Opció Natura

SEGUIM IGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

2011-10-17T20:13:00.000+02:00

Elfutur és impredictible, però continuem en mans dels mateixos queens han dut a la crisi del país i planetària. Cal una micad'esperança i creiem que aquesta només pot venir d'un canvi, d'unagran reforma socio-econòmica, i tenim la impressió i desconfiançaque els partits amb opcions clares de governar no aportaran capsolució efectiva. Després d'haver quedat absolutament qüestionatel sistema econòmic mundial, i haver experimentat els efectesmanipuladors dels mercats,la seva fita principal continua sent el mateix creixement econòmicque concentra la riquesa en uns pocs, mentre els altres continuempagant els plats trencats i els efectes col·laterals de degradacióambiental i canvi climàtic és fan notar cada cop més.

Hi hapolítiques alternatives per equilibrar i millorar la nostra societati evitar el caos (que prediuen molts experts) a que estem abocats.L'informe 2010 del Worldwatch Institute¹(publicat aquí per UNESCOCAT) així ho posava de manifest i en volemextreure unes recomanacions i reflexions que considerem oportunes araque s'acosten eleccions i els ciutadans decidim les polítiques defutur confiant en un o altre partit.

La clau de tot per tirarendavant està en la educació, el coneixement i la participació iimplicació de les persones en la societat, evitant ser observadorspassius... Per arribar aquí, i evitar que ens continuïn tractantcom a simples consumidors acrítics, cal molta feina i un canvi dementalitat i de prioritats. Cal tendir a una senzillesa personal isocial per ser més persona i menys consumidor. Ajudaria molt que esredefinís el sistema de mesurament del benestar, tenint en compteque l'objectiu de l'economia hauria de fer millorar de manerasostenible i global aquest benestar humà i la qualitat de vida. Elconsum material, el PIB són mers mitjans per aconseguir-ho, i no pasfins en si mateixos.

La reducció de la jornada laboral i elrepartiment del treball és una via per a la sostenibilitat, implicauna reducció dels salaris i del consum, que es veuria compensada perdisposar de més temps lliure per a nosaltres, per aprendre iformar-nos més, per implicar-se en organitzacions de la societatcivil o política. Ex.:Si els treballadors cobren el 80%, (parlem de salaris en brutsuperiors a 1.500 euros, cal establir un mínim nou), la reducciódel horari fos d'un 20%, caldria contractar al jovent que estàaturat i per tant crear una societat lliure pràcticament de l'atur.Ara ja veiem que hi ha el jovent 40% d'atur i treball precari isalaris per sota de 1000 euros. La reducció del salari evitarà méspolicia, les subvencions de l'atur, el jovent es podrà emanciparabans...

Lesciutats han de transformar-se per ser més eficients i reduirimpactes ecològics, això donaria feina a molta gent. Reformaenergètica amb renovables a totes les cases i blocs fent-los tambémés eficients, motos i cotxes elèctrics, transport públic menyscontaminant i eficient, etc.

Atot el món hi ha uns 200 municipis reconeguts oficialment com a"Ciutats en transició", sobretot al Regne Unit, peròtambé a Austràlia, EUA, Japó, etc. En ells es segueix el model delDecreixementper augmentar la qualitat de vida dels seus habitants alhora que estendeix a viure d'una manera sostenible. També hi ha les "Eco-viles"que poden ser viles rurals en harmonia amb la natura, o urbanites ambtotes les tecnologies a disposició de la sostenibilitat. Aquestsexemples s'haurien de multiplicar arreu.

Aque esperem per canviar i millorar? Perquè els nostres políticsmediàtics mai es plantegen aquestes coses? Volem que en el futurtreballem més hores encara i anem accelerats fins els 70 anys comens proposen?

Alemanyaels últims anys ha fet un canvi important sota la influència delspartits verds, als quals aquí mai se'ls dona opció, sembla que noestiguin en el panorama polític i no se'ls fa confiança. Potser quereflexionem una mica sobre el futur que desitgem i no votem al menysdolent dels partits, sinó al qui ens ofereixi una certa il·lusió,que ens albir-hi un canvi de rumb.

SEGUIMIGUAL, ANEM A PITJOR O CANVIEM?

1 - L'Estat del món 2010. Informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible. Fa una sèrie d'exemples de sostenibilitat arreu i proposa solucions locals i globals. El llibre es pot trobar a la biblioteca de Sant Just o descarregar-lo en pdf.

______________________________________________________________

El súmmum de la falsa democràcia en que vivim l'hem patit aquest any, una greu retallada a mans del PSOE i el PP, amb el suport de CiU i PNB, reformant la Llei Orgànica de Règim Electoral General que obliga a tots els partits i coalicions sense representació parlamentària a recollir el 0'1% de les firmes de les persones amb dret a vot de cada circumscripció per a poder-se presentar... tot això per treure's possibles adversaris sorpresa en aquestes eleccions del 20N, que els podrien prendre algun escó. Busqueu a internet la informació de les alternatives polítiques, als diaris i a la tele difícilment la trobareu...

OleguerFarràs i Jordi Agulló

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus – Ecologistes de Catalunya http://alnus.pangea.org

Article publicat a la revista d'Octubre La Vall de Verç nº 355

REFLEXIONS SOBRE EL COTXE ELÈCTRIC

2011-09-07T08:13:00.002+02:00

A la biblioteca del poble hi ha un llibre que toca el tema del cotxe elèctric, ho fa un ingenyier (Pedro Ursuaga).

Resumeixo, la utilització a les ciutats, alliberaria de la contaminació, causant de tantes enfermetats. Pensem que com a tècnic aquest senyor vol continuar el model actual de "desarrollisme", pensa "pasem de la fabricació masiva de cotxes que consumeixen petroli a l'extensió, començan per les ciutats dels cotxes elèctrics.

Els reptes d'infrastructures és enorme.

Totes les grans empreses tenen preparats ja productes per sortir al mercat.

Conclusió: a) És millor dintre del desarrollisme els cotxes elèctrics que els que contaminen.

b) El proper any que comencen a sortir solament podem gaudir de l'alternativa els que tinguin aparcament a casa i el poden endollar a les nits (càrrega lenta).

c) Com a ecologista, trobo que el model no canvia, consum privat d'espai a les ciutats, ocupació, caravanes de cotxes, consum de material liti i d'altres en un Món limitat, dubto, dubtem que aquest model es pugui mantenir i anar creixent.

d) L'alternativa de futur viable és el transport públic, la no acumulació de persones en les ciutats, un altre model de poblament, com ja va apuntar el club de Roma el 1980.

Jordi Agulló i Guerra
+info:
Futur del vehicle elèctric a Catalunya
Nou Opel

ECOLOGISTES SEMPRE INDIGNATS I REACCIONANT

2011-07-06T00:00:00.000+02:00

Ja fa temps que tenim democràcia al país, però cada cop ens adonem més que aquesta no funciona bé, atès està clar que els partits de l'àmbit parlamentari no afavoreixen el benestar de la societat. Cada cop hi ha més retallades als drets socials i també a les polítiques que afavoreixen la sostenibilitat i el medi ambient, tot i que d'aquestes últimes se'n parla menys.

D'altra banda, comprovem que els diners que ens retallen són per afavorir als mateixos que han causat aquesta greu crisi, els bancs i els qui tenen més poder i capital. No es retalla gaire el pressupost militar i es fa poc per a perseguir el frau fiscal. Sabem que els governs es deixen endur per decisions interessades que prenen altres (lobbies de la gran indústria, la banca, etc.) i que anul·len per complet els interlocutors socials, ecologistes, sindicats, i el que podríem dir la veu del carrer. Algunes decisions es prenen amb la conformitat dels sindicats majoritaris que ja estan a la roda del poder, amb forts lligams amb les grans indústries, però molt allunyats de les petites, del ciutadà corrent, i també de la sensibilitat mediambiental.

Peu de foto: Manifestants contra les nuclears a Barcelona el juny passat.
Autor: Oleguer Farràs

Aquestes decisions es transformen en lleis, decrets i normatives que surten aprovades dels parlaments per majoria dels nostres representants, els quals fan vot de confiança amb les direccions dels partits i en la majoria dels casos no saben ni que voten, tan sols han de mirar el braç i la ma de cada portaveu que els diu que toca votar, i tots com xais segueixen el pastor sense disposar de llibertat de vot. Això no és democràcia representativa, sinó dirigida, i denota una greu falta d'ètica en els partits. Ara que ells tenen una excusa fàcil: si tots els que tenen un escó al parlament hagueren de saber tot el que voten, la societat no avançaria gaire. Per tant, creuen que val més córrer a fer-ho bé.

Des d'aquest punt de vista els parlaments són un bluf, així com també, però en menor mesura els ajuntaments. Així ens van les coses i sempre surten guanyant els mateixos privilegiats, tant si governen dretes o esquerres. Per altra banda, les legislatures són només de 4 anys i no hi ha gaire temps per a fer grans canvis i comprovar-ne els resultats a mig termini. El sistema és una trampa i si la gent no reaccionem a temps per exigir una democràcia de debò, acabarem malament. Cada any que passa els ecologistes estem més indignats, en molts pocs casos trobem aliances amb els polítics del Parlament, i les nostres al·legacions als decrets i lleis són majoritàriament desestimades. De fet, fins i tot a la societat i als mitjans de comunicació passem desapercebuts darrera la cortina que els polítics han teixit rere una falsa sostenibilitat.

Un exemple recent i clar de manca de transparència i d’esperit antidemocràtic ha estat el procediment d’elaboració i tramitació de l'avantprojecte de la LLEI OMNIBÚS, del qual cap entitat ecologista havia estat informada prèviament de la seva elaboració, ni consultada, tot i afectar a 22 normatives ambientals. Només hem tingut 15 dies per reaccionar i presentar-hi al·legacions.

Els governants i la oposició acomodada ens estan portant al caos de la societat del benestar mantenint un sistema financer basat en l'especulació i una política basada en el creixement que no pot ser mai sostenible atès els recursos del planeta estan arribant al límit (pic-oil, pic urani, pic gas, pic carbó, pic de molts altres minerals) i la contaminació i destrucció dels ecosistemes del planeta cada vegada és major. L'esgotament dels recursos al ritme actual significa que si no es troben alternatives energètiques per continuar potenciant la mateixa economia i societat de consum, i no fem res per canviar-ho, la humanitat i tot el seu potencial es col·lapsarà abans d'arribar al segle que ve, ho asseguren els experts.

La Federació Ecologistes de Catalunya simpatitzem amb el moviment 15M, i estem contents del despertar d'una part de la societat que fins ara estava en estat de letargia. Tot i així, esperem que més gent se sumi al moviment cívic crític amb el poder i amb qui el gestiona i surti al carrer a denunciar el seu descontent.

Aquí a Sant Just, uns quants ecologistes a títol personal ja hem participat a les assemblees setmanals dels indignats i animem a que la gent s'hi sumi i participi de les reunions i fòrums per esmolar una mica l'esperit crític i per fer propostes per millorar la nostra democràcia i societat..

Podeu trobar més informació a http://www.assembleasantjust.org/

Recordeu que en democràcia tots podríem canviar les coses si reaccionéssim, tots som responsables dels governs que tenim, no dels governants i les seves actuacions.

Oleguer Farràs i Jané

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius / Alnus – Ecologistes de Catalunya http://alnus.pangea.org

Molinet al terrat de l'Ajuntament

2011-05-31T07:16:00.005+02:00

Quin goig fa veure el molinet que a poc a poc va captant energia, pensa hom, podíem veure en un futur tota la població plena de molinets, tan macos i plaques solars captant gran part i fins i tot tota l'energia que gastem, sense contaminar, respectant l'aire que respirem. Aquesta línea és el futur i els alemanys actuals tan de dretes com d'esquerres ho han entès i es disposen a fer aquest camí.

Els deliqüents que defensen l'energia nuclear ací i a Europa, siii... deliqüents, gent que juguen amb la salut de les persones actuals i la de les futures generacions amb l'excusa de l'efectivitat energètica, resten callats i a l'aguait per tornar a enredar a certes persones de bona voluntat per convèncer'ls del seu negoci criminal.

Jordi Agulló i Guerra

FUTUR DE LA HUMANITAT

2011-04-22T08:15:00.003+02:00

Avui en dia ja és patrimoni comú que vivim en un planeta limitat de recursos naturals, aigua dolça, boscos, minerals, sol limitat, mars esgotables, fa només trenta anys això sols ho veiem minories. El problema rau en la contradicció del sistema o sistemes que tenim, nacions amb fronteres, la Natura no té fronteres, contamina Japó i afecta a molts països i a la Natura Mar en general. per tant els sistemes jurídiques que sustenten les estructures del Món actual, estan desfasades, cal una legislació universal, on reculli com a primer article el següent contingut que s'expresarà pels juristes, ara ho proposo jo lego en la matèria, però l'espirit s'entendra perfectament.

