Hem presentat diverses consideracions i al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, al no estar d'acord amb les propostes de formigonar i compartimentar amb carril bici i vianants part del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just.
Les al·legacions s'han formalitzat amb l'adhesió de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, l'Associació de Veïns de Sant Just Desvern, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, i de Narcís Prat catedràtic d'ecologia de la UB i membre del Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just Desvern.
+ info
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/
Actualitat, opinió i debat de temes socials i mediambientals del municipi de Sant Just Desvern i entorn.
dilluns, 21 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
Els cavallers pacifistes ara lluiten pel clima
Els cavallers que van manifestar-se en defensa de la vall de Sant Just l'any 2004, ara es manifesten per salvar el clima i la terra a Sant Feliu de Llobregat a la campanya internacional 350.org dedicada a construir un moviment que uneixi al món al voltant de les solucions necessàries per a la crisi climàtica; solucions que demanen justícia, responsabilitats comunes però diferenciades entre els països. Cal inspirar al món sencer i afrontar el repte de la crisi climàtica, es a dir, crear un nou sentit d'urgència i possibilisme, centrats en el número 350, que son les parts per milió que els científics consideren el límit màxim segur de CO2 a la atmosfera. Però 350 es més que un nombre, és el símbol de cap a on necessitem dirigir-nos com a planeta.
http://www.flickr.com/photos/realdeal09/4179639702/in/set-72157622860160231/
http://www.350.org/es/about/blogs/m-s-fotos-incre-bles-de-las-vigilias
Aquí podeu veure els cavallers quan pacíficament lluitaven per la preservació de la Vall de Sant Just l'any 2004 sota el lema "Salvem la Vall"
Els escuts dels cavallers són obra de l'artista Dolors Puigdemont, una brillant activista ecologista.
http://www.flickr.com/photos/realdeal09/4179639702/in/set-72157622860160231/
http://www.350.org/es/about/blogs/m-s-fotos-incre-bles-de-las-vigilias
Aquí podeu veure els cavallers quan pacíficament lluitaven per la preservació de la Vall de Sant Just l'any 2004 sota el lema "Salvem la Vall"
Els escuts dels cavallers són obra de l'artista Dolors Puigdemont, una brillant activista ecologista.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Impacte visual del mirador al peu de la Penya del Moro
Ara farà un any que mirant cap a la penya del Moro des de Sant Just veiem una mena d'estructura que desentonava i impactava en el paisatge de la Vall de Sant Just. Es tractava d'un nou element arquitectònic en construcció, un segon mirador a la penya del Moro. Es veu que els gestors del consorci del parc de Collserola no els semblava suficient la magnífica vista de 360º des del cim, a l'entorn de la torre medieval, que ells mateixos van adequar l'any 2001.
Així que junt amb l'Ajuntament de Sant Just van considerar que era convenient construir una nova infraestructura que ressaltés des de lluny, per a que tothom sàpiga que s'inverteixen molts diners a Collserola i anéssim tots a veure de que es tractava.
Vist que en el que portem d'any no s'ha fet res per minimitzar l'impacte visual d'aquest element absolutament innecessari, em permeto fer aquesta reflexió altre cop crítica amb els nostres administradors que no entenen gaire de prioritats alhora de gestionar un espai natural com Collserola.
Entenc que hi ha moltes millores a fer a la vall de Sant Just, això si, que no lluirien tant, atès si es fan bé no s'haurien de notar, com son la restauració de zones erosionades, adequació de corriols malmesos, neteges de brossa abandonada, manteniment i adequació d'espais públics tristament i sovint malmesos o degradats, etc.
Oleguer Farràs i Jané
Així que junt amb l'Ajuntament de Sant Just van considerar que era convenient construir una nova infraestructura que ressaltés des de lluny, per a que tothom sàpiga que s'inverteixen molts diners a Collserola i anéssim tots a veure de que es tractava.
Vist que en el que portem d'any no s'ha fet res per minimitzar l'impacte visual d'aquest element absolutament innecessari, em permeto fer aquesta reflexió altre cop crítica amb els nostres administradors que no entenen gaire de prioritats alhora de gestionar un espai natural com Collserola.
Entenc que hi ha moltes millores a fer a la vall de Sant Just, això si, que no lluirien tant, atès si es fan bé no s'haurien de notar, com son la restauració de zones erosionades, adequació de corriols malmesos, neteges de brossa abandonada, manteniment i adequació d'espais públics tristament i sovint malmesos o degradats, etc.
