Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Urbanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Urbanisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de març del 2023

Nova planificació urbanística del sector de la Bonaigua, vestida de verd

Nova planificació urbanística del sector de la Bonaigua, vestida de verd, i amb més de 20000m2 d'edificació nova.

Proposta d'enverdir la riera de Sant Just, a canvi d'edificar-la.

 Els interessos econòmics especulatius continuen planejant sobre la vall de Sant Just. Immediatament després de la destrossa del sector Garrofers, entre l'institut i can Mèlic, torna com  l'espasa de Dàmocles, una nova amenaça d'urbanització, de la que l'Ajuntament de Sant Just Desvern assegura no es pot aturar, només transformar. Ens presenten la foto del sector de la Bòbila edificat amb uns blocs de pisos enormes i després ens presenten altres alternatives amb la riera reverdida, en part enjardinada, i en part naturalitzada. 


El passat dijous hi va haver una primera jornada de participació ciutadana on es va explicar la proposta presentada pels promotors, i les opcions alternatives que han treballat diverses administracions i arquitectes (1)

S'espera de la gent, que el proper dijous 23 es decideixi entre 4 opcions que estan explicades aquí: http://santjust.cat/repensem_bonaigua/ 

Tanmateix, totes les opcions impliquen una enorme edificació de la vall, si no als terrenys de l'antiga bòbila, repartit en tot el sector de la Bonaigua.

Als participants de la sessió anterior no els va agradar cap proposta, entre els quals Alnus- Ecologistes de Catalunya, ja que no estan suficientment documentades ni justificades, i sobretot, es troba a faltar la proposta d'edificació 0, amb el cost econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris, quan l'ajuntament va aprovar el pla, a principis de segle.

L'Ajuntament ens presenta un pla parcial acotat a la Bonaigua, però no ens diu res dels altres possibles desenvolupaments de la Vall, sobretot l'annex a la Bonaigua, que és el gran sector de la central elèctrica, que ocupa una gran part de la vall, i des de fa anys està mig abandonada, només s'empra una petita part de les instal·lacions i tard o d'hora s'haurà de pensar quin aprofitament donar-li. Estaria bé poder repensar l'urbanisme de Sant Just tenint en compte tot el conjunt, i no ara un tros, i després un altre.

La urbanització elitista de la Bonaigua, no deixa de ser un disbarat urbanístic, que avui dia no te cap justificació, atès el greu impacte, tant paisatgístic, com sobre la mobilitat urbana, en un sector coll d'ampolla que no faria més que complicar el transit del passeig de la muntanya i la rambla, ja caòtic en hores punta. 

Alnus reclamem responsabilitat a les administracions davant aquest desastre que ens presenten. No és una sortida responsable conformar-se amb edificar repartidament. Tindria més sentit, si no es pot desprogramar, trobar una sortida similar a la que ja es va arribar amb els propietaris de la part alta de la vall, amb la signatura d'un conveni. L'alcalde Basagañas, va assegurar que van estudiar totes les possibilitats, i aquesta, no es pot aplicar en aquest cas.

Caldrà tornar-se a mobilitzar per fer pressió sobre administracions i propietaris i cercar una sortida que no impliqui més edificació a la vall.

De moment, caldrà exigir alternatives menys impactants i

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

 

https://www.instagram.com/alnus_ecologistes/

http://alnus.pangea.org

 

dissabte, 22 de novembre del 2014

Continua la destrucció de la natura dins el parc de Collserola

Fa alguns dies que les màquines arrasen de nou un altre sector del Mas Lluí, dins el pla especial de Collserola, i al límit del nou parc Natural aquest cop per a construir-hi un nou Club de pàdel. 

Destrossa de Collserola per fer un pàdel al sector Mas Lluí 2 - Foto: Anna Muñoz Curcó
Un es pregunta el sentit de tot plegat? Per una banda tenim el nou complex esportiu de can Mèlich (encara en construcció) que es menja des de fa anys un bon tros del Parc de Collserola a ran de la riera, i que entre les seves intal·lacions esportives ja inclou des del 2010 noves pistes de pàdel. Però es veu que el pàdel te tant èxit a Sant Just Desvern, que hi ha la necessitat de construir un club específic per als amants d'aquest esport, a menys d'un quilòmetre de l'altre, i també al límit del Parc Natural, carregant-se part del pre-parc inclòs en el PEPCo  o Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Parc de Collserola.

El nou complex de Pàdel fa 10.620m2 (del carrer Comte Vilardaga a Cinta Amigó). La construcció es farà en 2 fases, la primera es preveia enllestir-la cap a març del 2015.

Maqueta del futur Club de Pàdel Sant Just, ubicat al Mas Lluí.
Evidentment, tot és legal, és degut a la voluntat del nostre govern municipal, presidit per un alcalde que alhora és el vicepresident executiu del Consorci del parc Natural de Collserola i no li tremola el dit a l'hora de signar la concessió.

