Alta radiació electromagnètica a Sant Just Desvern

Ampliació de la Central Elèctrica a Sant Just Desvern

L'estació elèctrica d'Endesa a la Vall de St. Just no només no la trauran si no que l’ampliaran. Actualment Red Eléctrica ha dedicat un pressupost de 730.000 Eu a l’ampliació per donar subministrament ocasional a Viladecans i T. Celsa, a Castellbisbal, mitjançant un by-pass. L'any passat ja es van instal·lar dos circuits d'alta tensió a través del barri de La Miranda per a alimentar la zona del Pla Caufec. El Sr. Perpinyà va dir en un Ple de l'Ajuntament que aquesta ampliació és per a instal·lar un bypass i que no ha d'afectar la població. Així doncs, pel que sembla aquesta subestació està adquirint un paper important en la zona del Baix Llobregat. 

Central elèctrica a la Vall de Sant Just (Enher - Endesa)

Efectes de la radiació electromagnètica en la salut humana:

Els instal·lacions elèctriques d'alta tensió, els transformadors, les línies de tren o de tramvia generen uns camps electromagnètics de baixa freqüència. L'any 1999 la UE va recomanar no sobrepassar les 100 microTeslas (μT) en aquest tipus d'instal·lacions elèctriques, que és el límit que fa que la temperatura d'una cèl·lula humana augmenti 1°C. Aquest criteri només té en compte l’efecte tèrmic sobre els teixits. No obstant, posteriorment la mateixa UE ha emès informes i resolucions on es dóna com comprovat importants efectes biològics produïts per radiacions en dosis incapaces de produir escalfament.

Límits recomanables de radiacions en l'àmbit internacional

Actualment tant l'OMS com molts comitès científics han baixat el llindar de seguretat dels camps magnètics de baixa freqüència a 0,2 μT (microTeslas). Aquest llindar és 500 (!) vegades inferior al permès per la legislació espanyola, 100 μT. El 1999, Suïssa ja va adoptar un valor límit d'1 μT  per a les noves instal·lacions elèctriques. A Itàlia, el Parlament en la seva Ordenança per a la Protecció Contra les Radiacions No Ionitzants, va aprovar la Llei Marco sobre la Contaminació Electromagnètica, que estableix un valor màxim de 0,2 μT. És a dir, en quant als valors límits, existeix una gran disparitat
entre països. No obstant això, sobre la base del Principi de Cautela, alguns països com Suïssa, Àustria, Suècia, Itàlia, Luxemburg, Nova Zelanda, Polònia, Rússia o Xina, han fet un gran esforç per reduir dràsticament els valors i adaptar-los als de la OMS, i no segueixen els valors obsolets recomanats per organitzacions i estaments sense cap credibilitat social, jurídica i científica com la Comissió Internacional de Protecció de Radiacions no Ionitzants (ICNIRP) o l’Associació Internacional de Protecció de Radiació (IRPA). A Alemanya o als Estats Units, totes les línies d'alta tensió passen per fora de la població. A Itàlia hi ha importants empreses que venen apantallaments per els cables elèctrics per tal de reduir els camps magnètics. Els nivells màxims en tots aquests països són més baixos que a Espanya.

A la llum d'aquestes dades, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el Ministeri de Sanitat van recomanar que "han de fomentar-se estudis epidemiològics en poblacions exposades per sobre de 0,4 μT", sense que fins avui s'hagi dut a terme cap estudi epidemiològic.

Alerta per càncer i leucèmia infantil a les zones amb irradiació
L'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) ha inclòs els camps electromagnètics de baixa freqüència –els generats per les línies elèctriques i infraestructures associades– com a possible agent cancerigen (categoria 2B). Però, a més, els estudis de l'Institut Karolinska d'Estocolm adverteixen d'un augment del risc de leucèmies en nens en les proximitats d'aquests camps electromagnètics. Investigadors del Departament dels Serveis de Salut de Califòrnia van realitzar en 2002 una revisió sobre possibles problemes per a la salut dels camps elèctrics i magnètics, concloent que l'evidència sobre la leucèmia infantil justifica el canvi de classificació com a possible agent cancerigen a la de cancerigen (categoria 1), segons el criteri de classificació de la IARC. Les persones sensibles als camps electromagnètics sofreixen d'estrès, migranya, insomni, irritabilitat, taquicàrdia, fatiga o cansament injustificat.

