Inseguretat i intranquil·litat caminant per Collserola. Els eterns incompliments dels ciclistes vers la normativa del Parc natural.

Cada cop, més delinqüents en bici per Collserola i els ajuntaments ho permeten. No vigilen. No adverteixen. No multen.

L’espai natural de Collserola s’ha convertit en un circuït de cros i BTT. No hi ha pràcticament cap corriol a tota Collserola que no tingui la marca dels pneumàtics dels ciclistes incívics, que es creuen amb el dret de circular per on els vingui de gust. Sense tenir en compte les normes municipals, o les del Parc Natural.

La normativa vigent, deixa ben clar que a Collserola, els ciclistes poden circular per les pistes de tres o més metres d’amplada, i que la circulació per corriols està terminantment prohibida

. De fet, el consorci del Parc natural ha publicat tots els itineraris ciclistes i els te ben identificats, malgrat això, no hi ha dia, que surti a passejar per corriols de la Vall de Sant Just, sigui festiu o entre setmana, que no em trobi ciclistes de cara o de cul, fins i tot en llocs on l’avançament no es possible per falta d’espai. Hi ha corriols estrets per on només i cap un cos, sobretot en pendent, on la seguretat del caminant es veu amenaçada per colles d’individus de totes les edats, des de xitxarel·los adolescents, a avis i nets, passant per professionals kamikazes, o grups d’amics, parelles, famílies, etc.
Hi ha ciclistes que s’estan especialitzant a sortir per Collserola quan es fa fosc, i recorren així els corriols amb fortes llums, quan saben que difícilment es trobaran amb caminants pels corriols.
Els ciclistes s’organitzen per convertir-se en lobby de pressió davant les administracions, i exigir que se’ls deixi circular en llibertat, sense tantes restriccions normatives.
S’organitzen també, amb tota la impunitat fins ara, per publicar a les xarxes, els circuïts o itineraris més atraients pel paisatge, o pels descensos, encara que es tracti dels espais per on teòricament tenen prohibit circular, la majoria de corriols amb fort desnivell, camins i senders: https://www.trailforks.com/region/collserola/


Des de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, reivindiquem a les administracions que facin complir la normativa, que fins ara és paper mullat. El consorci del Parc Natural coneix bé el problema, però deriva responsabilitats als ajuntaments que són els qui tenen la potestat d'actuar al seu territori.. Aquests, en tots els anys que duem, tot i detectar que el problema cada vegada és més greu: més quantitat de ciclistes, més freqüència de pas, més erosió en els corriols, atropellaments de petits rèptils, amfibis i molèsties continues a la fauna i als caminants, no han fet res més, que publicar díptics amb les normes, i itineraris ciclistes aptes. Ja va sent hora que hi hagi actuacions policials, i es comenci a advertir que als ciclistes que se’ls pesqui in fraganti en un corriol, seran multats, se’ls requisarà la bicicleta, o el que convingui.
Tanmateix, està clar, que sense aplicar un marc sancionador, els ciclistes incívics tenen via lliure per continuar fent el que volen, alterant la tranquil·litat del l’espai natural, així com dels caminants, i amants de la natura, que tenen tot el dret a exigir la seva llibertat de circular per corriols, o aturar-se a meditar als peus d’un roure, sense ser assetjats pel continu pas de ciclistes incívics.

A la vall de Sant Just el problema és manifest per tot arreu, pels camins i corriols a l’entorn de la font del ferro, font del rector, font de can Merlès, corriol dels ametllers, turó Rodó i Coscollera, i un llarg etcètera, que es pot veure publicat a les seves webs.

CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya vam instar, el passat gener de 2023, a l'ajuntament de Sant Just Desvern a que actuï. Exigim responsabilitats a l’ajuntament en la deixadesa de les seves funcions, per no vetllar pel compliment de les normatives del Parc Natural, que són també normatives municipals. Cal que actuï quan més abans millor. Proposàvem es fessin diverses batudes sistemàtiques, per diferents punts emblemàtics, com els esmentats al paràgraf anterior, que són dels més freqüentats, per detectar i identificar els infractors.

Tanmateix, la instància va obtenir el silenci administratiu. S'entén que no és una prioritat justificar la inacció, ni actuar.

Seguirem insistint i denunciant el fet davant el nou ajuntament, que no deixa de ser el de sempre.

Oleguer Farràs

CEPA / Alnus – Ecologistes de Catalunya