Activisme de l'Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya - Resum de l'any 2024 - Bons desitjos pel 2025

El grup ecologista Alnus porta en actiu des de 1997, uns anys més actius que altres. Com moltes entitats de Sant Just ens anirien bé reforços per garantir continuïtat i afavorir un treball més eficient, tant en l'activitat de voluntariat de manteniment forestal, com en l'acció vindicativa, divulgativa i de denúncia ambiental.

Cal transformar aquesta democràcia ecocida, malalta pel PIB, en una societat lliure, saludable, decreixent i respectuosa amb la natura.

Siguis jove o gran, si vols participar o donar suport als ecologistes de Sant Just Desvern, acosta't a nosaltres. Fes-te soci@ o voluntari@, implica't!

Desitgem un bo, saludable, sosteniblement pròsper, reflexiu i humil 2025

Aquí us mostrem un resum d'activitats que hem fet o, on hem participat durant el 2024.

Manteniment de la reforestació al torrent de can Cortès amb relleu Arbre Agulló - Joaquim, al capdavant de l'acció i voluntariat forestal.

Reunió amb tècnics del parc Collserola pel seguiment de la reforestació i replantejar criteris.

Retolació per convidar a regar els arbres reforestats a l'estiu

.

Nova retolació sobre fusta 

Nou rètol - Fes-te Voluntari

 

Rec estival menys intens que altres anys gràcies a les pluges. 

Acord amb Depana per coordinar-nos amb el seu voluntariat per reforestar plantes i arbustos al torrent.

Participació en la Trobada Taula Entitats Col·laboradores amb el PN Collserola.

Participació en el consell consultiu del consorci del PN Collserola.

Seguiment de l'estat del roure monumental de can Gelabert, prop de l'ITV.

Jornada Ecologistes de Catalunya - Els conflictes i la defensa ambiental, obrim pas a un nou model social. Participació en l'assemblea.

Seguiment de l'impacte de la previsible tala de xiprers al voltant d'un solar.

Coordinació amb la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola - reunions virtuals i presencials.

Gestions sobre justificacions d'una petita subvenció de 2023.

Participació en reunions virtuals de Secretaria CEPA.

Debat intern sobre el model de contenidors amb xip, vist el vandalisme a què són sotmesos.

Descoberta i neteja de la font d'en Modolell amb el grup Fent Fonting.

Participació en la paradeta PCDV 2.0 a can Ginestar per Sant Jordi i a les festes de tardor.

Informacions sobre la Vespa velutina

Seguiment i comptatge d'arbres plantats a la vall per l'ajuntament, morts.

Participació en la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 i reunió amb l'ajuntament sobre la nova proposta d'urbanització del pla de la Bonaigua.

Participació en l'organització i Manifestació Salvem la Vall

Participació en la manifestació "Aturem el pla de ponent"

Participació en l'assemblea SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet

Gestió del web https://alnus.pangea.org i dels blogs https://salvemlavalldesantjust.blogspot.com/ i https://alnusbloc.blogspot.com/

 Participació en la manifestació a BCN Salut-Terra-Futur

Debat intern sobre la necessitat de preservar i fomentar els esbarzers a determinats ecosistemes del torrent de can Cortès.

Seguiment de la construcció aturada de la nova deixalleria.

Exposició "La petjada" de Kika Pedrerol i Maria Solà, sòcies d'Alnus/CEPA. Al centre cívic Soledat Sans de Sant Just  i actualment, al centre d'Educació ambiental de can Coll (Cerdanyola/Collserola)

Conversa amb l'alcalde sobre l'impacte dels plàstics i les iniciatives de l'ajuntament. Se li proposa que s'emprin màquines de retorn d'envasos explicant-li projectes pilot de Menorca.

Article sobre el model de poble - Publicat a la Vall de Verç.

Gestions amb l'ajuntament per aclarir el motiu pel qual van tallar una gran mèlia al C/ Salut-Camí de can Candeler.

Aportació de cartells i tríptics en defensa de la Vall de fa vint anys, per decorar la barraca de festa major de "La Sala".

Debat intern sobre el terrible impacte ambiental de determinades grans plantes aerogeneradores.

Debat intern sobre: Necessita Sant Just un nou pavelló a les portes de Collserola?

Arbre Agulló inicia l'espai radiofònic a ràdio Desvern "La veu ecologista", dins el programa "La rambla" amb Núria Garcia.

Participació en la jornada 9N "Impacte contaminació química en espais naturals" i "Impactes i amenaces al Delta del Llobregat"

Sortida ornitològica a Cal Tet.

 

Assemblea CEPA i dinar de grup amb socis fundadors.