Oleguer Farràs i Jané
dimarts, 1 de desembre del 2009
CANVI CLIMÀTIC, LA NOSTRA RESPONSABILITAT A SANT JUST DESVERN
Evitar les conseqüències del canvi climàtic, la pujada de la temperatura al Planeta de dos a quatre graus és responsabilitat en primer ordre dels poders públics a través dels acords de Kioto. Ara hi ha la reunió de Copenhague on han d'ajustar aquests acords. Mantenir un grau suficient de qualitat de vida a llarg termini al nostre planeta ens correspon a tothom. Fer propostes a nivell local, al nostre poble-ciutat és l'objectiu d'aquest article.
A Sant Just Desvern viuen més de mil famílies en cases unifamiliars, on tenen espai per posar plaques solars tèrmiques, fa més de 5 anys vam fer un recorregut per tot el poble, casa a casa deixàvem un quadern de la campanya Barna-1000, per convidar a posar aquesta tecnologia. No tenim dades objectives del resultat, però no veiem gaires plaques als taulats. Hores d'ara si haguessin posat plaques solars, ja tindrien amortitzat el capital invertit i podríen gaudir d'aigua calenta de franc uns deu anys més, alhora que estalviarien emissions de CO2, del gas o de l’electricitat que utilitzen per escalfar l'aigua.
Ara han passat cinc anys i hi ha consens científic general que és urgent aturar el canvi climàtic. Per tant, demanem de nou que aquestes persones que gaudeixin en general d'un alt nivell econòmic, es comprometin a posar plaques solars tèrmiques i fotovoltàiques i d'altres tècniques que donat l'avenç que es fa cada dia en aquest camp ofereix la indústria. Cal un programa a deu anys, que acosti les cases a la independència energètica. També cal que recullin les aigües pluvials en sistemes com aljubs sota els jardins i d'altres. Aquesta recollida descarrega a la societat de despeses energètiques de depurar i dessalinitzar l'aigua, a l'hora que fa que asseguren el seu subministrament de franc per a les piscines, jardins fins i tot per cuinar, rentar roba i la higiene personal.
Aquest compromís a, uns deu anys també reactivarà l'economia, facilitarà l'estalvi d'emissions de C02, i ens posarà en camí d'una societat possible, la revolució industrial verda. Ens poden dir càndids en fer la proposta, nosaltres ens considerem realistes amb esperança de futur. No fer cas d'aquesta via és anar al col·lapse, aquest camí (el dels passotes) pot portar a una degradació de la forma de viure que també afectarà als que gaudeixen d'alt nivell econòmic, al vaixell en el que viatgem tothom, el planeta, pot enfonsar-se la sala de màquines, els del pis superior encara viuran, després poc a poc anirà ensorrant-se pis a pis el vaixell, fins que els de d'alt també s'enfonsaran. És un símil per reflexionar, està en joc tota la nostra qualitat de vida i salut del planeta.
![]()
Responsabilitat de les classes mitges i baixes. Programa d'aïllament de les vivendes.
Aïllar les vivendes, doble vidre i posar material adequat, estalvia més del 40% de l'energia per refredar la casa o escalfar-la a l'hivern. Cal el compromís a deu anys de totes les vivendes per fer-ho. La inversió serà amortitzada per l'estalvi d'energia consumida, i també té la virtut de donar llocs de treball.
RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ
Posar plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a totes les dependències municipals, programa a deu anys. Recordem que fa 7 anys vam proposar que la Bonaigua que té un terrat idoni, fos independent per escalfar l'aigua. Ara a més a més hauria de posar plaques fotovoltaiques per produir la llum que gasti. Està molt be la part simbòlica feta en escoles del poble. Ara cal tendir a la independència energètica a deu anys. També hi ha faroles que capten l'energia del sol i del vent i són independents, cal anar a un programa de substitució de les actuals i que la llum sigui autònoma al poble-ciutat.
INDÚSTRIES
També cal que vaguin en aquest camí, d'ésser eficients i independents en el consum d'energia, n'hi ha que ja ho són.