ARTICLE PRIMER DE LES CONSTITUCIONS O CONSTITUCIÓ DE L'ONU

Totes les matèries primeres, boscos, mars, sols, mines ..., es consideren patrimoni de la Humanitat.

Atentar contra aquest principi es legislarà com a delicte de lesa Humanitat.

Jordi Agulló i Guerra

Crisi de civilització (decreixement forçat)

2011-04-09T07:00:00.002+02:00

No estem en una crisi periòdica normal del capitalisme, que va a cicles. Estem en un profund reajust mundial. Fins ara occident un 20% de la població mundial, consumiem el 80% dels materials que ofereix el planeta. Això s'acabat Xina, la India, Brasil i d'altres països volen entrar en el consum general. Cal fer una reflexió profunda i copsar que podem ésser feliços a base de fer una societat diferent però que asseguri els drets a menjar, a la vivenda, a la sanitat i repartir el treball. Cal posar polítics que defensin el que aquesta societat diferent de valors volem.

Ara de moment estem anat a un decreixement desigual, que afecta als més dèbils de la societat, una conpetència on els banquers, especuladors van trampejant per mantenir i augmentar llurs beneficis, a les esquenes de milers d'aturats, de joves sense futur, de l'augment de la deliqüència, la rebaixa dels drets laborals...estem decreixent forçadament. Anem a igualar-los a les societats anomenades del tercer Món, una minoria molt rica, una petita classe mitja al seu servei i precarietat i fam a una amplia majoria, aquest és el decreixement que ens porten. No és el que nosaltres diem.

A les nostres mans està que ens portin a un decreixement forçat ( el que ja estem patint...)

O anem al decreixement de menys consum de productes no bàsics i assegurar els drets fonamentals a tothom, català, castellà immigrant ...

Cal avançar en propostes ambientals a Sant Just Desvern davant les eleccions del maig 2011.

2011-03-16T21:13:00.004+01:00

Reelaborem el Pla estratègic ambiental per al 2015 a Sant Just Desvern

S'acosten les eleccions i els partits polítics ja estan elaborant els seus programes. Des del CEPA/Alnus - Ecologistes de Catalunya oferim un munt de propostes per a una racionalització ambiental del nostre Pobleiciutat. Sant Just és capdavanter en algunes qüestions mediambientals, com la gestió dels residus, implantació de plaques solars, alentiment del desenvolupament urbanístic, etc. Tot i així, queda molt per fer per tendir cap a un desenvolupament sostenible.
Per aquest motiu hem revisat les nostres propostes d'altres legislatures i presentem un document actualitzat. El pla estratègic ambiental per al 2015.
Entre altres propostes destaquem:

Campanya continuada de difusió d'informació sobre energia i consells per al seu estalvi i promoció de les energies renovables.

Preveure la instal·lació per a carregadors de cotxes elèctrics en les reformes urbanes i habilitar llocs nous ja aquest mateix any.

Els carrers del centre històric dedicar-los completament als vianants

Dotació de 4 policies municipals verds, amb una moto elèctrica i una gravadora o vídeo per gravar les faltes i anar fent informes, captar els infractors i avisar-los en primera instància. Als reincidents, multar-los.

Potenciar la minimització i el reciclatge amb campanyes continues inclòs el porta a porta. Implicar de debò el comerç local. Acord per no regalar més bosses de plàstic als comerços.

Reduir la propaganda privada que embruta el paisatge urbà amb cartelleres per tot arreu. I acabar amb tanta propaganda municipal i electoral, tant en cartells com en els fanals.

Desprogramar qualsevol sostre urbanitzable a la Vall, encara queden les reserves d'equipaments entre el Mas Lluí 2 i Can Mèlich i Can Solanes. Cal modificar el seu estatus a agrícola i forestal. No desenvolupar el pla de la Bonaigua, can Candeler 2, ni l'actual sector de la ENHER atès causaria greus problemes de mobilitat només solucionables ampliant o creant noves carreteres per Collserola.
Cal ampliar els límits del parc natural de Collserola un cop es desprogramin els sectors proposats.

Creació de la figura legal de Refugi de fauna salvatge a la vall de manera que no es permeti la caça, excepte per a controls de població imprescindibles i raonats del senglar o d'altres.

Limitar la velocitat dintre dels casc urbà a 20, 30 i 40 km/h, per tal de disminuir els sorolls i augmentar la seguretat. Conseqüentment fer complir la normativa.

Informar regularment sobre els problemes de la contaminació dels vehicles i els efectes sobre la salut de les seves emissions. I publicar periòdicament els resultats dels nivells de partícules al nostre municipi.

Estendre una bona xarxa d'aparcaments bicicletes en forma d'U invertida i implantar el bicibox de manera ocasional en fase de prova estudiant la seva ubicació ideal.

Cal potenciar i subvencionar l'agricultura local ecològica. A la Vall de Sant Just tenim alguns camps de conreu abandonats i altres on encara es fa producció hortícola. Cal assegurar que sigui de qualitat i ecològica i que tingui sortida al nostre municipi. L'ajuntament pot intervenir en facilitar o ajudar a desenvolupar cooperatives de consum de productes d'horta ecològics procedents de conreus locals o propers.
etc...

Es pot descarregar en pdf
o consultar al web:
http://alnus.pangea.org/Actualitat/Programa_mediambiental/Plaestrategicambiental2015.html

--
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788 / 605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/ Bloc Opció Natura
·························································

Seu central CEPA c/ Jaume Balmes, 4 Bx (08750) Molins de Rei

Telèfons: 93 680 27 51 / 93 680 16 78 - Fax: 93 680 16 78
e-mail: cepa@pangea.org
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

Contaminació, cotxe, responsabilitat ciutadana

2011-01-28T07:52:00.005+01:00

CONTAMINACIÓ, COTXE, RESPONSABILITAT CIUTADANA

Vivim una civilització contradictòria, tenim avenços tècnics a dojo, però alguns d'ells són perillosos, com o fou el DDT, i es van fer lleis per prohibir-lo. Ara tenim el tema del cotxe i la contaminació, que segons en diuen els experts produeix més de tres mil morts a l'any a Barcelona i rodalies per exposició als contaminants. S'han pres mínimes mesures 80 quilòmetres per hora que han reduït un mínim la contaminació, ah... ha aparegut la demagogia partidista i la forta estima al rei cotxe d'aquesta "civilització" i ara s'anula.

La B-23 és la font de contaminació més important a Sant Just Desvern

Els interrogants ens colpegen:

Estimem més el cotxe que la salut?

Quan creixen les molèsties als infants, asmes i d'altres, moren més de tres mil persones, preferim anar corrent i multiplicar per tres, també, els accidents.

Un fort pesimisme envers el tipus d'humanitat que vivim en cau a sobre, pesa com una llosa, fa mal, pateixo pel futur dels nostres fills i néts i resto paralitzat.

Jordi Agulló i Guerra

Capitalisme i futur de la humanitat són incompatibles

Cal construir l'alternativa.

Contaminació, cotxe, responsabilitat ciutadana

2011-01-28T07:52:00.001+01:00

2011 - Any Internacional dels Boscos

2011-01-10T21:13:00.001+01:00

El desembre de l'any 2006 l’ONU va declarar l’any 2011 com a l’Any Internacional dels Boscos per a la conservació i explotació sostenible dels recursos forestals de tots els tipus de bosc.

Avui dia encara preval la importància dels boscos com a recurs imprescindible en l'àmbit econòmic, més que el seu valor per a la conservació de la biodiversitat o com a riquesa paisatgística. Les Nacions Unides ens mostren aquest fet en xifres:

El 30% dels boscos són un recurs per produir fusta i altres productes no forestals.

Els boscos ocupen un 31% de la superfície terrestre. Són l’habitat del 80% de la biodiversitat terrestre.

La vida de 1600 milions de persones depèn dels boscos. Uns 300 milions de persones de tot el món viuen en boscos.

Cada any 130.000 km2 de bosc desapareixen degut a la desforestació per convertir-se en terreny per a l’agricultura. Els conreus esgoten ràpidament els recursos de la terra rica que ha deixat el bosc fent necessària més desforestació per seguir conreant.

L’òrgan coordinador dels projectes que es duen a terme durant aquest Any Internacional dels Boscos és la FNUB (Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos).

A Sant Just aquest 2011 farem alguna activitat relacionada amb els boscos, però sobretot de coneixement dels seus protagonistes principals, els arbres.

Podeu trobar les activitats a http://alnus.pangea.org/Agenda/Calendariactivitats3.html

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788 / 605782507

Pavimentació del camí de la vall i restauració de la font del molí ja en marxa

2010-12-24T21:20:00.004+01:00

Des de fa uns mesos hem vist que la Vall de Sant Just estava novament en obres, i fins i tot el camí de la muntanya va estar tallat al trànsit rodat un temps per a realitzar les obres de pavimentació d'un tram de prova d'aproximadament 500m, des de can Marlès a can Carbonell. Ja s'en pot veure el resultat i caldrà analitzar-ne les conseqüències abans de decidir si es continua pavimentant la resta del camí de la muntanya i s'acaba convertint en una carretera, o s'arregla i compacta el ferm, tal i com vam proposar el CEPA. El que ja hem comprovat és que no es respecta la velocitat, excepte en els trams que hi ha obstacles.
Per altra banda està la molt positiva restauració dels entorns de la font del Molí, de can Marlès. Aquest espai estava molt degradat i ara realment comença a fer goig. es pot gaudir altre cop del rajolí d'aigua que fa anys va desaparèixer.

Pengem unes diapositives per a que ho veieu, tot i que recomanem més fer un passeig a peu per la Vall i veure-ho ben de prop. A sota uns comentaris de Jordi Agulló després de viure l'experiència.

http://picasaweb.google.com/alnuscepa/PavimentacioIRestauracioDeLaVallDeSantJust?feat=flashalbum#

Oleguer Farràs i Jané
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola

LA CIUTAT ÉS ASFALT

Ahir vaig veure el camí asfaltat de la vall. fa goig veure'l ,des de el punt de vista de la ciutat, aquesta és per definició asfalt, la manca d'aquest material a les ciutats produeix fang, pols es fa farragós viure. La decisió és si convertim una zona que és parc natural en ciutat, com s'està fent. Nosaltres com a ecologistes pensem que cal canviar el paradigma i anar a recuperar la Natura. El creixement de Barcelona i voltants és insostenible, ja ho deia en d'altres escrits de seguir així segons el paradigma capitalista especulatiu, Barcelona s'unirà a Mataró pel nord i a Tarragona pel sud. Ara hi ha una aturada, la crisis, però molta gent encara desitgen la recuperació segons el paradigma dominant. Cal anar a una Catalunya on la distribució de la població sigui més harmònica, on Barcelona i voltants decreixi i alhora creixin noves poblacions a les zones de l'interior.

Aquesta raó estratègica, vital per la supervivència, és la que va fonamentar la nostra argumentació en contra d'asfaltar el camí de la Vall, malgrat reconèixer que com a ciutat, fa goig.

Jordi Agulló i Guerra

Capitalisme i futur de la Humanitat són incompatibles.

Cal construir l'alternativa.

Un resident a Collserola que s'acosta al poble per picar.

2010-12-19T22:06:00.001+01:00

Acabem l'any internacional de la biodiversitat, presentant un vistós veí, que fa més d'un mes que es deixa veure força, la mallerenga blava, i no només a Collserola, sinó endinsada als carrers i parcs de Sant Just i rodalies, sobre els arbres que tenen la llavor madura dins les baines.
Amb els seus moviments acrobàtics, van d'una branca a l'altre picant les baines i recollint la pipeta, i també entonant un cant força agut i curt "tsi-tsi-tsi".

De totes les mallerengues, aquesta és la única que te el capell blau i per això se l'anomena així, tot i que en castellà opten pel nom Herrerillo comun.

Fotografies d'Oleguer Farràs als entorns de can Candeler.

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=PARCAE

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més deforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot (per ex. algunes zones humides com el delta del Llobregat).

Subespècies citades a Catalunya
Ordre	Passeriformes
Família	Paridae
P. caeruleus caeruleus

Llista Patró	Categoria A

Població catalana	466.375-657.290 parelles
Població europea	20.000.000-44.000.000 parelles (75-94 % població mundial)

Estat de conservació

Catalunya	Preocupació menor
Europa	Segura

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990	Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008	Espècie protegida (Categoria D)

La Vall de Sant Just més protegida

2010-12-18T19:03:00.006+01:00

Tenim dos parcs de Collserola en un

El passat octubre de 2010 i després de 5 anys d'espera oficial, es va declarar per fi Collserola Parc Natural. Això significa en concret, un petit augment en el grau de protecció legal de la serra i també un lleuger augment de la superfície protegida i reconeguda per la Generalitat com espai d'interès natural. Tot i això, els límits s'han quedat molt curts al parer del CEPA i la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola (PCDC), que en les al·legacions vam proposar molta més superfície ampliable. Ara ha quedat una duplicitat de límits deixant dos Parcs de Collserola. El PEPCo, que està declarat des del 1987 continua vigent i és més ampli que el Parc Natural recentment aprovat.
En la imatge és pot comprovar els 2 límits diferents en el cas de la Vall de Sant Just i dues noves peces incorporades al Parc Natural, (una d'elles ja en els límits d'Esplugues) possiblement gràcies a les nostres al·legacions.

