Nou programa de ràdio ecologista a Ràdio Desvern

Dimarts 24 de setembre s'inicia un nou projecte de radio activisme, dirigit per Arbre Agulló i amb col·laboradores com la Núria Garcia i altres. Serà un programa setmanal d'una mitja hora de duració, a partir de 2/4 d'12 del mig dia.

L'any 2005 l'Alnus realitzava el programa "Opció Natura"

A Radio Desvern: 98.1 FM o a www.radiodesvern.com

En el 1er programa es tractaran tres temes.

• Club de Roma

• Greta Tintin E. E. Thunberg i el moviment pel clima

• La devesa de Sant Just

Matinal 28/9/19 - Nova pencadeta al torrent de Can Cortès, la devesa de l'Arbre...La devesa de la ciutadania.

Cepa/Alnus - Ecologistes de Catalunya tornem a convocar una pencadeta al Torrent de can Cortès el proper dissabte 28 de setembre. A partir de les 10 del matí.

Obert a tothom; consistirà en tasques de manteniment i adequació de les forestacions realitzades per l'Alnus / Cepa - Ecologistes de Catalunya des de 1999.

Cal dur si es pot, eines pròpies, roba, calçat adequat, guants de jardineria. (Serra, estisores de podar, xapolina, rasclet...) 

Els menors d'edat, poden participar-hi sota tutela d'un adult.
 + info Arbre 605782507 o  alnus@pangea.org

A les 10 al torrent de can Cortès, (A l'alçada del Camí de can Biosca 24) a 250m de la Masia de Can Candeler. https://goo.gl/maps/sCcm7rW1GXs.

Ajudes públiques i impediments per a l’estalvi energètic amb plaques fotovoltaiques a Sant Just i en general.

L'any 2018 els veïns de Sant Just interessats a instal·lar sistemes d'aprofitament de l'energia solar van tenir una gran notícia en l'àmbit econòmic, atès s'oferien subvencions des de tres organismes per a la instal·lació d'aquests sistemes, que eren: el Consorci de l'habitatge de l'AMB, l'Ajuntament de Sant Just Desvern i l’Institut Català d'Energia.

Panells solars públics junt Escola Canigó

Des del Consoci s'oferia una ajuda del 50% del cost, amb un límit de 3000 euros. Aquesta ajuda estava subjecta als ingressos anuals dels residents en l'habitatge, on no es podia superar si s’era un membre, els 53.118,20 euros i si s’eren quatre, els 70.824,27 euros, àdhuc superant aquests imports també podies disposar de l'ajuda si un resident de l'habitatge tenia més de 65 anys o en l'habitatge s'instal·lava un endoll homologat per a alimentar cotxes elèctrics.
Aquesta és la mateixa ajuda que des de Promunsa s'oferia als habitatges que es rehabilitessin per a millorar l'eficàcia energètica.
L'inconvenient d'aquesta ajuda és que té un pressupost d'1.542.120,52 euros disponible per a tots els municipis d'àrea metropolitana de Barcelona, i aquesta ajuda engloba totes les rehabilitacions que es poden fer en l'habitatge per a millorar l'eficàcia energètica, i si després l'habitatge es posa en lloguer es duplica la subvenció.
Això te l’inconvenient que aviat s'esgota aquest pressupost i si no has entrat entre els habitatges subvencionats, et quedes sense ajuda.

L'ajuda de l'Ajuntament de Sant Just, és en la bonificació d'IBI. Com indiquen les ordenances fiscals per a l'any 2018 en el punt 5.6:

• Gaudiran d'una bonificació del 50%, de la quota integra de l'impost els béns immobles dels següents 10 anys, els habitatges en els quals s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del Sol, sense estar-ne obligats per normativa urbanística o les ordenances municipals.

La bonificació de l'IBI s'ha de sol·licitar a la Diputació de Barcelona, com a organisme gestor de l'impost de l'IBI de Sant Just. La Diputació de Barcelona ha resolt que aquesta bonificació es continuï aplicant, durant els 10 anys, sempre que l'Ajuntament el tingui previst en l'ordenança fiscal corresponent a l'any en qüestió, és a dir, que no l'ha de fer obligatòriament durant els deu anys. Això podria comportar que en un any determinat, l'Ajuntament no prevegi aquesta bonificació fiscal. Atès que això contradiu el que estableixen les ordenances fiscals del Municipi pel 2018.

