dimecres, 24 de desembre del 2025

Intoxicació informativa = falsa!: Senglars infectats de pesta porcina a Collserola

🔴 Pesta porcina i Collserola: prou desinformació

Quins interessos hi ha al darrere de la criminalització del Parc Natural?

Des de finals de novembre, una part important dels mitjans de comunicació han difós informació poc contrastada i han publicat titulars alarmistes que han degradat greument la imatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquesta cobertura mediàtica ha generat una percepció errònia que situa el parc com a focus de risc sanitari.
Però és realment així?

📢 Comunicats oficials i confusió mediàtica

El Govern de la Generalitat i diverses institucions van emetre comunicats que van ser reproduïts acríticament per mitjans públics i privats (televisió, ràdio i premsa escrita). En molts casos, aquesta informació no estava degudament contrastada i va fer creure a la població que el focus de pesta porcina africana (PPA) es trobava dins del Parc Natural de Collserola, cosa que no ha estat mai confirmada oficialment.

📍 On es van trobar realment els senglars infectats?

Tal com es pot comprovar a la imatge, els dos primers senglars morts infectats es van trobar:

  • A més de dos quilòmetres del Parc Natural

  • Al nord de l’autopista AP-7, que actua com a barrera física

Tots els senglars trobats posteriorment, fins avui, també s’han localitzat lluny de Collserola.

Collserola és, de fet, un espai natural aïllat en un 99,9%.

🌿 Un parc amb connectivitat mínima

La manca de connectivitat ecològica de Collserola amb altres espais naturals és un dels seus problemes estructurals més greus. Aquesta fragmentació fa altament improbable que senglars o altra fauna puguin entrar o sortir del parc amb facilitat, malgrat que aquesta mobilitat és clau per a la viabilitat a llarg termini de les espècies.

🚧 Mesures preventives: protegir Collserola, no culpar-la

Les actuacions preventives realitzades a Collserola tenien un objectiu clar:
evitar que la PPA arribés als senglars del parc, no pas al contrari.

Per aquest motiu es van instal·lar barreres físiques en alguns punts concrets (torrents de Cerdanyola i Sant Cugat), propers als únics llocs on s’han detectat senglars infectats fins ara.

Tanmateix, el missatge que ha arribat a la població ha estat just l’oposat:
que el parc natural era el problema i que calia exterminar els senglars, quan el repte real era protegir la fauna i la biodiversitat del parc davant del virus.

❓ Com s’explica aquesta desinformació?

Aquesta narrativa no és casual. Respon a interessos que busquen presentar els espais naturals protegits i les polítiques de conservació com a font de conflictes:

  • El bosc, com a risc d’incendis

  • La fauna salvatge, com a focus de malalties

  • Les zones d’especial protecció, com a obstacle a l’agricultura industrial

🎯 El mite de l’“excés de senglars”

S’ha difós com un dogma que hi ha un excés de senglars, sense cap informe científic que ho avali. Malgrat això, el conseller Ordeig i el president Illa han activat plans per intensificar la caça, un suposat mètode de control que:

  • S’ha demostrat científicament fracassat

  • És contraproduent, ja que la caça afavoreix increments poblacionals (més cries per part)

Cal un seguiment rigorós dels serveis tècnics i dels Agents Rurals per evitar l’abús cinegètic.

🐗 Qui és realment responsable?

Quin sentit té matar senglars que no tenen cap relació amb el focus de la PPA?
Són les granges industrials les que han de garantir la estanquitat de les seves instal·lacions. La fauna salvatge, com qualsevol altre element dels ecosistemes, ha de poder circular lliurement pels espais naturals.

🏭 El veritable problema estructural

El Govern, emparat en una lògica de benefici econòmic, continua avalant el monocultiu de la ramaderia porcina intensiva integrada, concentrada en poques mans i responsable de:

  • Greus emissions contaminants (amoníac, NH₃)

  • Contaminació de fonts, aqüífers i aigües subterrànies

  • Patiment animal sistemàtic

  • Impactes ambientals a més de 450 municipis de Catalunya

Mentre es glorifica la importància econòmica del sector, s’amaguen:

  • Les condicions laborals precàries

  • Els costos ambientals no assumits pels grans productors

  • L’ofegament de la petita pagesia


🗣️ Reacció del Consell Consultiu de Collserola

Com a últim punt del darrer Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, les entitats participants vam donar suport majoritari a l’enviament d’una queixa formal la gestió realitzada i pels danys que aquesta cobertura mediàtica ha causat, tant nacionalment com internacionalment, a la imatge de l'espai natural protegit de Collserola.