Els sòls derivats de la modificació urbanística de la Vall que va promoure l'ajuntament, ja estaven incorporats al parc Natural a la proposta inicial que es va presentar el 2009, però no van tenir voluntat de protegir més Vall i per poc així ens quedem. De totes maneres, la Generalitat no considera vigent la protecció d'aquest sector fins passats 2 anys, degut a que encara no s'ha solucionat els traspassos de sostre edificatori cap a altres municipis.

Nou sector de la vall per a restaurar

Aquest petit sector ampliat és el que va de can Gelabert al carrer 11 de setembre, i que va ser arrasat per les obres d'ATLL, per on va entrar la gran tuneladora que va foradar mitja Collserola cap a les seves profunditats, per unir o intercanviar les aigües que arriben de la conca del Ter amb la del Llobregat i garantir l'abastiment d'aigua de Barcelona i entorns. Com que aquesta obra està pràcticament finalitzada, ATLL ha de tornar a restablir l'entorn de riera en aquest espai ara desnaturalitzat.
El 14 de desembre en el Consell de Medi Ambient municipal es va presentar un pre-projecte de restauració d'aquest sector on bàsicament s'endreçava i es reverdia l'espai d'una manera molt bàsica, plantejant que es tractava de deixar-ho si fa o no fa, com estava abans de la intervenció d'ATLL. Sembla clar que no tenen en compte que estan, no només dins el Parc de Collserola, sinó que allò ara és Parc Natural. El veí i Catedràtic d'ecologia Narcís Prat va intervenir magistralment donant les indicacions del que seria ideal i bàsic per reformular el projecte i integrar adequadament aquest entorn de riera.

El regidor de Medi ambient diu que s'intentarà millorar el projecte si el pressupost molt limitat ho permet, però la seva percepció és que tal i com està formulat actualment ja està prou bé tractant-se d'un sector periurbà.

La pega és que s'han gastat la majoria del pressupost de restauració de la Vall per a pavimentar un tros del camí de la Muntanya. Esperem que no se l'acabin de gastar continuant la pavimentació i quedi el suficient garantir una restauració com cal de l'espai natural.
Per altra banda, hem iniciat contactes amb el Consorci del Parc de Collserola i el Departament de Medi Ambient per veure si reaccionen davant d'aquesta situació i entre tots es pot assolir un millor resultat...

Oleguer Farràs i Jané
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat
http://alnus.pangea.org/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

Collserola per fi Parc Natural

2010-10-19T23:11:00.002+02:00

Publiquem el Comunicat premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola a ran de la Declaració del parc natural de la Serra de Collserola

La PCDC es felicita per la declaració definitiva de Parc Natural, però lamenta el greu retard en que ha arribat, després que hagin passat 8 anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola, i més de 5 anys des del compromís del DMAH per declarar Collserola Parc Natural.

En aquest temps el desenvolupament urbanístic i l'edificació dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.

Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat massa tímids, fins al punt que la superfície total del Parc Natural, amb aquest decret es veu manifestament disminuïda respecte al de l'actual pla especial (PEPCo). Fins i tot, -si no han esmenat el que van aprovar al desembre passat-, inconcebiblement es retallen determinats sectors protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 europea.

A les al·legacions que vam presentar a principis d'any demostràvem que era possible i recomanàvem la protecció de més de 1500 ha que formen part de Collserola i que són urbanísticament compatibles amb la declaració de parc natural. Zones verdes, equipaments, zones forestals, sistemes, i zones agràries i que com s'ha vist no són prioritat del govern protegir, tot i que faria molt per millorar la qualitat dels ecosistemes i evitar nous desenvolupaments urbanístics. Entenem doncs que el PNSC aprovat no servirà per a corregir la incoherència del que ha estat ja urbanitzat i edificat a la serra.

El que valorem força positivament del PNSC és que dona protecció a nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc. Incorporant-los; i la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic.

La PCDC creu que els Espais de regulació especial, ERE, dins el parc van clarament en detriment de la protecció dels espais naturals. La majoria d'aquests espais estan sota la qualificació urbanística actual de forestal, i en alguns casos suposarà transformacions urbanístiques així com la construcció de nous serveis i equipaments i també habitatges.

Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un Pla especial.

Quedem pendents d'una nova valoració un cop puguem consultar el decret a fons, i esbrinar quins són els límits definitius en els plànols, i si han estimat algunes de les nostres al·legacions com la necessitat d'aportar concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant una anella verda. La limitació de la caça. La compatibilitat o no amb nous eixos viaris, etc.

Els propers dos anys tindrem feina a fer aportacions per tirar endavant un Pla especial d'usos i gestió del parc que esperem ajudi a regular i limitar determinats excessos d'activitat humana en els sectors ecològicament més sensibles.

Agraïm el suport i els comentaris que alguns milers de persones han donat a la causa de defensar Collserola a través de la nostra pàgina web de salvem el parc natural, i que vam aportar com a reforç de les nostres al·legacions, així com els participants a la Marxa en defensa de Collserola.

Finalment hi hem guanyat tots plegats.

+ info: http://www.collserola.org/

Festa de l'arbre sí. Però ben feta.

2010-10-17T13:33:00.006+02:00

En vista de la festa de l'arbre que l'Ajuntament està organitzant pel proper dissabte 23 d'octubre i vist que discrepem de la manera en que es pretenia i pretén realitzar, el CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern volem expressar el nostre posicionament.

L'Ajuntament ens va demanar la opinió al CEPA, com a d'altres entitats de Sant Just, a partir d'un esborrany de programa d'actes que ens passava la regidoria de medi ambient.

Alguns dels participants a la Festa de l'arbre 2005

D'entrada creiem que l'octubre no és la millor època per plantar arbres, ja que per a realitzar trasplantaments convé més el fred de l'hivern quan queden en un estat letàrgic.
L'activitat podria ser compatible amb l'activitat de visita al que ara s'anomena corriol dels ametllers, però no podem dir el mateix de la visita al camí encimentat de la Vall, al qual ens vam oposar en el proces participatiu i vam presentar al·legacions que majoritàriament van desestimar. Ara per ara continuem considerant que és un despropòsit tal i com està projectat i no admetem que l'Ajuntament barregi l'acte de la festa de l'arbre amb la presentació de nova obra a la Vall.

El fet que triïn aquestes dates bàsicament per fer coincidir d'alguna manera amb la inauguració de les diverses obres finalitzades de restauració de la Vall i d'ATLL, creiem que pot resultar contraproduent per l'èxit i la consolidació dels arbres plantats, que com hem indicat abans, la millor època per fer els trasplantaments és entrat l'hivern.

Per altra banda estan els precedents. La festa de l'arbre de 2005 que és va fer entre el camí de can Biosca i el camí de la Muntanya o (Ctra. de Vallvidrera en aquell moment), va tenir a posteriori uns resultats nefastos, no va sobreviure ni una quarta part de les dotzenes d'arbres que va plantar tothom. Per què? Doncs no es va fer un adequat manteniment posterior i rec a l'estiu. De la plantada de 50 verns a la Baixada del mas podem dir el mateix.

Si no es vol fer una nova pantomima de festa de l'arbre, i es vol fer de debò, cal assegurar un manteniment després de la plantada. Si la mida dels arbres és petita cal col·locar proteccions, el rec ha d'ésser habitual, i més freqüent a l'estiu, etc.
No podem entendre que com ens diuen, l'Ajuntament disposi en aquest cas d'un pressupost de manteniment limitat a un any. No sabem si d'aquí un any i mig o dos, quan els arbres encara no estan ben arrelats hi haurà sequera, i entenem que seria bo tenir en compte un manteniment a més llarg termini garantit.

La festa de l'arbre ha de ser una festa sentida per la gent, als participants els ha de sortir de dins la necessitat de plantar un arbre sense que els calgui l'incentiu de botifarrades. Som partidaris d'evitar populismes. Tot i així, no veiem inoportú oferir als participants algun tipus de producte natural de la terra. (Sucs ecològics, gaspatxo, aigua de la font de la Beca, cervesa en bidó i gots reutilitzables, etc. Fruita seca i fresca, olives, formatge, etc.). Així ajudem una mica a canviar els hàbits de consum amb productes més saludables i de poc impacte ambiental.

Com a entitat ecologista no renunciem a participar i promoure l'activitat de la festa de l'arbre.
Continuem pensant que l'octubre no és una bona data. Tot i així, si els seus tècnics hi donen el vist i plau, deu ser per algun motiu. Sempre se'ls podrà reclamar responsabilitats, tot i que no creiem que sigui costum.

El que no promourem en cap cas és la visita a les diverses obres de restauració que s'estan fent a la Vall i tampoc el malbaratament de diners en àpats de reclam o contractació de servei de transport en bus que considerem innecessari en aquests temps en que convé l'austeritat, i sobretot invertir correctament els calers, en aquest cas garantint el manteniment dels arbres.

Aquestes són les reflexions que hem fet arribar al regidor de medi ambient i que esperem comparteixin tots els activistes que vagin a plantar arbres aquest dia a la Vall.

Oleguer Farràs
Jordi Agulló

--

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
CEPA / Alnus - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34. (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788 / 605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://alnus.pangea.org/ Bloc Opció Natura
·························································

Seu central CEPA c/ Jaume Balmes, 4 Bx (08750) Molins de Rei

Telèfons: 93 680 27 51 / 93 680 16 78 - Fax: 93 680 16 78
e-mail: cepa@pangea.org
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

Molta participació a la 7a bicicletada i pocs ciclistes en el dia a dia.

2010-09-30T20:01:00.001+02:00

Expectants a la sortida del Parador / Rambla

Com els darrers anys, les bicicletades que s'organitzen amb la complicitat de diversos ajuntaments del Baix Llobregat i que coordina l'entitat Bicicleta Club de Catalunya (BACC), juntament amb altres entitats col·laboradores, són tot un èxit de participació gràcies a la gran difusió i a la diversitat de detallets que s'enduen els participants, i a que l'activitat està enfocada bàsicament a l'entreteniment i no a la reivindicació dels drets dels ciclistes a circular pels carrers amb seguretat.

Sortida del Parador a Sant Just Desvern

Tot i així, també te connotacions de conscienciació ambiental, i es difon algunes de les avantatges de l'ús de la bici com a sistema de transport.
La gent surt molt il·lusionada a envair els carrers on els cotxes per un dia queden arraconats per uns minuts i han de cedir la prioritat als ciclistes.

En canvi, la realitat diària encara és diferent i cal fer moltes millores per assolir que més vehicles a motor siguin substituits per la bici.

Carrils bici deficients i poc usats

Cada cop més persones opten per l'ús de la bicicleta per anar a l'escola, la feina, a fer alguna gestió, etc. però continuen sent una gran minoria. La realitat del sistema urbà complica fer el pas d'agafar la bici, degut a tots els entrebancs i perills que es troba el ciclista. Encara no s'ha fet una tasca clau per reduir velocitats de circulació a molts trams urbans, ni s'ha establert suficients carrils bici en condicions i dimensions adequades, així com les necessàries connexions intermunicipals. La que més es troba a faltar és la connexió amb la diagonal de Barcelona. El carril bici de la diagonal sovint queda petit degut al gran tràfec ciclista i esportista... Ens agradaria no trigar gaire a notar millores en aquests aspectes, emplacem als polítics a fer feina en aquest sentit.

Oleguer Farràs

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius

Una gran xemeneia en mig de la Vall

2010-09-16T19:36:00.002+02:00

Imatge de la xemeneia acabada a l'agost

Recentment s'ha acabat l'execució de la xemeneia d'equilibri situada
superficialment als entorns de can Biosca i que va connectada a la
conducció principal d'ATLL, com a dispositiu de protecció contra
l'anomenat tècnicament "cop d'ariet".
La xemeneia es va excavar en forma de pou, amb una profunditat de 83 metres i
5 mètres de diàmetre, tot i que al descobert i recoberta d'un bon mur de
ciment fa pràcticament el doble de diàmetre i queda uns 4 mètres d'alt.


Setembre: tanques retirades i falta restaurar els entorns

La nova conducció d'aigües connectarà en qualsevol dels sentits les
conques del Ter-Besós i el Llobregat i forma part del Pla hidrològic
nacional i probablement entrarà en funcionament a finals d'aquest any 2010.

En breu es procedirà a la restauració d'aquest espai, tal i com s'ha fet
de les afectacions que va causar l'anomenada galeria A, d'accés per
manteniment al túnel principal, als entorns de can Fatjó i torrent de la
Font del Rector.
Les obres d'ATLL han afectat a diverses hectàrees de la Vall de Sant
Just, i continuen ocupant encara les proximitats del tram baix de la
riera, de l'institut cap avall i fins l'ITV.

