Cuidar o maltractar la muntanya, aquesta és la qüestió.

S'ha convertit en pràctica habitual cada any i en diverses ocasions arreu del territori la "neteja" de zones forestals periurbanes, és a dir, sega de la vegetació amb el suposat objectiu de reduir el risc d'incendis per una banda, i de mantenir els torrents "nets" per a que l'aigua circuli sense dificultat riera avall o cap al desguàs.

Per a realitzar aquesta tasca es forma a brigades, que equipades amb moto-serres i segadores mecàniques, desbrossen boscos i torrents seguint criteris tècnics obsolets i erronis que no tenen en compte l'ecologia de cada entorn i segons com actuen poden fer més mal que bé.

En alguns torrents entren directament les màquines excavadores amb la pala i els deixen pla com un camí més, i/o seguen fins ben amunt la vegetació de les rieres, encara que hi hagi pendents considerables. La vegetació fa la funció de retenir i frenar la força de la pluja, i és molt provable que es produeixin despreniments de terres, grans xaragalls, caiguda d'arbres i altres problemes d'erosió si cau una bona tempesta dies després d'aquestes segues.

La Vall de Sant Just n'és un bon exemple, arrasen tot el sotabosc de la pineda de can Candeler sense deixar ni una planta en peu que no sigui arbre o arbust robust, s'han carregat petits arbustos, i alhora centenars de plançons d'alzina, i també arrels petites d'alguns pins pel fet de segar tant arran, i pràcticament no ha deixen ni una esparreguera en peu dels centenars que hi havien. Alzines amb les branques baixes tallades arran de tronc, amb risc d'agafar malalties per no cicatritzar bé al no deixar prou marge a la branca tallada. A un bosc de pins no és pas la vegetació baixa el que suposa un risc de propagació d'incendis, són els pins i les pinyes el que pot estendre amb rapidesa un foc.
La vegetació arbustiva i de brolla del torrent de can Cortès es sega de punta a punta, no només es desbrossa la llera de la riera sinó gairebé tota l'envergadura del torrent, destruint l'hàbitat i refugi de molts animals.

Des d'un punt de vista ecològic aquestes actuacions són agressions al medi ambient, i si ens fixem en la seva efectivitat és pràcticament nul·la. La vegetació baixa i la canya torna a rebrotar amb força i al cap d'un parell de mesos comença a tenir una aparença semblant a la inicial. Tot i així, la vegetació retirada que no es torna a integrar al sòl provoca un empobriment per pèrdua de nutrients. Amb això no vull dir que no calguin certes intervencions. El que cal és canviar als criteris tècnics d'ecòlegs i ambientòlegs, no de llenyataires. És a dir, cal una supervisió tècnica d'un professional de la natura, no d'algú que cerca la productivitat d'un treball.

De vegades la prudència dels nostres administradors i sobretot la seva ignorància en temes d'ecologia els fa prendre decisions ràpides i equívoques, amb l'excusa que no passi cap desgràcia per causa d'incendis creuen que és millor transformar els boscos en parcs, i per a que no hi hagi inundacions es pretén deixar els torrents nets com els canals. Estem al segle XXI, se suposa que tots comencem a tenir una certa consciencia ambiental. Doncs, quant temps més ignorarem les solucions ecològiques i naturals? 

 

Oleguer Farràs
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola