dissabte, 15 de desembre de 2018

Devesa attack esborrany

A principis de desembre de 2018, la reforestació que l'Alnus ha realitzat i mantingut des d'inicis de segle, ha sofert un atac vandàlic greu. Han destrossat uns 10 arbres ja ben desenvolupats, alzines de més de 10 anys.

Exemple de destrossa: tronc d'alzina trencat


La reforestació que l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va iniciar el 2001 al torrent de can Cortès, amb permís i col·laboració del Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament de Sant Just Desvern ja te arbres que fan més de 4 metres d'alçada. Altres però, que s'han anat sembrant o plantant fins fa pocs anys no arriben al metre. L'Alzina i el roure són de creixement lent i costa uns 6 o 7 anys que arribin als 10mm de diàmetre de tronc, si el sòl no te nutrient abundant. 
Arbres crescuts formant l'inici de la devesa

Arbre Agulló i Guerra,








encarregat del manteniment

A finals de primavera el vocal de forestació de CEPA / Alnus i encarregat de manteniment escribia aquest breu article orgullós del resultat:
LA DEVESA DE SANT JUST DESVERN - HE TINGUT UN SOMNI

Amb molta pena, l'Arbre a retratat els arbres mutil·lats i ha iniciat les tasques de recuperació i primers auxilis, deixant un tall net als troncs per a facilitar-ne el rebrot. Els arbres del gènere quercus tenen facilitat de rebrot, també en cas d'incendi si tenen suficient arrel.





Aquests són alguns dels atemptats soferts contra les joves alzines. Si algú sap qui ha pogut realitzar aquesta destrossa, agrairíem ens ho comuniques per denunciar-lo formalment.






Qui vulgui gaudir de la devesa i o col·laborar en el seu manteniment, el diumenge 23 de desembre de 2018 a partir de les 11h hi farem una actuació.
+ info alnus@pangea.org  605782507.

dilluns, 22 d’octubre de 2018

NOVA URBANITZACIÓ DE LA VALL DE SANT JUST

Més asfalt, ciment, talussos artificials, ampliació de carreteres, ampliació del clavegueram, enderrocament de cases junt el torrent, esbucament de les naus de can Biosca, etc. 

S'han fet i estan per fer-se encara moltes actuacions a la Vall de Sant Just. Algunes positives i altres ben negatives pel medi natural i l'harmonia i equilibri de la natura.

Propera urbanització de la Bonaigua
Alguns dels projectes urbanístics d'ordenació que s'estan desenvolupant són força impactants, per bé o per mal... com a positiu és l'enderrocament d'edificis i construccions en situació alegal del sector de can Biosca; falta per veure com quedarà quan retirin les runes i restaurin.


Runes de les naus derruïdes als entorns de can Biosca

Cal destacar també la confirmació definitiva aquesta tardor del trasllat de sostre edificatori d'una part de la Vall a altres parts del municipi, tot i que no hi ha de moment cap desclassificació de les edificacions previstes al torrent de can Candeler on es van projectar el 2006 sis blocs de pisos a tocar de la masia, ni molt menys del Pla parcial de La Bonaigua.

Ampliació i pavimentat del camí de la Vall
Aquests darrers temps s'ha estat estenent la xarxa de clavegueram per diferents punts vall amunt, entre altres per dur-la a la futura urbanització de La Bonaigua. S'estén la pavimentació del camí de la muntanya que tant volíem evitar els ecologistes, afegint el gran impacte pels grans talussos i moviments de terres que l'aco

dimarts, 5 de juny de 2018

LA DEVESA DE SANT JUST DESVERN - HE TINGUT UN SOMNI



El grup ecologista ALNUS, ha fet una devesa al Torrent de Can Cortès, des de el 1998, han plantat arbres, roures i alzines i han desenterrat oliveres, acàcies i llorers, netejant periòdicament la zona de les herbes que la inundaven, esbarzers, ginestes i d’altres.

Ara la devesa llueix en un petit espai, podríem dir d’un deu a un 15 per cent que a poc a poc anirà pujant tot el torrent fent un espai natural d’alt valor ecològic, estètic al servei de les veïnes del poble i totes les persones que vulguin gaudir d’un passeig creatiu i relaxant. També servirà a la fauna, porcs senglars i d’altres, serà factible anar a passejar els gossos i gats amb llibertat. 

ÉS EL SOMNI QUE HE TINGUT.

Arbre Agulló i Guerra

5 de juny dia internacional del medi ambient, 2018


dimarts, 14 de novembre de 2017

LA COLLA RESISTENT - CELEBRACIÓ 20 ANYS

El passat diumenge 12 de novembre l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va fer una trobada - esmorzar de celebració del 20è aniversari de l'entitat santjustenca, en el marc de la Vall de Sant Just, per la que tant ha lluitat l'entitat per evitar-hi el desenvolupament urbanístic.

Brindis en la trobada de sòcies i simpatitzants en la celebració del 20è aniversari de l'Alnus
El lloc triat fou la bassa del molí fariner del segle XIV, un lloc accessible per a totes les

dilluns, 16 d’octubre de 2017

LA COLLITA QUE MAI FALLA


Per Maria S. Vilarrubias
 
Un cap de setmana qualsevol, a finals d’estiu, hem anat a caminar. En un moment donat la nostra vista passeja per la serralada que hi ha l’horitzó, per les alzines que l’emmarquen, veiem el cel ben blau, l’aire ja torna a ser fresc. Fem una pausa, ens embadalim... quan de cop i volta una forma vermella, rovellada i arrugada atrapa la nostra mirada cap a terra. El de sempre. Així que obrim la bossa destinada a aquests cassos i hi fiquem aquest coi de llauna cap dins. No obstant aquesta vegada no hi ha més deixalles, ens esperàvem almenys uns quants plàstics!... A les platges ens trobem el mateix, les ones venen des d’aquell fons blau lapislàtzuli, passen pel color turquesa i es trenquen en una escuma blanca que acarona la sorra, i porten petxines, trossets de cargols i algues, i un reguitzell de plàstics grans, petits, aixafats, trossets de tots colors i d’una netedat immaculada per efecte de la sal. I pel carrer? doncs veiem bosses, ampolles i vasos de de plàstic, taps, plàstic per embolcallar, llaunes, briks, paper d’alumini, de tot. Tots ho hem vist, ho veiem, ho assumim, és part nostra, vol dir que estem aquí, i no ho traiem del mig, no ens molesta. Simplement ens hi hem acostumat. Les garses agafen l’alumini, altres ocells el plàstic, i tots ho porten cap al niu. Hi ha ocells que moren pels plàstics que se’ls ha acumulat en el seu ventre, i un cop l’ocell s’hagi descompondre, el tòxic tornarà a la natura, intacte.
Autopsia amb extracció de centenars de plàstics


Hem vist imatges de tortugues i dofins desesperats per desfer-se de bosses que el vent du al seu hàbitat. Pràcticament a tots ens fa mal veure això, però el gruix de la població no reacciona en contra ni canvia els seus hàbits. El què més em sorprèn és aquesta mena d’assumpció resignada. És clar que no tothom reacciona així, les ments conscients i sensibles a la Natura fa temps que breguen intensament per una gestió definitiva envers els residus. Ja el 2007 La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable (Rezero, consum cap al residu zero), participada per Ecologistes de Catalunya, va iniciar la campanya Catalunya lliure de bosses! I encara ara lluita per el retorn d’envasos i la reducció de l’ús del plàstic.

Amb l’increment exponencial del perill i les veus d’alarma, la inèrcia institucional lentament reacciona: finalment aquest any 2017 a Catalunya es paga per les bosses