CONCLUSIÓ
Demanem seny i responsabilitat a tota la societat, podem sortir d'aquesta crisi, hem apuntat un macro programa que entre els experts es pot anar concretant. Cal comprometre's, com quan hi ha una guerra tota l'economia es posa al servei de guanyar-la, tenim una guerra més mortífera; la de caure en el canvi climàtic. Nosaltres tenim esperança i creiem en el seny i la bondat de l'ésser humà, per això abordem els problemes, els que no tenen esperança són els que no volen veure la realitat i s'amaguen en la ignorància o en ideologies i creences alienants.
Jordi Agulló i Guerra
A Sant Just Desvern viuen més de mil famílies en cases unifamiliars, on tenen espai per posar plaques solars tèrmiques, fa més de 5 anys vam fer un recorregut per tot el poble, casa a casa deixàvem un quadern de la campanya Barna-1000, per convidar a posar aquesta tecnologia. No tenim dades objectives del resultat, però no veiem gaires plaques als taulats. Hores d'ara si haguessin posat plaques solars, ja tindrien amortitzat el capital invertit i podríen gaudir d'aigua calenta de franc uns deu anys més, alhora que estalviarien emissions de CO2, del gas o de l’electricitat que utilitzen per escalfar l'aigua.
Ara han passat cinc anys i hi ha consens científic general que és urgent aturar el canvi climàtic. Per tant, demanem de nou que aquestes persones que gaudeixin en general d'un alt nivell econòmic, es comprometin a posar plaques solars tèrmiques i fotovoltàiques i d'altres tècniques que donat l'avenç que es fa cada dia en aquest camp ofereix la indústria. Cal un programa a deu anys, que acosti les cases a la independència energètica. També cal que recullin les aigües pluvials en sistemes com aljubs sota els jardins i d'altres. Aquesta recollida descarrega a la societat de despeses energètiques de depurar i dessalinitzar l'aigua, a l'hora que fa que asseguren el seu subministrament de franc per a les piscines, jardins fins i tot per cuinar, rentar roba i la higiene personal.
Aquest compromís a, uns deu anys també reactivarà l'economia, facilitarà l'estalvi d'emissions de C02, i ens posarà en camí d'una societat possible, la revolució industrial verda. Ens poden dir càndids en fer la proposta, nosaltres ens considerem realistes amb esperança de futur. No fer cas d'aquesta via és anar al col·lapse, aquest camí (el dels passotes) pot portar a una degradació de la forma de viure que també afectarà als que gaudeixen d'alt nivell econòmic, al vaixell en el que viatgem tothom, el planeta, pot enfonsar-se la sala de màquines, els del pis superior encara viuran, després poc a poc anirà ensorrant-se pis a pis el vaixell, fins que els de d'alt també s'enfonsaran. És un símil per reflexionar, està en joc tota la nostra qualitat de vida i salut del planeta.
Aïllar les vivendes, doble vidre i posar material adequat, estalvia més del 40% de l'energia per refredar la casa o escalfar-la a l'hivern. Cal el compromís a deu anys de totes les vivendes per fer-ho. La inversió serà amortitzada per l'estalvi d'energia consumida, i també té la virtut de donar llocs de treball.
RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ
Posar plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a totes les dependències municipals, programa a deu anys. Recordem que fa 7 anys vam proposar que la Bonaigua que té un terrat idoni, fos independent per escalfar l'aigua. Ara a més a més hauria de posar plaques fotovoltaiques per produir la llum que gasti. Està molt be la part simbòlica feta en escoles del poble. Ara cal tendir a la independència energètica a deu anys. També hi ha faroles que capten l'energia del sol i del vent i són independents, cal anar a un programa de substitució de les actuals i que la llum sigui autònoma al poble-ciutat.
INDÚSTRIES
També cal que vaguin en aquest camí, d'ésser eficients i independents en el consum d'energia, n'hi ha que ja ho són.
CONCLUSIÓ
Demanem seny i responsabilitat a tota la societat, podem sortir d'aquesta crisi, hem apuntat un macro programa que entre els experts es pot anar concretant. Cal comprometre's, com quan hi ha una guerra tota l'economia es posa al servei de guanyar-la, tenim una guerra més mortífera; la de caure en el canvi climàtic. Nosaltres tenim esperança i creiem en el seny i la bondat de l'ésser humà, per això abordem els problemes, els que no tenen esperança són els que no volen veure la realitat i s'amaguen en la ignorància o en ideologies i creences alienants.
Jordi Agulló i Guerra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


