dijous, 10 d’octubre de 2013

Ús i abús del Parc Natural de Collserola - Debat a l'ateneu

collserola
Debat "Ús i abús de Collserola" a l'ateneu barcelonès.
El dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar amb èxit de participació, el cicle de debats 2013,  organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.
El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és
a més a més un pulmó per a la gent que viu al seu entorn, (els vegetals fixen a la nit el CO2 que anem expulsant al llarg del dia); una font de regulació de les aigües pluvials; finalment, un espai natural per a la nostra societat urbana.
Tanmateix per en Josep Pintó, el parc és un espai amenaçat perquè habitat cada vegada més, una illa en un mar de cases. Massa vies d’entrades el fragmenten. Arribarà a ser un parc de dues peces? Pateix sorolls i contaminació, els conflictes d’usos entre els visitants són cada vegada més nombrosos.
Solucions? Un parc aïllat perd biodiversitat, per evitar-ho s’hauria de connectar amb altres espais com el massís del Garraf o la Serra de Marina, per exemple. El projecte de les “16 Portes”, pretenia connectar el parc amb els espais verds de la ciutat de Barcelona? A favor de qui anava aquest projecte?

Oleguer Farràs i Jané ens recorda que Collserola va ser declarat Parc natural el 2010. Un parc que tenia i té encara infraestructures pendents. El Vial de Cornisa que pretenia travessar el parc des de Molins de rei a Cerdanyola. Aquest projecte sembla apartat definitivament. Els túnels d’Horta, que es faran. Les zones ERE (Espai de Regulació Especial) que, aplicades, desenvoluparan construccions en les zones perifèriques del parc.
Delinqüent baixant per un corriol convertit en trialera.
Actualment, el parc suporta un excés d’activitats esportives que es potencien i s’incrementen cada vegada més: curses de tota mena, a peu, en bicicleta; cursets d’orientació de dia i nit, cursa de “zombis”… A l’any hi hauria 60000 persones autoritzades a fer aquestes competicions. Sembla que en aquest aspecte no hi ha cap reglamentació, ni marc sancionador. Tot és vàlid. S’està redactant un nou pla parcial d’usos i activitats al parc que s’aprovarà en el millor dels casos d’aquí un any, sense sotmetre-ho a debat públic amb veïns,entitats i usuaris.
Solucions ? Cal posar aturador a la massificació i a l'autorització d'activitats massives, i fer conscients els usuaris del parc i les administracions que Collserola és un espai de Natura i les activitats que s'hi han de realitzar principalment son passejades i excursions per gaudir-ne, no per abusar-ne o per competir. S’hauria de potenciar l’activitat agrícola que es va perdent. S’hauria de prohibir la caça menor (tords, becades, conills…) pel perill que suposen les armes en llocs freqüentats. Cadascun dels nou municipis és responsable del seu territori, hi hauria de vigilar i fer respectar les ordenances del parc.

Marià Martí i Viudes va explicar que “Ús i abusos de parc” és un tema amoïnador. L’ús públic del parc augmenta, és un repte al que s’ afronta el Consorci. Com conciliar protecció i públic? Avui dia, la cultura de la salut s’està imposant. Cada vegada hi ha més demanda, l’última petició: córrer amb un gos lligat! Algunes dades oficials:
- Segons les estadístiques els usuaris del parc es reparteixen en usuaris a peu (80%) usuaris amb bicicleta (20%). Sembla que els ciclistes utilitzen sempre els mateixos itineraris.
- El 2000, es van aprovar ordenances que han de ser aplicades per tots les ajuntaments. Segons els comptadors, de 1.700.000 visitants el 2008, s’ha passat ara a més de 2.000.000. Però sembla que la xifra s’hagi estabilitzat.
- L’ús també s’ha dispersat, (540 quilometres de camins) però hi ha espais poc utilitzats. Espais, per exemple, on els rapinyaires fan nius.
- Des del 1973 al 2013, molts espais agrícoles s’han perdut.
Solucions? Segons Marià Martí, l’ús públic no és el principal problema. Avui per avui s’ha de controlar. Hi ha itineraris poc freqüentats. S’ha de consolidar aquests espais. Les ordenances han de ser més fortes. El Parc no té prou mitjans per a poder controlar. Potser s’hauria de cuidar els espais periurbans per descongestionar Collserola?

El públic, nombrós, la sala Sagarra estava plena de gom a gom, era un públic en gran majoria coneixedor de Collserola, a peu. Veïns del parc van lamentar la manca de responsabilitat dels organitzadors a l’hora de netejar després d’haver fet ús del parc. Es va retreure la manca de senyalització amb les normes del parc, la manca de vigilància i l’absència de guàrdies forestals. Es va fer remarcar l’erosió que generava als camins el pas dels ciclistes i finalment el perill que representaven els mateixos ciclistes per a la gent que caminava.
Des de SOS Monuments, volem deixar oberta la reflexió respecte a la cultura que volem crear i ensenyar, partint de la base que avui la naturalesa a prop de la ciutat es un patrimoni fràgil respecte a les nostres activitats i al creixement urbà. El Parc es un espai que volem protegir i gaudir apel·lant a la consciencia de tots.
Amb aquesta Aula tanquem el cicle d’enguany, en el que vam debatre sobre alguns dels espais públics més rellevants a Barcelona que estan patint fortes transformacions. Creiem que la discussió i l’aprenentatge són una forma d’aportació a la preservació del nostre patrimoni.
Agraïm les aportacions de tots els participants i la presència nombrosa i activa del públic.
SOS Monuments

1 comentari:

  1. Crec que s'hauria de fer un referemdum sobre el pas de bicicletes al Parc ( i altres aspectes que impacten negativament ) Recordo que es va fer un per la reforma de la Diagonal, personalment crec que Collserola és més important per tota la generació actual i les properes una illa de verd necessària i vital.
    PROPOSTA PER TOTES LES ORGANITZACIONS ECOLOGISTES PER REINVIDICAR AQUEST REFERENDUM PER LA PROTECCIÓ DEL PARC DE COLLSEROLA

    ResponElimina

Si vols pots expressar la teva opinió en el comentari...
També pots crear una nova entrada relacionada amb l'objectiu ambientalista o crític del Bloc, enviant un correu a oleguer.farras@gmail.com, opcional afegir una foto adjunta.