També en data 7/5/2019 va presentar escrit davant del Síndic de Greuges de Catalunya, reclamant el canvi de la resolució

Alta radiació electromagnètica a Sant Just Desvern

Ampliació de la Central Elèctrica a Sant Just Desvern

L'estació elèctrica d'Endesa a la Vall de St. Just no només no la trauran si no que l’ampliaran. Actualment Red Eléctrica ha dedicat un pressupost de 730.000 Eu a l’ampliació per donar subministrament ocasional a Viladecans i T. Celsa, a Castellbisbal, mitjançant un by-pass. L'any passat ja es van instal·lar dos circuits d'alta tensió a través del barri de La Miranda per a alimentar la zona del Pla Caufec. El Sr. Perpinyà va dir en un Ple de l'Ajuntament que aquesta ampliació és per a instal·lar un bypass i que no ha d'afectar la població. Així doncs, pel que sembla aquesta subestació està adquirint un paper important en la zona del Baix Llobregat. 

Central elèctrica a la Vall de Sant Just (Enher - Endesa)

Efectes de la radiació electromagnètica en la salut humana:

Els instal·lacions elèctriques d'alta tensió, els transformadors, les línies de tren o de tramvia generen uns camps electromagnètics de baixa freqüència. L'any 1999 la UE va recomanar no sobrepassar les 100 microTeslas (μT) en aquest tipus d'instal·lacions elèctriques, que és el límit que fa que la temperatura d'una cèl·lula humana augmenti 1°C. Aquest criteri només té en compte l’efecte tèrmic sobre els teixits. No obstant, posteriorment la mateixa UE ha emès informes i resolucions on es dóna com comprovat importants efectes biològics produïts per radiacions en dosis incapaces de produir escalfament.

Límits recomanables de radiacions en l'àmbit internacional

Actualment tant l'OMS com molts comitès científics han baixat el llindar de seguretat dels camps magnètics de baixa freqüència a 0,2 μT (microTeslas). Aquest llindar és 500 (!) vegades inferior al permès per la legislació espanyola, 100 μT. El 1999, Suïssa ja va adoptar un valor límit d'1 μT  per a les noves instal·lacions elèctriques. A Itàlia, el Parlament en la seva Ordenança per a la Protecció Contra les Radiacions No Ionitzants, va aprovar la Llei Marco sobre la Contaminació Electromagnètica, que estableix un valor màxim de 0,2 μT. És a dir, en quant als valors límits, existeix una gran disparitat

Camps electromagnètics als carrers de Sant Just

Ja fa algun temps que entre alguns veïns de Sant Just hi ha preocupació per la excessiva contaminació electromagnètica que hi ha en alguns sectors del poble.
Són veïns de La Miranda, i han creat un web anomenat Salut i Tensió. Allà http://www.salutitensio.cat/ expliquen diverses problemàtiques i consideracions al respecte.

Per exemple, que la tala massiva dels arbres dels carrers Salut, i Batista i Roca que es va produir el 2016, amb l'excusa de l'Ajuntament que eren massa grans i podien causar danys si queia alguna branca, etc. Dos anys més tard, es produeix el soterrament de línies de Mitja Tensió de 25000V on es detecta un mal aïllament ja que les emissions electromagnètiques en alguns casos sobrepassen els límits saludables.

Podeu trobar més informació i imatges aquí

Per altra banda, els veïns ja han parlat amb l'Ajuntament i sembla que s'han de fer una serie d'amidaments per comprovar-ne els nivells.

També des de fa anys hi ha previsió de edificar i construir una nova subestació d'Endesa al sector de Can Biosca i sembla que el moment està ja molt a prop.

Efectes en la salut humana: 

- Les instal·lacions elèctriques generen un camp electromagnètic. El límit legal establert a la UE el 1999 seria aquell que fa que la Temperatura d'una cèl·lula humana augmenti 1 ºC.  

- El límit legal de radiació a Espanya és tant alt (4.5W/m2) que és impossible saltar-se'l. A Catalunya és de 2 W/m2. Es diu que el límit cautelar

Jornada Netegem l’Entorn a Mas Lluí, dins de la iniciativa Let’s Clean Up Europe.

11 de maig del 2019.

L’activitat ha estat una iniciativa de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, en concret per l'Olga González i l'Elena Barambio, a les quals Alnus agraeix l'excel·lent proposta.

