Evitar les conseqüències del canvi climàtic, la pujada de la temperatura al Planeta de dos a quatre graus és responsabilitat en primer ordre dels poders públics a través dels acords de Kioto. Ara hi ha la reunió de Copenhague on han d'ajustar aquests acords. Mantenir un grau suficient de qualitat de vida a llarg termini al nostre planeta ens correspon a tothom. Fer propostes a nivell local, al nostre poble-ciutat és l'objectiu d'aquest article.
A Sant Just Desvern viuen més de mil famílies en cases unifamiliars, on tenen espai per posar plaques solars tèrmiques, fa més de 5 anys vam fer un recorregut per tot el poble, casa a casa deixàvem un quadern de la campanya Barna-1000, per convidar a posar aquesta tecnologia. No tenim dades objectives del resultat, però no veiem gaires plaques als taulats. Hores d'ara si haguessin posat plaques solars, ja tindrien amortitzat el capital invertit i podríen gaudir d'aigua calenta de franc uns deu anys més, alhora que estalviarien emissions de CO2, del gas o de l’electricitat que utilitzen per escalfar l'aigua.
Ara han passat cinc anys i hi ha consens científic general que és urgent aturar el canvi climàtic. Per tant, demanem de nou que aquestes persones que gaudeixin en general d'un alt nivell econòmic, es comprometin a posar plaques solars tèrmiques i fotovoltàiques i d'altres tècniques que donat l'avenç que es fa cada dia en aquest camp ofereix la indústria. Cal un programa a deu anys, que acosti les cases a la independència energètica. També cal que recullin les aigües pluvials en sistemes com aljubs sota els jardins i d'altres. Aquesta recollida descarrega a la societat de despeses energètiques de depurar i dessalinitzar l'aigua, a l'hora que fa que asseguren el seu subministrament de franc per a les piscines, jardins fins i tot per cuinar, rentar roba i la higiene personal.
Aquest compromís a, uns deu anys també reactivarà l'economia, facilitarà l'estalvi d'emissions de C02, i ens posarà en camí d'una societat possible, la revolució industrial verda. Ens poden dir càndids en fer la proposta, nosaltres ens considerem realistes amb esperança de futur. No fer cas d'aquesta via és anar al col·lapse, aquest camí (el dels passotes) pot portar a una degradació de la forma de viure que també afectarà als que gaudeixen d'alt nivell econòmic, al vaixell en el que viatgem tothom, el planeta, pot enfonsar-se la sala de màquines, els del pis superior encara viuran, després poc a poc anirà ensorrant-se pis a pis el vaixell, fins que els de d'alt també s'enfonsaran. És un símil per reflexionar, està en joc tota la nostra qualitat de vida i salut del planeta.
![]()
Responsabilitat de les classes mitges i baixes. Programa d'aïllament de les vivendes.
Aïllar les vivendes, doble vidre i posar material adequat, estalvia més del 40% de l'energia per refredar la casa o escalfar-la a l'hivern. Cal el compromís a deu anys de totes les vivendes per fer-ho. La inversió serà amortitzada per l'estalvi d'energia consumida, i també té la virtut de donar llocs de treball.
RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ
Posar plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a totes les dependències municipals, programa a deu anys. Recordem que fa 7 anys vam proposar que la Bonaigua que té un terrat idoni, fos independent per escalfar l'aigua. Ara a més a més hauria de posar plaques fotovoltaiques per produir la llum que gasti. Està molt be la part simbòlica feta en escoles del poble. Ara cal tendir a la independència energètica a deu anys. També hi ha faroles que capten l'energia del sol i del vent i són independents, cal anar a un programa de substitució de les actuals i que la llum sigui autònoma al poble-ciutat.
INDÚSTRIES
També cal que vaguin en aquest camí, d'ésser eficients i independents en el consum d'energia, n'hi ha que ja ho són.
CONCLUSIÓ
Demanem seny i responsabilitat a tota la societat, podem sortir d'aquesta crisi, hem apuntat un macro programa que entre els experts es pot anar concretant. Cal comprometre's, com quan hi ha una guerra tota l'economia es posa al servei de guanyar-la, tenim una guerra més mortífera; la de caure en el canvi climàtic. Nosaltres tenim esperança i creiem en el seny i la bondat de l'ésser humà, per això abordem els problemes, els que no tenen esperança són els que no volen veure la realitat i s'amaguen en la ignorància o en ideologies i creences alienants.
Jordi Agulló i Guerra
