agències: Reuters, mitjans en anglès que parlen de “Collserola hills / Collserola park area”.

• Canals secundaris i digitals: vídeos, peces divulgatives i titulars que reforcen la idea que el focus és “al parc”.

En alguns casos, els titulars suggereixen explícitament que els senglars infectats s’han trobat al parc, quan el cos de la informació només parla de municipis propers o del radi de restricció.

---

📍 El problema principal: imprecisió geogràfica

La majoria de mitjans:

• ❌ No distingeixen clarament entre el lloc on es va trobar l’animal infectat

• i la zona de restriccions sanitàries, que sí que inclou Collserola

Això porta el lector a concloure erròniament que:

“Hi ha senglars infectats dins del Parc Natural de Collserola”

quan oficialment això no s’ha confirmat mai.

---

📉 Rectificacions o retractacions

• Nombre de mitjans que s’han retractat o han corregit formalment la informació: 0

• No hi ha:

  • notes de correcció,

  • ni fe d’errates,

  • ni actualitzacions editorials reconeixent l’error de localització.

Extracte de mitjans catalans / estatals

1. VilaWeb
   – “Detecten dos casos de pesta porcina africana en senglars de Collserola”
   ➜ No especifica que són fora del parc natural.

2. Ara.cat / Ara en anglès
   – Referències a “senglars morts a Collserola” o “brot a Collserola”.
   ➜ Ambigüitat geogràfica reiterada.

3. 3Cat / TV3 (notícies digitals)
   – Peces que vinculen el brot amb “el parc de Collserola” en el context del tancament.
   ➜ Es parla de restriccions al parc, no del lloc exacte dels positius.

4. Catalan News
   – Ús de “Collserola area” o “near/in Collserola”.
   ➜ Ni correcte en anglès col·loquial, però confús jurídicament.

5. Tot Sant Cugat
   – Titulars del tipus “La pesta porcina continua a Collserola”.
   ➜ El cos del text parla de municipi o radi sanitari.

6. Cugat.cat
   – Informacions que associen el brot a Collserola com a unitat territorial.

7. Crónica Global
   – Articles d’anàlisi que donen per fet “el focus de Collserola”.

8. El Nacional
   – Referències genèriques a “senglars infectats a Collserola”.

9. La Vanguardia (digital i vídeos)
   – Peça audiovisual amb expressions com “epicentre a Collserola”.

10. InfoBarcelona / comunicació municipal
    – Textos sobre restriccions “arran de casos a Collserola” sense aclariment.

---

🌍 Mitjans internacionals / agències

11. Reuters
    – “Wild boar cases in the Collserola hills near Barcelona”.
    ➜ És fals, atès indueix a pensar en el parc natural.

12. Mitjans internacionals que repliquen Reuters
    – Ús directe de “Collserola Park / Collserola hills”.

13. InSpain.news
    – “African swine fever detected in wild boar in Collserola”.

14. Mitjans anglosaxons secundaris
    – Traduccions literals sense matís administratiu.

---

📊 Conclusió quantitativa

• Mitjans que han contribuït a la idea “senglars infectats a Collserola”: ≥ 20

• Mitjans que afirmen explícitament “dins dels límits del parc natural”: pocs, però els titulars ho suggereixen!

• Mitjans que han publicat una rectificació clara: 0

---

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola! 

https://defensemcollserola.blogspot.com/