Uns 60 inscrits a la neteja

El Mas Lluí és un barri recentment construït a tocar amb el límit del Parc de Collserola i Sant Feliu. En els passejos per Collserola es pot percebre un alt nivell de brutícia, deixalles de tota mena i acumulació de residus que pateix aquest bosc metropolità altament transitat. I aquest problema es fa extensiu a tot el món, a les costes marítimes, als boscos, a les muntanyes i rius. I, en concret, l’acumulació del plàstic és especialment un problema global molt greu. Ja s’ha trobat en femtes humanes d’Amèrica, Europa i Àsia, indicatiu que tota la cadena tròfica els conté. Degut a aquesta situació, membres de l’ associació de veïns van organitzar una recollida col·lectiva i voluntària just als voltants del barri, uns metres parc endins. I Alnus/CEPA - Ecologistes de Catalunya hi hem participat. Com a activitats addicionals hi ha hagut una autòpsia d’un contenidor de rebuig, un taller de reparacions de bicicletes, un taller de dibuix natural i un racó pels suggeriments. 

S’han format 13 punts de neteja. A nosaltres ens han adjudicat un dels racons més severs, una petita fondalada, amb desnivell, a on els arbres cobrien un vàter, una instal·lació elèctrica seccionada a trossos, sis rodes de cotxe mig enterrades, preservatius i els seus contenidors, llaunes de begudes i del tipus per oli de cotxe, un munt de tubs, ampolles, bosses i trossos de plàstics, porexpan escampat per tot arreu. A destacar els plàstics mig enterrats molt dificultosos de treure. Tot allà, enutjant els animals i plantes. I amb el pas del temps, el plàstic desintegrant-se per convertir-se en microplàstic, la nostra herència.

Arrencant plàstics mig enterrats

Deixalles de tota mena

Tubs escampats

Restes d’instal·lació elèctrica

Tots els grups de participants menys el nostre han portat les deixalles a la plaça Iulia Quieta. Alguns han hagut d’anar i tornar més d’una vegada, no tenien prou bosses on posar les deixalles. Un cop tot acumulat, s’ha classificat i posat en grans bosses que posteriorment les han recollit els camions de la brossa. En la nostra fondalada hi havia tantes deixalles voluminoses que les hem hagut d’acumular a la carretera més propera i senyalitzar-les amb cons. 

La nostra collita

Per altra banda, de l’autòpsia de contenidor de rebuig n’ha sortit menjar empaquetat el menjar és tant barat que fins i tot el llencem), restes d’orgànica, ampolles i pots de vidre, plàstics i envasos,... la resta (no reciclable) no arribava a un 20%, omplia una bossa d’escombraries com a molt.

Estem contents de veure l’alta participació que ha tingut la iniciativa, amb fins a 60 inscrits. La mitjana d’edat era d’uns quaranta anys, hi havia gent molt jove, famílies amb nens, i els veterans irreductibles. Hem acabat amb aquella sensació compartida d’haver-nos ajudat a nosaltres mateixos, i reverenciat una vegada més a la Natura, aquesta vegada netejant-la.

Maria Solà Vilarrubias

Netejem la Natura! - Let's clean up EUROPE!

NETEGEM EL NOSTRE ENTORN!  LET'S CLEAN UP EUROPE
Perquè estimem els nostre poble, el nostre barri i aquest meravellós pulmó que
es diu Collserola. Volem un entorn net i agradable per a tothom. T’hi apuntes?

(cal inscripció prèvia)

QUAN: dissabte 11 de maig del 2019
A ON: Barri de Mas Lluí Sant Just Desvern
HORA: de 10 a 14h
PUNT DE TROBADA: Parc Iulia Quieta

PROGRAMA D’ACTIVITATS:
- 10 a 12h: distribució per grups i neteja dels espais seleccionats.
- 12:30h: dissecció d’un contenidor gris. Què hi trobarem?
- 11 a 13:30h tallers de reciclatge i reparació de bicicletes (iniciació).

OBSERVACIONS:
- Dur roba i calçat còmode
- Els participants gaudiran d’esmorzar

INSCRIPCIONS: escriu-nos a netegemlentorn@gmail.com indicant nom i cognoms dels participants, edats, correu electrònic i número de telèfon de contacte.

Sant Just Desvern s’adhereix a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Aquest és un projecte del programa LIFE+ de la Comissió Europea i alguns dels seus objectius són:
1. Conscienciar sobre la importància de la prevenció de residus.
2. Reduir els comportaments incívics de llançar escombraries a l’entorn natural.
3. Allargar la vida útil dels productes.
4. Fomentar el reciclatge.

Organitza: Associació veïnal Mas Lluí - Sant Just, Ajuntament de Sant
Just Desvern, Servei Integral de Salut.

Col·labora i difon: Alnus/CEPA Ecologistes de Catalunya

http://www.arc.cat/agendalcue/

Passejant per la vall de Sant Just - Collserola

03/03/2019 - L'Arbre Agulló ens ha conduït per l'itinerari que ha publicat en el seu llibre " Passejant per la Vall de Sant Just" . Es tractava d'una sortida matinal oberta al públic que s'inicià a les 10 del matí davant de la ITV del Polígon Industrial, on hi ha un roure monumental que esdevé el punt inicial del recorregut per la riera de la nostra vall acabant al túnel de l'ATLL que no ha estat possible visitar.

Soca del gran roure

Tram de la riera amb aigua superficial. "Naixement"

 

   

                                                        

  

 

 

 

La passejada que ressegueix la riera s'ha fet a pas de ciutat,  i s'ha gaudit d'un dia magnífic.

Colla al final del camí dels Ametllers

Atac als arbres reforestats per l'agrupació Alnus.

A principis de desembre de 2018, la reforestació que l'Alnus ha realitzat i mantingut des d'inicis de segle, ha sofert un atac vandàlic greu. Han destrossat uns 10 arbres ja ben desenvolupats, alzines de més de 10 anys.

Exemple de destrossa: tronc d'alzina trencat

La reforestació que l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va iniciar el 2001 al torrent de can Cortès, amb permís i col·laboració del Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament de Sant Just Desvern ja te arbres que fan més de 4 metres d'alçada. Altres però, que s'han anat sembrant o plantant fins fa pocs anys no arriben al metre. L'Alzina i el roure són de creixement lent i costa uns 6 o 7 anys que arribin als 10mm de diàmetre de tronc, si el sòl no te nutrient abundant. 

Arbres crescuts formant l'inici de la devesa

Arbre Agulló i Guerra,

encarregat del manteniment

A finals de primavera el vocal de forestació de CEPA / Alnus i encarregat de manteniment escribia aquest breu article orgullós del resultat:

LA DEVESA DE SANT JUST DESVERN - HE TINGUT UN SOMNI

Amb molta pena, l'Arbre a retratat els arbres mutil·lats i ha iniciat les tasques de recuperació i primers auxilis, deixant un tall net als troncs per a facilitar-ne el rebrot. Els arbres del gènere quercus tenen facilitat de rebrot, també en cas d'incendi si tenen suficient arrel.
Ell diu "Quan vaig a veure els arbres tinc una sensació ambivalent, en gaudeixo, i alhora pateixo per les possibles agressions. com les mares, contentes de les filles, i alhora patint pel seu futur"

Aquests són alguns dels atemptats soferts contra les joves alzines. Si algú sap qui ha pogut realitzar aquesta destrossa, agrairíem ens ho comuniques per denunciar-lo formalment.

NOVA URBANITZACIÓ DE LA VALL DE SANT JUST

Més asfalt, ciment, talussos artificials, ampliació de carreteres, ampliació del clavegueram, enderrocament de cases junt el torrent, esbucament de les naus de can Biosca, etc. 

S'han fet i estan per fer-se encara moltes actuacions a la Vall de Sant Just. Algunes positives i altres ben negatives pel medi natural i l'harmonia i equilibri de la natura.

Propera urbanització de la Bonaigua

Alguns dels projectes urbanístics d'ordenació que s'estan desenvolupant són força impactants, per bé o per mal... com a positiu és l'enderrocament d'edificis i construccions en situació alegal del sector de can Biosca; falta per veure com quedarà quan retirin les runes i restaurin.

Runes de les naus derruïdes als entorns de can Biosca

Cal destacar també la confirmació definitiva aquesta tardor del trasllat de sostre edificatori d'una part de la Vall a altres parts del municipi, tot i que no hi ha de moment cap desclassificació de les edificacions previstes al torrent de can Candeler on es van projectar el 2006 sis blocs de pisos a tocar de la masia, ni molt menys del Pla parcial de La Bonaigua.

