ECOPARCS, INSTAL·LACIONS PER A PASSOTES, INCÍVICS I MANDROSOS. CAL UN CANVI RADICAL.

El passat 11 de juliol vaig participar en una visita a l'ecoparc 2 que organitzava l'Entitat del Medi Ambient (EMA). És impressionant veure i sentir com funciona aquesta enorme instal·lació de tractament de residus, (ho recomano) al cap de l'any pot arribar a tractar 240.000 tones, procedents de diversos municipis.
A l'ecoparc li arriben 3 tipus de residus: a) els procedents del contenidor marró de matèria orgànica, b) els de parcs i jardins (municipals i deixalleries) i c) els del contenidor gris de rebuig. L'a i el c necessiten un pretractament per treure tot el que no s'hi havia d'haver tirat, que ronda el 50% en l'a i el 80% en el c. El que es pot es recupera en forma de biogàs i energia, compost i diversos materials aprofitables, la resta s'embala i va a un abocador o incineradora.

Si la matèria orgànica estigués correctament separada en els contenidors i pràcticament no tingués impropis (aquest és l'objectiu), arribaria neta i es podria fer compostatge directament per obtenir un adob de qualitat. De fet, no caldria un Ecoparc per treure la gran quantitat d'impropis, sinó una planta de compostatge molt més senzilla.
Si el contenidor de rebuig no tingués matèria orgànica, envasos de vidre, plàstic, esprais, paper, cartó, piles, pots de pintura, etc. Podria anar directament a un abocador controlat, sense necessitat d'adaptar-lo per a que no contamini el sòl, l'aigua freàtica, i no produiria gasos contaminants. A més, no caldrien grans abocadors com el del Garraf o com el de can Mata a Hostalets de Pierola.
Però la realitat està molt lluny d'aquests desitjos...estem en la societat de consum, plena de productes de tota mena que es converteixen en residus al cap de poc o molt temps, i també de passotes incívics que no s'hi miren a l'hora d'escollir productes sense envàs, o amb el mínim necessari, o separar els residus que fa cadascú al contenidor corresponent o deixalleria. Per altra banda, l'administració no facilita gaire les coses per tancar el cicle del reciclatge i la implicació ciutadana, no informa prou, allunya les deixalleries dels nuclis, no promou una llei que obligui a reduir els residus d'envasos als fabricants, i és absolutament permissiva amb aquesta disbauxa. Per això necessitem aquestes grans instal·lacions on una serie de treballadors, pel salari base, remenaran la nostra merda, amb màscares o sense, en mig d'una fortor pudorosa que impregna tot l'entorn immediat, i separen el que la gent ha barrejat. La qualitat del que es separa de la barreja és molt pitjor que si es separa en origen, i hi ha molts residus irrecuperables que aniran a l'abocador.
L'impacte ambiental en el territori i la població dels residus que generem és molt greu, amb els efectes mai del tot controlables (que ens afecten seriosament la salut -tot i que en general s'evita explica-ho, per no quedar malament al ser el que estem potenciant-) dels abocadors i les incineradores com a tractament finalista, encara en volum molt superior al que es recupera i recicla. Els nostres polítics i administradors continuen optant per fer més plantes de tractament de residus per a passotes, en comptes d'informar millor i obligar al compliment de les normes.
Després de 20 anys d'implantació del sistema de contenidors de colors i vist el passotisme general, crec que caldria aplicar mesures dràstiques com impedir per llei la generació de tants residus d'envasos començant per evitar els no estandaritzats i els petits que no s'acaben recuperant mai, tornar a l'opció de l'envàs de retorn de manera esglaonada. Però és clar, hi ha massa interessos pel mig (fabricants, envasadors i distribuïdors) i en comptes d'optar decididament per les opcions mediambientalment sostenibles, el govern amaga el cap davant el caos i les conseqüències negatives de tants residus i compleix en general, els mínims que determina Europa, és a dir, tractar-ho tot i recuperar el que es pugui (encara que malament). L'actual govern no vol complicar-nos més la vida, si no separem la matèria orgànica, ja tenim els Ecoparcs per a tractar-la, i si la separem, hem fet un bon gest. Seria convenient donar com a missatge clau: Separar correctament la matèria orgànica, que representa més d'un 40% de la brossa. Si no es separa, embruta i complica la recuperació de la resta de residus inorgànics. Només separant-la és pot fer un compost A de qualitat. El compost B i C que surt del tractament fet després del procés de la separació del contenidor de rebuig és pràcticament un àrid inert, però en cap cas un adob com l'A, la llàstima és que de moment la matèria orgànica per a fer un bon compost no arriba ni al 10%.
Des del Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) creiem que és necessari que separar els residus correctament sigui una obligació, tant pels ciutadans, com per tots els generadors, i denunciem el continuisme de les polítiques de gestió de residus clarament insatisfactòries veient les ridícules dades de recuperació, front a l'esforç econòmic en un sistema de tractament clarament ineficient i alhora de gran impacte per la salut i ambiental, que dretes i esquerres fomenten, (ja estan mirant de col·locar una nova incineradora metropolitana) sense afrontar que cal canviar el sistema. El CEPA hem presentat un munt de propostes tècniques a l'Agència de Residus Catalana (ARC) així com al·legacions també propositives als Plans de gestió de residus: http://cepa.cat

Oleguer Farràs i Jané