UN REFLEX MORTAL DE LA NATURA

És rar que qui tingui un bon finestral, no s'hagi trobat mai un ocell moribund o ja cadàver, als seus peus. O hagi sentit un fort xoc contra la finestra, i al moment no saps ben bé que ha passat.

Si no duia massa velocitat i la caiguda no és molt alta, l'ocell es pot recuperar al cap d'un temps de pèrdua de consciència i enfilar el vol altre cop. Però això passa poc, normalment l'impacte els mata instantàniament.

Aquest petit article ve donat per la trobada recent de 2 cadàvers d'ocellets insectívors als peus de les finestres de la Sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, que reflecteixen la natura del parc de can Ginestar.

Però l'edifici de l'Ajuntament no és l'únic equipament

La pista de jocs prop del Parc Europa de Sant Feliu, serà més petita.

El tema de la tranquil·litat a l'entorn del llac del Parc Europa encara està candent i pendent de solució final.
Després de diverses reunions veïnals amb els responsables dels ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu, amb la intrèpida Dolors Puigdemont liderant la moguda, amb el suport de diverses entitats que ens hem constituït com la plataforma "Salvem el llac", tan sols hi ha una petita voluntat de canvi de projecte.

A la espera del plànol definitiu, marquem el que podria ser la proposta darrera, que hauria d'acabar executant la junta de compensació del Mas Lluí.

Semblava que a partir de la reunió amb l'ajuntament de Sant Just, tot va quedar ben encaminat, i amb acord de reduir la mida de la pista i desplaçar-la cap a la banda oposada

La tranquil·litat del llac dels ànecs amenaçada per la destrucció de la zona verda annexa.

Fa uns 15 anys van iniciar la urbanització del barri de Mas Lluí a Sant Feliu de Llobregat. Entre altres encerts, es va conservar la recollida d'aigua d'una bassa natural que hi havia, creant un llac al final del parc Europa, a tocar del parc de Collserola, que la gent ha batejat amb el nom “Llac dels ànecs”. En aquest llac l'any 2007 es va fer un seguiment ornitològic i una recopilació d'espècies d'ocells que el visitaven entre les que destaquem blauet, martinet de nit, martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, polla d'aigua, xivitona, gavina riallera, titella, cuereta torrentera, cuereta blanca, boscarla de canyar i repicatalons, així com també granotes reinetes comuns i blaves.
 

Fa mesos que van arribar al parc les màquines de Sant Just, han arrasat el canyissar i els camps existents. La gent que hi vivim, callàvem perquè ens pensàvem que continuarien el Parc Europa. Però resulta que just a uns 50 metres de l'aigua del llac, la part del Parc més preuada per la seva bellesa natural, han planificat una pista polivalent asfaltada per a què els sorolls de les pilotes harmonitzin amb
els de la natura existent.

On està la sensibilitat dels planificadors? Si us plau polítics i tècnics, penseu-hi, feu aquesta pista asfaltada 100 metres més amunt i deixeu tranquils als animals i a les persones grans que disfrutem del parc. 

Pd. Sobre els plànols d'urbanisme de S.Just, es veu: Vorejant la línia de frontera entre els dos pobles, el camí de la Salut de uns 2 o 3 metres,

Un resident a Collserola que s'acosta al poble per picar.

Acabem l'any internacional de la biodiversitat, presentant un vistós veí, que fa més d'un mes que es deixa veure força, la mallerenga blava, i no només a Collserola, sinó endinsada als carrers i parcs de Sant Just i rodalies, sobre els arbres que tenen la llavor madura dins les baines.
Amb els seus moviments acrobàtics, van d'una branca a l'altre picant les baines i recollint la pipeta, i també entonant un cant força agut i curt "tsi-tsi-tsi".

De totes les mallerengues, aquesta és la única que te el capell blau i per això se l'anomena així, tot i que en castellà opten pel nom Herrerillo comun.







Fotografies d'Oleguer Farràs als entorns de can Candeler.





http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PARCAE

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més deforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot (per ex. algunes zones humides com el delta del Llobregat). Ordre Passeriformes Família Paridae Subespècies citades a Catalunya P. caeruleus caeruleus Llista Patró Categoria A Població catalana 466.375-657.290 parelles Població europea 20.000.000-44.000.000 parelles (75-94 % població mundial) Estat de conservació Catalunya Preocupació menor Europa Segura

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990	Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008	Espècie protegida (Categoria D)

Biodiversitat a la Vall de Sant Just (2) - El Colltort

Colltort

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots. És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.

Aquest curiós ocell és un dels petits de la família dels picots, fa uns 16 cm de llarg, plomatge marró i gris estriat (de camuflatge), és poc comú a Collserola, el podem veure caminant per terra, entre l'herba o remenant la fullaraca, a la recerca d'insectes, aranyes i altres invertebrats. Tot i ser picot, no pica les soques dels arbres i fa niu en forats fets per altres.
En general el trobem allunyat de boscos i a les proximitats de camps de conreu. Curiosament, l'exemplar de la foto s'entretenia una tarda de gener caminant i picotejant pel terra, després es va enfilar a aquesta alzina a ran del camí de can Candeler, junt un petit bosc amenaçat d'urbanitzar-se.