Ampliació i pavimentat del camí de la Vall

Aquests darrers temps s'ha estat estenent la xarxa de clavegueram per diferents punts vall amunt, entre altres per dur-la a la futura urbanització de La Bonaigua. S'estén la pavimentació del camí de la muntanya que tant volíem evitar els ecologistes, afegint el gran impacte pels grans talussos i moviments de terres que l'aco

LA DEVESA DE SANT JUST DESVERN - HE TINGUT UN SOMNI

El grup ecologista ALNUS, ha fet una devesa al Torrent de Can Cortès, des de el 1998, han plantat arbres, roures i alzines i han desenterrat oliveres, acàcies i llorers, netejant periòdicament la zona de les herbes que la inundaven, esbarzers, ginestes i d’altres.

Ara la devesa llueix en un petit espai, podríem dir d’un deu a un 15 per cent que a poc a poc anirà pujant tot el torrent fent un espai natural d’alt valor ecològic, estètic al servei de les veïnes del poble i totes les persones que vulguin gaudir d’un passeig creatiu i relaxant. També servirà a la fauna, porcs senglars i d’altres, serà factible anar a passejar els gossos i gats amb llibertat. 

ÉS EL SOMNI QUE HE TINGUT.

Arbre Agulló i Guerra

5 de juny dia internacional del medi ambient, 2018

LA COLLA RESISTENT - CELEBRACIÓ 20 ANYS

El passat diumenge 12 de novembre l'Agrupació en defensa de l'entorn Alnus - Ecologistes de Catalunya va fer una trobada - esmorzar de celebració del 20è aniversari de l'entitat santjustenca, en el marc de la Vall de Sant Just, per la que tant ha lluitat l'entitat per evitar-hi el desenvolupament urbanístic.

Brindis en la trobada de sòcies i simpatitzants en la celebració del 20è aniversari de l'Alnus

El lloc triat fou la bassa del molí fariner del segle XIV, un lloc accessible per a totes les

LA COLLITA QUE MAI FALLA

Per Maria S. Vilarrubias

 

Un cap de setmana qualsevol, a finals d’estiu, hem anat a caminar. En un moment donat la nostra vista passeja per la serralada que hi ha l’horitzó, per les alzines que l’emmarquen, veiem el cel ben blau, l’aire ja torna a ser fresc. Fem una pausa, ens embadalim... quan de cop i volta una forma vermella, rovellada i arrugada atrapa la nostra mirada cap a terra. El de sempre. Així que obrim la bossa destinada a aquests cassos i hi fiquem aquest coi de llauna cap dins. No obstant aquesta vegada no hi ha més deixalles, ens esperàvem almenys uns quants plàstics!... A les platges ens trobem el mateix, les ones venen des d’aquell fons blau lapislàtzuli, passen pel color turquesa i es trenquen en una escuma blanca que acarona la sorra, i porten petxines, trossets de cargols i algues, i un reguitzell de plàstics grans, petits, aixafats, trossets de tots colors i d’una netedat immaculada per efecte de la sal. I pel carrer? doncs veiem bosses, ampolles i vasos de de plàstic, taps, plàstic per embolcallar, llaunes, briks, paper d’alumini, de tot. Tots ho hem vist, ho veiem, ho assumim, és part nostra, vol dir que estem aquí, i no ho traiem del mig, no ens molesta. Simplement ens hi hem acostumat. Les garses agafen l’alumini, altres ocells el plàstic, i tots ho porten cap al niu. Hi ha ocells que moren pels plàstics que se’ls ha acumulat en el seu ventre, i un cop l’ocell s’hagi descompondre, el tòxic tornarà a la natura, intacte.

Autopsia amb extracció de centenars de plàstics

Hem vist imatges de tortugues i dofins desesperats per desfer-se de bosses que el vent du al seu hàbitat. Pràcticament a tots ens fa mal veure això, però el gruix de la població no reacciona en contra ni canvia els seus hàbits. El què més em sorprèn és aquesta mena d’assumpció resignada. És clar que no tothom reacciona així, les ments conscients i sensibles a la Natura fa temps que breguen intensament per una gestió definitiva envers els residus. Ja el 2007 La Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable (Rezero, consum cap al residu zero), participada per Ecologistes de Catalunya, va iniciar la campanya Catalunya lliure de bosses! I encara ara lluita per el retorn d’envasos i la reducció de l’ús del plàstic.