Oleguer Farràs

Avançada la urbanització de la part baixa de la Vall de Sant Just

2010-09-16T18:36:00.001+02:00

Estat avançat de l'edificació de protecció oficial

La urbanització de Mas Lluí 2, a la part baixa de la vall de Sant Just, ja està en fase avançada. De fet, arriba amb algun retard a causa de la crisi immobiliària, que alhora ve de la bombolla especulativa després de tanta construcció. Pel fet de no haver-hi promotors privats amb capital per desenvolupar la nova urbanització, l'Ajuntament de Sant Just Desvern es va veure forçat a endeutar-se per tirar endavant les promocions públiques dels blocs de pisos que havia sortejat abans que tot plegat esclatés. Per tant, ara per ara, només s'urbanitza la xarxa bàsica i s'edifiquen els blocs que es corresponen al percentatge públic de l'edificació privada, que segur que l'any vinent ja estaran habitats.

La darrera zona agroforestal i refugi del ramat de bens destruïda a la Vall.

Quan s'acabin de construir els 12 blocs de 6 plantes, hi hauran uns 1700 nous habitatges, i Mas Lluí 2 serà un nou nucli urbà deslligat de Sant Just pel fet que tot l'espai natural i agrícola que encara queda fins al poble, i que actualment conserva la classificació d'urbanitzable, passarà a formar part del Parc Natural de Collserola. Tot i això, la planificació vigent encara reserva una nova carretera projectada el 2003, que travessa el bosc de can Roldan i algunes zones agrícoles fins al nucli urbà.

Recordem que una tercera part de la urbanització d'aquest Mas Lluí 2 s'ha fet dins l'actual Parc de Collserola, que perd superfície en aquest sector, però també en guanya de la part alta de la Vall de Sant Just per les requalificacions que es van fer l'any 2006.

Oleguer Farràs

Publicat a la revista Sant Feliu Respon. set/2010

E S P E R A R

2010-09-07T08:16:00.002+02:00

Dia a dia va succeint el que en aquests escrits tenim posat:

Ha esclatat la bombolla immobiliaria, la falsetat econòmica en la que estaven, un dret constitucional com es el dret a la vivenda és un imposible per les noves generacions.

Les despeses energètiques continuen essent desmesurades. La trampa de les nuclears continua.

La QUIMERA del creixement continuo.

El desfas entre les persones que necessiten treballar i els llocs de treball reals

La globalització només dels diners, no dels drets humans.

Els partits en general segueixen proposant la mateixa proposta, crèixer, consumir.

I nosaltres que fem ESPERAR

En una societat la nostra, la de la Europa comú, tanim a les nostres mans canviar, votem als representants, podem canviar cada quatre anys.

CAL SIMPLEMANT CULTURA DE LA REALITAT I DEL QUE VOLEM

Forestació onze anys després

2010-07-07T08:39:00.006+02:00

Aquests dies vaig passar pel Torrent de Can Cortes a veure i recrear-m'hi davant dels arbres plantats al llarg d'onze anys. La darrera agressió va ésser la tallada feta per l'empresa que contracta l'Ajuntament, per esbandir l'herba, per precaució davant del foc, van trencar almenys deu arbres de més de cinc anys. El regidor Sr. Orriols penedit va dir que compensaria el fet repoblant amb alzines a la zona. Ahir dia 6 de juliol la tècnica em va dir que ja han plantat les alzines, bona notícia. Desitgem que enllà vagin creixent i fent-se més forts per evitar les agressions.

Jordi Agulló i Guerra

10 anys fent repoblació forestal

Foto de les alzines plantades a l'estiu a la Baixada del Mas.
(Autor: Oleguer Farràs)

La deixalleria més activa.

2010-06-30T21:34:00.001+02:00

L'Ajuntament de Sant Just ens va informar en el butlletí que el passat mes de maig es va renovar el servei de deixalleria, mitjançant l'adjudicació a l'empresa d'inserció social Solidança. Diuen que el nou sistema "prioritza la recuperació i reutilització dels residus".
Evidentment és una bona notícia i amb la experiència que tenim al Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) -que també gestionem alguna deixalleria i ens em preocupat sempre per la correcta gestió dels residus-, confiem que realment es noti la diferència i s'estalviï abocar i incinerar molts recursos que fins ara eren considerats residus per l'empresa anterior CESPA, que entre altres coses també gestiona plantes incineradores.
Lamentem que l'Ajuntament hagi trigat tant a rectificar. La veritat és que la majoria de deixalleries metropolitanes continuen gestionades per aquesta mena d'empreses que tant sols intenten complir normativa, servint només de centre de transferència i sense treure el màxim aprofitament als residus, però si un màxim rendiment econòmic privat.
Per altra banda, com ja vam criticar quan es va inaugurar la deixalleria, considerem que a can Biosca està massa allunyada del centre i això va en detriment de la participació ciutadana en el reciclatge.
En general a Catalunya, gràcies a la crisi el volum de residus ha baixat lleugerament, és una notícia molt positiva que suposa un respir per a determinats espais naturals que estan a l'espera de convertir-se en abocadors o per retardar també la construcció de una nova incineradora metropolitana, això suposa la reducció d'emissions de tòxics a l'atmosfera. Seria bo que tots plegats fóssim més conscients i generéssim menys residus disminuint el consum de forma voluntària, així com evitant la compra de productes sobreenvasats i l'ús excessiu de les bosses de plàstic.

Oleguer Farràs
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788
http://alnus.pangea.org/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/

La crisi econòmica: Preguntes, preguntes i més preguntes...

2010-06-23T17:14:00.002+02:00

Hi ha tres factors en l’economia

- Matèries primeres

- Tecnologia

- Mà d’obra

Els tres factors interrelacionats creen el producte manufacturat, en la recerca de la màxima rendibilitat i competitivitat.

Per altra part cal un sistema que permeti intercanviar mercaderies

Sistema monetari, financer.

MATÈRIES PRIMERES. PREGUNTES...

En un Món limitat és possible créixer contínuament? ... més ferro, més coure, més liti, més vaixells i més tècnics per pescar. La realitat ens mostra l’esgotament dels productes i la desaparició de recursos, bacallà, bisons, fustes nobles, minerals que tenen un temps per esgotar-se, petroli, urani, etc., fan que aquest principi sagrat del creixement sigui una proposta quimèrica, ja mirant solament aquest apartat dels tres que formen la trilogia bàsica de l’economia.

TECNOLOGIA I MÀ D’OBRA . PREGUNTES...

L’investigació en maquinaria moderna fa que els productes surtin més econòmics i utilitzant menys mà d’obra.

Surten més productes al mercat, però hi ha que poder-los vendre, si les persones són cada vegada menys necessàries per la seva producció, resten sense treball, vol dir sense salari per poder comprar.

En un temps el capitalisme central, posem un exemple l'empresari Ford pensava pagar bé als seus treballadors per que fossin ells qui compressin llurs cotxes. Actualment la producció tecnològica s’expandeix i està a tot el Món, al segle passat el capitalisme central teníem el control de la producció tecnològica, van gaudir d’un equilibri que permetia un nivell de vida elevat als treballadors d’occident, a costa de l’explotació dels recursos naturals de la resta de la humanitat, que estaven i estan en la misèria.

Si els costos a nivell mundial tendeixen a equilibrar-se, occident no podrà competir en la manufactura de productes, els treballadors aniran a l’atur, veien els centres comercials plens d’objectes que ja no poden comprar. Menys consumidors, menys moviment comercial, fins a igualar els sous a nivell mundial.

SISTEMA MONETARI I FINANCER

Cal un sistema per intercanviar productes, sistema monetari, actualment basat fonamentalment en el dòlar. El dòlar és un paper que emet el govern EEUU, i s’utilitza com a referent per fer les transaccions del complex mecanisme internacional.

Sabem que el 20% de les transaccions mundials es refereixen a l’economia real, producció de béns, el 80% són transaccions monetàries especulatives, com un immens casino. A EEUU la situació els ha estat beneficiosa al llarg d’un temps, fabriquen dòlars que van a parar a les reserves dels bancs i als especuladors que acaparen paper. Si aquest paper vol transformar-se de cop en productes el sistema cau com una immensa filera de fitxes de dominó, creant-se un caos al Món, és el xantatge terrorista del sistema actual. Actualment sabem que una immensa reserva de dòlars la té la Xina, que no vol que caigui el sistema ja que es quedaria sense res, EEUU no vol que caigui per què és el seu model, han estat vivint consumint productes, es calcula una quarta part, un 25 per cent de franc a costa del sistema, per sobre del nivell de producció propi a càrrec de la maquineta que fabrica dòlars, que és un simple paper.

És possible produir al màxim d’efectivitat productes i més productes, a nivell mundial, després qui els comprarà?...

Com s’equilibra els llocs de treball amb nombre de població?...

La revolució tecnològica avança i un dia els robots produiran tot.

Què farem els humans aturats i sense sou? En la fase del capitalisme central 1980 ens deien que entraríem en la societat de l’oci, ara fan treballar més hores i volen augmentar l’edat de la jubilació.

Les contradiccions s’accentuen i el sistema trontolla en la recerca de sortir de la crisis sistèmica.

Francis Fukuyama deia:“El consum de masses és el final de la història” (ara ja no ho veu tant clar).

Afirmo que el capitalisme com a sistema financer s'està acabant, serà un parèntesi en la història de la humanitat. Podem passar pàgina de forma pacífica evolucionant , superant les dificultats, primer acabant amb el quimèric i nefast sistema financer mundial i tornar a l’economia productiva.

Segon, partir del principi vital que la matèria és finita i per tant hi ha que reciclar permanentment.

Continuar en l'investigació i la tecnologia respectant aquests principis.

Entendre i practicar el principi: La justícia social, el dret a menjar de tothom es superior al dret a acumular riquesa.

Jordi Agulló i Guerra

El nou camí dels Ametllers

2010-06-10T18:19:00.015+02:00

El camí dels ametllers, abans corriol, ha estat “restaurat” per l'Ajuntament de Sant Just, amb el patrocini d'ATLL com a compensació pels diversos impactes que provoquen la construcció del transvasament Llobregat-Besòs a la Vall. L'objectiu d'aquesta ampliació era el d'acomodar l'entorn per al pas de la gent, exclusiu per a vianants, i així facilitar l'ús com a via alternativa al camí de Vallvidrera i per endinsar-se a la Vall.

El corriol te origen a les cases de la Beca i finalitza a la confluència dels torrents de la font del Ferro i del Rector o viceversa.

Gràcies en part a la discussió que es va fer al Consell de Medi Ambient, el projecte que va presentar el Consorci del parc de Collserola va ser corregit parcialment, la idea inicial era crear un vial que permetés circular vehicles d'emergències i construir també una vistosa passarel·la per travessar un torrent. Per sort, i contradient els criteris del consorci s'ha fet una actuació més moderada, que ha suposat que el corriol es transformi en un camí d'1.2 m d'amplada regular, artificialitzant l'entorn a base d'estassar innecessariament una amplada d'entre 4 i 6 metres la vegetació que envolta el camí, carregant-se ocasionalment també algun arbre.
El més destacat i productiu de l'actuació, tot i que fa donar una petita volta, és la millora de l'accés al sector de can Fatjó, amb unes escales de fusta que faciliten el pas pel pendent pronunciat del torrent. El resultat final ja es pot veure, l'actuació a finalitzat al juny.

Per altra banda, potser cal anar pensant en el corriol que dona accés a la font del Rector i els magnífics paratges que l'envolten. El pobre corriol està molt atrotinat i li convindria una adequació del ferm del camí, en el mateix sentit que es va fer fa més de 10 anys, és a dir, sense necessitat de maquinaria pesada, una simple consolidació del terreny per evitar relliscades on el camí s'ha peraltat amb el pas del el temps.

Aquest corriol, tot i que estret, és un dels més transitats de la nostra Vall, exemplificant que el motiu pel qual és freqüentat és la utilitat del camí i la bellesa del paisatge que l'envolta, no l'amplada!

Oleguer Farràs
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola

Cuidar o maltractar la muntanya, aquesta és la qüestió.

2010-06-09T20:44:00.013+02:00

S'ha convertit en pràctica habitual cada any i en diverses ocasions arreu del territori la "neteja" de zones forestals periurbanes, és a dir, sega de la vegetació amb el suposat objectiu de reduir el risc d'incendis per una banda, i de mantenir els torrents "nets" per a que l'aigua circuli sense dificultat riera avall o cap al desguàs.

Per a realitzar aquesta tasca es forma a brigades, que equipades amb moto-serres i segadores mecàniques, desbrossen boscos i torrents seguint criteris tècnics obsolets i erronis que no tenen en compte l'ecologia de cada entorn i segons com actuen poden fer més mal que bé.

