Un projecte per recuperar varietats de fruiters antics i omplir de biodiversitat Collserola, papallones incloses.

El tros d'en Jordi Roca, dins la finca de can Planes, a tocar de la riera de Vallvidrera, és un camp de fruiters de varietats autòctones antigues que porta 15 anys recuperant, el camp incorpora un hortet, un estany i tot un sòl semidescuidat que ha originat un prat amb moltes espècies d'herbassar i flors que afavoreixen alhora l'aparició de molts insectes, entre ells les papallones. Només en un parell de dies he identificat 26 espècies diferents de papallones diürnes (Ropalòcers) i unes 22 de Heteròcers o arnes (mal anomenades nocturnes).
De les diürnes en destacaria per escasses:l'Escac ros (Ochlodes sylvanus), el Merlet major (Pyrgus alveus), la Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i la blanqueta de la mitja lluna (Pieris mannii).
De ben segur que en una temporada es podran identificar més de 40 espècies diferents de les 71 que fins ara  s'han descobert a Collserola.
Hi ha espècies de papallones que visiten molts hàbitats i flors, i n'hi ha d'altres de molt selectes que es mouen en petits ecosistemes prop de la planta que s'alimenten les seves erugues. Aquí trobem diferents hàbitats en poc espai, envoltats d'un bosc frondós, tant mediterrani com de ribera, cadascun asociat a diferents espècies, cosa que fa de la finca un lloc privilegiat, on s'afavoreix la diversitat tant de flora com de fauna.

Aniré fent el seguiment de les papallones, i a veure que en resulta al cap d'una temporada...
De moment adjunto unes fotos:

Pieris mannii poc freqüent

Pieris napi o Blanqueta perfumada, papallona molt més comuna.

Pyrgus alveus, poc freqüent

Provablement trobarem més espècies d'heteròcers que de papallones diürnes.
Un parell d'exemples d'heteròcers:

Un veí de la finca que en un més es convertirà en Papallona reina (Papilio macaon)

Les papallones de Collserola arriben a les escoles de Sant Just

L'exposició "Descobreix les papallones de Collserola" ha arribat a les escoles de Sant Just Desvern.

Des de finals d'abril fins a principis de juny, ha fet la volta per les escoles Canigó, Montserrat i Montseny, omplint de natura i imatges precioses i curioses els seus passadissos o entrades.

Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya, impulsors i creadors de l'exposició, també ofereixen una xerrada i fotografies amb noves espècies trobades recentment i que no apareixen a l'exposició presentada el 2013 a can Ginestar.

L'Oleguer Farràs explica cadascun dels pòsters als infants.

A l'aula, projectant imatges d'ous, erugues i papallones

 La quitxalla de 3er ha gaudit força de la varietat de papallones, i les seves transformacions passant per la pupa o crisàl·lide. Tenien molta curiositat per a saber-ne més i feien moltes preguntes.

L'entrada en contacte amb les escoles
ha estat una bona nova

La Vall no està salvada / Impliquem-nos en la protecció de Collserola...

Les administracions no avancen, ni es posen d'acord per protegir els sectors encara no edificats.

El Parc Natural de Collserola aviat definirà el seu pla de protecció i d'usos. Impliquem-nos-hi!

Dilluns 28 d'abril s'iniciarà un debat obert a tothom sobre Collserola a Sant Just Desvern.

Encara hi ha diverses amenaces i problemes que poden perjudicar la Vall, fins i tot, dins del Parc Natural de Collserola, del que hauran passat quatre anys des de la seva declaració, i encara no s'ha definit un Pla especial de Protecció, ni Pla d'usos; que probablement trigarà un any en acabar de redactar-se i publicar-se.

La Vall de Sant Just, encara amb moltes qüestions per resoldre.

Un dels problemes més greus que està patint avui la Vall i Collserola en general, és la pressió humana (sobretot de ciclistes i esportistes, però també de la massificació general), en espais sensibles i cada cop més en horaris vespertins i nocturns, quan bona part de la fauna de Collserola te el costum d'estar activa.

Per altra banda, a la Vall encara queden sectors no resolts urbanísticament, de can Gelabert a can Solanes, can Candeler, can Biosca, Bonaigua, Enher, etc. on encara es podria edificar.

