Denunciem les mesures desproporcionades i ecocides que el govern de la generalitat aplica contra el senglar i contra Collserola

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola 

Comunicat de premsa 18-03-2026

Les entitats ecologistes i de defensa del medi natural de Collserola expressem el nostre profund desacord amb les mesures extremes impulsades pel Govern de la Generalitat contra el senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola, justificades sota el pretext de prevenir la propagació de la pesta porcina africana (PPA).

Considerem que la resposta adoptada combina tancament del parc, restriccions generalitzades i plans d’eliminació massiva d’animals, configurant una política clarament desproporcionada des del punt de vista sanitari, ecològic i ètic.

Una resposta sanitària que es converteix en extermini

La matança massiva de senglars com a mesura preventiva no pot presentar-se com una solució tècnica. Es tracta d’una resposta extrema que ignora principis bàsics de proporcionalitat.

Des d’una perspectiva ètica, aquesta política és difícilment defensable. En el cas de la ramaderia, la societat tampoc comprèn que calgui eliminar tot un ramat si només s’ha detectat un cas puntual d’infecció. Igualment, aquest mateix criteri s’està aplicant a la fauna salvatge sense cap debat públic ni reflexió moral. La vida dels animals silvestres no pot ser considerada prescindible simplement perquè el govern prioritzi uns interessos econòmics vinculats al sector porcí industrial. El fet és que trastoca greument els ecosistemes d’un Parc Natural.

El dret del senglar a viure a Collserola

El senglar és una espècie autòctona dels ecosistemes mediterranis i forma part del funcionament ecològic dels boscos de Collserola. La seva presència en un espai natural proper a una gran metròpoli no és una anomalia, sinó la conseqüència natural de l’existència d’un ecosistema viu.

Collserola és l’únic gran espai natural continu que queda a l’entorn de Barcelona i actua com a refugi de biodiversitat per a centenars d’espècies. Defensar aquest espai implica també reconèixer el dret dels animals salvatges que hi viuen a existir i formar part del seu equilibri ecològic.

No estem en contra d’un control cinegètic puntual i justificat, quan hi ha situacions concretes que ho requereixen. El que rebutgem és la normalització d’una política d’extermini massiu com a mecanisme de gestió.

El tancament del parc: una mesura contraproduent

El tancament generalitzat del Parc Natural de Collserola té, a més, conseqüències negatives que posen en qüestió la seva utilitat real.

En primer lloc, impedeix la realització de seguiments científics de fauna i biodiversitat, programes de monitoratge ecològic i projectes de recerca universitària que són essencials per conèixer l’estat dels ecosistemes i orientar correctament les polítiques de conservació. Paralitzar aquests treballs significa debilitar la capacitat de gestionar el parc amb criteris científics.

En segon lloc, les restriccions comporten també la suspensió de treballs forestals i altres actuacions de gestió ambiental, incloses tasques de restauració d’hàbitats o de manteniment del territori. En un espai natural sotmès a fortes pressions ecològiques, aturar aquestes activitats pot generar nous problemes ambientals.

Finalment, les restriccions afecten sobretot la ciutadania que utilitza el parc per caminar, córrer o anar en bicicleta, mentre continuen funcionant habitatges, restaurants, equipaments o el transport públic dins del mateix espai natural. Aquesta contradicció posa en evidència la manca de coherència de la mesura.

Una narrativa que criminalitza la fauna salvatge

La insistència a presentar el senglar com el principal risc sanitari desvia l’atenció del veritable problema estructural: el model de ramaderia porcina intensiva, altament concentrat i amb impactes ambientals i sanitaris molt importants.

Externalitzar els riscos d’aquest model productiu sobre la fauna salvatge i els espais naturals protegits és una estratègia injusta i ambientalment irresponsable.