En alguns torrents entren directament les màquines excavadores amb la pala i els deixen pla com un camí més, i/o seguen fins ben amunt la vegetació de les rieres, encara que hi hagi pendents considerables. La vegetació fa la funció de retenir i frenar la força de la pluja, i és molt provable que es produeixin despreniments de terres, grans xaragalls, caiguda d'arbres i altres problemes d'erosió si cau una bona tempesta dies després d'aquestes segues.

La Vall de Sant Just n'és un bon exemple, arrasen tot el sotabosc de la pineda de can Candeler sense deixar ni una planta en peu que no sigui arbre o arbust robust, s'han carregat petits arbustos, i alhora centenars de plançons d'alzina, i també arrels petites d'alguns pins pel fet de segar tant arran, i pràcticament no ha deixen ni una esparreguera en peu dels centenars que hi havien. Alzines amb les branques baixes tallades arran de tronc, amb risc d'agafar malalties per no cicatritzar bé al no deixar prou marge a la branca tallada. A un bosc de pins no és pas la vegetació baixa el que suposa un risc de propagació d'incendis, són els pins i les pinyes el que pot estendre amb rapidesa un foc.
La vegetació arbustiva i de brolla del torrent de can Cortès es sega de punta a punta, no només es desbrossa la llera de la riera sinó gairebé tota l'envergadura del torrent, destruint l'hàbitat i refugi de molts animals.

Des d'un punt de vista ecològic aquestes actuacions són agressions al medi ambient, i si ens fixem en la seva efectivitat és pràcticament nul·la. La vegetació baixa i la canya torna a rebrotar amb força i al cap d'un parell de mesos comença a tenir una aparença semblant a la inicial. Tot i així, la vegetació retirada que no es torna a integrar al sòl provoca un empobriment per pèrdua de nutrients. Amb això no vull dir que no calguin certes intervencions. El que cal és canviar als criteris tècnics d'ecòlegs i ambientòlegs, no de llenyataires. És a dir, cal una supervisió tècnica d'un professional de la natura, no d'algú que cerca la productivitat d'un treball.

De vegades la prudència dels nostres administradors i sobretot la seva ignorància en temes d'ecologia els fa prendre decisions ràpides i equívoques, amb l'excusa que no passi cap desgràcia per causa d'incendis creuen que és millor transformar els boscos en parcs, i per a que no hi hagi inundacions es pretén deixar els torrents nets com els canals. Estem al segle XXI, se suposa que tots comencem a tenir una certa consciencia ambiental. Doncs, quant temps més ignorarem les solucions ecològiques i naturals?

Oleguer Farràs
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola

Excursió per retratar els Racons de la Vall

2010-05-28T21:22:00.003+02:00

Aquest és el resum fotogràfic de la petita excursió per trobar alguns racons de la Vall de Sant Just del passat diumenge 16/05/2010. La volta es va fer per can Biosca, turó de la Tina, torrent de la font del Ferro i camí dels ametllers.
Curiosament vam trobar un enorme bernat pescaire sobrevolant la vall i aturant-se a prop d'un parell de basses. També vam continuar fent fotos de papallones...tot i que en aquesta ocasió es tractava de trobar racons d'una bellesa singular o espectacular a la Vall de Sant Just, i saber fotografiar-los, copsar l'instant. S'ha escollit els racons més destacats de cada participant.
* Les fotos dels racons preferentment havíen d'abastar una amplitud mínima de 10m i una màxima d'uns 200m.

Consulta l'Àlbum Racons de la Vall, Excursió
Executa la presentació de diapositives

Oleguer Farràs

Les papallones de la Vall

2010-04-28T20:11:00.003+02:00

El passat diumenge 18 d'abril de 2010 vam sortir tota una colla preparades amb càmeres fotogràfiques, a la recerca de les papallones de la Vall. El matí no va ser molt favorable atès els núvols no deixaven veure el sol, i per tant l'activitat lepidòptera o rhopalòcera (papallones diürnes), era baixa. Tot i això vam gaudir del passeig per la Vall i retratar algunes papallones, floretes i insectes...a la tarda va sortir una mica el sòl i les papallones es van deixar veure una mica més i vaig aprofitar per retratar-ne algunes més. Aquí teniu un resum de les fotos més destacables que hem aportat els participants.

Ara que li hem agafat afició, continuarem fent sortides fotogràfiques i aviat publicarem un àlbum que reculli les millors fotos de cadascuna de les 60 i tantes espècies que tenim rondant per Collserola, (bé, totes les que trobem) i tothom està convidat a participar...

Podeu veure les fotos a pantalla sencera clickant Presentació de diapositives a: http://picasaweb.google.com/Oleguer.Farras/SafariPapallones#

Oleguer Farràs
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya
Plataforma cívica per a la defensa de Collserola
Sant Just Desvern (08960) Baix Llobregat
A/e:alnus@pangea.org

SAFARI FOTOGRÀFIC PAPALLONES 18 d'abril

2010-04-08T08:07:00.004+02:00

A Collserola hi ha 23 espècies catalogades de papallones, ara a la primavera amb el ressorgir de la natura reviuen. Es troben a les zones on hi ha flors que són el seu aliment, per tant a la Vall les trobem a la zona agrícola de transició, no a dins del bosc, a les alçades o turons. En el safari hem de rastrejar la zona agrícola no cal ascendir.

En el planeta on abunden més les papallones és a les zones tropicals i equatorials, és una meravella de espècies de diverses mides. La foto és una mostra d'aquesta diversitat.

Gaudim de la bellesa de la Natura.

El diumenge 18 d'abril, anirem a la Vall per trobar papallones i fer-les fotos per captar la bellesa de la Vall, conèixer, gaudir.

AMANTS DE LA NATURA US ESPEREM

Jordi

+ info: Calendari d'activitats

Jordi Agulló i Guerra

AVANCEM ENERGÈTICAMENT, SANT JUST DESVERN POT SER EXEMPLAR

2010-03-31T22:18:00.003+02:00

El passat 24 de febrer es va inaugurar la planta fotovoltaica que cobreix els terrats de l'actual escola Montserrat. Es feia així un nou pas endavant en la política municipal d'implantació d'energies renovables. Ens plau reconèixer positivament que l'ajuntament fa més que un mer gest de cara a l'aparador, i en aquesta legislatura està demostrant la iniciativa que portàvem anys demanant. El regidor Pere Orriols treballa amb interès per continuar desenvolupant projectes d'instal·lació de més plaques solars a Sant Just, descentralitzant així parcialment la necessitat de rebre l'energia elèctrica d'altres fonts molt més contaminants i allunyades, reduint així les notables pèrdues en el transport a llarga distància de les línies elèctriques.

Com a ecologistes, encoratgem a continuar endavant aquesta política de renovació energètica mal anomenada "sostenible", en un poble, país i societat del tot insostenibles. I per això és important actuar més i més, i ser exemplars, millorant l'ordenança Solar, implicant la ciutadania i l'industria local dels polígons per a posar plaques als seus teulats o terrats, reduint el consum municipal, substituint l'enllumenat públic obsolet que continua il·luminant fins a dalt les façanes i el cel o els arbres, en comptes d'exclusivament els carrers, etc.

Oleguer Farràs i Jané

Biodiversitat a la Vall de Sant Just (2) - El Colltort

2010-03-27T15:04:00.008+01:00

Colltort

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots. És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.

Aquest curiós ocell és un dels petits de la família dels picots, fa uns 16 cm de llarg, plomatge marró i gris estriat (de camuflatge), és poc comú a Collserola, el podem veure caminant per terra, entre l'herba o remenant la fullaraca, a la recerca d'insectes, aranyes i altres invertebrats. Tot i ser picot, no pica les soques dels arbres i fa niu en forats fets per altres.
En general el trobem allunyat de boscos i a les proximitats de camps de conreu. Curiosament, l'exemplar de la foto s'entretenia una tarda de gener caminant i picotejant pel terra, després es va enfilar a aquesta alzina a ran del camí de can Candeler, junt un petit bosc amenaçat d'urbanitzar-se.

Costums
Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.

Legislació aplicable

Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria C)

Oleguer Farràs
Font: Viquipèdia, SIOC i Peterson)

2010 Any internacional de la biodiversitat

La Vall de Sant Just afectada novament per les obres del transvasament del Pla Hidrològic Nacional.

2010-03-14T19:19:00.006+01:00

A principis de gener de 2010, ATLL va iniciar novament i per tercer cop, obres en mig de la Vall de Sant Just, a Collserola. Aquesta vegada l'obra és situada als entorns de can Biosca i correspon a l'execució de la xemeneia d'equilibri, que anirà connectada a la conducció principal, com a dispositiu de protecció contra l'anomenat tècnicament "cop d'ariet". També suposarà un considerable impacte ambiental, un cop la instal·lació estigui a punt, està previst que es treballi sense interrupció les 24h del dia fins al juny. Segons ATLL aquesta xemeneia s'excavarà en forma de pou, amb una profunditat de 83m i 5m de diàmetre. Aquesta actuació pertany al projecte de construcció del túnel Fontsanta – Trinitat, i estaven previstes en el pla d'acció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que es van planificar en el seu moment com a alternativa al derogat Pla Hidrològic Nacional (PHN). Aquest transvasament d'aigües entre conques en l'àmbit metropolità està previst que entri en servei aproximadament a finals de l'any 2010.

ATLL assegura haver realitzat un estudi d'impacte acústic per tal d'avaluar el soroll generat per les obres de construcció de la xemeneia. S'ha constatat que és necessari afegir una perforació prèvia de la xemeneia per tal de millorar els aspectes ambientals de la mateixa i de seguretat dels treballadors que la construiran. Han realitzat un tancament de l'obra per absorbir el soroll que genera. Un cop s'acabi l'actuació es desmuntarà el tancament perimetral i es restituirà degudament l'entorn afectat, segons criteris del Parc de Collserola i de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

De moment només es coneix la proposta de restauració dels entorns de la Galeria A, però es desconeixen les d'aquest sector de can Biosca i sobretot la de l'entorn de l'obra principal on es va ubicar la gran tuneladora i que ha remogut i aplanat els entorns de riera de més d'un kilòmetre, des de l'ITV i Can Gelabert a l'Institut.

Sobre el transvasament d'ATLL x la Vall i Collserola info1 i info2 2007
Comencen les obres del transvasament al torrent de la font del rector + info Febrer 08
Visita a les obres del transvasament Besós-Llobregat a Sant Just Desvern 2008

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

Desestimen les al·legacions al projecte de camí de la Vall, es pavimentarà!

2010-03-13T19:41:00.006+01:00

El passat desembre el CEPA- EdC vam presentar al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, on es proposava entre altres coses pavimentar un tram del camí, posar tanques separadores per a vianants i ciclistes, etc. A principis de març hem rebut la resposta on la conclusió és la desestimació de les al·legacions.
La resposta als temes polèmics -com és usual a les administracions- no rebat pas l'argumentació de les al·legacions, és limita a repetir la justificació del projecte.
Només diuen tenir en compte dues de les nostres propostes, si s'escau posar energies renovables per a fer funcional la bomba d'aigua que es preveu col·locar al pou de la font del Molí, al sector de can Merlès i adequar la bassa per acollir amfibis.

Així doncs, perdrem novament part de la naturalitat del camí de la Vall, que quedarà transformada en una carretereta pavimentada envoltada de tanques, afavorint la circulació de cotxes per Collserola.
Per altra banda trobem positiu que com vam proposar el CEPA, hagin indicat amb senyals de límit de velocitat a 20Kmh en els trams del camí que encara no estan pavimentats. Com dèiem, si es respecta la velocitat de 20Kmh, pràcticament no s'aixeca la pols del camí (sobretot si es compacta el ferm), i per tant no caldria pavimentar. Esperem que es facin controls per fer respectar la velocitat a Collserola

Des del nostre punt de vista, vist en conjunt el projecte aprovat ho considerem un altra oportunitat perduda en la voluntat de practicar un desenvolupament sostenible a Sant Just i a Collserola.

Oleguer Farràs

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Un gest per salvar uns arbres de la nevada

2010-03-11T21:46:00.011+01:00

El passat dilluns vam gaudir d'una nevada poc usual a Sant Just, no gaire forta, comparant-la segons diuen amb la del 1962, que va cobrir de neu més d'1m d'alçada tota la metròpoli i es va trigar setmanes a normalitzar-se la situació. La nevada de l'altre dia va comportar petites molèsties en general, i també el trencament de moltes branques d'arbres i arbustos que al retenir la neu, multipliquen el seu pes i acaben cedint i caient a terra.