Tampoc s'ha resolt el conveni que l'any 2005 l'Ajuntament i alguns propietaris de la Vall van formalitzar per requalificar i traspassar part del sostre edificatori de la vall a altres llocs.

El camí de la muntanya a Vallvidrera també està sense resoldre definitivament, i des que es va pavimentar i reasfaltar parcialment, se n'ha augmentat l'ús i es circula sovint a velocitats superiors a les permeses.

El bell paisatge de la Vall roman alterat per la gran quantitat de torres d'alta tensió, així com de les línies de distribució que cal reduir i reorganitzar per minorar el seu impacte. La proposta governamental consisteix en fer passar la MAT travessant la serra i instal·lant una subestació als voltants de la plaça Mireia.

Hi ha qüestions prioritàries a resoldre, i altres menys rellevants, i de ben segur que sorgiran altres temes en el debat del 28 d'abril a l'Ajuntament, per això cal que hi participem, quants més millor per opinar de com volem la Vall i que hi podem

POSEM ORDRE A COLLSEROLA

Cal regular la massificació, esportistes, i sancionar els comportaments incívics, així com les activitats nocturnes al parc fora dels espais pertinents.

Esportistes, cada cop més nocturns, poden  interferir en els
 hàbitats i costums de la fauna sense ser-ne conscients

Cada cop és més comú que els esportistes entrin al Parc Natural (PN) de Collserola per anar en bici, a córrer, i a entrenar-se. Consideren que tenen un gran camp d'esports gratuït al seu abast i el recorren gaudint de la natura. No acostumen a pensar que dins el PN hi ha fauna que també necessita el seu espai (mussols, genetes, toixons, rosegadors, etc), i degut a la massificació del parc, només restava tranquil·la per sortir al capvespre i durant la nit per alimentar-se i relacionar-se.

La geneta, animal nocturn

Avui dia, aquesta tranquil·litat nocturna es trenca sovint, degut a que molts esportistes opten per sortir quan es fa fosc, equipats amb fars potents a les bicis, o frontals per córrer, i no circulen només per les pistes, sinó que ho fan també per camins i corriols estrets (en bici està prohibit per la normativa del parc).

El toixó, animal de costums
nocturns a Collserola

El Consorci del PN de Collserola és un dels responsables còmplice d'aquesta invasió d'esportistes

La pista de jocs prop del Parc Europa de Sant Feliu, serà més petita.

El tema de la tranquil·litat a l'entorn del llac del Parc Europa encara està candent i pendent de solució final.
Després de diverses reunions veïnals amb els responsables dels ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu, amb la intrèpida Dolors Puigdemont liderant la moguda, amb el suport de diverses entitats que ens hem constituït com la plataforma "Salvem el llac", tan sols hi ha una petita voluntat de canvi de projecte.

A la espera del plànol definitiu, marquem el que podria ser la proposta darrera, que hauria d'acabar executant la junta de compensació del Mas Lluí.

Semblava que a partir de la reunió amb l'ajuntament de Sant Just, tot va quedar ben encaminat, i amb acord de reduir la mida de la pista i desplaçar-la cap a la banda oposada

Xerrada-debat: CAP A UNA RECONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L'ECONOMIA.

Xerrada-debat: CAP A UNA RECONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L'ECONOMIA.  

Resum de la xerrada

Dijous 12/12/2013          Hora:19-21h 
Lloc: Centre Cívic Salvador Espriu (veure ubicació al mapa)

Tenim clar que no hi ha una sortida a la crisi, sense canviar d'estrategia,  el paradigma del capitalisme no se sosté, si alhora és vol mantenir la societat del benestar. Cal obrir les portes a un canvi important i fonamental pel futur de la humanitat i del planeta. 
Cal una reconversió ecològica de l'economia i una complicitat i treball del conjunt de la societat per assolir el repte de continuar en pau i sense greus conflictes en un futur on se'ns esgoten els combustibles fóssils i els governs continuen fent polítiques a curt termini i sense planificar el canvi necessari.

A la Xerrada, l'Oleguer Farràs ens explicarà i mostrarà alguns dels problemes que estem causant amb el capitalisme neoliberal global del que tots ens aprofitem cada dia en major o menor mesura, i les greus conseqüencies que tenen per al medi ambient i nostre benestar futur a curt i mig termini. Una sortida viable és una completa transformació de la nostra societat per fer-la sostenible.

