Recollida de residus i reciclatge a Sant Just. Serà bo el Porta a Porta?

D'entrada Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, creiem que si que serà bo. Però s'ha de treballar molt la campanya d'informació a la població i fer una ordenança adaptada al nou sistema.

L'Ajuntament de Sant Just està treballant per introduir la recollida de residus porta a porta (PaP) que implica la desaparició de la majoria de contenidors del carrer. Coneixent que la mitjana del percentatge de recollida selectiva dels 90 municipis que ja l'han posat en pràctica a Catalunya ronda el 80%, es dedueix que es podria millorar molt els resultats que avui dia i des de fa alguns anys a Sant Just s'estanquen en el 50% de separació dels residus, és podria dir que hi ha un 50% de la població que fa el gest de separar els residus en els diferents contenidors per a reciclar.

Segur que l'actual sistema podria funcionar molt millor si hi haguessin campanyes eficients i continuades de sensibilització i un seguiment i control dels punts conflictius (policia verda) que actualment no es fa. 

De totes maneres, si s'explica bé a la població el perquè del sistema PaP (tot i els inconvenients d'incomoditat horària per alguns, etc.), i s'adapta una bona ordenança, des d'Alnus / CEPA estarem d'acord en adoptar-lo, atès el resultats milloraran substancialment i per tant, es podran reciclar molts més materials, i conseqüentment es reduirà la contaminació ambiental. 

Precisament on suposadament se sortirà guanyant ambientalment, és en la recollida de la fracció de matèria orgànica, que actualment lpoca gent la separa i és dels residus més importants de tractar separadament,  a grans volums, i de no compostar-se o inertitzar-se, contaminaria  sòl avall dels abocadors, aqüifers, etc. com ja ha passat  arreu.

Per altra banda, no podem deslligar -com fomenta l'Ajuntament-, la recollida de la seva gestió i tractament final. Per això insistim en assegurar que l'Ecoparc no és una bona solució de gestió quan tens bons resultats de separació i pocs impropis en la matèria orgànica, atès allà barregen la recollida segregada de matèria orgànica de tots els municipis i malauradament la majoria ho fan molt pitjor que aquí.

Oleguer Farràs i Jané

La incineració a peu de Collserola

Ben aviat els forns de la cimentera a prop de casa nostra, la CEMEX-Sanson, cremarà residus i deixalles afectant l'aire de Sant Feliu i dels voltants perquè l'aire, com tothom sap, es mou. Cremar les deixalles en comptes d'aprofitar la tecnologia actual per allargar la vida dels materials i reaprofitar-los com  a matèria disponible ens obliga a continuar extraient dels recursos naturals. Heus aquí quatre dades del què suposa la opció a la incineració.

Si a Europa es reciclés el 50% dels residus es reduiria l'emissió de 247 milions de tones de C02 i si és reciclès el 65% uns 303 milions de Tn de CO2. La recollida selectiva i el reciclatge generen 10 cops més ocupació i activitat econòmica que no es pot deslocalitzar. El reciclatge estalvia 18 cops més d'emissions de CO2 que amb les incineradores més sofisticades. Si Catalunya apliqués un Pla Alternatiu de gestió dels residus que reciclés el 65%- sense incineració- es reduirien 260.000 tones de Gasos d'efecte hivernacle i permetria estalviar 1.000.000 de tones anuals de CO2. Doncs, un pla de gestió de residus sense incineració permet estalviar més emissions que la incineració.

A Europa hi ha països que opten pel reciclatge, assolint-se nivells de fins al 70%, com a Flandes, Bèlgica. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), entitats de pagesos, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), diverses plataformes contra la incineració de residus, entitats ecologistes i ciutadanes, han presentat al.legacions contra aquest pla rauxat del misto. 

 

M Gràcia S. Vilarrubias

 

Agressiva restauració de la Vall

Ja han començat les obres de restauració de la Vall després de la gran destrossa que ATLL  amb el seu gran projecte de túnels per transvasar aigua potable entre conques, va realitzar a diversos entorns de riera. D'entrada en nom de la restauració de la Vall s'ha asfaltat el tram del camí de Vallvidrera, de can Merlès cap a la Ctra. de Molins, que estava asfaltat de fa anys i en força mal estat en alguns punts. Creiem que es podia haver optat per naturalitzar el camí en comptes de convertir-lo en carretera.