 

 

🚫 El tancament del parc: una mesura injustificada

Límit preventiu a St.Just Desvern, fora de
 parc de Collserola, que no van retirar, com 
en altres llocs,  fins a 2 dies després
 de finalitzar la restricció

El tancament preventiu del parc per al lleure tenia poc sentit, ja que la PPA no és un problema de salut pública. De fet:

  • Es va permetre la lliure circulació de personal i estudiants a la UAB, a l’origen del focus

  • No es van tallar carreteres que travessen el parc

  • Més de 50.000 persones viuen als seus límits interiors i exteriors

Tot plegat evidencia una improvisació i un malbaratament en la despesa pública al servei d’interessos privats.

 

 


📄 El que ja reclamàvem com a ecologistes (4/12/2025)

  • Identificar clarament el focus: els senglars morts s’han trobat prop de l’IRTA-CRESA, on s’investiga amb porcs infectats. Cal aclarir si purins, materials o protocols en poden ser la causa.

  • Transparència informativa sobre inspeccions i responsabilitats del sector porcí industrial.

  • Mesures de prevenció sense caça indiscriminada ni intervenció militar en espais protegits.

  • Fi de la criminalització dels espais naturals protegits, i en especial de Collserola.


📣 Exigim rectificacions als mitjans

Tots els mitjans que han publicat notícies esbiaixades, han contribuït a embrutar la imatge d’un espai natural protegit amb necessitats de millora de la preservació i la connectivitat.

Després de gairebé un mes del brot de PPA, reclamem als mitjans una rectificació explícita davant tanta desinformació i percepció errònia sobre l’estat sanitari del Parc Natural de Collserola.

Cap mitjà ha demanat disculpes ni ha corregit formalment les informacions publicades.

Demanem que:

  1. Rectifiqueu explícitament la localització atribuïda als casos positius, o bé 

  2. Afegiu una nota aclaridora visible que diferenciï clarament entre el lloc dels casos detectats i la zona de restriccions sanitàries. 

  3. I, ja posats: Contribuïu a difondre una imatge positiva del parc i de les lluites ecologistes que encara s'hi duen per poder-ne augmentar la protecció i evitar-hi noves urbanitzacions a fregar dels límits actuals del parc, dins les zones anomenades "espais funcionals" pel Pla Especial de Protecció de Collserola PEPNat, que a la pràctica serveixen per a preservar els espais entre el parc natural i l’espai actualment urbanitzat, afavorir la connectivitat natural, etc.

 ---

Resumidament, es pot documentar de manera contrastable a partir de la cobertura real dels mitjans (nacionals i internacionals) sobre la pesta porcina africana (PPA) a l’entorn de Collserola, incloent-hi com sovint s’ha confós “l’àrea de Collserola” amb el Parc Natural pròpiament dit, sense distingir els límits legals.


📰 Mitjans que han parlat de la PPA vinculant-la a “Collserola”

A continuació es recullen mitjans verificats que han informat sobre el brot.
⚠️ Cap d’aquests mitjans ha publicat una rectificació formal reconeixent explícitament que no s’han trobat senglars infectats dins dels límits legals del Parc Natural de Collserola.

Molts articles utilitzen expressions imprecises com “a Collserola”, “al parc de Collserola” o “a la zona de Collserola”, sense diferenciar entre:

  • municipis adjacents (Cerdanyola, Sant Cugat),

  • i el parc natural estrictament delimitat.

Exemples de mitjans (resum)

  • Mitjans catalans i estatals: Catalan News, Ara, VilaWeb, 3Cat, Tot Sant Cugat, Cugat.cat, Crónica Global, Info Barcelona, etc.

  • Mitjans internacionals i agències: Reuters, mitjans en anglès que parlen de “Collserola hills / Collserola park area”.

  • Canals secundaris i digitals: vídeos, peces divulgatives i titulars que reforcen la idea que el focus és “al parc”.

En alguns casos, els titulars suggereixen explícitament que els senglars infectats s’han trobat al parc, quan el cos de la informació només parla de municipis propers o del radi de restricció.


📍 El problema principal: imprecisió geogràfica

La majoria de mitjans:

  • No distingeixen clarament entre el lloc on es va trobar l’animal infectat

  • i la zona de restriccions sanitàries, que sí que inclou Collserola

Això porta el lector a concloure erròniament que:

“Hi ha senglars infectats dins del Parc Natural de Collserola”

quan oficialment això no s’ha confirmat mai.


📉 Rectificacions o retractacions

  • Nombre de mitjans que s’han retractat o han corregit formalment la informació: 0

  • No hi ha:

    • notes de correcció,

    • ni fe d’errates,

    • ni actualitzacions editorials reconeixent l’error de localització.

Extracte de mitjans catalans / estatals

  1. VilaWeb
    “Detecten dos casos de pesta porcina africana en senglars de Collserola”
    ➜ No especifica que són fora del parc natural.

  2. Ara.cat / Ara en anglès
    – Referències a “senglars morts a Collserola” o “brot a Collserola”.
    ➜ Ambigüitat geogràfica reiterada.

