dilluns, 14 de setembre de 2020

UNS PASSOS DE VIANANTS COM CAL, I ON CAL.

Correcte arranjament dels passos de vianants a la rotonda d'Av. Indústria amb Miquel Reverter.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Als companys i companyes ecologistes de l'Alnus ens ha alegrat veure per fi realitzada la correcció urbanística que s'ha fet darrerament en els passos de vianants del carrer Miquel Reverter al voltant de la rotonda de l'avinguda indústria. I recordarem que aquesta, entre altres era una proposta que vam fer ja fa molts anys, per exemple el el pla de mobilitat del 2009 que es va fer al municipi amb la participació també d'entitats i ciutadana, i que manteníem al nostre web a l'apartat 6è.- Mobilitat del "Pla estratègic ambiental" i que acostumàvem a recordar als partits polítics santjustencs abans d'eleccions per si volien afegir compromisos als seus programes.

La idea era acostar els passos de vianants a les cantonades per donar més prioritat als vianants, que fins ara havien de donar una volta important, i així evitar desviament i desplaçament a peu innecessari per travessar el carrer.

Doncs bé, suposem que la lògica finalment ha estat aplicada per algun tècnic per corregir aquest despropòsit, que provocava que certa gent passes amb més risc per on "no tocava" per estalviar camí i temps.

Ara fa goig poder travessar el carrer amb seguretat, a ran de cantonada (el pas davant dels antics Jocs jovenívols podia encara apropar-se més a la cantonada).

 

Oleguer Farràs i Jané

CEPA/Alnus - Ecologistes de Catalunya

Aquí sota incloem els objectius del Pla de Mobilitat d'aleshores que considerem que en general no s'han assolit i després, com a exemple, un fragment d'unes al·legacions que vam presentar amb propostes que trobàvem lògiques...

 

2 El Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just Desvern La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, desplega un conjunt d’instruments de planificació de la mobilitat aplicables a diferents escales geogràfiques. El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) és l’instrument de planificació de la mobilitat d’àmbit local (article 9). L’àmbit del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sant Just Desvern és el terme municipal de Sant Just, el qual té a l’any 2008 un total de 16.638 habitants i una superfície de 7,8 km2. L’horitzó del Pla es l’any 2014 i serà revisat cada 6 anys. Els objectius del PMU de Sant Just Desvern, fixats en la Declaració Institucional aprovada pel Ple Municipal de Sant Just Desvern a data 30 de març del 2009, són els següents: 1)) Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants. 2)) Fomentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport. 3)) Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat. 4)) Fomentar un ús racional del cotxe. 5)) Adaptació de les estratègies d’aparcament a les noves realitats de mobilitat. 6)) Aconseguir una distribució urbana de mercaderies regulada, àgil i ordenada. 7)) Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal d’assolir un ús eficient dels diferents modes de transport. 8)) Millorar la seguretat viària i el civisme. 9)) Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el control de la contaminació atmosfèrica i acústica provocats pel trànsit. 10)) Preveure en les futures actuacions una configuració de l’espai públic que tingui en compte les necessitats d’aquest model de mobilitat 11)) Millorar la sensibilització i conscienciació ciutadana sobre els valors que contenen els principis i objectius d’aquesta declaració institucional.

 

Alnus – Ecologistes de Catalunya volem fer una sèrie de suggeriments genèrics i d’altres de concrets, per al desenvolupament sostenible de la propera remodelació del barri La Miranda.

Esperem que els tècnics i polítics de l'Ajuntament de Sant Just Desvern els tingueu en compte. PROPOSTES GENERALS: 

Voreres i calçada: Necessitat d’ampliar voreres, reduint lleugerament la calçada per afavorir també la disminució de la velocitat dels vehicles que hi circulin. La velocitat màxima hauria de ser 30 Kmh en les vies amples i 20Kmh en carrers estrets. Això fa els carrers més segurs i permet compatibilitzar millor la convivència dels vehicles motoritzats amb ciclistes i vianants. En els carrers estrets caldria indicadors de prioritat invertida o carrer amb trànsit pacificat regulant la velocitat màxima a 20 Kmh. Vorera ampla i baixa en vies amples com C/ Sant Ferran (gaire bé arran de terra): Els cotxes poden envair-la vorera baixa quan aparquen i això cal evitar-ho. Però la vorera baixa és molt adequada pel moviment de cotxets, bicicletes, carro per anar a la plaça i, sobretot, desplaçaments de la gent gran i minusvàlids. Les voreres haurien de disposar on correspongui (per exemple a l'entorn de l’escola Canigó en la part de St. Ferran i davant de l'Institut La Miranda) d'elements baixos que dissuadissin la invasió de vehicles alhora que no molestessin al vianant. El material de les voreres hauria d'ésser antilliscant, especialment quan estigui mullat, perquè els carrers d’aquest barri fan molta pendent i es perd fàcilment l'equilibri si esposa material que patina. Actualment els veïns són conscients d’aquest problema, ja que les voreres del C/Sant Ferran, per exemple, són estretes, relliscoses i plenes d’obstacles (pals de llum, telèfon etc). En carrers estrets i de poc trànsit les llambordes són adequades com a paviment. Eliminar els passos elevats continus entre voreres. Aquests elements no són una solució efectiva per garantir una reducció de velocitat i provoquen molèsties greus a tots els conductors, sense diferenciar els pacífics dels agressius. Sobretot també als usuaris del transport públic que patim les sotragades, i més quan es tracta de gent gran. Malmeten i desgasten els vehicles, fen-los envellir o reparar més sovint i escurçant-los la vida útil. En general obliguen a reduir més del compte la velocitat amb el que es provoca més contaminació en frenar i accelerar. Hi ha alternatives (veure més avall). L'enllumenat públic hauria de ser respectuós amb el medi ambient, potenciant l'estalvi energètic i evitant la contaminació lumínica. Les lluminàries no haurien d'emetre llum per sobre un angle de 100º. Ni la llum hauria d'ésser excessivament intensa. Provar noves lluminàries amb Leds, que són molt eficients. L'arbrat: Recuperar trasplantant tots els arbres que s’hauran de treure per refer els carrers, quan sigui biològica i tècnicament possible. Posar arbres resistents a la sequera i compatibles amb hiverns suaus. De copa extensa que cobreixi d'ombra els carrers i paviment. Protegeixen béns i persones. El Canigó, per exemple, està acabat de fer i té pocs arbres. Posar tants arbres que compensin tot el CO2 generat per les obres. Per al càlcul podeu contactar amb el CREAF, a la Universitat Autònoma de Barcelona (Prof. Carles Gràcia i el seu equip).

Proposta completa (.pdf de 306Kb)

 



 

Cap comentari:

Publica un comentari

Si vols pots expressar la teva opinió en el comentari...
També pots crear una nova entrada relacionada amb l'objectiu ambientalista o crític del Bloc, enviant un correu a oleguer.farras@gmail.com, opcional afegir una foto adjunta.