A l’octubre del 2008 la Diputació de Barcelona va publicar una sèrie d’estudis científics relligats amb el nom “Diagnosi ambiental al Parc de Collserola. Projectes de Ciències Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona” http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p08d028.pdf . La conclusió general és desesperançadora: la pressió urbanística ha aïllat el Parc de la resta d'espais d'interès natural dels voltants i la ja existent fragmentació per infraestructures viàries i urbanes es pot agreujar amb la xarxa viària programada pel PGM, que provocaria “la pèrdua del 12% (...) d'espais potencialment útils per connectar hàbitats”. I alerta: diu que el Pla Especial de Protecció de Collserola no ha estat capaç de conservar la biodiversitat “atesa la destrucció de molts hàbitats del Parc amb elevat valor ecològic”. A més, en plans com Mas Lluí i Caufec, no s’han promogut zones de transició entre l'ambient urbà i el Parc ni s’han “tingut en compte els espais adjacents annexionables (...), que esdevenen zones d'elevada pressió especulativa i urbanística”. Aquesta és la gestió que el Parc necessita? Sorprèn que les propostes que l’estudi fa a l’administració fa anys que ja les vam sentir, com si els gestors del Parc no tinguessin clar que la qualitat mediambiental d’aquest és un bé fonamental. Li demanem al nostre alcalde, Vicepresident Executiu del Consorci de Collserola, sigui “executivament sensible” amb les necessitats del Parc, car preservant-lo en el seu estat salvatge es preserva un valuosíssim patrimoni la pèrdua del qual seria irreversible.
Maria Solà i Vilarrubias
molt intiresno, gracies
ResponElimina