El sistema de contenidors amb xip amb absència de policia verda

 Fa 4 legislatures almenys. Les proves consten a la web d'ALNUS.

Introducció

Arran de fer la propaganda a la meva zona, reunions de la iniciativa de posar xips, targetes als contenidors. Hem de conèixer i fer conèixer que vam presentar una proposta una legislatura i després l'altra... proposant que conjunturalment, en espera de mesures generals, prohibició dels plàstics, retorn d'envasos als súpers i d'altres, al poble podem abordar la disminució de residus, mitjançant la policia municipal verda, si més no, l'efectivitat en la recollida.

PENSEM QUE SEGUIRÀ EL MALBARATAMENT D'EUROS, CALDRIA CANVIAR EL SISTEMA ACTUAL. 

 

Fa més de deu anys que el grup ALNUS vam fer la proposta en l'àmbit local de 4 policies verds que es dediquessin especialment al control dels contenidors, les caques de gos i vigilar la zona perifèrica de Collserola, o sigui vigilància de les bicicletes que degraden el parc de Collserola fent torrenteres a tot arreu. Era i és la nostra proposta, mentrestant es prenguin mesures generals que és el tema de fons, com prohibició d'envasos d'un sol ús i materials contaminants, o sigui proposem, ampolles i garrafes de vidre que es retornen. Contenidors refrigerats de llet on les persones porten el seu envàs i se serveixen. D'altres mesures, en aquesta línia, del residu mínim o gairebé zero. 

REALITAT EN L'ÀMBIT DEL POBLE

S'ha optat en l'àmbit de poble per fer contenidors amb targeta. Costos del sistema, d'entrada vaig llegir que més de 300.000 euros.  Hem de sumar els costos de contractar diverses vegades a persones voluntàries, agents cívics. Trencament   dels sistemes de tancament, costos de reparació, manteniment del sistema.

CONCLUSIÓ 

Crec, estimo més de 500.000 euros gastats.

En aquests pressupostos haurien pogut contractar uns 3 policies verds al llarg de més de 20 anys, per fer la funció anotada, control educatiu, repressiu a les persones incíviques,  no és l'ideal,  però opinem que seria més eficient, torno a repetir a l'espera que es prenguin mesures generals. 

Conclusió: Creiem que el sistema actual és una fuita d'euros sense sentit. Aquesta és la nostra alternativa. LA POLICIA VERDA

 

Arbre Colibrí de la Pau

pd: Avui matí 7 hores, una camioneta passa recollint la brossa que hi ha al terra.

9 hores, baixo l'orgànica, m'he despistat una altra vegada agafar la targeta, baixa una veïna {simpatitzant PSC} resulta que no s'obren els contenidors, diu "això és un mal rotllo".

Em diuen que hi ha hagut una trencadissa general dels bloquejos dels contenidors de targeta.

He escrit la nostra opinió... Crec que complementada deu enviar-se als mitjans, partits... No podem acceptar aquesta enorme "cagada".

bibliografia

Consultar la WEB de l'ALNUS

Memfotisme de l’alcalde Basagañas respecte les normes del Parc de Collserola

 

El 19/12/23 vaig participar del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola, allà es va presentar una nova entitat, un lobby dels ciclistes de muntanya, que com a acte de presentació van interposar un plet legal contra el Pla Especial de protecció del Parc Natural, atès el nou govern de Junts+ERC a l'Ajuntament de Sant Cugat ha estat l'únic que ha començat, després de molts anys a multar a ciclistes que incompleixen la normativa del Parc pel que fa a la prohibició de circular per vies inferiors als 3 metres d'ample. Evidentment, corriols inclosos. Egoistament, volen fer canviar la normativa, perquè puguin gaudir de descensos per corriols, malgrat que malmetin la natura, erosionant el sòl, espantant la fauna, destrossant vegetació i molestant i posant en perill, també, els caminants. Fet intolerable a un espai natural que cal protegir, precisament, per estar sotmès a pressions per tots costats (urbanístiques, aïllament, hiperfreqüentació, sequera, etc.)

Els responsables del Parc Natural són ben conscients del mal que fa la circulació rodada pels corriols i admeten que cal fer-hi front. Tanmateix, la responsabilitat última és de cada municipi, i cap d'ells, des de la declaració de Parc Natural, l'any 2010, no havia aplicat cap sanció en aquest aspecte. Simplement, havien fet campanyes informatives que no van servir per evitar l’incompliment reiterat de la normativa. Amb les noves tecnologies, s'han geolocalitzat infinitat de rutes per corriols, a les que els practicants del ciclisme de muntanya hi tenen accés i hi fan cua. Cada cop són més, tots ells, delinqüents, dels que les autoritats municipals són còmplices i els deixen fer, malgrat el mal que fan.
Als membres de la Plataforma per a la defensa de Collserola, ens treu de polleguera tanta insensibilitat amb la natura, en un espai tan fràgil com és Collserola. En el ple municipal del 20/12/23 vaig interpel·lar a l'alcalde al torn de precs i preguntes, i tot i reconèixer que «hem de ser més durs amb aquells que no compleixen la normativa» -jo el vaig rebatre assegurant que no feien res- ell va defugir la responsabilitat dient que «hi ha d'haver un equilibri entre el respecte a la biodiversitat i el dret que tenen els 4 milions de ciutadans metropolitans a fer esport Collserola», quan aquest és un altre problema, el de la hiperfreqüentació. En cap cas va fer un gest de canvi en la seva política d'inacció i deixar fer, denotant així la seva manca de sensibilitat ambiental, igual que el menfotisme dels governants mundials per fer front al canvi climàtic. No ens donen cap esperança que siguin capaços d'aturar l'augment de la temperatura global reduint el consum de petroli i aturant la seva extracció. Sempre hi ha uns interessos superiors al darrere. O, com feia Rajoy, respecte a la llei de memòria històrica. 0€ de pressupost de la policia per fer alguna batuda puntual als ciclistes en corriols. I per què no tornar a permetre que les motos de trial tornin a campar per Collserola?
És més important continuar amb el progrés, per irracional que sigui, continuem prioritzant edificar fins als límits del Parc Natural, permetem que obrin nous corriols, encara que es carreguin la biodiversitat.