Davant de casa i a l'entorn dels pisos de can Candeler l'ajuntament va plantar uns arbres exòtics molt macos, perennifolis, amb unes floretes grogues molt petites d'aspecte semblant a les mimoses. Els troncs i branques són bastant esquifits i amb les ventades s'inclinen i retorcen amb facilitat. Encara menys, estan preparats per nevadetes suaus com la de dilluns. Amb la nevada es veia clar que acabarien caient, algunes branques fregaven gairebé el terra, 1,5m per sota del que és natural en repòs.
Una branca va fer crec i es va partir, així que em vaig decidir ràpid a intentar salvar els 3 arbres del davant abans no patissin més danys.
Vaig treure l'escombra pel balcó primer, i vaig anar traient el gruix de neu a cops, vaig haver de baixar al carrer per completar la operació i mica en mica anar retornant els arbres a la postura inicial, dreta. Vaig repetir l'operació 2 cops més durant les 3 hores que va durar la intensa nevada i sort que es va aturar, que si arriba a continuar tota la nit no s'en salva ni un...
El resultat al dia següent feia goig, els tres arbres estaven formosos, tot i una branca caiguda d'un d'ells.

En canvi, molts altres del l'entorn havien patit conseqüències més greus. En aquest cas, un petit gest particular ha salvat uns arbres, la qual cosa també em suposa una satisfacció personal.

Però la història continua el dia següent, quan passa la brigada de jardineria a treure les branques caigudes, i aprofita per podar unes quantes branques dels arbres que no van caure i no estaven malmeses.
Una esporgada no fa mal a ningú...

Dos dies més tard torna a passar i mig brancam de cada arbre desapareix!!!

Pobres arbres, això si que sembla una mutilació... però que hi farem, segur que es revifaran amb força aquesta primavera¿?

Oleguer

Biodiversitat a la Vall de Sant Just - La cotxa fumada

2010-02-14T19:40:00.007+01:00

Aquest 2010 és celebra l'any internacional de la biodiversitat, i amb aquesta excusa farem una mica de divulgació de la fauna que trobem ven aprop nostre, a la Vall.

Tal com ens han explicat en diverses ocasions els grans naturalistes Martí Boada i Jordi Sabater Pi, és convenient que la gent conegui el seu entorn, cal sortir a passejar per sentir i gaudir la natura de prop i estimar-la, així, sent conscients del seus valors, serà menys provable que la fem malbé.
Com que a Sant Just tenim el privilegi de gaudir d'una vall que ens dona accés a l'espai natural de Collserola ens és fàcil sortir a passejar i observar la natura.

Com a aficionat a la fotografia que sóc, crec interessant que la gent conegui i reconegui les especies animals que viuen al nostre voltant i en aquest sentit l'estiu passat ja vaig presentar-ne unes quantes (Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu) i en el que queda d'any 2010 aniré presentant unes fitxes simples que ens ajudaran a conèixer més coses de cada espècie.

La cotxa fumada és un ocellet bastant confiat, dels que no s'espanta de seguida que et veu. En general t'hi pots acostar a uns 5 metres sense que surti disparat. Fa uns 14 cm, i el mascle és de color cendrós amb la cua carbassa rovellat i la femella és menys vistosa. Com es veu a la foto, és un ocell preciós, aquí s'està gratant el cap contra una branqueta. Te forma molt semblant al pit-roig i com ell és insectívor i també menja petites baies. Freqüenta diversos paratges de la vall a l'hivern, com els camps de fruiters de can Biosca, can Candeler o entorns més pedregosos i feréstecs als voltants de la Penya del Moro.

Oleguer Farràs

+ info:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxa_fumada
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PHOOCH

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Estival nidificant a les zones d'alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, on marxen quan arriba l'hivern ja que es comporten com a veritables migradors (hi ha recuperacions de polls marcats en niu i recuperats a l'àfrica del nord); a la resta del territori és un resident ben distribuït on trobi ambients adequats. Migrador i hivernant comú, especialment a la terra baixa mediterrània.

Ordre Passeriformes

Família Turdidae

Legislació aplicable
Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d'Interès Especial)
Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D)

CEMENTARI NUCLEAR, ÉSSER COHERENTS

2010-02-01T14:37:00.005+01:00

Si la majoria de la societat creu que s'ha d'utilitzar l'energia nuclear i per tant hi ha que gestionar els residus, nosaltres com a ecologistes seguirem cridant "contra les nuclears", ara la societat anirà per la seva via, per nosaltres equivocada. Cal fer reflexionar al conjunt de la societat i ésser coherents.

Com?... Si al final hi ha que posar un cementeri nuclear, cal demanar que el posin a la ciutat de Madrid o a la de Barcelona que són les grans consumidores d'energia.

A veure si d'aquesta manera la gent s'adona del que li fa a les petites poblacions i del model de societat depredadora dels recursos naturals que tenim.

Jordi Agulló i Guerra

Collserola, un Parc Natural de protecció indefinida i sense garanties

2010-01-25T23:53:00.007+01:00

Comunicat Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola - Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya

La PCDC troba insuficient les dimensions i proposa una ampliació dels límits

La Vall de Sant Just guanya i perd àrees de protecció.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola – PCDC, acull amb escepticisme el Projecte de decret de declaració del parc natural de la Serra de Collserola (PNSC), que ha proposat el Departament de Medi Ambient, degut al greu retard, després que hagin passat prop de vuit anys que entrés una proposta al parlament fruit de la mobilització ciutadana i ecologista, on es demanava la revisió del grau de protecció del Parc de Collserola.

En aquest temps el desenvolupament urbanístic, l'especulació i l'edificació ha crescut desaforadament dins el Parc i al límit dels sectors protegits perquè la planificació urbanística vigent (Pla General Metropolità de Barcelona), el PGM-1976, ho permetia i les administracions municipals en general se n'han aprofitat demostrant una manca de sensibilitat pel medi natural.

Els acords finals, per ampliar els límits de protecció del Parc han estat molt tímids, fins al punt que la superfície total del Parc, amb aquesta proposta de decret (si no s'accepten les nostres al·legacions) es veurà manifestament disminuïda. Fins i tot, inconcebiblement proposa retalls a determinats sectors protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 europea. S'augmenta la protecció de 765'5 ha, admetent una trampa anomenada ERE, Espai de regulació especial, que permetrà desenvolupar alguns sectors que ara tenen la qualificació de Forestal (sobretot a l'àmbit barceloní). Per tant el parc que quedi serà més petit que l'actual que fa 8.465 ha.

La proposta de PNSC es deixa per protegir molts sectors que fins ara mantenen un aspecte i funció natural o rústec, fins i tot quan la qualificació urbanística del sòl és compatible amb el Parc natural. Afegint aquests sectors com proposem, el Parc podria protegir més de 9000 ha.

El que si valorem força positivament de l'actual proposta, és la creació de les dues reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, atès són sectors de gran valor biològic; i que incorpora nous sectors com la Torre Negra, el Turó de Montcada, etc.

El decret no aporta concrecions a la necessària connectivitat de la serra amb els espais naturals propers formant l'anella verda. Aquest és un punt clau per garantir el sustent dels seus ecosistemes en el futur i hauria d'ésser prioritari potenciar, dimensionar i adequar una connexió ecològica suficientment efectiva, com ara no és el cas, abans de qualsevol altre desenvolupament urbanístic, o de qualsevol projecte de nous eixos viaris als que el decret, malauradament veu compatible amb la declaració de Parc Natural.

La PCDC proposem fomentar al màxim l'espai potencialment natural i agrícola que queda de la serra de Collserola i, per tant, cal maximitzar-ne els límits fins on sigui possible. Això inclou que el parc arribi fins les diverses zones connectores del riu Llobregat, la riera de Rubí, i abasti la màxima superfície connectora del Centre Direccional de Cerdanyola amb la plana vallesana, etc. Això no necessàriament ha d'impossibilitar el desenvolupament urbanístic d'alguns d'aquests sectors, però pel que si ha de servir és perquè en redueixin l'impacte mediambiental i de sostre edificable, de manera similar al que fins ara ha funcionat des del 1987 dins el Parc; tot plegat, per garantir que la transició entre les zones urbanes i el Parc sigui més gradual.

Una incògnita molt rellevant que queda, és la relativa a l'ordenació i planificació de l'ús i gestió del PNSC que es posposa durant uns 2 anys i que ha de determinar un nou Pla especial.

En el que pertoca la Vall de Sant Just, la proposta retalla el Mas Lluí, i incomprensiblement, tot l'entorn de la riera on ara s'ubica la gran obra d'ATLL (que suposem un dia o altra s'haurà de restaurar), així com un sector forestal de la Miranda que es fa servir d'aparcament. Per altra banda, es guanya tot el sector que es va compensar a determinats propietaris de la Vall en el polèmic conveni signat el 2004 amb l'Ajuntament que va des de can Carbonell a can Vilà i fins prop de can Biosca.

És una proposta del tot insuficient, atès la Vall abasta molt més entorn natural o rústec compatible urbanísticament amb el Parc natural. Nosaltres proposem que no hi hagi cap retall, exceptuant el sector d'habitatges del Mas Lluí que ja s'ha començat a arrasar. Incorporant sectors com can Biosca i can Candeler, així com altres sectors de la riera, fins el pont de can Padrosa.

____________________________________________________________

Per tal de poder tractar i debatre sobre el Projecte de Decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola

Reunió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Dijous 11 de febrer a les set del vespre a la sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

Al·leguem a l'agressiva proposta de pavimentació del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just

2009-12-21T18:55:00.005+01:00

Hem presentat diverses consideracions i al·legacions al projecte d'arranjament del camí de Vallvidrera de Sant Just Desvern, al no estar d'acord amb les propostes de formigonar i compartimentar amb carril bici i vianants part del camí de Vallvidrera a la Vall de Sant Just.

Les al·legacions s'han formalitzat amb l'adhesió de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, l'Associació de Veïns de Sant Just Desvern, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, i de Narcís Prat catedràtic d'ecologia de la UB i membre del Consell municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just Desvern.

+ info

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

Els cavallers pacifistes ara lluiten pel clima

2009-12-14T20:29:00.003+01:00

Els cavallers que van manifestar-se en defensa de la vall de Sant Just l'any 2004, ara es manifesten per salvar el clima i la terra a Sant Feliu de Llobregat a la campanya internacional 350.org dedicada a construir un moviment que uneixi al món al voltant de les solucions necessàries per a la crisi climàtica; solucions que demanen justícia, responsabilitats comunes però diferenciades entre els països. Cal inspirar al món sencer i afrontar el repte de la crisi climàtica, es a dir, crear un nou sentit d'urgència i possibilisme, centrats en el número 350, que son les parts per milió que els científics consideren el límit màxim segur de CO2 a la atmosfera. Però 350 es més que un nombre, és el símbol de cap a on necessitem dirigir-nos com a planeta.

http://www.flickr.com/photos/realdeal09/4179639702/in/set-72157622860160231/

http://www.350.org/es/about/blogs/m-s-fotos-incre-bles-de-las-vigilias

Aquí podeu veure els cavallers quan pacíficament lluitaven per la preservació de la Vall de Sant Just l'any 2004 sota el lema "Salvem la Vall"

Els escuts dels cavallers són obra de l'artista Dolors Puigdemont, una brillant activista ecologista.

Impacte visual del mirador al peu de la Penya del Moro

2009-12-13T21:14:00.002+01:00

Ara farà un any que mirant cap a la penya del Moro des de Sant Just veiem una mena d'estructura que desentonava i impactava en el paisatge de la Vall de Sant Just. Es tractava d'un nou element arquitectònic en construcció, un segon mirador a la penya del Moro. Es veu que els gestors del consorci del parc de Collserola no els semblava suficient la magnífica vista de 360º des del cim, a l'entorn de la torre medieval, que ells mateixos van adequar l'any 2001.

Així que junt amb l'Ajuntament de Sant Just van considerar que era convenient construir una nova infraestructura que ressaltés des de lluny, per a que tothom sàpiga que s'inverteixen molts diners a Collserola i anéssim tots a veure de que es tractava.
Vist que en el que portem d'any no s'ha fet res per minimitzar l'impacte visual d'aquest element absolutament innecessari, em permeto fer aquesta reflexió altre cop crítica amb els nostres administradors que no entenen gaire de prioritats alhora de gestionar un espai natural com Collserola.

Entenc que hi ha moltes millores a fer a la vall de Sant Just, això si, que no lluirien tant, atès si es fan bé no s'haurien de notar, com son la restauració de zones erosionades, adequació de corriols malmesos, neteges de brossa abandonada, manteniment i adequació d'espais públics tristament i sovint malmesos o degradats, etc.