Després s'iniciarà un debat amb l'assemblea local del Procés constituent (Moviment politico-social impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres) que ens proposa en un dels 10 punts del seu manifest. Aquesta reconversió de l'economia.
Us animem a participar de la xerrada i el debat.

Organitza: Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Debat conjunt amb el Procés constituent (Associació pel Canvi Social Pacífic i Democràtic).

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

2013 any de papallones a Collserola!

Aquest any 2013 hi ha hagut un augment significatiu en el nombre de papallones a Collserola, algunes espècies es mantenen estables, altres han duplicat, d'altres triplicat i també n'hi ha que han quadruplicat el nombre d'exemplars respecte l'any anterior.

Al setembre s'acaba la campanya de seguiment de papallones anual a Catalunya, que s'inicia oficialment cada primer de març. Aquests seguiments serveixen per conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.

Lasiommata megera, papallona present tot l'any.

Els darrers anys a tota Europa s'ha registrat regressions importants en el nombre de papallones i algunes espècies en concret estan en estat crític. Tot hi això, hi ha anys en que que la tendència canvia i probablement aquest 2013 sigui un any de recuperació. Tot i això, en cap cas sembla que ens acostem a les impressions dels nostres avis, que solien dir que abans n'hi havia moltes més que ara.
Oleguer Farràs està fent un seguiment a diversos indrets de la Vall de Sant Just des del 2011 i de moment ha pogut comptabilitzar 55 espècies de ropalòcers (papallones diürnes), de les 70 que els tècnics han vist en alguna ocasió a Collserola.
Aquest 2013 hem pogut detectar 5 espècies que no havien estat vistes altres anys, tot i que també n'hi ha unes quantes que no han aparegut aquest any.

A sota destaquem un gràfic que mostra la variació del nombre de papallones de 7 de les espècies que destaquen més a la Vall

COLLSEROLA ASSETJADA PER LA FREQÜENTACIÓ EXCESSIVA

El Consell consultiu del Parc Natural de Collserola, considera que la massificació i freqüentació a Collserola poden tenir un efecte negatiu al medi natural i insta a la direcció a que prengui mesures per regular i restringir en cas necessari les activitats que s'hi realitzen.

Les reunions del Consell consultiu són bianuals.

El 1993 s'estimaven 1.000000 de visitants a l'any, el 2008 l'estudi de Freqüentació i mobilitat del Parc de Collserola realitzat per la fundació Abertis amb l’IERMB n'estimà 2.100000. A l'actualitat es compta que es superen els 2.500.000 i cada cop es realitzen més activitats col·lectives, esportives i fins i tot competitives.

Diversos estudis advertien que la sobre-freqüentació suposa un impacte negatiu real al medi natural, per exemple la Diagnosi ambiental al Parc de Collserola (Universitat Autònoma de Barcelona - Diputació de Barcelona) l'any 2008 concloïa “el fet de ser la serra de Collserola un espai natural amb taques de desenvolupament urbà difús, unides a través de grans eixos viaris, ha promogut una freqüentació del parc excessiva i poc regulada”. També que “El Pla especial del parc no ha estat capaç de garantir la conservació de la biodiversitat atesa la destrucció de molts hàbitats del parc amb elevat valor ecològic. A més, en no promoure zones de transició entre l’ambient urbà i el parc, ha estat incapaç d’evitar el procés de fronterització que s’ha anat consolidant durant els últims anys.” 

La direcció tècnica del Consorci és conscient que l'excessiva freqüentació pertorba els ecosistemes naturals i afirmava que “s'ha registrat una disminució del nombre d'espècies, com ara d'aligots i astors, i hi ha hagut un nombre elevat d'atropellaments, tant en els camins asfaltats com en els de terra, on sobretot el pas de bicicletes ha provocat l'atropellament d'amfibis”

Tot i això, des del Consorci del Parc Natural s'ha anat potenciant l'ampliació i millora de vials i camins, així com la senyalització per afavorir que encara més gent faci de Collserola el seu espai de lleure on gaudir de la natura. El fet és que tal com explicita la Diagnosi del 2008, la natura se'n ressent i fins ara no s'ha actuat prou per tal de minimitzar aquest impacte humà sobre el medi.

Debat sobre la freqüentació al Parc Natural.

La Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC) porta més de 12 anys advertint de la degradació de Collserola i la necessitat urgent que es protegeixi i vetlli pel manteniment i millora dels seus ecosistemes. L'any 2005 es va aconseguir iniciar la tramitació de la declaració de Parc Natural, que no es va aprovar fins l'octubre del 2010 i des d'aleshores no s'ha fet gaire per canviar la situació. El nou Pla Especial que podria actualitzar les normatives i aturar la degradació del Parc pot trigar encara més d'un any a aprovar-se i la direcció del Parc és incompetent, i diu no tenir mitjans per fer complir les ordenances.

Mentrestant pressionats per tota mena d'entitats esportives que volen fer competicions a Collserola, s'autoritzen esdeveniments, curses i competicions o marxes esportives multitudinàries, caminant, corrents o les més impactants en bicicleta, en ocasions travessant corriols o pistes estretes, en espais naturals sensibles i provocant forta erosió, pertorbació de la fauna (en alguns casos nidificant), etc. Aquest fet és sistemàtic també quan molts grups de ciclistes organitzen sortides per zones indegudes com torrenteres i senders. Cada cop més gent fa esport al Parc al vespre o a la nit, quan la fauna terrestre aprofita per la seva activitat, i fins i tot el Consorci autoritza curses i activitats nocturnes.

Un de tants ciclistes que van per torrenteres: Delinqüent

Com a portaveu de la PCDC considero que Collserola rep massa visitants, s'hi autoritzen activitats impròpies d'un espai natural protegit i no s'aplica la normativa, deixant que vàndals i delinqüents campin per tot arreu sense que ningú vetlli pel bon estat del Parc Natural.

Cal fer un tomb radical a aquesta situació, i prioritzar la recuperació dels ecosistemes i les espècies que és l'obligació d'un espai de la Xarxa europea Natura 2000, per davant de l'oci esportiu, i altres activitats de lleure. Hem de ser conscients de la fragilitat de Collserola, al bell mig de la metròpoli barcelonina, i de l'impacte de la nostra presència i acció a l'entorn natural.

Al nostre parer, és necessari acotar i restringir activitats multitudinàries i també deixar d'autoritzar competicions esportives, així com la caça menor.

Tothom te dret a gaudir de la natura, però no a abusar-ne. Cal que el Consorci del Parc Natural de Collserola, així com tots els municipis que el conformen, facin pedagogia del que es pot fer al Parc i del que no, i que les autoritats vetllin pel compliment de les ordenances sancionant als delinqüents.

Així ho hem plantejat al Consell consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, i complementat pel catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Ferran Rodà de Llanza que ha plantejat la preocupació al respecte, i que per esclarir l'impacte de la massificació pot tenir al medi natural, ha proposat l'encàrrec de 2 estudis, un que analitzi la capacitat de càrrega antròpica dels diversos espais naturals que conformen el parc, i un altre de l'impacte específic de les activitats sobre la fauna macro-vertebrada. 

Complementariament el Consorci insta als 9 ajuntaments que el formen a conformar i unificar unes ordenances municipals específiques per al usuaris del Parc i per a establir un marc legal sancionador i regulador. Atès Collserola no disposa d'agents rurals que realitzin aquesta activitat i necessita el compromís de les actuacions de les policies locals per a vetllar .

Podeu consultar el comunicat de premsa sencer que amplia aquest article.

Oleguer Farràs
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregathttp://alnus.pangea.org/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

El CEPA presenta un tríptic per a descobrir les papallones de Collserola

El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius ha presentat un atractiu tríptic on es fa divulgació de la diversitat de papallones que trobem a Collserola. N'explica la biologia i l'àmbit de plantes on s'adapten i desenvolupen diverses espècies i famílies. Es fa esment a les papallones nocturnes, tot i que la majoria d'informació destaca la diversitat de les espècies diürnes.

L'autor ens mostra el tríptic "Descobreix les papallones de Collserola"

L'objectiu és donar a conèixer la biodiversitat de la serra de Collserola, i ser conscients de la importància que cada espècie per petita que sigui te, atès compleix un seguit de funcions al seu ecosistema. Les papallones són uns éssers molt fràgils, i sensibles als canvis ambientals, a més d'estar al cap de vall de la cadena tròfica.
A Catalunya es troben prop de 200 espècies de papallones, de les quals a Collserola se n'han observat una seixantena llarga, segons els estudis del Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya que es du a terme des de 1994.