Per una gestió basada en la convivència amb la natura

Davant aquesta situació, reclamem:

• l’aturada immediata de qualsevol estratègia d’eliminació indiscriminada de senglars al Parc Natural de Collserola

• que qualsevol mesura de control es basi en criteris científics, selectius i proporcionats

• que es deixi de criminalitzar la fauna salvatge com a resposta simplista a problemes derivats del model productiu

• que es promogui una gestió responsable de la biodiversitat, basada en la convivència amb els ecosistemes naturals

Collserola és molt més que un espai de lleure per a la ciutadania metropolitana. És un ecosistema complex i fràgil que requereix polítiques de conservació coherents i respectuoses amb la vida que hi habita.

La defensa del parc passa també per rebutjar mesures que banalitzen la vida dels animals i redueixen la natura a un simple obstacle davant interessos econòmics.

...................................................................................................................................

Oleguer Farràs Jané, portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Sobre l’extermini del senglar: “No es pot convertir una crisi sanitària en una política d’extermini de la fauna salvatge. Collserola és un parc natural, no un espai on la biodiversitat es pugui eliminar per comoditat administrativa.”

Sobre la incoherència del tancament del parc: “És una paradoxa que es tanqui el parc a la ciutadania i als científics que estudien la biodiversitat, mentre altres activitats econòmiques continuen funcionant amb normalitat dins del mateix espai natural.”

Sobre el rerefons: “La fauna salvatge està pagant el preu d’un model de ramaderia industrial que prefereix assenyalar els animals del bosc abans d’afrontar els seus propis riscos sanitaris.”

Inseguretat i intranquil·litat caminant per Collserola. Els eterns incompliments dels ciclistes vers la normativa del Parc natural.

Cada cop, més delinqüents en bici per Collserola i els ajuntaments ho permeten. No vigilen. No adverteixen. No multen.

L’espai natural de Collserola s’ha convertit en un circuït de cros i BTT. No hi ha pràcticament cap corriol a tota Collserola que no tingui la marca dels pneumàtics dels ciclistes incívics, que es creuen amb el dret de circular per on els vingui de gust. Sense tenir en compte les normes municipals, o les del Parc Natural.

La normativa vigent, deixa ben clar que a Collserola, els ciclistes poden circular per les pistes de tres o més metres d’amplada, i que la circulació per corriols està terminantment prohibida

. De fet, el consorci del Parc natural ha publicat tots els itineraris ciclistes i els te ben identificats, malgrat això, no hi ha dia, que surti a passejar per corriols de la Vall de Sant Just, sigui festiu o entre setmana, que no em trobi ciclistes de cara o de cul, fins i tot en llocs on l’avançament no es possible per falta d’espai. Hi ha corriols estrets per on només i cap un cos, sobretot en pendent, on la seguretat del caminant es veu amenaçada per colles d’individus de totes les edats, des de xitxarel·los adolescents, a avis i nets, passant per professionals kamikazes, o grups d’amics, parelles, famílies, etc.
Hi ha ciclistes que s’estan especialitzant a sortir per Collserola quan es fa fosc, i recorren així els corriols amb fortes llums, quan saben que difícilment es trobaran amb caminants pels corriols.
Els ciclistes s’organitzen per convertir-se en lobby de pressió davant les administracions, i exigir que se’ls deixi circular en llibertat, sense tantes restriccions normatives.
S’organitzen també, amb tota la impunitat fins ara, per publicar a les xarxes, els circuïts o itineraris més atraients pel paisatge, o pels descensos, encara que es tracti dels espais per on teòricament tenen prohibit circular, la majoria de corriols amb fort desnivell, camins i senders: https://www.trailforks.com/region/collserola/


