dijous, 11 de març de 2010

Un gest per salvar uns arbres de la nevada

El passat dilluns vam gaudir d'una nevada poc usual a Sant Just, no gaire forta, comparant-la segons diuen amb la del 1962, que va cobrir de neu més d'1m d'alçada tota la metròpoli i es va trigar setmanes a normalitzar-se la situació. La nevada de l'altre dia va comportar petites molèsties en general, i també el trencament de moltes branques d'arbres i arbustos que al retenir la neu, multipliquen el seu pes i acaben cedint i caient a terra.
Davant de casa i a l'entorn dels pisos de can Candeler l'ajuntament va plantar uns arbres exòtics molt macos, perennifolis, amb unes floretes grogues molt petites d'aspecte semblant a les mimoses. Els troncs i branques són bastant esquifits i amb les ventades s'inclinen i retorcen amb facilitat. Encara menys, estan preparats per nevadetes suaus com la de dilluns. Amb la nevada es veia clar que acabarien caient, algunes branques fregaven gairebé el terra, 1,5m per sota del que és natural en repòs.
Una branca va fer crec i es va partir, així que em vaig decidir ràpid a intentar salvar els 3 arbres del davant abans no patissin més danys.
Vaig treure l'escombra pel balcó primer, i vaig anar traient el gruix de neu a cops, vaig haver de baixar al carrer per completar la operació i mica en mica anar retornant els arbres a la postura inicial, dreta. Vaig repetir l'operació 2 cops més durant les 3 hores que va durar la intensa nevada i sort que es va aturar, que si arriba a continuar tota la nit no s'en salva ni un...
El resultat al dia següent feia goig,  els tres arbres estaven formosos, tot i una branca caiguda d'un d'ells.
En canvi, molts altres del l'entorn havien patit conseqüències més greus. En aquest cas, un petit gest particular ha salvat uns arbres, la qual cosa també em suposa una satisfacció personal.

Però la història continua el dia següent, quan passa la brigada de jardineria a treure les branques caigudes, i aprofita per podar unes quantes branques dels arbres que no van caure i no estaven malmeses.
Una esporgada no fa mal a ningú...
Dos dies més tard torna a passar i mig brancam de cada arbre desapareix!!!

Pobres arbres, això si que sembla una mutilació... però que hi farem, segur que es revifaran amb força aquesta primavera¿?

Oleguer

1 comentari:

  1. A les ciutats tot ens ho fan i no som responsables, critiquem i critiquem.
    Quan hi ha situacions extremes com la nevada als pobles les persones es posen a fer camins i netejar l'entorn de manera natural, ací no hem creat la conciència que mostres al esbandir la neu dels arbres de davant casa teva. Desitjem que aquesta postura dels pobles i que tu asumeixes és generalitze.

    ResponElimina

Si vols pots expressar la teva opinió en el comentari...
També pots crear una nova entrada relacionada amb l'objectiu ambientalista o crític del Bloc, enviant un correu a oleguer.farras@gmail.com, opcional afegir una foto adjunta.