Amb l’increment exponencial del perill i les veus d’alarma, la inèrcia institucional lentament reacciona: finalment aquest any 2017 a Catalunya es paga per les bosses

20 ANYS D'IMPLICACIÓ I EVOLUCIÓ ECOLOGISTA

Per Oleguer Farràs i Jané

 

20 anys d’activisme des de l’Alnus - Ecologistes de Catalunya.

Balanç generalista. Coneixement, reptes, lluita, cooperació i utopia per encarar el futur.

Oleguer Farràs: Si la societat no reacciona
 els governants tampoc ho faran!
Impliquem-nos-hi!

L’experiència d’implicar-se en l’ecologisme comporta un gran aprenentatge inicial de les falles del nostre sistema, d’allò que com a societat fem malament i impossibilita solucionar els forts impactes que entre tots provoquem, tant al medi urbà, com als espais naturals, en forma d’agressió o destrucció (infraestructures, edificació, etc), com de la contaminació diluïda o no (abocadors, radiacions, partícules que respirem) que en major o menor mesura, repercuteix directament a la salut dels ciutadans. Personalment he aprés molt des de l’àmbit ecologista, també de polítics, i les seves polítiques o estratègies, i d’altres moviments cívics.

Denunciant davant la conselleria de Medi Ambient el Juny de 2001
 la manca de polítiques de protecció del medi

Fa ja més de 50 anys que sorgí el moviment ecologista, amb campanyes d’alerta a la societat de diversos perills: nuclear, DDT, massacre de balenes, llops, etc., creixement demogràfic, rius morts...

Les administracions s’han vist obligades a reaccionar i actuar en resposta, tot i que en general tard i d’acord amb les corporacions que els marquen el ritme lent de canvi de estratègia o de simple aparador.

Participació multitudinària contra el Pla Hidrològic

Així també les administracions han assumit en part la tasca de sensibilitzar, podríem dir que des de fa poc més de 20 anys que s’impliquen tímidament en la sensibilització ambiental de la ciutadania i ho fan

VINT ANYS D'ALNUS

                         (Per Arbre Agulló)

Doncs si!  Hem arribat als vint anys, aquest petit grup fundat per l’Oleguer Farràs, en Pere Aceitón, els germans Hugo i Óscar Fernández, i na Marisa Blanco. Un any després em vaig incorporar a la lluita per una Natura viva i al 1998 sumàvem fins a 28 soci@s.

Als peus del vern de la plaça de la vila el dia de la fundació 20 de juliol de 1997.

La història és necessària, però hem de tenir en compte sempre que l’escriuen els guanyadors, o sigui els poders...
D’històries i versions n’hi ha a dojo, cal llegir-ne moltes per fer-se’n una idea. No obstant, sempre és millor una mala història, que sol ésser el que sempre ens venen, que cap història, el no coneixement és el pitjor de tot. Cal per tant, que nosaltres escrivim la nostra història. Com a grup independent 100%, els poders no ens tenen en compte, sols hi ha només que veure el ressò de les iniciatives d’ALNUS al butlletí municipal, quantes vegades hem sortit?...
Gran part de la nostra història és a http://alnus.pangea.org

ALGUNES BATALLES FETES:


SALVEM LA VALL DE SANT JUST I FORESTACIÓ

Xerrada amb la Plataforma Cívica
en Defensa de la Vall (PCDV). 2004.

Vem participar en la plataforma que es va crear i de moment la Vall està parcialment salvada.

Tasques de manteniment de la forestació al torrent de can Cortès. 2017.

Per donar-li força hem fet una plantació de roures i alzines que estan creixent malgrat el canvi de vegetació i proliferació d’esbarzers. 

PROGRAMA ESTRATÈGIC MEDIAMBIENTAL MUNICIPAL 

Hem proposat un programa municipal de medi ambient, durant diverses legislatures.

Xerrada i exposició sobre energia solar a Can Ginestar. 2002.

Hi ha aspectes parcialment assolits com l’estalvi energètic i ús raonable de renovables, i d’altres que encara estan per fer, com per exemple la policia verda, la mobilitat sostenible, millora de recollida selectiva dels

El bosc habitat - El bosque habitado

El bosque habitado és un programa de "Radio 3" que igual que l'Alnus, procura sensibilitzar i divulgar informació i coneixement sobre la natura, en especial sobre els arbres i els boscos i les comunitats que els envolten. Està dirigit i presentat per la encisadora i juvenil veu de Mª José Parejo Blanco i la freqüent col·laboració d'Eduardo Abella, divulgador, naturalista i activista, i gravacions també del memorable Félix Rodriguez de la Fuente.
El bosque habitado ha tingut molt bona acollida entre el públic d'àmbit espanyol i ha commogut i mobilitzat a força gent creant la revolució dels commoguts i un moviment ciutadà anomenat "Arriba las ramas" un dels lemes del programa.

