LA COLLITA QUE MAI FALLA

Per Maria S. Vilarrubias

 

Un cap de setmana qualsevol, a finals d’estiu, hem anat a caminar. En un moment donat la nostra vista passeja per la serralada que hi ha l’horitzó, per les alzines que l’emmarquen, veiem el cel ben blau, l’aire ja torna a ser fresc. Fem una pausa, ens embadalim... quan de cop i volta una forma vermella, rovellada i arrugada atrapa la nostra mirada cap a terra. El de sempre. Així que obrim la bossa destinada a aquests cassos i hi fiquem aquest coi de llauna cap dins. No obstant aquesta vegada no hi ha més deixalles, ens esperàvem almenys uns quants plàstics!... A les platges ens trobem el mateix, les ones venen des d’aquell fons blau lapislàtzuli, passen pel color turquesa i es trenquen en una escuma blanca que acarona la sorra, i porten petxines, trossets de cargols i algues, i un reguitzell de plàstics grans, petits, aixafats, trossets de tots colors i d’una netedat immaculada per efecte de la sal. I pel carrer? doncs veiem bosses, ampolles i vasos de de plàstic, taps, plàstic per embolcallar, llaunes, briks, paper d’alumini, de tot. Tots ho hem vist, ho veiem, ho assumim, és part nostra, vol dir que estem aquí, i no ho traiem del mig, no ens molesta. Simplement ens hi hem acostumat. Les garses agafen l’alumini, altres ocells el plàstic, i tots ho porten cap al niu. Hi ha ocells que moren pels plàstics que se’ls ha acumulat en el seu ventre, i un cop l’ocell s’hagi descompondre, el tòxic tornarà a la natura, intacte.

Autopsia amb extracció de centenars de plàstics

Hem vist imatges de tortugues i dofins desesperats per desfer-se de bosses que el vent du al seu hàbitat. Pràcticament a tots ens fa mal veure això, però el gruix de la població no reacciona en contra ni canvia els seus hàbits. El què més em sorprèn és aquesta mena d’assumpció resignada. És clar que no tothom reacciona així, les ments conscients i sensibles a la Natura fa temps que breguen intensament per una gestió definitiva envers els residus. Ja el 2007 La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable (Rezero, consum cap al residu zero), participada per Ecologistes de Catalunya, va iniciar la campanya Catalunya lliure de bosses! I encara ara lluita per el retorn d’envasos i la reducció de l’ús del plàstic.

Amb l’increment exponencial del perill i les veus d’alarma, la inèrcia institucional lentament reacciona: finalment aquest any 2017 a Catalunya es paga per les bosses

TAMBÉ TENIM RECEPTES PER AFRONTAR LA CRISIS

Hi ha un fort debat davant de la crisis. Tenim propostes diverses. La dreta PP, Convergència a Catalunya, proposen básicament precaritzar el treball,poder acomiadar els treballadors sense pagar res, així diuen:

Es facilitarà la creació de llocs de treball (precaritzats, lògicament). Aquesta proposta clàssica de rebaixar els costos salarials, podem caricaturalitzar-la com la via que ens porta al model xinès, 30-40 % semi-esclaus, una classe mitja al servei del sistema i rics, molts rics. 

D'altra banda està Zapatero que vol assegurar que tothom tingui almenys un mínim per viure, abans en època d'esplendor els pressupostos donaven per assegurar aquest aspecte, en aquest moment no hi ha suficients euros per assegurar subvencions. 

D'on es treuen? 

Proposa posar impostos que graven als privilegiats. 

Personalment aposto per trobar aquesta sol·lució, no podem deixar més d'un milió de persones sense cap ingrés, el problema és immediat. 

PROPOSTES CONCRETES PER ESTALVIAR I OFERIR AQUESTES SUBVENCIONS

- Reduir les despeses militars un 20%, no cal que tinguem un exèrcit estatal, formem un únic exèrcit europeu.

-Impostos a les grans fortunes. La terra i els seus béns són de tota la humanitat, si aquesta gent ,tenen un usufructe tan immens estant gaudint de recursos que són de tota la humanitat, per tant que paguen impostos és el mínim que poden fer.

- En tercer lloc si cal tenir més efectiu, podem establir barems de deducció als salaris dels funcionaris i jubilats per poder pagar i alhora construir la societat verda.

Pensem que absorbits per la conjuntura de la crisi no veiem el problema del medi natural, el canvi climàtic està creant condicions més difícils pels humans i la Natura en general. 

Per tant, es tracta d'abordar la crisi immediata que deixa al marge tanta gent i alhora construir la societat respectuosa amb el medi. 

Jordi Agulló i Guerra  10 de setembre 2009

BUTLLETÍ MUNICIPAL

Nosaltres valorem positivament l'eina de comunicació que representa el butlletí municipal, constatem que és millorable el contingut, acceptant que en una societat plural, és la que creiem. " Mai plou a gust de tothom".

Si volem millorar el repartiment que constatem que hi ha un malbaratament de recursos. Veiem que es reparteix a totes les bústies i al moment molts butlletins van a parar a les papereres. (podeu comprovar aquest fet anant al Walden el dia del repartiment, hi ha uns grans recipients per deixar el correu brossa i trobem desenes de butlletins sense obrir.

PROPOSEM

En fet una instància a l'Ajuntament proposant.

a) Que en el proper butlletí es posi un paper que faci constar les dades de les persones que volen rebre el butlletí per correu postal.

b) Cada dia més les persones tenim correu electrònic, que es faci una recollida de e-mails de persones que volen rebre'l per correu electrònic. Constatem que hi ha moltes institucions i organitzacions ONGs que ja ho han fet.

D'aquesta manera s'estalviaria paper i treball de repartiment. Especulant podem dir que es podíem estalviar més de tres mil butlletins i la rendabilitat social que te el butlletí resta garantitzada.

SOL·LICITEM

Que aquesta proposte s'estudie i es porti a la pràctica.

Jordi Agulló (CEPA)