Consultant la guia per identificar una papalloneta

Oleguer Farràs i Jané, ecologista i naturalista aficionat, ha estat el responsable de l'edició del tríptic, després de més de 2 anys de recerca i estudi de les papallones, fent comptatges d'espècies a diversos sectors de la Vall de Sant Just. El tríptic, per les seves reduïdes dimensions presenta 30 bellísimes fotografies de les papallones més comunes, incloent imatges de la metamorfosi d'una de les papallones més grans i maques, la Reina de la ruda.

Pyronia bathseba

La presentació del tríptic s'ha dut a terme el diumenge 10 de juny a la vall de Sant Just, en una sortida de camp del CEPA, alhora que es celebrava el 25è aniversari de l'entitat ecologista. S'ha pogut identificar 22 espècies diferents de papallones, 17 de les quals, incloses al tríptic.

El tríptic es pot descarregar gratuïtament d'internet (pdf-2.7Mb) 





--

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788  /  605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/ Bloc Opció Natura
·························································

Seu central CEPA c/ Jaume Balmes, 4 Bx (08750) Molins de Rei

Telèfons: 93 680 27 51 / 93 680 16 78  - Fax: 93 680 16 78
e-mail: cepa@pangea.org
http://cepa.cat/

LA RESTAURACIÓ DE LA VALL DE SANT JUST PORTARÀ CUA

Comença a notar-se un cert reverdiment per les pluges, i els arbres i arbusts plantats a ran de la riera des del C/ 11 de setembre i fins la ITV. Tot i que han de passar anys per a que l'espai es pugui considerar restaurat, atès l'impacte de les obres d'ATLL va ser sever, arrasant-lo, tot i estar dins el marc de protecció del Parc de Collserola. Aquest sector certament ja estava degradat abans i no feia gaire goig. Tot i estar en un lloc privilegiat, a ran de riera, es pot dir que el sector estava abandonat com un solar i només s'hi practicava les neteges ocasionals. És el moment doncs que aquest tram d'1 km es transformi i reverdeixi i es converteixi en una esplèndida porta del parc natural.

La molt bona notícia és el fet que des de fa un parell de mesos torna a rajar aigua per la riera, (que procedeix de les infiltracions de dins el túnel d'ATLL i que fins aleshores anava directament a claveguera). La no tant bona és que només ho fa en un tram naturalitzat de 80m, ja que la resta passa per la cimentada canalització de la riera a ran del polígon industrial. L'aigua és font de vida i fa que la biodiversitat es multipliqui, costa d'entendre el perquè el punt de desguas de l'aigua està uns 2m per sobre de la riera, quan sembla lògic pensar que es podia haver triat una sortida uns 80 o 100 metres més enrere per augmentar la longitud de l'espai fluvial natural. Suposem que tot és fruit de la improvisació i farem el possible per a reclamar que es facin les actuacions necessàries per millorar aquest espai.

Un problema afegit en temps de crisi és que de moment ATLL no paga la compensació pactada, i l'altre, sembla ser que l'Ajuntament, segons apunta el tècnic responsable Antoni Anguera, prioritzarà quan pugui acabar de pavimentar el camí de la muntanya. Des del nostre punt de vista un nyap que desnaturalitzarà el que podria ser una pista forestal ben arreglada, però que fins ara és un tram de camí que es degrada ràpid pel gran nombre de vehicles i la velocitat excessiva a que circulen. Cal anar amb molta cura en com gastar-se els diners i la pavimentació és molt més cara que altres opcions més naturals com estrènyer la pista i compactar-la bé.

Per altra banda i aclarint l'entrada publicada el 20 de febrer d'enguany, les restauracions a l'entorn de la galeria A d'ATLL entre can Baró i can Fatjó, i del tram del camí de la Muntanya, les plantacions que van fer les empreses per l'adjudicació de l'Ajuntament tenien dos anys de garantia. Ara estem en el segon any i falta reposar algun arbre davant la galeria A que no ha brotat, això sembla que es farà en breu. Les canyes que es van retirar per adequar l'espai en alguns llocs estan rebrotant i segons Toni Anguera, es farà el que es pugui amb els pocs diners que compta per a posar-hi solució.