Josep L. Moner i J. M. Alier

Debat intern sobre la proposta de determinats grups polítics al ple: Per un Sant Just participatiu.

Debat intern sobre el greu impacte de la pesca d'arrossegament al Mediterrani.

Presentació d'instància per sol·licitar una moratòria urbanística al Pla de la Bonaigua per tractar-se d'una zona inundable.

 

Siguis jove o gran, si vols participar o donar suport als ecologistes de Sant Just Desvern, acostat a nosaltres. Fes-te soci@ o voluntari@. Escriu-nos a alnus@pangea.org
Més info a https://alnus.pangea.org i http://cepa.cat
 

Primera reforestació d'arbustos, plantes i nous arbres autòctons al torrent de can Cortès

Després de vint-i-sis anys de reforestació amb alzines, roures, sureres i, algun pi, al torrent de can Cortès, dins el parc Natural de Collserola, Alnus / CEPA, amb la col·laboració dels voluntaris de DEPANA, hem iniciat la replantació plantes i arbustos com el garric, marfulls, llentiscles, galzerans, aladerns, cerveres, llorers, així, com també, un parell d'esbarzers, a la vessant oest, en pendent. Tot provinent del seu viver de Gavà. També ha col·laborat en la plantada el Consorci del Parc de Collserola, a través del qual es va propiciar la col·laboració entre entitats ecologistes.

Introducció a la comunicació mitjançant les arrels entre els arbres

Varietat d'espècies trasplantades

Explicacions inicials divulgatives al racó del colibrí

Lliçons del jardiner Xavier de com podar els arbres

Remuntant un ullastre inclinat per les ventades

Grans i petits es repartien les tasques

L'any vinent, continuarem col·laborant en properes plantades.

Si vols estar-ne informat, contacta amb nosaltres. alnus@pangea.org

També et pots fer soci@ o voluntari@ per donar suport a la nostra tasca.

Vivim en un entorn contaminat, a casa i al medi, i no en som prou conscients

El passat 9 de novembre el CEPA vam organitzar una jornada per donar a conèixer la situació mediambiental del delta del Llobregat a partir d'un estudi dels contaminants que es troben a les seves aigües i els seu impacte, i també, per destacar-ne els valors ambientals i la necessitat de protecció, davant l'ofensiva de l'ampliació de l'aeroport.
 

En aquesta publicació fem referència a la magnífica presentació que ens va fer Maria Dulsat-Masvidal, jove investigadora del CSIC, sobre l'impacte de la contaminació química en espais naturals, i que us oferim en vídeo, més avall.

Per resumir en quatre punts:

1. 
   les fonts principals de contaminació química són la indústria, l'agricultura, però també, tots els derivats químics que se'n van pels nostres desaigües domèstics, des de detergents i netejadors, microplàstics de la roba en rentar-se, maquillatges i pintaungles, així com tots els fàrmacs i substàncies que excretem cadascú de nosaltres i que les depuradores no poden filtrar.
2.  Els contaminants es dispersen en el medi natural, per l'aire, l'aigua i queden retinguts al sòl. Són ingerits i respirats per tots els éssers vius. És més intensa la seva concentració com més amunt de la cadena tròfica ens trobem, siguem humans o rapinyaires. A més concentració, més probabilitat de malalties, malformacions, alteracions hormonals i reproductives.
3. Què fan les administracions en les més altes instàncies? Permeten la fabricació, distribució i venda, i per tant dispersió de milions de substàncies químiques i sintètiques sense regulació fins que no es demostra que tenen conseqüències tòxiques o perilloses per humans, i en alguns casos, comptats, per altres espècies. Així i tot, tarden anys, des que es descobreix la interacció tòxica, fins que la substància es desautoritza, afavorint la ecotoxicitat ambiental i l'economia capitalista per a que els fabricants no tinguin pèrdues i puguin usar noves substàncies per substituir les anteriors.
4. 
   Què podem fer la gent normal i corrent? Ser conscients del perill de cada producte que comprem, o al que estem exposats. Per alguna cosa estan les etiquetes dels productes, ja que les administracions els costa tant prohibir els productes de consum amb grau de toxicitat baix. Consumir el que necessitem i no coses supèrflues. Triar productes ecològics. Alerta amb productes de neteja de la llar o la roba, alerta amb els teixits sintètics. Alerta amb l'origen dels aliments (mercuri en peixos, carns hormonades, etc.) es recomana reduïr-ne el consum per a que costi més que s'acumulin els tòxics al nostre cos. També, cal donar suport a entitats que vetllen per un medi ambient saludable i signar peticions en aquest sentit.
   