Des de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, reivindiquem a les administracions que facin complir la normativa, que fins ara és paper mullat. El consorci del Parc Natural coneix bé el problema, però deriva responsabilitats als ajuntaments que són els qui tenen la potestat d'actuar al seu territori.. Aquests, en tots els anys que duem, tot i detectar que el problema cada vegada és més greu: més quantitat de ciclistes, més freqüència de pas, més erosió en els corriols, atropellaments de petits rèptils, amfibis i molèsties continues a la fauna i als caminants, no han fet res més, que publicar díptics amb les normes, i itineraris ciclistes aptes. Ja va sent hora que hi hagi actuacions policials, i es comenci a advertir que als ciclistes que se’ls pesqui in fraganti en un corriol, seran multats, se’ls requisarà la bicicleta, o el que convingui.
Tanmateix, està clar, que sense aplicar un marc sancionador, els ciclistes incívics tenen via lliure per continuar fent el que volen, alterant la tranquil·litat del l’espai natural, així com dels caminants, i amants de la natura, que tenen tot el dret a exigir la seva llibertat de circular per corriols, o aturar-se a meditar als peus d’un roure, sense ser assetjats pel continu pas de ciclistes incívics.

A la vall de Sant Just el problema és manifest per tot arreu, pels camins i corriols a l’entorn de la font del ferro, font del rector, font de can Merlès, corriol dels ametllers, turó Rodó i Coscollera, i un llarg etcètera, que es pot veure publicat a les seves webs.

CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya vam instar, el passat gener de 2023, a l'ajuntament de Sant Just Desvern a que actuï. Exigim responsabilitats a l’ajuntament en la deixadesa de les seves funcions, per no vetllar pel compliment de les normatives del Parc Natural, que són també normatives municipals. Cal que actuï quan més abans millor. Proposàvem es fessin diverses batudes sistemàtiques, per diferents punts emblemàtics, com els esmentats al paràgraf anterior, que són dels més freqüentats, per detectar i identificar els infractors.

Tanmateix, la instància va obtenir el silenci administratiu. S'entén que no és una prioritat justificar la inacció, ni actuar.

Seguirem insistint i denunciant el fet davant el nou ajuntament, que no deixa de ser el de sempre.

Oleguer Farràs

CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya

TORNEN A EDIFICAR LA VALL I COLLSEROLA, TOMBANT BOSC.

Finalment s'han iniciat les obres de construcció de 3 habitatges a Sant Just Desvern, al límit amb el Parc natural de Collerola, i destroçant part del bosc de pineda i alzinar que dona al carrer Rosa Sensat, al sector de can Candeler.

Fa 15 anys, Alnus - Ecologistes de Catalunya vam presentar al·legacions a aquest projecte de proposta de modificació de PGM de l'Ajuntament, que insistia en continuar edificant la vall, fins hi tot espais PEIN aleshores "protegits"

Jornada Netegem l’Entorn a Mas Lluí, dins de la iniciativa Let’s Clean Up Europe.

11 de maig del 2019.

L’activitat ha estat una iniciativa de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, en concret per l'Olga González i l'Elena Barambio, a les quals Alnus agraeix l'excel·lent proposta.

Uns 60 inscrits a la neteja

El Mas Lluí és un barri recentment construït a tocar amb el límit del Parc de Collserola i Sant Feliu. En els passejos per Collserola es pot percebre un alt nivell de brutícia, deixalles de tota mena i acumulació de residus que pateix aquest bosc metropolità altament transitat. I aquest problema es fa extensiu a tot el món, a les costes marítimes, als boscos, a les muntanyes i rius. I, en concret, l’acumulació del plàstic és especialment un problema global molt greu. Ja s’ha trobat en femtes humanes d’Amèrica, Europa i Àsia, indicatiu que tota la cadena tròfica els conté. Degut a aquesta situació, membres de l’ associació de veïns van organitzar una recollida col·lectiva i voluntària just als voltants del barri, uns metres parc endins. I Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya hi hem participat. Com a activitats addicionals hi ha hagut una autòpsia d’un contenidor de rebuig, un taller de reparacions de bicicletes, un taller de dibuix natural i un racó pels suggeriments. 