Aquestes obres, igual que el corriol dels ametllers i la restauració de can Baró, s'han fet comptant amb els diners que preveia el conveni ATLL-Ajuntament-Collserola que són 1200000 €, i les obres les ha fet l'Ajuntament i en el cas de can Baró el Consorci del parc de Collserola amb la supervisió de l'Ajuntament. Així doncs les obres ja estan pagades per l'Ajuntament i Consorci, i s'estan executant, però ATLL s'està endarrerint en el pagament...

Oleguer Farràs i Jané

CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya

Imatges de l'esclat de la primavera a Collserola

Benvinguda primavera i les pluges que han fet reviure la natura a Collserola. Ja ha arribat el canvi d'imatge i la verdor s'està escampant arreu. Els arbres i arbusts mostren les flors amb un bell contrast i els insectes en gaudeixen...

Fons del torrent de les fatjones envoltat de verd. Foto feta just acabar de ploure.

Els ametllers que florien a l'hivern, ja mostren el seu tendre fruit que va creixent i madurant a poc a poc.

En alguns joves pins , les pinyes comencen a formar-se

Mascle de la papallona zebrada a dalt d'un turó, sobre la gatosa, fent guàrdia a l'espera que passi una femella per a impressionar-la. És una de les espècies més grans a l'àmbit català.

El primer Ícar de l'any 2012, posat d'amunt un bri d'herba l'1 d'abril al prat de can Biosca.
 (Polyommatus icarus)

Abella recollint el pol·len d'una flor d'estepa blanca i fent-ne boletes.

L'abellera de la Passió, de la família de les orquídies, flor i poncella. 

Un resident a Collserola que s'acosta al poble per picar.

Acabem l'any internacional de la biodiversitat, presentant un vistós veí, que fa més d'un mes que es deixa veure força, la mallerenga blava, i no només a Collserola, sinó endinsada als carrers i parcs de Sant Just i rodalies, sobre els arbres que tenen la llavor madura dins les baines.
Amb els seus moviments acrobàtics, van d'una branca a l'altre picant les baines i recollint la pipeta, i també entonant un cant força agut i curt "tsi-tsi-tsi".

De totes les mallerengues, aquesta és la única que te el capell blau i per això se l'anomena així, tot i que en castellà opten pel nom Herrerillo comun.







Fotografies d'Oleguer Farràs als entorns de can Candeler.





http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PARCAE

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més deforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot (per ex. algunes zones humides com el delta del Llobregat). Ordre Passeriformes Família Paridae Subespècies citades a Catalunya P. caeruleus caeruleus Llista Patró Categoria A Població catalana 466.375-657.290 parelles Població europea 20.000.000-44.000.000 parelles (75-94 % població mundial) Estat de conservació Catalunya Preocupació menor Europa Segura

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990	Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008	Espècie protegida (Categoria D)

Biodiversitat a la Vall de Sant Just (2) - El Colltort

Colltort

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots. És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.

Aquest curiós ocell és un dels petits de la família dels picots, fa uns 16 cm de llarg, plomatge marró i gris estriat (de camuflatge), és poc comú a Collserola, el podem veure caminant per terra, entre l'herba o remenant la fullaraca, a la recerca d'insectes, aranyes i altres invertebrats. Tot i ser picot, no pica les soques dels arbres i fa niu en forats fets per altres.
En general el trobem allunyat de boscos i a les proximitats de camps de conreu. Curiosament, l'exemplar de la foto s'entretenia una tarda de gener caminant i picotejant pel terra, després es va enfilar a aquesta alzina a ran del camí de can Candeler, junt un petit bosc amenaçat d'urbanitzar-se.

Costums
Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008       Espècie protegida (Categoria C)

Oleguer Farràs
Font: Viquipèdia, SIOC i Peterson)

2010 Any internacional de la biodiversitat

Biodiversitat a la Vall de Sant Just - La cotxa fumada

Aquest 2010 és celebra l'any internacional de la biodiversitat, i amb aquesta excusa farem una mica de divulgació de la fauna que trobem ven aprop nostre, a la Vall.

Tal com ens han explicat en diverses ocasions els grans naturalistes Martí Boada i Jordi Sabater Pi, és convenient que la gent conegui el seu entorn, cal sortir a passejar per sentir i gaudir la natura de prop i estimar-la, així, sent conscients del seus valors, serà menys provable que la fem malbé.
Com que a Sant Just tenim el privilegi de gaudir d'una vall que ens dona accés a l'espai natural de Collserola ens és fàcil sortir a passejar i observar la natura.

