Model de poble i model de país. On encaixa el pla de la Bonaigua. Podem repensar-lo i decidir?

 Per Oleguer Farràs Jané, en nom d’Alnus/CEPA- Ecologistes de Catalunya

Em permeto fer unes reflexions entorn la necessitat de fer créixer Sant Just, davant la negativa de l'alcalde a participar en un debat sobre el model de poble que volia organitzar «La Vall de Verç», entenc que pel desgast que li pot suposar certs plantejaments contraris a les seves polítiques.

Pel cas que ens pertoca a Sant Just. Ens consta que els partits polítics de sempre, identifiquen, clarament, els errors urbanístics de la planificació metropolitana tardofranquista, que encara ens regeix. Així i tot, són incapaços de corregir els errors del passat i continuen agreujant-los amb l'obstinació de transformar zones que haurien de ser naturals com la vall de Sant Just i tot l'entorn de la riera, on qualsevol informe tècnic, urbanístic i d'impacte ambiental, basat en els coneixements ecosistèmics i biològics del parc natural de Collserola, avui dia, recomanaria no desenvolupar més habitatge en els sectors perimetrals del parc, ja que han de tenir la funció d'amortiment de l'impacte de l'activitat humana en les zones més naturals, així com respectar la funció connectora que tenen torrents i rieres. Malauradament, aquests informes, si és que es fan, no són vinculants.

La realitat és ben diferent, sota les directrius dels urbanistes metropolitans (AMB), més conservadores que progressistes -entenent progressisme com a incorporació de solucions ambientals ecosistèmiques- continuen adaptant la planificació antiga i mirant de maquillar-la amb més verd del que indicaven els primers plans, mirant de fer complir les normes sobre cabals hidrològics en cas de pluges torrencials, però no sempre, respectant les mínimes amplituds de les rieres, i en cap cas, proposant la reubicació d'equipaments com els que tenim en mig de zones inundables de la riera de Sant Just, institut i complex esportiu. Al final, els polítics donen la pauta i els tècnics executen com poden.

Baix Llobregat des de la Vall de Sant Just

L'afany de no parar de fer habitatge públic, municipal, seria lícit, si hi hagués un lloc adequat on ubicar-lo. Un lloc raonablement, ben comunicat i integrat a la resta del poble. No és el cas de la Vall de Sant Just i el pla de la Bonaigua. Com no ho era el Mas Lluí, can Candeler, o per què no dir-ho, la urbanització residencial de la Plana Padrosa i el Bellsoleig. Tots corresponen a diferents models obsolets, edificant l'extraradi del poble, quedant relativament aïllat del nucli urbà, insostenibles ambientalment, sobretot, per la mobilitat obligada en vehicle privat i la manca de serveis a prop. Això es va construir amb la vella lògica de fer habitatge perquè el municipi "progressés" gràcies als nous impostos que permetien anar augmentant el pressupost municipal, i seria molt costós revertir-ho. (No vull entrar en la derivada dels nous serveis necessaris a cada ampliació). La finalitat d'aquest article és reflexionar cap a quin model de poble i de metròpoli ens duu la vella política al servei del negoci privat, incapaç de pensar i planificar un desenvolupament sostenible en una economia lliberal, cosa que fa que cada vegada, els qui tenim una visió planetària o global, ens sentim més a prop del col·lapse i de la desintegració social.

Els polítics estan atrapats en una legislació que consolida les males praxis urbanístiques, que han dut a Barcelona i el seu entorn al col·lapse circulatori i la gentrificació. A patir una contaminació atmosfèrica sistèmica i destruir els vessants de la serra de Collserola tant com van pensar en temps predemocràtics, anul·lant els imprescindibles connectors ecològics entre espais naturals.

Avui dia, els accidents de trànsit a carreteres o autopistes on el vector clau ha estat un senglar o altre mamífer, que mirava simplement de creuar a l'altra banda, s'atribueixen, sense gens de vergonya, al pobre animal, en comptes de qui ha dissenyat les infraestructures sense tenir en compte la necessitat de passeres i connectors naturals.

