El regidor de Medi Ambient dona el vist i plau al “tractament natural del caufec”

El passat estiu vam enviar un escrit al regidor responsable de medi ambient de l'Ajuntament d'Esplugues, el sr. José Blas Parra, demanant-li explicacions sobre el tractament destructiu de la vegetació a la zona alta del Caufec, en plena zona PEIN i XN2000, suposadament protegida del Parc de Collserola, tal com vam publicar al web i a la revista La Vall de Verç de setembre 2008. Es tractava de manifestar bàsicament la impotència que sentim els ciutadans davant d'una agressió a la natura totalment planificada per l'administració, cap a qui suposadament ha de vetllar també pel benestar de Collserola i intentar que sentís un mica de vergonya...

La resposta va trigar dos mesos i mig en arribar i fou és absolutament tècnica i justificadora de la legalitat del projecte, conclou "considerem que l'actuació és prou respectuosa amb el medi ambient, sempre tenint en compte la naturalesa del territori de què tractem i la resta de circumstàncies que s'han expressat al llarg d'aquest escrit."
Estar clar doncs, en opinió del sr. Blas que el tractament aplicat al caufec considerat per ell el "més adequat" va tant enllà com la llei permet matxacar l'entorn natural.

Oleguer Farràs · Coordinador d'Alnus - CEPA - Ecologistes de Catalunya
93-4731641/647330788
http://www.pangea.org/alnus
http://alnusbloc.blogspot.com/
http://ecologistes.cat
Signa en defensa de Collserola: http://collserola.org/salvemelparcnatural/

L'AGONIA DE COLLSEROLA CIENTÍFICAMENT DENUNCIADA

A l’octubre del 2008 la Diputació de Barcelona va publicar una sèrie d’estudis científics relligats amb el nom “Diagnosi ambiental al Parc de Collserola. Projectes de Ciències Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona” http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p08d028.pdf . La conclusió general és desesperançadora: la pressió urbanística ha aïllat el Parc de la resta d'espais d'interès natural dels voltants i la ja existent fragmentació per infraestructures viàries i urbanes es pot agreujar amb la xarxa viària programada pel PGM, que provocaria “la pèrdua del 12% (...) d'espais potencialment útils per connectar hàbitats”. I alerta: diu que el Pla Especial de Protecció de Collserola no ha estat capaç de conservar la biodiversitat “atesa la destrucció de molts hàbitats del Parc amb elevat valor ecològic”. A més, en plans com Mas Lluí i Caufec, no s’han promogut zones de transició entre l'ambient urbà i el Parc ni s’han “tingut en compte els espais adjacents annexionables (...), que esdevenen zones d'elevada pressió especulativa i urbanística”. Aquesta és la gestió que el Parc necessita? Sorprèn que les propostes que l’estudi fa a l’administració fa anys que ja les vam sentir, com si els gestors del Parc no tinguessin clar que la qualitat mediambiental d’aquest és un bé fonamental. Li demanem al nostre alcalde, Vicepresident Executiu del Consorci de Collserola, sigui “executivament sensible” amb les necessitats del Parc, car preservant-lo en el seu estat salvatge es preserva un valuosíssim patrimoni la pèrdua del qual seria irreversible. 

 

Maria Solà i Vilarrubias