Com a aficionat a la fotografia que sóc, crec interessant que la gent conegui i reconegui les especies animals que viuen al nostre voltant i en aquest sentit l'estiu passat ja vaig presentar-ne unes quantes (Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu) i en el que queda d'any 2010 aniré presentant unes fitxes simples que ens ajudaran a conèixer més coses de cada espècie.

La cotxa fumada és un ocellet bastant confiat, dels que no s'espanta de seguida que et veu. En general t'hi pots acostar a uns 5 metres sense que surti disparat. Fa uns 14 cm, i el mascle és de color cendrós amb la cua carbassa rovellat i la femella és menys vistosa. Com es veu a la foto, és un ocell preciós, aquí s'està gratant el cap contra una branqueta. Te forma molt semblant al pit-roig i com ell és insectívor i també menja petites baies. Freqüenta diversos paratges de la vall a l'hivern, com els camps de fruiters de can Biosca, can Candeler o entorns més pedregosos i feréstecs als voltants de la Penya del Moro.

Oleguer Farràs

+ info:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxa_fumada
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PHOOCH

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Estival nidificant a les zones d'alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, on marxen quan arriba l'hivern ja que es comporten com a veritables migradors (hi ha recuperacions de polls marcats en niu i recuperats a l'àfrica del nord); a la resta del territori és un resident ben distribuït on trobi ambients adequats. Migrador i hivernant comú, especialment a la terra baixa mediterrània.

Ordre Passeriformes

Família Turdidae


Legislació aplicable
Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D)

Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu

Aquest estiu he sortit a passejar unes quantes vegades per la vall, sobretot pel torrent de can Biosca i m'he entretingut a retratar la flora i la fauna per ampliar la meva col·lecció fotogràfica, alhora que és molt interessant observar la natura.
Simplement posaré uns petits exemples de diversa fauna fàcil d'observar. Si cliqueu sobre les fotos les veureu en detall.

Entre els mamífers, el més fàcil de trobar és el conill, sobretot  de bon matí o a la tarda-vespre. Segons dades oficials, la temporada 07-08 a Sant just es van caçar (a trets) legalment 123 conills.
De vegades se'n veuen en grup, però s'ha d'anar alerta que no et vegin, sinó fugiran i s'amagaran.


Entre els insectes, destacar que hi ha força diversitat de marietes, (a la foto en posició d'acoplament) i altres escarabats, i també diversitat de libél·lules de diferents colors, sobretot blaves i vermelles, però també d'altres amb tonalitats menys llampants com la de la foto.

I com no, l'indesitjable i terrible mosquit, tot i que de les diverses espècies que ronden per aquests paràtges n'hi ha tant dels que piquen a les persones com dels que no. Poso un exemple del mosquit tigre que em pretenia picar i una posta amb prop d'un centenar d'ous (que no és de tigre, que encara els fa més petits) en forma de mini fulla sobre l'aigua d'1cm de llarg de Culiseta longiareolata... s'ha d'anar molt al tanto amb l'aigua dipositada.

Entre la gran varietat d'aranyes que hi ha a la vall, la més vistosa és l'aranya tigre, que pot fer uns 5-6 cm de llarg. Fan una teranyina on a la part inferior al centre hi ha un recosit amb una típica ziga-zaga. En aquest cas, l'aranya ha caçat una abella que ha embolicat ràpidament i procedeix a la seva digestió injectant-li els sucs gàstrics, més tard se la beurà. Mentrestant unes mosquetes s'hi passejen.
Hi ha alguns racons de la vall on he trobat 4 aranyes d'aquestes en un metre quadrat, cadascuna aprofitant un racó, i alhora compartit amb altres espècies d'aranyes més petites.

Per últim, destaco un parell d'orenetes cuablanques desplegant bé les ales en el seu vol elegant, que fa tant goig de veure d'aprop.
Totes les orenetes, com molts altres ocells insectívors realitzen una funció molt important d'insecticida ecològic. Els especialistes asseguren que una parella d'orenetes en época de cria pot arribar a capturar fins a 8000 insectes al dia. Cal tenir molta cura de no fer malbé els nius que fan a les cases i blocs, no oblidem que són espècie protegida.

Espero que us resulti interessant l'observació de la fauna i la practiqueu  el proper cop que passegeu per la vall.

Oleguer Farràs