S’han format 13 punts de neteja. A nosaltres ens han adjudicat un dels racons més severs, una petita fondalada, amb desnivell, a on els arbres cobrien un vàter, una instal·lació elèctrica seccionada a trossos, sis rodes de cotxe mig enterrades, preservatius i els seus contenidors, llaunes de begudes i del tipus per oli de cotxe, un munt de tubs, ampolles, bosses i trossos de plàstics, porexpan escampat per tot arreu. A destacar els plàstics mig enterrats molt dificultosos de treure. Tot allà, enutjant els animals i plantes. I amb el pas del temps, el plàstic desintegrant-se per convertir-se en microplàstic, la nostra herència.

Arrencant plàstics mig enterrats

Deixalles de tota mena

Tubs escampats

Restes d’instal·lació elèctrica

Tots els grups de participants menys el nostre han portat les deixalles a la plaça Iulia Quieta. Alguns han hagut d’anar i tornar més d’una vegada, no tenien prou bosses on posar les deixalles. Un cop tot acumulat, s’ha classificat i posat en grans bosses que posteriorment les han recollit els camions de la brossa. En la nostra fondalada hi havia tantes deixalles voluminoses que les hem hagut d’acumular a la carretera més propera i senyalitzar-les amb cons. 

La nostra collita

Per altra banda, de l’autòpsia de contenidor de rebuig n’ha sortit menjar empaquetat el menjar és tant barat que fins i tot el llencem), restes d’orgànica, ampolles i pots de vidre, plàstics i envasos,... la resta (no reciclable) no arribava a un 20%, omplia una bossa d’escombraries com a molt.

Estem contents de veure l’alta participació que ha tingut la iniciativa, amb fins a 60 inscrits. La mitjana d’edat era d’uns quaranta anys, hi havia gent molt jove, famílies amb nens, i els veterans irreductibles. Hem acabat amb aquella sensació compartida d’haver-nos ajudat a nosaltres mateixos, i reverenciat una vegada més a la Natura, aquesta vegada netejant-la.

Maria Solà Vilarrubias

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

Cada cop, més delinqüents en bici per Collserola i els ajuntaments ho permeten.

És el pa de cada dia. Collserola s'ha convertit en el circuit de cros ideal per a qualsevol ciclista. Des del consorci es va anar autoritzant curses i potenciant l'us de la bici al Parc Natural de Collserola. Es va senyalitzar itineraris específics per a que els usuaris gaudissin de la natura, difosos en tríptics i al web del Parc, i van resultar un èxit terrible. Tant, que determinats sectors de Collserola s'amunteguen els ciclistes i han de fer cua, per passar amb seguretat. Un problema greu és que molts ciclistes surten de les pistes i s'endinsen per corriols, senders, camins  o torrenteres, malmetent-los amb les roderes, sobretot després de pluges. En alguns casos atropellant a la fauna invertebrada o petits rèptils i amfibis, i evidentment pertorbant als usuaris que van a peu amb els que sovint topen o assetgen per a que els permetin avançar o deixar passar. En aquest cas ja parlem de delinqüents ambientals, que incompleixen les normatives bàsiques del Parc de Collserola i que fins ara circulen amb tota la impunitat atès ningú els vigila.  El consorci no en te les competències, ni la Generalitat. La responsabilitat de fet recau en els ajuntaments, i fins ara no reaccionen i deixen fer.  Sembla que el gaudi particular d'alguns està per sobre el bé comú i la protecció de la natura.
Tant la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola i Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya insistim a les administracions per a que vetllin per la preservació de Collserola i actuïn contra la impunitat dels delinqüents, començant per fer pedagogia de que és pot fer o no al parc Natural, i multant als infractors.

Oleguer Farràs
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Cepa / Alnus - Ecologistes de Catalunya

--------------------------------------------------------------

Ordenances del Parc Natural de Collserola.

