Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.

El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA CONTINUA SENSE LA PLANIFICACIÓ NECESSÀRIA

Per a que la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola tingui efecte i sentit, cal que la Generalitat no posi més pals a les rodes, i comenci a treballar per millorar substancialment l'estat natural d'aquest parc tant castigat i pressionat urbanísticament. Això ho ha de fer desenvolupant el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge, amb els tècnics i científics que coneixen bé la serra, i amb la col·laboració de les entitats cíviques i la població.

Reserva Natural del Parc: La Font Groga

La declaració Parc Natural de la serra de Collserola es va fer esperar més de 5 anys des del compromís del Departament de Medi Ambient l'any 2005, finalment Collserola va ser declarada Parc Natural a final d'octubre de 2010. Des d'aleshores la gestió i planificació del parc continua igual i la Generalitat no ha fet cap pas per iniciar l'elaboració del Pla especial i d'usos corresponent, tal i com obliga el decret de declaració, on donava un termini de 2 anys per a desenvolupar-lo.

Les entitats que formem la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, demanar explicacions al director del Parc Marià Martí, en el marc de la reunió del Consell consultiu del consorci del parc de Collserola, el qual atribuïa tota la responsabilitat al Departament de Medi Natural i Biodiversitat, atès encara no havia posat un representant en l'orgue de gestió del Parc, per tant, ni havia assumit el compromís de participar en la gestió directa del Consorci aprovat l'any 2009 per l'anterior govern.

L'Ajuntament de Sant Just i el de Sant Cugat van aprovar, el passat desembre, mocions per reclamar l'elaboració del necessari Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge. A finals de desembre el mateix director de Medi Natural de la Generalitat, Sr. Josep Escorihuela es va incorporar a l'Assemblea General del Consorci del Parc de Collserola, i això hauria de servir per a que la Generalitat comencés a treballar en aquest nou marc de protecció, per deixar enrere l'actual del 1987, basat encara en el Pla general del 1976.

Creiem urgent impulsar el procés de redacció dels plans especials corresponents d'immediat, abans no es vagi planificant per altres bandes, com és el cas del projecte de les 16 portes de Barcelona, que tenen una afectació aproximada del 63% dins els límits del Parc Natural. Per això des de la Plataforma en defensa de Collserola i altres entitats hem demanat fer una moratòria d'aquests, i altres sectors on es vulgui desenvolupar plans urbanístics a la serra de Collserola fins que no s'aprovi definitivament el Pla Especial, que entre altres coses ha de determinar l'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la, les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió, i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural. Cal fer inventariat i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció, així com la concreció de les activitats que puguin comportar un risc per a les espècies, els hàbitats i els sistemes naturals, sobre les quals es requereix informe de l'òrgan gestor.

Tota aquesta feina d'elaborar el Pla Especial, si és que és vol fer ben fet i acuradament, difícilment és farà en el termini que marca el decret, com va explicar el Vicepresident executiu del Consorci, Josep Perpinyà, en el Ple de desembre.

Oleguer Farràs i Jané (portaveu de la PCDC)

Avançada la urbanització de la part baixa de la Vall de Sant Just

Estat avançat de l'edificació de protecció oficial

La urbanització de Mas Lluí 2, a la part baixa de la vall de Sant Just, ja està en fase avançada. De fet, arriba amb algun retard a causa de la crisi immobiliària, que alhora ve de la bombolla especulativa després de tanta construcció. Pel fet de no haver-hi promotors privats amb capital per desenvolupar la nova urbanització, l'Ajuntament de Sant Just Desvern es va veure forçat a endeutar-se per tirar endavant les promocions públiques dels blocs de pisos que havia sortejat abans que tot plegat esclatés. Per tant, ara per ara, només s'urbanitza la xarxa bàsica i s'edifiquen els blocs que es corresponen al percentatge públic de l'edificació privada, que segur que l'any vinent ja estaran habitats. 

La darrera zona agroforestal i refugi del ramat de bens destruïda a la Vall.

Quan s'acabin de construir els 12 blocs de 6 plantes, hi hauran uns 1700 nous habitatges, i Mas Lluí 2 serà un nou nucli urbà deslligat de Sant Just pel fet que tot l'espai natural i agrícola que encara queda fins al poble, i que actualment conserva la classificació d'urbanitzable, passarà a formar part del Parc Natural de Collserola. Tot i això, la planificació vigent encara reserva una nova carretera projectada el 2003, que travessa el bosc de can Roldan i algunes zones agrícoles fins al nucli urbà.

Recordem que una tercera part de la urbanització d'aquest Mas Lluí 2 s'ha fet dins l'actual Parc de Collserola, que perd superfície en aquest sector, però també en guanya de la part alta de la Vall de Sant Just per les requalificacions que es van fer l'any 2006.

Oleguer Farràs

Publicat a la revista Sant Feliu Respon. set/2010

Collserola, un Parc Natural de protecció indefinida i sense garanties

Comunicat Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya

La PCDC troba insuficient les dimensions i proposa una ampliació dels límits

La Vall de Sant Just guanya i perd àrees de protecció.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola – PCDC, acull amb escepticisme el Projecte de decret de declaració del parc natural de la Serra de Collserola (PNSC), que ha proposat el Departament de Medi Ambient, degut al greu retard, després que hagin passat prop de vuit anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola.

