Per Maria S.
Vilarrubias
Un cap de setmana qualsevol, a finals d’estiu, hem anat a caminar. En
un moment donat la nostra vista passeja per la serralada que hi ha
l’horitzó, per les alzines que l’emmarquen, veiem el cel ben
blau, l’aire ja torna a ser fresc. Fem una pausa, ens embadalim...
quan de cop i volta una forma vermella, rovellada i arrugada atrapa
la nostra mirada cap a terra. El de sempre. Així que obrim la bossa
destinada a aquests cassos i hi fiquem aquest coi de llauna cap dins.
No obstant aquesta vegada no hi ha més deixalles, ens esperàvem
almenys uns quants plàstics!...
A les platges ens trobem el mateix,
les ones venen des d’aquell fons blau lapislàtzuli, passen pel
color turquesa i es trenquen en una escuma blanca que acarona la
sorra, i porten petxines, trossets de cargols i algues, i un
reguitzell de plàstics grans, petits, aixafats, trossets de tots
colors i d’una netedat immaculada per efecte de la sal. I pel
carrer? doncs veiem bosses, ampolles i vasos de de plàstic, taps,
plàstic per embolcallar, llaunes, briks, paper d’alumini, de tot. Tots
ho hem vist, ho veiem, ho assumim, és part nostra, vol dir que estem
aquí, i no ho traiem del mig, no ens molesta. Simplement ens hi hem
acostumat. Les garses agafen l’alumini, altres ocells el plàstic,
i tots ho porten cap al niu. Hi ha
ocells que moren pels plàstics que se’ls ha acumulat en el seu ventre, i un cop l’ocell s’hagi
descompondre, el tòxic tornarà a la natura, intacte.
 |
| Autopsia amb extracció de centenars de plàstics |
Hem vist
imatges de tortugues i dofins desesperats per desfer-se de bosses que
el vent du al seu hàbitat.
Pràcticament a tots ens fa mal veure
això, però el gruix de la població no reacciona en contra ni
canvia els seus hàbits. El què més em sorprèn és aquesta mena
d’assumpció resignada. És clar que no tothom reacciona així, les
ments conscients i sensibles a la Natura fa temps que breguen
intensament per una gestió definitiva envers els residus. Ja el 2007
La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable
(Rezero, consum cap al residu zero), participada per Ecologistes de
Catalunya, va iniciar la campanya Catalunya lliure de bosses! I encara ara lluita per el retorn d’envasos i la reducció de l’ús
del plàstic.
Amb l’increment exponencial del perill i les veus
d’alarma, la inèrcia institucional lentament reacciona: finalment
aquest any 2017 a Catalunya es paga per les bosses