Els ecologistes discrepem de les solucions adoptades, com tricompartimentar experimentalment (amb la idea que sigui definitiu per la resta del camí) un tram de 500m del camí de Vallvidrera a continuació del recentment asfaltat, formigonant la part més ample per on hauran de circular els cotxes i adaptant carril bici i vianants al lateral separats per tanques*. Lamentem que els diversos projectes de restauració previstos,  els quals taportaran moltes millores a l'entorn natural, en comptes de restaurar principalment sectors en mal estat, dediquen la majoria dels diners al ciment , asfalt, i noves infraestructures, a obrir camins amples, malmetent corriols i accessos, amb mètodes no prou curosos amb la natura. Sembla que el que interessa més a l'ajuntament sigui que es visualitzi permanentment que es fa obra pública quan nosaltres creiem que en l'entorn natural les actuacions un cop acabades hauríen de quedar bastant desapercebudes.

Un altre dels projectes de restauració revegetarà el talús del túnel obert fel 2008 al torrent de la font del Rector i es faran diverses actuacions impactants als entorns, entre altres s'obrirà un nou camí de passeig amb maquinaria pesada cap a les cases de la Beca on fins ara hi havia uns corriols.

* Veure el projecte al web de l'Ajuntament, a l'apartat Participa.

Aquest esquema és una mostra del que volen fer amb el camí de la Vall:

Oleguer Farràs

INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS AL BAIX LLOBREGAT

Recentment s'ha aprovat el Programa Metropolità de Gestió de Residus municipals 2009-2016 per gestionar les deixalles, que augmenten any rere any. La solució que prioritza aquest programa, per sobre la reducció de la quantitat i volum de les deixalles i el reciclatge, és la incineració dels residus.

El punt més preocupant de la incineració de residus és que emet partícules tòxiques que s'acumulen en medi. Diverses investigacions han demostrat l'efecte perniciós d'aquestes emissions en la salut humana, i l'han correlacionat amb un increment de les taxes d'afectacions a la salut, com càncers, a la població afectada per un radi d'influència a les instal·lacions. És per això que des de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) i del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) es va emetre una declaració a on s'explica els problemes per a la salut que causa la incineració. Diversos professionals (metges i científics del mon de la salut) de molt prestigi i responsabilitat van signar aquest document, que es va fer públic mitjançant una roda de premsa i que és interessant de llegir ja que és molt explicatiu, detallat, rigorós i molt interessant).

Desgraciadament, per tal de dur a terme la incineració per tractar els residus, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus i els responsables polítics municipals han decidit ampliar la incineradora actual de Sant Adrià i construir-ne una altra de 450.000 tones any possiblement al Baix Llobregat. A més a més, es pretén aprofitar els forns de les cimenteres CEMEX-Sanson (a Sant Feliu de Llobregat), La Fargue-Asland (a Montcada), Vallcarca (Garraf) i Ciments Molins (a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà).

Així doncs, la majoria d'aquestes instal.lacions afectaran a la comarca del Baix Llobregat, inclosa la seva producció agrícola, ja que seran una font més de pol·lució i toxines que s'incorporarà a la cadena alimentària. Els productes agrícoles estaran exposats a aquesta contaminació disminuint-ne la qualitat i malmetent la seva reputació. És obvi que aquesta situació no la desitgem ni els productors i proveïdors (els pagesos i les botigues) ni els consumidors (públic en general i restauradors).

EdC i altres entitats hem presentat una al.legació contra aquest pla. A més a més, EdC està preparant un manifest pel 9 d'octubre d'enguany, pel qual necessitarem el suport de totes les entitats. Així que si en sabeu d'alguna que li pugui interessar (cooperativa d'ecopagesos, etc) que es posin en contacte amb la coordinadora d'aquest tema al CEPA-EdC, Mercè Girona (correu@ecologistes.cat). Per més informació de sobre el què està fent CEPA-EdC, consulteu la pàgina http://cepa.cat/residus.html.  

+ info: http://noincineradorabcn.blogspot.com 

M Gràcia S. Vilarrubias

Sant Just Desvern