En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l'especulació i l'edificació ha crescut desaforadament dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.

Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat molt tímids, fins al punt que la superfície total del Parc, amb aquesta proposta de decret (si no s'accepten les nostres al·legacions) es veurà manifestament disminuïda. Fins i tot, inconcebiblement proposa retalls a determinats sectors protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 europea. S'augmenta la protecció de 765'5 ha, admetent una trampa anomenada ERE, Espai de regulació especial, que permetrà desenvolupar alguns sectors que ara tenen la qualificació de Forestal (sobretot a l'àmbit barceloní). Per tant el parc que quedi serà més petit que l'actual que fa 8.465 ha.

La proposta de PNSC es deixa per protegir molts sectors que fins ara mantenen un aspecte i funció natural o rústec, fins i tot quan la qualificació urbanística del sòl és compatible amb el Parc natural. Afegint aquests sectors com proposem, el Parc podria protegir més de 9000 ha.

El que si valorem força positivament de l'actual proposta, és la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic; i que incorpora nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc.

El decret no aporta concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant l'anella verda. Aquest és un punt clau per garantir el sustent dels seus ecosistemes en el futur i hauria d'ésser prioritari potenciar, dimensionar i adequar una connexió ecològica suficientment efectiva, com ara no és el cas, abans de qualsevol altre desenvolupament urbanístic, o de qualsevol projecte de nous eixos viaris als que el decret, malauradament veu compatible amb la declaració de Parc Natural.

La PCDC proposem fomentar al màxim l'espai potencialment natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i, per tant, cal maximitzar-ne els límits fins on sigui possible. Això inclou que el parc arribi fins les diverses zones connectores del riu Llobregat, la riera de Rubí, i abasti la màxima superfície connectora del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana, etc. Això no necessàriament ha d'impossibilitar el desenvolupament urbanístic d'alguns d'aquests sectors, però pel que si ha de servir és perquè en redueixin l'impacte mediambiental i de sostre edificable, de manera similar al que fins ara ha funcionat des del 1987 dins el Parc; tot plegat, per garantir que la transició entre les zones urbanes i el Parc sigui més gradual.

Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un nou Pla especial.

En el que pertoca la Vall de Sant Just, la proposta retalla el Mas Lluí, i incomprensiblement, tot l'entorn de la riera on ara s'ubica la gran obra d'ATLL (que suposem un dia o altra s'haurà de restaurar), així com un sector forestal de la Miranda que es fa servir d'aparcament. Per altra banda, es guanya tot el sector que es va compensar a determinats propietaris de la Vall en el polèmic conveni signat el 2004 amb l'Ajuntament que va des de can Carbonell a can Vilà i fins prop de can Biosca.

És una proposta del tot insuficient, atès la Vall abasta molt més entorn natural o rústec compatible urbanísticament amb el Parc natural. Nosaltres proposem que no hi hagi cap retall, exceptuant el sector d'habitatges del Mas Lluí que ja s'ha començat a arrasar. Incorporant sectors com can Biosca i can Candeler, així com altres sectors de la riera, fins el pont de can Padrosa.

 ____________________________________________________________

Per tal de poder tractar i debatre sobre el Projecte de Decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola

 
Reunió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Dijous 11 de febrer a les set del vespre a la sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

L'AGONIA DE COLLSEROLA CIENTÍFICAMENT DENUNCIADA

A l’octubre del 2008 la Diputació de Barcelona va publicar una sèrie d’estudis científics relligats amb el nom “Diagnosi ambiental al Parc de Collserola. Projectes de Ciències Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona” http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p08d028.pdf . La conclusió general és desesperançadora: la pressió urbanística ha aïllat el Parc de la resta d'espais d'interès natural dels voltants i la ja existent fragmentació per infraestructures viàries i urbanes es pot agreujar amb la xarxa viària programada pel PGM, que provocaria “la pèrdua del 12% (...) d'espais potencialment útils per connectar hàbitats”. I alerta: diu que el Pla Especial de Protecció de Collserola no ha estat capaç de conservar la biodiversitat “atesa la destrucció de molts hàbitats del Parc amb elevat valor ecològic”. A més, en plans com Mas Lluí i Caufec, no s’han promogut zones de transició entre l'ambient urbà i el Parc ni s’han “tingut en compte els espais adjacents annexionables (...), que esdevenen zones d'elevada pressió especulativa i urbanística”. Aquesta és la gestió que el Parc necessita? Sorprèn que les propostes que l’estudi fa a l’administració fa anys que ja les vam sentir, com si els gestors del Parc no tinguessin clar que la qualitat mediambiental d’aquest és un bé fonamental. Li demanem al nostre alcalde, Vicepresident Executiu del Consorci de Collserola, sigui “executivament sensible” amb les necessitats del Parc, car preservant-lo en el seu estat salvatge es preserva un valuosíssim patrimoni la pèrdua del qual seria irreversible. 

 

Maria Solà i Vilarrubias