Costums
Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008       Espècie protegida (Categoria C)

Oleguer Farràs
Font: Viquipèdia, SIOC i Peterson)

2010 Any internacional de la biodiversitat

Biodiversitat a la Vall de Sant Just - La cotxa fumada

Aquest 2010 és celebra l'any internacional de la biodiversitat, i amb aquesta excusa farem una mica de divulgació de la fauna que trobem ven aprop nostre, a la Vall.

Tal com ens han explicat en diverses ocasions els grans naturalistes Martí Boada i Jordi Sabater Pi, és convenient que la gent conegui el seu entorn, cal sortir a passejar per sentir i gaudir la natura de prop i estimar-la, així, sent conscients del seus valors, serà menys provable que la fem malbé.
Com que a Sant Just tenim el privilegi de gaudir d'una vall que ens dona accés a l'espai natural de Collserola ens és fàcil sortir a passejar i observar la natura.

Com a aficionat a la fotografia que sóc, crec interessant que la gent conegui i reconegui les especies animals que viuen al nostre voltant i en aquest sentit l'estiu passat ja vaig presentar-ne unes quantes (Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu) i en el que queda d'any 2010 aniré presentant unes fitxes simples que ens ajudaran a conèixer més coses de cada espècie.

La cotxa fumada és un ocellet bastant confiat, dels que no s'espanta de seguida que et veu. En general t'hi pots acostar a uns 5 metres sense que surti disparat. Fa uns 14 cm, i el mascle és de color cendrós amb la cua carbassa rovellat i la femella és menys vistosa. Com es veu a la foto, és un ocell preciós, aquí s'està gratant el cap contra una branqueta. Te forma molt semblant al pit-roig i com ell és insectívor i també menja petites baies. Freqüenta diversos paratges de la vall a l'hivern, com els camps de fruiters de can Biosca, can Candeler o entorns més pedregosos i feréstecs als voltants de la Penya del Moro.

Oleguer Farràs

+ info:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxa_fumada
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PHOOCH

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Estival nidificant a les zones d'alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, on marxen quan arriba l'hivern ja que es comporten com a veritables migradors (hi ha recuperacions de polls marcats en niu i recuperats a l'àfrica del nord); a la resta del territori és un resident ben distribuït on trobi ambients adequats. Migrador i hivernant comú, especialment a la terra baixa mediterrània.

Ordre Passeriformes

Família Turdidae


Legislació aplicable
Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D)

Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu

Aquest estiu he sortit a passejar unes quantes vegades per la vall, sobretot pel torrent de can Biosca i m'he entretingut a retratar la flora i la fauna per ampliar la meva col·lecció fotogràfica, alhora que és molt interessant observar la natura.
Simplement posaré uns petits exemples de diversa fauna fàcil d'observar. Si cliqueu sobre les fotos les veureu en detall.

Entre els mamífers, el més fàcil de trobar és el conill, sobretot  de bon matí o a la tarda-vespre. Segons dades oficials, la temporada 07-08 a Sant just es van caçar (a trets) legalment 123 conills.
De vegades se'n veuen en grup, però s'ha d'anar alerta que no et vegin, sinó fugiran i s'amagaran.


Entre els insectes, destacar que hi ha força diversitat de marietes, (a la foto en posició d'acoplament) i altres escarabats, i també diversitat de libél·lules de diferents colors, sobretot blaves i vermelles, però també d'altres amb tonalitats menys llampants com la de la foto.

I com no, l'indesitjable i terrible mosquit, tot i que de les diverses espècies que ronden per aquests paràtges n'hi ha tant dels que piquen a les persones com dels que no. Poso un exemple del mosquit tigre que em pretenia picar i una posta amb prop d'un centenar d'ous (que no és de tigre, que encara els fa més petits) en forma de mini fulla sobre l'aigua d'1cm de llarg de Culiseta longiareolata... s'ha d'anar molt al tanto amb l'aigua dipositada.

Entre la gran varietat d'aranyes que hi ha a la vall, la més vistosa és l'aranya tigre, que pot fer uns 5-6 cm de llarg. Fan una teranyina on a la part inferior al centre hi ha un recosit amb una típica ziga-zaga. En aquest cas, l'aranya ha caçat una abella que ha embolicat ràpidament i procedeix a la seva digestió injectant-li els sucs gàstrics, més tard se la beurà. Mentrestant unes mosquetes s'hi passejen.
Hi ha alguns racons de la vall on he trobat 4 aranyes d'aquestes en un metre quadrat, cadascuna aprofitant un racó, i alhora compartit amb altres espècies d'aranyes més petites.

Per últim, destaco un parell d'orenetes cuablanques desplegant bé les ales en el seu vol elegant, que fa tant goig de veure d'aprop.
Totes les orenetes, com molts altres ocells insectívors realitzen una funció molt important d'insecticida ecològic. Els especialistes asseguren que una parella d'orenetes en época de cria pot arribar a capturar fins a 8000 insectes al dia. Cal tenir molta cura de no fer malbé els nius que fan a les cases i blocs, no oblidem que són espècie protegida.

Espero que us resulti interessant l'observació de la fauna i la practiqueu  el proper cop que passegeu per la vall.

Oleguer Farràs