Oleguer Farràs i Jané

CANVI CLIMÀTIC, LA NOSTRA RESPONSABILITAT A SANT JUST DESVERN

2009-12-01T21:50:00.004+01:00

Evitar les conseqüències del canvi climàtic, la pujada de la temperatura al Planeta de dos a quatre graus és responsabilitat en primer ordre dels poders públics a través dels acords de Kioto. Ara hi ha la reunió de Copenhague on han d'ajustar aquests acords. Mantenir un grau suficient de qualitat de vida a llarg termini al nostre planeta ens correspon a tothom. Fer propostes a nivell local, al nostre poble-ciutat és l'objectiu d'aquest article.
A Sant Just Desvern viuen més de mil famílies en cases unifamiliars, on tenen espai per posar plaques solars tèrmiques, fa més de 5 anys vam fer un recorregut per tot el poble, casa a casa deixàvem un quadern de la campanya Barna-1000, per convidar a posar aquesta tecnologia. No tenim dades objectives del resultat, però no veiem gaires plaques als taulats. Hores d'ara si haguessin posat plaques solars, ja tindrien amortitzat el capital invertit i podríen gaudir d'aigua calenta de franc uns deu anys més, alhora que estalviarien emissions de CO2, del gas o de l’electricitat que utilitzen per escalfar l'aigua.
Ara han passat cinc anys i hi ha consens científic general que és urgent aturar el canvi climàtic. Per tant, demanem de nou que aquestes persones que gaudeixin en general d'un alt nivell econòmic, es comprometin a posar plaques solars tèrmiques i fotovoltàiques i d'altres tècniques que donat l'avenç que es fa cada dia en aquest camp ofereix la indústria. Cal un programa a deu anys, que acosti les cases a la independència energètica. També cal que recullin les aigües pluvials en sistemes com aljubs sota els jardins i d'altres. Aquesta recollida descarrega a la societat de despeses energètiques de depurar i dessalinitzar l'aigua, a l'hora que fa que asseguren el seu subministrament de franc per a les piscines, jardins fins i tot per cuinar, rentar roba i la higiene personal.
Aquest compromís a, uns deu anys també reactivarà l'economia, facilitarà l'estalvi d'emissions de C02, i ens posarà en camí d'una societat possible, la revolució industrial verda. Ens poden dir càndids en fer la proposta, nosaltres ens considerem realistes amb esperança de futur. No fer cas d'aquesta via és anar al col·lapse, aquest camí (el dels passotes) pot portar a una degradació de la forma de viure que també afectarà als que gaudeixen d'alt nivell econòmic, al vaixell en el que viatgem tothom, el planeta, pot enfonsar-se la sala de màquines, els del pis superior encara viuran, després poc a poc anirà ensorrant-se pis a pis el vaixell, fins que els de d'alt també s'enfonsaran. És un símil per reflexionar, està en joc tota la nostra qualitat de vida i salut del planeta.
Responsabilitat de les classes mitges i baixes. Programa d'aïllament de les vivendes.
Aïllar les vivendes, doble vidre i posar material adequat, estalvia més del 40% de l'energia per refredar la casa o escalfar-la a l'hivern. Cal el compromís a deu anys de totes les vivendes per fer-ho. La inversió serà amortitzada per l'estalvi d'energia consumida, i també té la virtut de donar llocs de treball.

RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ
Posar plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques a totes les dependències municipals, programa a deu anys. Recordem que fa 7 anys vam proposar que la Bonaigua que té un terrat idoni, fos independent per escalfar l'aigua. Ara a més a més hauria de posar plaques fotovoltaiques per produir la llum que gasti. Està molt be la part simbòlica feta en escoles del poble. Ara cal tendir a la independència energètica a deu anys. També hi ha faroles que capten l'energia del sol i del vent i són independents, cal anar a un programa de substitució de les actuals i que la llum sigui autònoma al poble-ciutat.

INDÚSTRIES
També cal que vaguin en aquest camí, d'ésser eficients i independents en el consum d'energia, n'hi ha que ja ho són.

CONCLUSIÓ
Demanem seny i responsabilitat a tota la societat, podem sortir d'aquesta crisi, hem apuntat un macro programa que entre els experts es pot anar concretant. Cal comprometre's, com quan hi ha una guerra tota l'economia es posa al servei de guanyar-la, tenim una guerra més mortífera; la de caure en el canvi climàtic. Nosaltres tenim esperança i creiem en el seny i la bondat de l'ésser humà, per això abordem els problemes, els que no tenen esperança són els que no volen veure la realitat i s'amaguen en la ignorància o en ideologies i creences alienants.

Jordi Agulló i Guerra

BALANÇ DE LA FORESTACIÓ

2009-11-10T08:21:00.054+01:00

Aquest diumenge dia 8 de novembre de 2009, hem passat pel torrent de Can Cortès, per endreçar i fer balanç d'onze anys de feina de forestació del grup. Hem trobat i fotografiat els 73 arbres que hem pogut veure, hi més amagats entre la vegetació, a més dels onze que hi ha a la Baixada del Mas que vam plantar aquest mateix any.

Oleguer i jo mateix després de barallar-nos amb els esbarzers, estaven plenament satisfets.
Hi ha alzines que ja assoleixen la nostra alçada i d'altres han rebrotat del no res i tot just tenen uns pocs centímetres. Dels 6 pins plantats 2 han mort, de moment és una bona mitjana en comparació als centenars d'alzines i roures plantades. Dels 10 ametllers sembrats el 2008 en mal-sobreviuen 3 miniatures després d'haver estat rosegats un cop i un altre pels bens i/o cabres.

Per més informació consulteu la WEB, on hi ha diversos escrits de valoració i fotos.

Jordi Agulló

76 arbres trobats, endreçats i retratats 2009

10 anys fent repoblació forestal

Repoblació 2008

El clima no està en venda

2009-11-02T21:01:00.002+01:00

Aquest dies -del 2 al 6 de novembre- es reuneixen a Barcelona representants de les nacions Unides al que serà la darrera ronda de negociacions abans de la Cimera de Copenhaguen de desembre de 2009, en què 192 governs han de pactar el tractat que substituirà el de Kyoto. En aquest tractat els països s’han de comprometre a reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos hivernacle, causants de l’escalfament global del planeta.

El canvi de rumb socioeconòmic és imprescindible per aturar els efectes devastadors, sobretot als països pobres, que el món científic anuncia a mig i llarg termini. Els ecologistes ho denunciem davant la impassivitat dels governants i la majoria de la societat.

La manifestació de potser 2000 persones del passat 31 d'octubre a Barcelona n'és un exemple clar.
Mentre els representants dels països desenvolupats, fent cas als lobbys volen fer negoci amb les emissions de CO2, la resta del la humanitat amb menys recursos patirem les conseqüencies ambientals del canvi climàtic.
Ja cal que reaccionem tots plegats i ens deixem d'egoismes i materialismes.

+ info: http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/

Oleguer

Recollida de residus i reciclatge a Sant Just. Serà bo el Porta a Porta?

2009-10-27T20:51:00.002+01:00

D'entrada Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, creiem que si que serà bo. Però s'ha de treballar molt la campanya d'informació a la població i fer una ordenança adaptada al nou sistema.

L'Ajuntament de Sant Just està treballant per introduir la recollida de residus porta a porta (PaP) que implica la desaparició de la majoria de contenidors del carrer. Coneixent que la mitjana del percentatge de recollida selectiva dels 90 municipis que ja l'han posat en pràctica a Catalunya ronda el 80%, es dedueix que es podria millorar molt els resultats que avui dia i des de fa alguns anys a Sant Just s'estanquen en el 50% de separació dels residus, és podria dir que hi ha un 50% de la població que fa el gest de separar els residus en els diferents contenidors per a reciclar.

Segur que l'actual sistema podria funcionar molt millor si hi haguessin campanyes eficients i continuades de sensibilització i un seguiment i control dels punts conflictius (policia verda) que actualment no es fa.

De totes maneres, si s'explica bé a la població el perquè del sistema PaP (tot i els inconvenients d'incomoditat horària per alguns, etc.), i s'adapta una bona ordenança, des d'Alnus / CEPA estarem d'acord en adoptar-lo, atès el resultats milloraran substancialment i per tant, es podran reciclar molts més materials, i conseqüentment es reduirà la contaminació ambiental.

Precisament on suposadament se sortirà guanyant ambientalment, és en la recollida de la fracció de matèria orgànica, que actualment lpoca gent la separa i és dels residus més importants de tractar separadament, a grans volums, i de no compostar-se o inertitzar-se, contaminaria sòl avall dels abocadors, aqüifers, etc. com ja ha passat arreu.

Per altra banda, no podem deslligar -com fomenta l'Ajuntament-, la recollida de la seva gestió i tractament final. Per això insistim en assegurar que l'Ecoparc no és una bona solució de gestió quan tens bons resultats de separació i pocs impropis en la matèria orgànica, atès allà barregen la recollida segregada de matèria orgànica de tots els municipis i malauradament la majoria ho fan molt pitjor que aquí.

Oleguer Farràs i Jané

La incineració a peu de Collserola

2009-10-24T21:57:00.005+02:00

Ben aviat els forns de la cimentera a prop de casa nostra, la CEMEX-Sanson, cremarà residus i deixalles afectant l'aire de Sant Feliu i dels voltants perquè l'aire, com tothom sap, es mou. Cremar les deixalles en comptes d'aprofitar la tecnologia actual per allargar la vida dels materials i reaprofitar-los com a matèria disponible ens obliga a continuar extraient dels recursos naturals. Heus aquí quatre dades del què suposa la opció a la incineració.

Si a Europa es reciclés el 50% dels residus es reduiria l'emissió de 247 milions de tones de C02 i si és reciclès el 65% uns 303 milions de Tn de CO2. La recollida selectiva i el reciclatge generen 10 cops més ocupació i activitat econòmica que no es pot deslocalitzar. El reciclatge estalvia 18 cops més d'emissions de CO2 que amb les incineradores més sofisticades. Si Catalunya apliqués un Pla Alternatiu de gestió dels residus que reciclés el 65%- sense incineració- es reduirien 260.000 tones de Gasos d'efecte hivernacle i permetria estalviar 1.000.000 de tones anuals de CO2. Doncs, un pla de gestió de residus sense incineració permet estalviar més emissions que la incineració.

A Europa hi ha països que opten pel reciclatge, assolint-se nivells de fins al 70%, com a Flandes, Bèlgica. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), entitats de pagesos, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), diverses plataformes contra la incineració de residus, entitats ecologistes i ciutadanes, han presentat al.legacions contra aquest pla rauxat del misto.

M Gràcia S. Vilarrubias

Agressiva restauració de la Vall

2009-10-24T21:43:00.006+02:00

Ja han començat les obres de restauració de la Vall després de la gran destrossa que ATLL amb el seu gran projecte de túnels per transvasar aigua potable entre conques, va realitzar a diversos entorns de riera. D'entrada en nom de la restauració de la Vall s'ha asfaltat el tram del camí de Vallvidrera, de can Merlès cap a la Ctra. de Molins, que estava asfaltat de fa anys i en força mal estat en alguns punts. Creiem que es podia haver optat per naturalitzar el camí en comptes de convertir-lo en carretera.

Els ecologistes discrepem de les solucions adoptades, com tricompartimentar experimentalment (amb la idea que sigui definitiu per la resta del camí) un tram de 500m del camí de Vallvidrera a continuació del recentment asfaltat, formigonant la part més ample per on hauran de circular els cotxes i adaptant carril bici i vianants al lateral separats per tanques*. Lamentem que els diversos projectes de restauració previstos, els quals taportaran moltes millores a l'entorn natural, en comptes de restaurar principalment sectors en mal estat, dediquen la majoria dels diners al ciment , asfalt, i noves infraestructures, a obrir camins amples, malmetent corriols i accessos, amb mètodes no prou curosos amb la natura. Sembla que el que interessa més a l'ajuntament sigui que es visualitzi permanentment que es fa obra pública quan nosaltres creiem que en l'entorn natural les actuacions un cop acabades hauríen de quedar bastant desapercebudes.

Un altre dels projectes de restauració revegetarà el talús del túnel obert fel 2008 al torrent de la font del Rector i es faran diverses actuacions impactants als entorns, entre altres s'obrirà un nou camí de passeig amb maquinaria pesada cap a les cases de la Beca on fins ara hi havia uns corriols.

* Veure el projecte al web de l'Ajuntament, a l'apartat Participa.

Aquest esquema és una mostra del que volen fer amb el camí de la Vall:

Oleguer Farràs

INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS AL BAIX LLOBREGAT

2009-10-06T23:49:00.007+02:00

Recentment s'ha aprovat el Programa Metropolità de Gestió de Residus municipals 2009-2016 per gestionar les deixalles, que augmenten any rere any. La solució que prioritza aquest programa, per sobre la reducció de la quantitat i volum de les deixalles i el reciclatge, és la incineració dels residus.

El punt més preocupant de la incineració de residus és que emet partícules tòxiques que s'acumulen en medi. Diverses investigacions han demostrat l'efecte perniciós d'aquestes emissions en la salut humana, i l'han correlacionat amb un increment de les taxes d'afectacions a la salut, com càncers, a la població afectada per un radi d'influència a les instal·lacions. És per això que des de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) i del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) es va emetre una declaració a on s'explica els problemes per a la salut que causa la incineració. Diversos professionals (metges i científics del mon de la salut) de molt prestigi i responsabilitat van signar aquest document, que es va fer públic mitjançant una roda de premsa i que és interessant de llegir ja que és molt explicatiu, detallat, rigorós i molt interessant).