Evidentment, aquest article d'opinió, per extensió, denúncia també a tots els altres alcaldes de l'entorn de Collserola que no fan un pas pel compliment de la normativa ciclista del Parc Natural.

Oleguer Farràs Jané - Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya - PCDC

Calien actuacions decidides davant la calor estival i el patiment dels arbres de Sant Just i la Vall

El 2 d’agost de 2023, Alnus, vam escriure a l’ajuntament amb còpia a tots els regidors del govern aquesta instància, preocupats pels efectes de la sequera que ja venien de l’any anterior:

A l'atenció de l'Ajuntament de Sant just Desvern

EXPOSICIÓ DE LA REALITAT: Com a entitat que defensa la Natura, constatem que els efectes del canvi climàtic han assecat centenars d'arbres al poble i la perifèria del parc natural de Collserola. Recordem: La construcció del camí de la Vall i derivats, va fer que l'empresa tingués l'obligació de plantar arbres al llarg del recorregut i les derivades a la font de la Beca i el revolt que va del Sol Solet al torrent de Can Cortès. La sequera del 2020-21-22, va fer que s'assequessin centenars d'arbres de més de 10 anys, criats a un viver. Vam avisar repetidament als responsables municipals, proposant-los que reguessin els arbres a les temporades de sequera, fins i tot, vam demanar la dimissió del regidor per eludir la responsabilitat. Així mateix, també hem de recordar que al camí de bicicletes i caminants que puja a Mas Lluí, també es van assecar TOTS els arbres de la pujada, els van reposar (una espècie de roure) i es van tornar a assecar, i aquesta vegada amb reg.

PROPOSTA: Cal que en èpoques de sequera es reestructurin les tasques de jardineria municipal, i una o dues persones dotades del material adequat reguin els arbres que queden en la perifèria de Collserola que correspon a la Vall de Sant Just.

Cal que recorrin el poble-ciutat i amb una observació acurada, reguin els arbres que mostren símptomes d'estrès hídric. Exemple: ara al Walden, com a tot arreu, hi ha una olivera al costat de la sortida del pàrquing que està perdent una branca grossa per manca de reg. Hi ha altres arbres i arbustos dels carrers de Sant Just, que pateixen manca de reg, i poden assecar-se si no s'actua decididament.

CONCLUSIÓ: Cal dinamisme en les decisions, el camí lent de la burocràcia va contra les mesures que cal adoptar, i és letal per la Natura. Encara que estem de Festa Major, cal prendre decisions i actuar, abans no torni a ser massa tard.

Antecedents: https://alnusbloc.blogspot.com/2023/07/exigim-un-responsable-de-la-vall-de.html

https://alnusbloc.blogspot.com/2022/07/malbaratament-i-desidia-la-vall-de-sant.html

--------

La resposta ens va arribar el 4-9-23, per part de la tècnica Núria Pallerés, assegurant, en una resposta molt genèrica, que des de maig estaven regant amb aigua de freàtic i camions cuba.

Pou davant Isart - camió cuba gran

«Som conscients de la situació que durant aquest mandat farem una anàlisi per tal d’adaptar l'arbrat i l’arbustiu al canvi climàtic amb espècies més resistents i que generin beneficis, com la reducció de les illes de calor.»

«Degut a la calor extrema i que hi ha molts arbres plantats a zones verdes amb aspersió, moriran alguns arbres, però, el mínim i es valorarà i farà reposició amb nova plantació a finals del 2023 i inici 2024 al camí de la Muntanya i camí a cases de la Beca i zones verdes del municipi»

Ens vam reunir a l’Ajuntament a l’octubre, amb el regidor de medi ambient i la tècnica, on van reconèixer que a l’estiu amb personal de vacances no donaven l’abast i determinats sectors ni els havien regat. Van morir 35 arbres al nucli urbà, i altres no comptabilitzats a la Vall.

Alnus hem constatat que s’ha assecat i mort molta vegetació i ens sap greu la planificació nefasta del manteniment dels arbres plantats per restaurar la vall, els diners llençats per no fer les coses bé.

Ara es planteja, per a més inri, deixar de regar amb aigua de freàtic, si així ho diu el decret de sequera, a causa de la manca d’aigua als embassaments. Si fos així, moriran encara més arbres i no podran plantejar-se tornar a reforestar fins que els pantans estiguin plens. Pels ecologistes és un contrasentit, deixar morir ARBRES autòctons, que s’han plantat per restaurar un espai degradat, mentre hi hagi aigua de freàtic (no potable) per fer-ho.

Oleguer Farràs Jané – Alnus/CEPA – Ecologistes de Catalunya