Finalment, el 27 Maig 2011, l’Assamblea Parlamentària del Consell d’Europa va emetre la Resolució 1815 (https://assembly.coe.int/nw/xml/xref/xref-xml2html-en.asp?fileid=17994, en anglès a la mateixa pàgina hi ha la versió en francès, en pàgina web salutitensio.cat trobareu la traducció al castellà), en la que es recomana que tots els governs procurin no generar camps electromagnètics per sobre dels límits que afectin la salut humana. 

A Sant Just:
Endesa ha fet obres a diferents carrers (Salut i altres), i quan se li va preguntar a l'Ajuntament quines obres es realitzaven, va respondre que no ho sabien exactament. A part, quan es parla amb representants del Ajuntament, aquests insinuen que les empreses elèctriques espanyoles són tan fortes que costa molt (per no dir que és impossible) que modifiquin els seus plans inicials (per cert, donen per descomptat que això passarà amb els projectes que han de passar pel Parc de Collserola, com la línia de Molt Alta Tensió, la MAT). Per saber per on passen les línies d'alta tensió a St. Just, cal sol·licitar-ho a ACEFAT, una empresa privada (www.acefat.com), que dóna un plànol amb els traçats de les línies d’alta tensió, en blau i vermell. Els tècnics de l'Ajuntament no saben explicar què és el blau i què és el vermell. També s'ha constatat que és té desconeixement dels traçats antics.

Els nostres amidaments de camps electromagnètics

Amidament amb aparell bàsic

 Amidaments realitzats per particulars a Sant Just, amb aparells no homologats, va donar uns resultats per sobre de 0,2 µT. Això va incentivar l'Ajuntament a fer amidaments amb detectors homologats, incloent la instal·lació d'alta tensió de la Miranda, les dades dels quals han quedat registrats oficialment i són accessibles. La Diputació farà amidaments per veure què està passant (ho van dir 15 dies abans de les eleccions), no sabem quan es faran. Així doncs, està clar que hi ha una deficiència important en el coneixement del traçat de les línies d’alta tensió i de la magnitud de les radiacions a Sant Just Desvern.

La pregunta fonamental és si qualsevol de nosaltres viuria per iniciativa pròpia a prop d'aquestes radiacions. La població de Sant Just té dret a saber per on passen les línies d'alta tensió i a quin nivell d'electromagnetisme està exposada al llarg d’aquestes línies. Ni l'Ajuntament ni Endesa tenen dret a exposar a la població a radiacions electromagnètiques. Una política responsable sobre les radiacions i la salut hauria d'aclarir els punts anteriors i apantallar les línies.
Per a més informació sobre els camps electromagnètics, a les biblioteques de la Diputació trobareu el llibre La Malaltia Silenciada de Raúl de la Rosa.

A Barcelona hi ha l'Associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA)
Adreça: Hotel Entitats de Gràcia - C/ Providencia 42 - 08024 Barcelona 
Http://associacioapquira.org/       e-Correu: junta@associacioapquira.org

Altres radiacions, l'alta freqüència de la telefonia mòbil:
Línies de telèfon mòbil, El límit establert en el Congrés de Salzburg, com a objectiu per a la qualitat de vida, és de 100 nW/cm² (0,01 nW/m²). A Castella La Manxa es va establir un límit 1 nW/ m² (10.000 nW/cm²) per als llocs sensibles, com escoles,. A prop de l'escola Montseny és de 0.5 nW/m2 (5.000 nW/cm²). El límit legal de radiació electromagnètica d'alta freqüència, per a 900 MHz, a Espanya és tan alt (4.5W/m2, o 450.000 nW/cm2) que és impossible saltar-se'l. A Catalunya és de 2 W/m2 (o 200.000 nW/cm2). Fa ja anys la Unió Europea va recomanar 10.000 nW/cm2. Però la majoria d'estudis científics i les recomanacions internacionals estableixen valors límit de 100 nW/cm2 en l'exterior i 10 nW/cm2 en els interiors dels edificis.