Per altra banda, es dona un aïllament i individualització de la població, fins i tot els infants, cada cop més reclosos a casa. Això sí, connectats al món i a serveis de tota índole per internet. És més, les altes densitats de població afavoreixen problemes psíquics en la gent difícils de mesurar perquè són intangibles

Ens hem acostumat al fet que els ajuntaments, al servei dels promotors privats, majoritàriament especuladors, treguin un aprofitament d'una part del pastís, quan a Catalunya, qui té competències en habitatge és la Generalitat. És qui hauria de gestionar i fer, si cal, nou habitatge protegit perquè els joves del poble que vulguin es puguin quedar prop de les seves famílies. Si no ho fa, hauria de transferir pressupost i competència als municipis. També, cal gestionar prioritàriament i donar sortida a tot habitatge metropolità buit i revertir l'excés del turístic.

Per què no es qüestiona aquest model especulatiu? Als polítics ja els va bé, fins i tot als que es diuen progressistes, que ho han fet durant molts anys. En una societat distreta i majoritàriament adormida, socialment, on l'habitatge continua sent una necessitat bàsica, es continua aparcant aquest problema i es fuig endavant, provocant-ne d'altres, de caràcter ambiental i social més difusos.
Quin és el comportament dels partits de la corporació municipal, en el cas de la Bonaigua?
Senzillament, l'oposició ferma de l'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0
durant l'últim any, amb els prop de 1000 suports recollits al web change.org, els incomoda a tots, excepte, s'ha de dir, a la CUP, que d'alguna manera s'hi ha implicat i comparteix la visió de creixement zero a la Vall. La resta de partits, no es mullen clarament, tot i que tampoc els fa gràcia l'alternativa del PSC al planejament vigent, que continua proposant edificar entorn de la Vall. Eviten el compromís i la bel·ligerància en favor de l'espai natural i de trobar solucions alternatives.
La gent, majoritàriament, en una societat consumista, egoistament, mira pel seu bé. No prioritza ni el bé comú, ni la sostenibilitat ambiental, que són coses immaterials que costen d'interioritzar, i donar valor, encara que ens convingui amb urgència. Les campanyes mediàtiques sobre l'emergència climàtica no vinculen explícitament, el nostre model de vida i costums, cicles del consum, tant de béns com de territori, etc. Se centren bàsicament en l'estalvi de consum d'aigua potable i poc més, quan caldria evitar tots els consums superflus.
Els partits aquí ho saben bé, i saben que tindran poc desgast en vots per aquestes causes, d'altra manera, partits verds tindrien més opcions de govern, com en altres països més al nord.
Sant Just Desvern arribarà en pocs anys, amb l'edificació programada, als 24000 habitants i ja s'està planificant un nou pla metropolità que en proposa, fins al 2050, 200000 habitatges més, dels quals, uns 4000 més a Sant Just. Encara no està clar on.
Hi tenim alguna cosa a dir la gent de Sant Just? Jo estic profundament alarmat per aquest sense sentit de continuar trinxant el territori metropolità en comptes de racionalitzar-lo. Des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental i l'equilibri territorial.

Ultradensificació urbana

No s'hauria de permetre més creixement extensiu, amb petites excepcions, a un territori ja ultradensificat, en l'àmbit metropolità de Barcelona i en el de la Carretera Reial, en pocs anys.
Els polítics que ens han governat són els responsables de la situació en què estem i el complicat futur a què ens duen, i tenen la responsabilitat de solucionar-ho.
El poble també té la responsabilitat d'implicar-se en les decisions polítiques i orientar i controlar així la política municipal i nacional, votant en coherència i mobilitzant-se. Protestant i proposant alternatives.
Em podria estendre molt més, però tan sols plantejo una base discursiva socioambiental per incitar a tothom que senti que com a societat, no anem ben encaminats i ens deixem dur pel corrent cap a un futur incert. Cal implicació en la reformulació de la nostra societat i de cada poble. Cal definir quin model de poble i quin model de país volem que ens garanteixi un futur en equilibri amb el planeta.

Alnus / CEPA- Ecologistes de Catalunya