A r t . 1 2 . - Ciclistes
Ordenances del Parc de Collserola
1. Només es podrà circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de més de tres metres.
Art. 55 Ordenança de la via pública, medi ambient i convivència ciutadana de Cerdanyola del Vallès de 1995.
2. Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a través, camins d'amplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
3. En cap cas es podrà circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme curses ciclistes.
4. Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen l'obligació de respectar els vianants, sense ocasionar-los molèsties i respectant la seva preferència.

Capítol V .- Del comportament dels usuaris del Parc de Collserola

A r t . 2 1 . - Normes generals
Tots els visitants dels espais naturals estan obligats a mantenir-los en bon estat de conservació, respectant la senyalització i evitant la seva degradació.

A r t . 2 5 . - Dels sorolls i pertorbacions
Els visitants del Parc de Collserola s’abstindran de produir sorolls de qualsevol tipus, especialment si són susceptibles de pertorbar la tranquil·litat de la fauna o molestar a d'altres usuaris.
Art. .38.4 Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna silvestres.
Art. 37.1 c) Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.

Art. 44.3 PEOPMN del Parc de Collserola.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA
L'ús i gaudi del Parc de Collserola implica l'acceptació d'aquestes normes.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA
Les prescripcions de la present Ordenança que incorporin o reprodueixin aspectes de la normativa estatal, autonòmica o local, s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.

Descobrim papallones de Collserola a Can Ginestar

Quan ens parlen d'una exposició de papallones a tots ens venen a la ment aquelles capses plenes de lepidòpters caçats al vol i sacrificats, l'exposició de papallones que hi ha aquests dies al CIM de Can Ginestar no és així, és quelcom de diferent i de semblant a la vegada.

Es tracta d'una mostra de pòsters fotogràfics amb imatges a color i textos (res d'agulles, cap punció) i una composició audiovisual que recullen les vivències i recerques fetes al llarg dels darrers anys per l'ecologista santjustenc Oleguer Farràs a Collserola i molt específicament a la Vall de Sant Just.

Un plantejament marcadament distint –per posar un exemple abastament conegut– seria  l'emprat per l'escriptor Vladimir Nabokov (1899 – 1977) quan les caçava, les estudiava i les dibuixava. De tota la vida era una de les seves dèries fins el punt de dir que els plaers literaris no són res al costat d'una papallona.

Que tenen de comú, però, els pressupòsits de Vladimir i d'Oleguer? Segur un veritable amor per aquestes criatures.

L'exposició Descobreix les papallones de Collserola –contrastant amb el que feia l'autor de Lolita– demostra com han canviat les mentalitats i les tecnologies respecte a la nostra relació amb el món exterior i amb els insectes en particular.

Els nous mèdia (la concepció i democratització de la fotografia digital, els maquinaris i programaris per a l'autoedició, les bases de dades...) en aquest cas són eines per a l'ecologia! Eviten punxar, sacrificar... mantenen la joia del vol capriciós de les reines del parc autèntic patrimoni natural del nostre poble.

Antoni Mercader

 
+ informació

ÉS EL MOMENT DE PENSAR COM VOLEM EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA...

El pla especial de Collserola s'ha de redefinir tenint en compte la declaració de Parc Natural de 2010 obligava a establir un Pla Especial Conseqüent al nou marc de protecció, així com un Pla d'usos que defineixi que es pot fer, o no al Parc natural. És el moment que tots hi participem i diguem la nostra...

Imatge de Collserola a Sant Feliu de Llobregat amb el Mas Lluí al fons

Actualment hi ha dos plans i tres delimitacions, el PEPCO original de 1987 més ampli, la Xarxa Natura Europea 2000 aprovada el 2006, i el que marca el decret del Parc Natural de 2010 que s'ha de definir aquest any 2012. Hi ha qui vol unificar-los per simplificar-ne la gestió, però si es fa, el més probable es que hi surtin perdent els espais protegits pel Pla inicial del 1987 que és el més ampli ja que incorpora sectors amb un possible desenvolupament urbanístic que en la seva majoria no es van incorporar a la delimitació del Parc Natural.

