divendres, 6 de juny de 2014

Cal ampliar Collserola aprofitant el nou Pla Especial

Posicionament de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) - Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya

L'espai natural de la serra de Collserola és bastant més ampli que l'acotat en el decret de declaració de Parc Natural de 2010, la PCDC troba insuficient les dimensions i en proposa l'ampliació dels límits aprofitant la redacció del nou Pla Especial.


La PCDC, va acollir amb escepticisme el Projecte de decret de declaració del parc natural de la Serra de Collserola (PNSC), que va aprovar el Departament de Medi Ambient, degut al greu retard, després que van passar prop de vuit anys que entrés una proposta al parlament, fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola. En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l'especulació i l'edificació va crèixer desaforadament dins el Parc, i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976 ho permetia, i les administracions municipals en general, se'n van aprofitar demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural. Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc van ser molt tímids, fins al punt que la superfície total del Parc, amb el decret es va veure clarament disminuïda. Fins i tot, inconcebiblement es van retallar petits sectors protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 europea. A la Vall de Sant Just el decret va retallar el nou sector can Mèlich, i una peça de la Miranda), tot i que ho va compensar ampliant altres sectors, però van deixar diversos sectors forestals i zones verdes fora del PNSC.
El decret de 2010 va augmentar la protecció en 779 ha, així la superfície final del parc passava a ser de 8.295 ha. Tot i això, cal comptar amb la trampa anomenada ERE, Espai de Regulació Especial, que permetrà desenvolupar alguns sectors que ara tenen la qualificació de Forestal (bàsicament a l'àmbit barceloní). Per tant, el parc natural resultant, tot i tenir un major grau de protecció, és més petit que el definit l'any 1987 pel Pla Especial de Protecció i Ordenació del parc de Collserola (PEPCo), encara vigent que fa 8.465 ha. El PNSC es deixa per protegir molts sectors que fins ara mantenen un aspecte i funció natural o rústec, fins i tot quan la qualificació urbanística del sòl és compatible amb el Parc natural. Afegint aquests sectors com proposem, el Parc podria protegir més de 9000 ha, fomentant al màxim l'espai potencialment natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i, maximitzant-ne els límits fins on sigui possible. Això inclou que el parc arribi fins les diverses zones connectores del riu Llobregat, la riera de Rubí, i abasti la màxima superfície connectora de l'entorn del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana, etc. per afavorir el desplaçament de la fauna amb altres espais naturals. Això no necessàriament ha d'impossibilitar el desenvolupament urbanístic d'alguns d'aquests sectors, però pel que si hauria de servir és per a què en redueixin l'impacte mediambiental i de sostre edificable, de manera similar al com fins ara ha funcionat PEPCo des del 1987 dins el Parc; tot plegat, per garantir que la transició entre les zones urbanes i el Parc sigui més gradual.
D'aquesta manera es solucionaria el que el decret no concretava gens, la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant l'anella verda. Aquest és un punt clau per garantir el sustent dels seus ecosistemes en el futur, i hauria d'ésser prioritari potenciar, dimensionar i adequar una connexió ecològica mínimament efectiva, com ara no és el cas, abans de qualsevol altre desenvolupament urbanístic, o de qualsevol projecte de nou eix viari que permet el decret.
En el que pertoca la Vall de Sant Just, la proposta retallava el nou can Mèlich, el Mas Lluí, sectors que s'han urbanitzat els darrers anys, i també un sector forestal de la Miranda que es fa servir d'aparcament i que s'hauria de recuperar pel parc. Per altra banda, es guanya tot el sector que es va compensar a determinats propietaris de la Vall en el polèmic conveni signat el 2005 amb l'Ajuntament que va des de can Carbonell a can Vilà i fins prop de can Biosca. És una ampliació insuficient, atès la Vall abasta molt més entorn natural o rústec compatible urbanísticament amb el Parc natural. Nosaltres proposem que no hi hagi cap retall, Incorporant sectors com can Biosca i can Candeler, així com altres sectors de la riera, fins el pont de can Padrosa.
El sector de can Candeler inclou un projecte d'urbanització de 6 blocs de pisos en ple torrent de can Biosca que cal desclassificar, atès no hi tenen cap sentit allà. El Pla Especial pot recomanar-ho i proposar-ne la inclusió quan s'alliberi.

La PCDC va presentar al·legacions al decret de Parc Natural, fent aquesta proposta d'ampliació dels límits del Parc, atès es quedava curta.

Vegeu el detall de la Vall de Sant Just en verd, els sectors que vam proposar l'ampliació del Parc Natural:
Al final, el decret del 2010 admetia només part de les propostes d'ampliació del Parc de Collserola a la riera i el sector d'Esplugues, però oblidant-se de la resta que calia preservar.

Post 2010: La Vall de Sant Just més protegida



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols pots expressar la teva opinió en el comentari...
També pots crear una nova entrada relacionada amb l'objectiu ambientalista o crític del Bloc, enviant un correu a oleguer.farras@gmail.com, opcional afegir una foto adjunta.