En podem gaudir i commoure'ns en directe els diumenges al matí entre 11 i 12, o en qualsevol moment mitjançant l'aplicació de Radio 3, el web RTVE, o els podcasts:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosque-habitado/

La majoria de programes són força interessants, aquí en recomano especialment un que commou especialment

BONS DESITJOS, REALITAT CRUA

El govern municipal vol reduir els residus, fer una política correcta al respecte, estant fent un "fòrum". He parlat amb el responsable de "Movem" i els he recordat que a la nostra WEB, hi ha propostes al respecte, remarcant la de la policia verda, recordem proposem que 4 guàrdies urbans que ja i són ( no ampliació de plantilla) es recorverteixen en policies verds, dotació de motos elèctriques, vídeo i es dediquen a controlar-educar a la població respecte a les ordenances municipals, controlen els contenidors, les cagades de gossos, la zona perifèrica del poble que és la zona del parc de Collserola, facin informes, multes etc.

Propostes ecologistes per Sant Just al web alnus.pangea.org

Arbre 2016





Propostes ecologistes de CEPA/Alnus - Ecologistes de Catalunya  per a Sant Just Desvern
Pla estratègic ambiental 2015-2019

Felicitem Sant Just Desven, per la política d'estalvi energètic duta a terme els darrers anys

Felicitem l'Ajuntament de Sant Just pel merescut premi estatal #ciutatsostenible en la categoria #eficiència energètica

CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya també volem reconèixer l'esforç que s'ha dut a terme els darrers anys en la gestió i millora energètica, alhora que esperem s'augmentin i traslladin al la seva ciutadania, contaminant-la de necessitat d'estalvi energètic particular i d'us d'energies renovables que calen potenciar-se.

El fet és que l'Ajuntament de Sant Just Desvern va rebre a Madrid el Premi Ciutat Sostenible 2015 en la categoria d’estalvi i eficiència energètica, en reconeixement a les actuacions del Pla d’Eficiència Energètica Municipal que s’han fet entre els anys 2011 i 2015. Els premis d’àmbit estatal els atorga la Fundació Forum Ambiental. L’acte de lliurament es va dur a terme a l’auditori del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, presidit per la Ministra Isabel García Tejerina, i van assistir-hi l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, el regidor de Medi Ambient, Lluís Monfort, el tècnic de Medi Ambient, Ferran Rueda, i l'exregidor de Medi Ambient que va inciar el Pla d'Eficiència, Pere Orriols.  

 

Aquest Pla incloïa actuacions en tres àmbits de treball: millores de la gestió energètica municipal, mesures d’estalvi energètic i inversions de millora de l’eficiència energètica d’instal·lacions i un procés d’aprenentatge organitzacional. En els anys 2013 i 2014 es va assolir una reducció del consum energètic municipal (electricitat i gas natural d’equipaments i enllumenat) d’un 15 % respecte l’any 2012, la qual cosa comportà un notable estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de 420 tones. Les actuacions continuen amb l’objectiu de reduir un 25 % el consum energètic al període 2015-2019.   

A l'acte de lliurament del premi es va presentar el projecte amb una peça visual que resumeix les actuacions que s'han fet i els principals resultats obtinguts en eficiència energètica. Es pot veure el vídeo a youtube.

A L N U S, 20 ANYS DE COMPARTIR

Arbre - Jordi

L'Oleguer aviat marxa a viure a Mallorca, de moment per una temporada, l’ànima de l’ALNUS.

Estic orgullós d'haver compartit aquests anys amb ell i d’altres, junts hem fet per la Natura, un petit bosquet, dos llibres, infinitat de manifestacions, hores i hores de reunions, articles a la revista del poble, al bloc.

Per a mi ha estat un plaer lluitar junts per la Natura, seguirem, estem on estem.

BON VIATGE PER LA VIDA!

Arbre

Oleguer vells temps

Forestació torrent can Cortès

Jordi vells temps

12 de gener 2016