20 ANYS D'IMPLICACIÓ I EVOLUCIÓ ECOLOGISTA

Per Oleguer Farràs i Jané

 

20 anys d’activisme des de l’Alnus - Ecologistes de Catalunya.

Balanç generalista. Coneixement, reptes, lluita, cooperació i utopia per encarar el futur.

Oleguer Farràs: Si la societat no reacciona
 els governants tampoc ho faran!
Impliquem-nos-hi!

L’experiència d’implicar-se en l’ecologisme comporta un gran aprenentatge inicial de les falles del nostre sistema, d’allò que com a societat fem malament i impossibilita solucionar els forts impactes que entre tots provoquem, tant al medi urbà, com als espais naturals, en forma d’agressió o destrucció (infraestructures, edificació, etc), com de la contaminació diluïda o no (abocadors, radiacions, partícules que respirem) que en major o menor mesura, repercuteix directament a la salut dels ciutadans. Personalment he aprés molt des de l’àmbit ecologista, també de polítics, i les seves polítiques o estratègies, i d’altres moviments cívics.

Denunciant davant la conselleria de Medi Ambient el Juny de 2001
 la manca de polítiques de protecció del medi

Fa ja més de 50 anys que sorgí el moviment ecologista, amb campanyes d’alerta a la societat de diversos perills: nuclear, DDT, massacre de balenes, llops, etc., creixement demogràfic, rius morts...

Les administracions s’han vist obligades a reaccionar i actuar en resposta, tot i que en general tard i d’acord amb les corporacions que els marquen el ritme lent de canvi de estratègia o de simple aparador.

Participació multitudinària contra el Pla Hidrològic

Així també les administracions han assumit en part la tasca de sensibilitzar, podríem dir que des de fa poc més de 20 anys que s’impliquen tímidament en la sensibilització ambiental de la ciutadania i ho fan
sobretot contractant agències publicitàries que sintetitzen els missatges al màxim, i difícilment contribueixen a educar o donar a conèixer els problemes reals que farien canviar els hàbits de la gent, (reciclar-ho tot, separar bé la matèria orgànica, evitar l’ús del vehicle privat o el consum superflu, etc.).

Malauradament, molta gent continua despreocupada per la seva petjada ecològica, sense aturar-se a pensar que el nostre planeta i cadascú de nosaltres, necessita un canvi radical per a que la humanitat pugui continuar en el món desenvolupat sense dur-lo al col·lapse (esgotament dels recursos, augment de la temperatura global, etc).

Els governants actuals que no tenen la més mínima sensibilitat ecològica (amb rares excepcions) només proposen pedaços als problemes greus que no volen afrontar, i dels quals se suposa que estan informats pels seus tècnics, tot i que en realitat es deixen influir molt més pels assessors buròcrates, i lobbys que els unten. Curiosament rara vegada són preguntats per periodistes respecte a aquests temes.

En fi. Cal seguir explicant-ho, per tal d’intentar provocar alguna reacció en algú, i que això ajudi al canvi... per això, els pocs ecologistes activistes que quedem som necessaris, ja que a part de denunciar, proposem alternatives necessàries, tant utòpiques, com plausibles.

Personalment m’he implicat en diferents moviments i plataformes en aquests 20 anys d’activisme des de l’Agrupació en defensa de l’entorn Alnus, (ara integrats al CEPA- Ecologistes de Catalunya).

Començant per la Plataforma per a la Reducció de Residus des d’on proposàvem la separació de la matèria orgànica per fer compost, segons el model «Residu Mínim» com es va iniciar experimentalment en alguns municipis separant els residus  en 4 contenidors (orgànic, inorgànic, vidre i cartró).

Malauradament la orgànica va trigar a separar-se de forma majoritària uns quants anys, i no a tot arreu, i es va imposar majoritàriament el model de la indústria «Ecoembes» amb un 5^è contenidor groc que no recull ni un 20% dels envasos produïts, front Residu Mínim que en recull el 100%.

Informant i recollint firmes per la ILP
 contra la Incineració de residus. 1999.

Tampoc hem pogut acabar amb la incineració de residus, tot i promoure una Iniciativa Legislativa Popular l’any 1999 recollint milers de firmes per dur la proposta al Parlament...els governants la van aturar ja que no es van atrevir a votar que no, més tard la van corrompre transformant-la en llei de regulació de la incineració. I així continuem contaminant alhora que l’administració s’empara en que es produeix energia al cremar.

Amb la Plataforma per a la Defensa de Collserola es va lluitar per assolir el parc Natural i la protecció de la Serra. De moment s’ha aconseguit el nom, però això no n’assegura la protecció. Encara hi ha moltes amenaces sobre aquest espai natural, tant urbanístiques, com d’excés d’activitats i freqüentació permeses pel que encara treballem.

Des d’Alnus també hem participat a la Federació Ecologistes de Catalunya, un espai de coordinació i cooperació entre entitats ecologistes, petites i mitjanes, des d’on ens mantenim informats, fem denúncies, al·legacions conjuntes, intentem influir en polítiques ambientals, i de tant en tant organitzem manifestacions, ... es fa molta feina a l’ecologisme català tot i que es veu poc reflectida a la premsa, i molt menys a la radio o TV. En conseqüència tenim poc pes polític, i baixa representativitat (uns 5000 soci@s).

XVI Trobades Ecologistes a Molins de Rei. 3 dies de formació i debat i lleure. Febrer de 2000.

És d’envejar la força dels ecologistes a les Balears, amb presència cada setmana als mitjans de comunicació, allà són un referent, es clar que mitja comunitat està venuda al turisme i la situació no és només no sostenible, sinó que ja no és suportable... i a Catalunya es tendeix al mateix.

En fi, lluitem per conservar la salut, protegir la natura i poder viure amb dignitat, no sotmesos als especuladors amb qui tant fàcilment acorden els governants la venda del territori, per edificar-lo, travessar-lo d’autopistes, AVE, gasoductes, línies MAT, convertir espais naturals en lúdics, etc.

Si la societat no reacciona els governants tampoc ho faran! Impliquem-nos-hi!