 

 

 

 

S'inicia una col·laboració entre Alnus i Depana per augmentar la biodiversitat al torrent de can Cortés

El passat cap de setmana una secció dels voluntaris forestals d'Alnus / CEPA- Ecologistes de Catalunya es va reunir amb Alonso Pallí, representant del Grup d'acció forestal de l'entitat Depana. La trobada es va produir com una col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, on les dues entitats hi fan voluntariat. Alnus s'encarrega de la reforestació i manteniment del torrent de can cortès des de finals del segle passat. Un paratge natural que ha fet un gran canvi, des d'aleshores, passant de prat amb matolls i alguns fruiters, a un jove bosc d'alzines i roures carregats d'aglans.

La idea actual és substituir els esbarzers que s'escampen arreu del centre del torrent per plantes i arbusts autòctons, llentiscles, arç blanc, galzerans, etc. També als vessants laterals del torrent.

Alonso troba ideal aquest sector per poder donar sortida als joves exemplars que han fet créixer al viver de Depana.

El diumenge 24 de novembre farem la primera plantada de plantes i arbusts autòctons, portats per voluntaris de Depana, del seu propi viver.
L'any següent, seguirem amb activitats puntuals.

https://depana.org/que-fem/gaf-grup-daccio-forestal/
 

Conversant amb Alonso Pallí al torrent de can Cortès.

Voluntaris forestals junt la placa commemorativa de la feina que fa l'Alnus al torrent.

CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE CONTROL I ORIENTACIÓ DEL CREIXEMENT DEL PAIS

Arbre Agulló i Guerra

(Utilitzo el femení com a gènere comú)

INTRODUCCIÓ

El creixement liberal ens té atrapats en una realitat desbordant. El col·lapse del mar, la limitació d’aliments produïts al país, el creixement de les comunicacions amb cotxe privat, que porta fer més carreteres autopistes, camions, turisme massiu amb creuers que contaminen mars.

Barcelona, ja amb l’àrea metropolitana, ja té més de 6 milions i segueix creixent.

En l'àmbit local passem de 20.000 habitants i seguim el camí d’arribar als trenta mil, a les ciutats del costat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu i elles a la vegada amb altres i Barcelona. Pel Nord Badalona, Santa Coloma, Alella... passa el mateix.

A altres territoris, interior de Catalunya, hi ha baixada de població, pobles abandonats.

La zona de costa, que és el territori més delicat per la pujada del nivell del mar, concentra més del 80 % de la població.

La proposta que ja s’ha fet a altres països del Nord és: CREAR UNA COMISSIÓ DE CONTROL I ORIENTACIÓ DEL CREIXEMENT DEL PAÍS.

Formada per expertes i doctores d’Universitats, lliures de lligams econòmics i polítics

Que tinguin clar cap a on hem de créixer.

Ampliar o no, l’aeroport?

Potenciar la construcció de pistes d’esquí?

Construir a tocar de Collserola?

Seguir el ritme de creixement actual de la gran Barcelona i ciutats enganxades?

Altres grans temes que afecten.

 

Feina de la COMISSIÓ

Analitzar si al país li va bé aquests aspectes anotats i proposar al Parlament les orientacions a seguir.

Proposar alternatives

Què fer per poder tenir sobirania alimentària?

Com i on hem de construir les centrals eòliques i fotovoltaiques?

Quantes reserves marítimes cal fer per tenir un mar viu?

Quin transport convé al país, cotxes i camions? Per tant, fer autopistes o trens i tramvies?...

Sempre mirant amb els ulls de l’interès del país de cara el pròxim futur.

COM FER LA COMISSIÓ D’UNS 30 MEMBRES

Cal evitar que les persones de la COMISSIÓ tinguin lligams amb empreses concretes i partits polítics.

Fer primer una comissió d’emèrits que no han tingut implicacions en interessos econòmics ni partidistes.

Com nomenar aquesta comissió:

Proposo: Una delegada de cada sindicat, vàries de la Universitat, moviment ecologista.

Zones de Catalunya fins a unes deu persones que són les que estudiaran i proposaran les 30 que han de formar la COMISSIÓ, que seré ratificada i votada al Parlament de Catalunya. No legisla, dona orientacions clau pel desenvolupament del país.

EXEMPLE DE PERSONES PER FORMAR LA COMISSIÓ INICIAL ( unes deu persones)

Martí Boada i Juncà - científic, naturalista

Narcís Prat - expert i Catedràtic emèrit d’ecologia i aigües

Josep Lluís Muner - expert en residus, activista ecologista

Javier Martín Vide - climatòleg

Anna Cabré - doctora en geografia, demografia

X, x,x,x,x.......

Cal que els moviments civils del país facin la proposta i plantegen al Parlament de Catalunya la creació.

Arbre Colibrí de la Pau (Agulló i Guerra)