S'ha de dir que la planificació urbanística des de fa molts anys, ja assignava a aquest sector un desenvolupament futur, que mai va ser qüestionat per el govern tripartit dels anys 2000. Tot i que alguns anys més tard, si van fer algun esforç per salvar altres sectors de l'altre banda de la Vall de Sant Just.

Ara l'únic que podem fer és continuar queixant-nos, i recordar que nosaltres l'Alnus, ja ho havíem advertit i estava sentenciat des de principis dels 2000 (veure Informe negatiu del Pla urbanístic del Mas Lluí * Març 2002). I que ja l'any 2006 li vam fer un enterrament simbòlic.
Plànol de la Concessió signat
De totes maneres, nosaltres insistim en la manca de transparència legal que continua sent la base de la nostra democràcia, tant municipal, com nacional, i contra la que cal lluitar des de la societat civil, exigint informació oberta a la població, amb debat, sobretot en qüestions com són l'urbanisme i la protecció de l'espai natural.

Ens temem que no serà l'últim cop que haurem de lamentar més destrucció de l'espai natural de la Vall de Sant Just. Encara hi ha diversos sectors susceptibles de ser edificats.


Oleguer Farràs
CEPA /
Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat

dijous, 24 d’abril del 2014

La Vall no està salvada / Impliquem-nos en la protecció de Collserola...


Les administracions no avancen, ni es posen d'acord per protegir els sectors encara no edificats.
El Parc Natural de Collserola aviat definirà el seu pla de protecció i d'usos. Impliquem-nos-hi!
Dilluns 28 d'abril s'iniciarà un debat obert a tothom sobre Collserola a Sant Just Desvern.

Encara hi ha diverses amenaces i problemes que poden perjudicar la Vall, fins i tot, dins del Parc Natural de Collserola, del que hauran passat quatre anys des de la seva declaració, i encara no s'ha definit un Pla especial de Protecció, ni Pla d'usos; que probablement trigarà un any en acabar de redactar-se i publicar-se.
La Vall de Sant Just, encara amb moltes qüestions per resoldre.
Un dels problemes més greus que està patint avui la Vall i Collserola en general, és la pressió humana (sobretot de ciclistes i esportistes, però també de la massificació general), en espais sensibles i cada cop més en horaris vespertins i nocturns, quan bona part de la fauna de Collserola te el costum d'estar activa.
Per altra banda, a la Vall encara queden sectors no resolts urbanísticament, de can Gelabert a can Solanes, can Candeler, can Biosca, Bonaigua, Enher, etc. on encara es podria edificar.
Tampoc s'ha resolt el conveni que l'any 2005 l'Ajuntament i alguns propietaris de la Vall van formalitzar per requalificar i traspassar part del sostre edificatori de la vall a altres llocs.
El camí de la muntanya a Vallvidrera també està sense resoldre definitivament, i des que es va pavimentar i reasfaltar parcialment, se n'ha augmentat l'ús i es circula sovint a velocitats superiors a les permeses.
El bell paisatge de la Vall roman alterat per la gran quantitat de torres d'alta tensió, així com de les línies de distribució que cal reduir i reorganitzar per minorar el seu impacte. La proposta governamental consisteix en fer passar la MAT travessant la serra i instal·lant una subestació als voltants de la plaça Mireia.

Hi ha qüestions prioritàries a resoldre, i altres menys rellevants, i de ben segur que sorgiran altres temes en el debat del 28 d'abril a l'Ajuntament, per això cal que hi participem, quants més millor per opinar de com volem la Vall i que hi podem

diumenge, 22 de desembre del 2013

La tranquil·litat del llac dels ànecs amenaçada per la destrucció de la zona verda annexa.

Fa uns 15 anys van iniciar la urbanització del barri de Mas Lluí a Sant Feliu de Llobregat. Entre altres encerts, es va conservar la recollida d'aigua d'una bassa natural que hi havia, creant un llac al final del parc Europa, a tocar del parc de Collserola, que la gent ha batejat amb el nom “Llac dels ànecs”. En aquest llac l'any 2007 es va fer un seguiment ornitològic i una recopilació d'espècies d'ocells que el visitaven entre les que destaquem blauet, martinet de nit, martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, polla d'aigua, xivitona, gavina riallera, titella, cuereta torrentera, cuereta blanca, boscarla de canyar i repicatalons, així com també granotes reinetes comuns i blaves.
 
Fa mesos que van arribar al parc les màquines de Sant Just, han arrasat el canyissar i els camps existents. La gent que hi vivim, callàvem perquè ens pensàvem que continuarien el Parc Europa. Però resulta que just a uns 50 metres de l'aigua del llac, la part del Parc més preuada per la seva bellesa natural, han planificat una pista polivalent asfaltada per a què els sorolls de les pilotes harmonitzin amb
els de la natura existent.
On està la sensibilitat dels planificadors? Si us plau polítics i tècnics, penseu-hi, feu aquesta pista asfaltada 100 metres més amunt i deixeu tranquils als animals i a les persones grans que disfrutem del parc. 

Pd. Sobre els plànols d'urbanisme de S.Just, es veu: Vorejant la línia de frontera entre els dos pobles, el camí de la Salut de uns 2 o 3 metres,