  3. 3Cat / TV3 (notícies digitals)
    – Peces que vinculen el brot amb “el parc de Collserola” en el context del tancament.
    ➜ Es parla de restriccions al parc, no del lloc exacte dels positius.

  4. Catalan News
    – Ús de “Collserola area” o “near/in Collserola”.
    ➜ Ni correcte en anglès col·loquial, però confús jurídicament.

  5. Tot Sant Cugat
    – Titulars del tipus “La pesta porcina continua a Collserola”.
    ➜ El cos del text parla de municipi o radi sanitari.

  6. Cugat.cat
    – Informacions que associen el brot a Collserola com a unitat territorial.

  7. Crónica Global
    – Articles d’anàlisi que donen per fet “el focus de Collserola”.

  8. El Nacional
    – Referències genèriques a “senglars infectats a Collserola”.

  9. La Vanguardia (digital i vídeos)
    – Peça audiovisual amb expressions com “epicentre a Collserola”.

  10. InfoBarcelona / comunicació municipal
    – Textos sobre restriccions “arran de casos a Collserola” sense aclariment.


🌍 Mitjans internacionals / agències

  1. Reuters
    “Wild boar cases in the Collserola hills near Barcelona”.
    ➜ És fals, atès indueix a pensar en el parc natural.

  2. Mitjans internacionals que repliquen Reuters
    – Ús directe de “Collserola Park / Collserola hills”.

  3. InSpain.news
    “African swine fever detected in wild boar in Collserola”.

  4. Mitjans anglosaxons secundaris
    – Traduccions literals sense matís administratiu.


📊 Conclusió quantitativa

  • Mitjans que han contribuït a la idea “senglars infectats a Collserola”: ≥ 20

  • Mitjans que afirmen explícitament “dins dels límits del parc natural”: pocs, però els titulars ho suggereixen!

  • Mitjans que han publicat una rectificació clara: 0

---

Pesta porcina: Prou criminalitzar els espais naturals protegits com Collserola! 

https://defensemcollserola.blogspot.com/ 

 

dissabte, 25 d’octubre del 2025

Mini-fauna de la Vall de Sant Just (Collserola) - Curs bàsic de foto-fauna amb mòbil

Durant aquest estiu i tardor he anat fent fotos de tota mena de bitxets a la vall, sobretot al torrent de can Cortès. Les fotos estan fetes amb la càmera d'un telèfon intel·ligent de qualitat lleugerament superior al bàsic, res massa especial. No és gaire complicat, només cal una mica de paciència, aprendre a enfocar amb el zoom i la llum adequada, tenir un cert pols... Qui tingui interès a aprendre quatre pautes per retratar la mini fauna, es pot apuntar enviant un correu a alnus@pangea.org amb el títol "Curs foto-fauna". S'organitzarà en una sola matinal teoricopràctica a la pròxima primavera, en funció de les persones inscrites. 

Per observar les fotos en detall, fer clic sobre la imatge i passar-les seguides. 

Autor de les fotos: Oleguer Farràs Jané 

































Llagost d'ales blaves camuflat

Llagost d'ales blaves camuflat

Llagost d'ales blaves camuflat








Fàsmid -  Autor: Joaquim Blanco
 

dissabte, 30 d’agost del 2025

Balanç de la massa forestal a la Vall de Sant Just després d'un any de la greu sequera

El comportament resilient de la vegetació vers la manca d'aigua ha estat exemplar. Hi ha hagut baixes d'arbres i arbustos, en general aïllats, i rarament, concentrats. Un any després de la sequera, el balanç és positiu i en general es nota poc si mirem la vall en una visió panoràmica.

Capçalera de la Vall de Sant Just 

Quan mirem al detall, passejant per pistes i corriols, de tant en tant trobem alguns exemplars morts o caiguts, com el cas d'aquest pi pinyer, trencat, i gestionat perquè no impedeixi la circulació.

També han mort alzines, sobretot joves, sense prou arrelament, però també alguns exemplars adults. Roures també.

Dos roures a l'esquerra i una alzina a la dreta anant cap al coll de les torres


Una de les espècies que ha patit més baixes és el cirerer d'arboç, que bàsicament és present prop de les parts altes del vessant nord de la Vall. Tanmateix, alguns dels exemplars mostren rebrots creixent amb força.

Panoràmica de la part mitja i baixa de la Vall

Nous exemplars d'alzina fruit de les llavors caigudes o enterrades pels gaig.

 

Una altra cosa són els arbres plantats en zones enjardinades o seminaturals, com la Baixada del Mas, a tocar del camí de can Candeler. Allà, els cinquanta verns que es van plantar com a celebració fa més de vint anys van acabar morint tots al no ser un lloc adient per arbres que volen aigua, tot i que un va resistir fins al 2023, però no va suportar la sequera, igual que els pollancres.

Darrer vern de la Baixada del mas que va morir el 2023 (foto 2024)

Vern