Els ciclistes s'han convertit en una plaga a Collserola

El fet és que els grups ecologistes estem reclamant que hi hagi un fòrum de participació ciutadana, com és legalment obligat en aquests casos, tot la Generalitat diu que ho posposarà per quan ja ho tingui tot embastat. Pretén planificar-ho a la seva només consultant els ajuntaments i deixant pràcticament al ciutadà i les entitats només el dret a presentar al·legacions.

Les entitats que formem la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola creiem fonamental una participació oberta de tots els usuaris i interessats en la protecció efectiva del Parc Natural en un únic fòrum, sense dividir-lo en col·lectius sectorials, com propietaris, empresaris, usuaris i entitats cíviques, com se sol fer en aquests casos.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern, diu que com a mínim presentarà les seves propostes consultant la ciutadania, d'entrada mitjançant el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, que és obert a tothom encara que hi participem poca gent en general. De manera que us convidem a participar-hi aquest dijous 24 de maig i digueu la vostra.*

Algunes idees pel debat... El parc natural és de fet una reserva d'habitats i espècies de flora i fauna, en aquest cas molt proper a la metròpoli, és evident que les persones n'hem de gaudir també, però com?

Cal continuar fomentant el turisme i l'ús pel lleure en un espai natural tant freqüentat que necessita descongestionar-se?

Cal restringir d'alguna manera el pas de vehicles, bicis i vianants, així com algunes activitats a ambients especialment sensibles com les reserves naturals? I en altres espais concrets? Podem proposar i definir altres reserves o ampliar l'espai protegit? És necessària una vigilància i control més intensiva? S'ha de continuar permetent la caça esportiva o només els controls d'espècies com el senglar? Hi altres mètodes de control d'espècies? Podem collir tants espàrrecs, bolets, etc. com vulguem i a tot arreu?

* Reunió CMAS a les 19h, a la sala de plens de l'Ajuntament. + info


Oleguer Farràs (PCDC)

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA CONTINUA SENSE LA PLANIFICACIÓ NECESSÀRIA

Per a que la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola tingui efecte i sentit, cal que la Generalitat no posi més pals a les rodes, i comenci a treballar per millorar substancialment l'estat natural d'aquest parc tant castigat i pressionat urbanísticament. Això ho ha de fer desenvolupant el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge, amb els tècnics i científics que coneixen bé la serra, i amb la col·laboració de les entitats cíviques i la població.

Reserva Natural del Parc: La Font Groga

La declaració Parc Natural de la serra de Collserola es va fer esperar més de 5 anys des del compromís del Departament de Medi Ambient l'any 2005, finalment Collserola va ser declarada Parc Natural a final d'octubre de 2010. Des d'aleshores la gestió i planificació del parc continua igual i la Generalitat no ha fet cap pas per iniciar l'elaboració del Pla especial i d'usos corresponent, tal i com obliga el decret de declaració, on donava un termini de 2 anys per a desenvolupar-lo.

Les entitats que formem la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, demanar explicacions al director del Parc Marià Martí, en el marc de la reunió del Consell consultiu del consorci del parc de Collserola, el qual atribuïa tota la responsabilitat al Departament de Medi Natural i Biodiversitat, atès encara no havia posat un representant en l'orgue de gestió del Parc, per tant, ni havia assumit el compromís de participar en la gestió directa del Consorci aprovat l'any 2009 per l'anterior govern.

L'Ajuntament de Sant Just i el de Sant Cugat van aprovar, el passat desembre, mocions per reclamar l'elaboració del necessari Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge. A finals de desembre el mateix director de Medi Natural de la Generalitat, Sr. Josep Escorihuela es va incorporar a l'Assemblea General del Consorci del Parc de Collserola, i això hauria de servir per a que la Generalitat comencés a treballar en aquest nou marc de protecció, per deixar enrere l'actual del 1987, basat encara en el Pla general del 1976.

Creiem urgent impulsar el procés de redacció dels plans especials corresponents d'immediat, abans no es vagi planificant per altres bandes, com és el cas del projecte de les 16 portes de Barcelona, que tenen una afectació aproximada del 63% dins els límits del Parc Natural. Per això des de la Plataforma en defensa de Collserola i altres entitats hem demanat fer una moratòria d'aquests, i altres sectors on es vulgui desenvolupar plans urbanístics a la serra de Collserola fins que no s'aprovi definitivament el Pla Especial, que entre altres coses ha de determinar l'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la, les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió, i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural. Cal fer inventariat i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció, així com la concreció de les activitats que puguin comportar un risc per a les espècies, els hàbitats i els sistemes naturals, sobre les quals es requereix informe de l'òrgan gestor.

Tota aquesta feina d'elaborar el Pla Especial, si és que és vol fer ben fet i acuradament, difícilment és farà en el termini que marca el decret, com va explicar el Vicepresident executiu del Consorci, Josep Perpinyà, en el Ple de desembre.

Oleguer Farràs i Jané (portaveu de la PCDC)

Collserola per fi Parc Natural

Publiquem el Comunicat premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola a ran de la Declaració del parc natural de la Serra de Collserola

La PCDC es felicita per la declaració definitiva de Parc Natural, però lamenta el greu retard en que ha arribat, després que hagin passat 8 anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola, i més de 5 anys des del compromís del DMAH per declarar Collserola Parc Natural.

En aquest temps el desenvolupament urbanístic i l'edificació dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.

Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat massa tímids, fins al punt que la superfície total del Parc Natural, amb aquest decret es veu manifestament disminuïda respecte al de l'actual pla especial (PEPCo). Fins i tot, -si no han esmenat el que van aprovar al desembre passat-, inconcebiblement es retallen determinats sectors protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 europea.

A les al·legacions que vam presentar a principis d'any demostràvem que era possible i recomanàvem la protecció de més de 1500 ha que formen part de Collserola i que són urbanísticament compatibles amb la declaració de parc natural. Zones verdes, equipaments, zones forestals, sistemes, i zones agràries i que com s'ha vist no són prioritat del govern protegir, tot i que faria molt per millorar la qualitat dels ecosistemes i evitar nous desenvolupaments urbanístics. Entenem doncs que el PNSC aprovat no servirà per a corregir la incoherència del que ha estat ja urbanitzat i edificat a la serra.

El que valorem força positivament del PNSC és que dona protecció a nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc. Incorporant-los; i la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic.

La PCDC creu que els Espais de regulació especial, ERE, dins el parc van clarament en detriment de la protecció dels espais naturals. La majoria d'aquests espais estan sota la qualificació urbanística actual de forestal, i en alguns casos suposarà transformacions urbanístiques així com la construcció de nous serveis i equipaments i també habitatges.

Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un Pla especial.

Quedem pendents d'una nova valoració un cop puguem consultar el decret a fons, i esbrinar quins són els límits definitius en els plànols, i si han estimat algunes de les nostres al·legacions com la necessitat d'aportar concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant una anella verda. La limitació de la caça. La compatibilitat o no amb nous eixos viaris, etc.

Els propers dos anys tindrem feina a fer aportacions per tirar endavant un Pla especial d'usos i gestió del parc que esperem ajudi a regular i limitar determinats excessos d'activitat humana en els sectors ecològicament més sensibles.

Agraïm el suport i els comentaris que alguns milers de persones han donat a la causa de defensar Collserola a través de la nostra pàgina web de salvem el parc natural, i que vam aportar com a reforç de les nostres al·legacions, així com els participants a la Marxa en defensa de Collserola.

Finalment hi hem guanyat tots plegats.

+ info: http://www.collserola.org/