Desgraciadament, per tal de dur a terme la incineració per tractar els residus, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus i els responsables polítics municipals han decidit ampliar la incineradora actual de Sant Adrià i construir-ne una altra de 450.000 tones any possiblement al Baix Llobregat. A més a més, es pretén aprofitar els forns de les cimenteres CEMEX-Sanson (a Sant Feliu de Llobregat), La Fargue-Asland (a Montcada), Vallcarca (Garraf) i Ciments Molins (a Sant Vicenç dels Horts-Pallejà).

Així doncs, la majoria d'aquestes instal.lacions afectaran a la comarca del Baix Llobregat, inclosa la seva producció agrícola, ja que seran una font més de pol·lució i toxines que s'incorporarà a la cadena alimentària. Els productes agrícoles estaran exposats a aquesta contaminació disminuint-ne la qualitat i malmetent la seva reputació. És obvi que aquesta situació no la desitgem ni els productors i proveïdors (els pagesos i les botigues) ni els consumidors (públic en general i restauradors).

EdC i altres entitats hem presentat una al.legació contra aquest pla. A més a més, EdC està preparant un manifest pel 9 d'octubre d'enguany, pel qual necessitarem el suport de totes les entitats. Així que si en sabeu d'alguna que li pugui interessar (cooperativa d'ecopagesos, etc) que es posin en contacte amb la coordinadora d'aquest tema al CEPA-EdC, Mercè Girona (correu@ecologistes.cat). Per més informació de sobre el què està fent CEPA-EdC, consulteu la pàgina http://cepa.cat/residus.html.

+ info: http://noincineradorabcn.blogspot.com

M Gràcia S. Vilarrubias

Sant Just Desvern

PEDALADA EXITOSA, VOLEM ANAR EN BICI PER LES CIUTATS

2009-09-27T21:47:00.003+02:00

La sisena bicicletada pel Baix Llobregat ha tornat a ser un èxit de participació. Des de Sant Just han sortit prop de 150 ciclistes i en total debiem ser uns 1500.

Alguns membres d'Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya amb la samarreta del 10è aniversari, fent-nos notar abans de començar la pedalada.

La pedalada ha seguit el seu curs amb normalitat, tot i que malauradament amb alguna caiguda, inclosa la de la nostra sòcia ciclista més veterana, degut a la dificultat de moviment que suposa anar junts tants ciclistes i que no se segueixen gaires normes més que tirar endavant. S'ha provocat algunes retencions de trànsit degut a que del primer a l'últim hi havia en diverses ocasions més de 6 minuts de diferència, tot i que a cada municipi ens replegàvem a l'hora que se n'afegien més.

Tot no és pedalar, i la organització te molta feina. Reconeixem que s'ho ha treballat una mica més i per sort aquest any no s'han generat tants residus com en anys anteriors degut a que s'ha optat (tal i com vam suggerir l'any passat des de l'Alnus - Ecologistes de Catalunya) per no repartir ampolletes d'aigua de plàstic, sinó amb bidons dispensadors i garrafes d'aigua. S'ha optat per repartir gots compostables en comptes d'omplir els bidonets de cadascú...a veure si en propers anys això millora també.

En definitiva, la gran participació a la pedalada és una mostra de que la gent te ganes de poder circular en bici per les ciutats, cosa que encara és difícil de fer amb seguretat i aquesta és una de les rehivindicacions de cada any que esperem no triguin massa a fer-se realitat i així ho continuarem exigint tant al consell de medi ambient de Sant Just, com a instàncies superiors.

Oleguer Farràs

Pd: Vull recordar que tenim moltes propostes al respecte de la mobilitat En bici per Sant Just

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern

Pedalem contra el canvi climàtic i reivindiquem més facilitats per anar segurs en Bici

2009-09-17T18:50:00.001+02:00

El diumenge 27 de setembre es torna a fer la multitudinària bicicletada popular de l'Hospitalet al Parc de la Torreblanca, passant i recollint ciclistes a cada municipi. Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya ens afegim a la bicicletada i convidem a participar-hi a quanta més gent millor. És una festa i una oportunitat per ocupar per complet els carrers i carreteres que normalment estan atapeides de cotxes. Anant en bici estalviem emissions de CO2 i en altres contaminants.

+ info : http://pedala.org

A 2/4 d'11 del matí, al Parc del Parador de Sant Just.

Passejada en bicicleta amb festa final al Parc de Torreblanca
Animació, avituallament, repartiment d’obsequis i sorteigs de tres bicicletes per a tots els participants. Dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Inscripció gratuïta, de 10 a 10.30 h en el punt de sortida.

TAMBÉ TENIM RECEPTES PER AFRONTAR LA CRISIS

2009-09-10T12:59:00.004+02:00

Hi ha un fort debat davant de la crisis. Tenim propostes diverses. La dreta PP, Convergència a Catalunya, proposen básicament precaritzar el treball,poder acomiadar els treballadors sense pagar res, així diuen:

Es facilitarà la creació de llocs de treball (precaritzats, lògicament). Aquesta proposta clàssica de rebaixar els costos salarials, podem caricaturalitzar-la com la via que ens porta al model xinès, 30-40 % semi-esclaus, una classe mitja al servei del sistema i rics, molts rics.

D'altra banda està Zapatero que vol assegurar que tothom tingui almenys un mínim per viure, abans en època d'esplendor els pressupostos donaven per assegurar aquest aspecte, en aquest moment no hi ha suficients euros per assegurar subvencions.

D'on es treuen?

Proposa posar impostos que graven als privilegiats.

Personalment aposto per trobar aquesta sol·lució, no podem deixar més d'un milió de persones sense cap ingrés, el problema és immediat.

PROPOSTES CONCRETES PER ESTALVIAR I OFERIR AQUESTES SUBVENCIONS

- Reduir les despeses militars un 20%, no cal que tinguem un exèrcit estatal, formem un únic exèrcit europeu.

-Impostos a les grans fortunes. La terra i els seus béns són de tota la humanitat, si aquesta gent ,tenen un usufructe tan immens estant gaudint de recursos que són de tota la humanitat, per tant que paguen impostos és el mínim que poden fer.

- En tercer lloc si cal tenir més efectiu, podem establir barems de deducció als salaris dels funcionaris i jubilats per poder pagar i alhora construir la societat verda.

Pensem que absorbits per la conjuntura de la crisi no veiem el problema del medi natural, el canvi climàtic està creant condicions més difícils pels humans i la Natura en general.

Per tant, es tracta d'abordar la crisi immediata que deixa al marge tanta gent i alhora construir la societat respectuosa amb el medi.

Jordi Agulló i Guerra 10 de setembre 2009

Bestioles a la Vall de Sant Just aquest estiu

2009-09-01T21:44:00.038+02:00

Aquest estiu he sortit a passejar unes quantes vegades per la vall, sobretot pel torrent de can Biosca i m'he entretingut a retratar la flora i la fauna per ampliar la meva col·lecció fotogràfica, alhora que és molt interessant observar la natura.
Simplement posaré uns petits exemples de diversa fauna fàcil d'observar. Si cliqueu sobre les fotos les veureu en detall.

Entre els mamífers, el més fàcil de trobar és el conill, sobretot de bon matí o a la tarda-vespre. Segons dades oficials, la temporada 07-08 a Sant just es van caçar (a trets) legalment 123 conills.
De vegades se'n veuen en grup, però s'ha d'anar alerta que no et vegin, sinó fugiran i s'amagaran.

Entre els insectes, destacar que hi ha força diversitat de marietes, (a la foto en posició d'acoplament) i altres escarabats, i també diversitat de libél·lules de diferents colors, sobretot blaves i vermelles, però també d'altres amb tonalitats menys llampants com la de la foto.

I com no, l'indesitjable i terrible mosquit, tot i que de les diverses espècies que ronden per aquests paràtges n'hi ha tant dels que piquen a les persones com dels que no. Poso un exemple del mosquit tigre que em pretenia picar i una posta amb prop d'un centenar d'ous (que no és de tigre, que encara els fa més petits) en forma de mini fulla sobre l'aigua d'1cm de llarg de Culiseta longiareolata... s'ha d'anar molt al tanto amb l'aigua dipositada.

Entre la gran varietat d'aranyes que hi ha a la vall, la més vistosa és l'aranya tigre, que pot fer uns 5-6 cm de llarg. Fan una teranyina on a la part inferior al centre hi ha un recosit amb una típica ziga-zaga. En aquest cas, l'aranya ha caçat una abella que ha embolicat ràpidament i procedeix a la seva digestió injectant-li els sucs gàstrics, més tard se la beurà. Mentrestant unes mosquetes s'hi passejen.
Hi ha alguns racons de la vall on he trobat 4 aranyes d'aquestes en un metre quadrat, cadascuna aprofitant un racó, i alhora compartit amb altres espècies d'aranyes més petites.

Per últim, destaco un parell d'orenetes cuablanques desplegant bé les ales en el seu vol elegant, que fa tant goig de veure d'aprop.
Totes les orenetes, com molts altres ocells insectívors realitzen una funció molt important d'insecticida ecològic. Els especialistes asseguren que una parella d'orenetes en época de cria pot arribar a capturar fins a 8000 insectes al dia. Cal tenir molta cura de no fer malbé els nius que fan a les cases i blocs, no oblidem que són espècie protegida.

Espero que us resulti interessant l'observació de la fauna i la practiqueu el proper cop que passegeu per la vall.

Oleguer Farràs

ECOPARCS, INSTAL·LACIONS PER A PASSOTES, INCÍVICS I MANDROSOS. CAL UN CANVI RADICAL.

2009-07-20T19:18:00.005+02:00

El passat 11 de juliol vaig participar en una visita a l'ecoparc 2 que organitzava l'Entitat del Medi Ambient (EMA). És impressionant veure i sentir com funciona aquesta enorme instal·lació de tractament de residus, (ho recomano) al cap de l'any pot arribar a tractar 240.000 tones, procedents de diversos municipis.
A l'ecoparc li arriben 3 tipus de residus: a) els procedents del contenidor marró de matèria orgànica, b) els de parcs i jardins (municipals i deixalleries) i c) els del contenidor gris de rebuig. L'a i el c necessiten un pretractament per treure tot el que no s'hi havia d'haver tirat, que ronda el 50% en l'a i el 80% en el c. El que es pot es recupera en forma de biogàs i energia, compost i diversos materials aprofitables, la resta s'embala i va a un abocador o incineradora.

Si la matèria orgànica estigués correctament separada en els contenidors i pràcticament no tingués impropis (aquest és l'objectiu), arribaria neta i es podria fer compostatge directament per obtenir un adob de qualitat. De fet, no caldria un Ecoparc per treure la gran quantitat d'impropis, sinó una planta de compostatge molt més senzilla.
Si el contenidor de rebuig no tingués matèria orgànica, envasos de vidre, plàstic, esprais, paper, cartó, piles, pots de pintura, etc. Podria anar directament a un abocador controlat, sense necessitat d'adaptar-lo per a que no contamini el sòl, l'aigua freàtica, i no produiria gasos contaminants. A més, no caldrien grans abocadors com el del Garraf o com el de can Mata a Hostalets de Pierola.
Però la realitat està molt lluny d'aquests desitjos...estem en la societat de consum, plena de productes de tota mena que es converteixen en residus al cap de poc o molt temps, i també de passotes incívics que no s'hi miren a l'hora d'escollir productes sense envàs, o amb el mínim necessari, o separar els residus que fa cadascú al contenidor corresponent o deixalleria. Per altra banda, l'administració no facilita gaire les coses per tancar el cicle del reciclatge i la implicació ciutadana, no informa prou, allunya les deixalleries dels nuclis, no promou una llei que obligui a reduir els residus d'envasos als fabricants, i és absolutament permissiva amb aquesta disbauxa. Per això necessitem aquestes grans instal·lacions on una serie de treballadors, pel salari base, remenaran la nostra merda, amb màscares o sense, en mig d'una fortor pudorosa que impregna tot l'entorn immediat, i separen el que la gent ha barrejat. La qualitat del que es separa de la barreja és molt pitjor que si es separa en origen, i hi ha molts residus irrecuperables que aniran a l'abocador.
L'impacte ambiental en el territori i la població dels residus que generem és molt greu, amb els efectes mai del tot controlables (que ens afecten seriosament la salut -tot i que en general s'evita explica-ho, per no quedar malament al ser el que estem potenciant-) dels abocadors i les incineradores com a tractament finalista, encara en volum molt superior al que es recupera i recicla. Els nostres polítics i administradors continuen optant per fer més plantes de tractament de residus per a passotes, en comptes d'informar millor i obligar al compliment de les normes.
Després de 20 anys d'implantació del sistema de contenidors de colors i vist el passotisme general, crec que caldria aplicar mesures dràstiques com impedir per llei la generació de tants residus d'envasos començant per evitar els no estandaritzats i els petits que no s'acaben recuperant mai, tornar a l'opció de l'envàs de retorn de manera esglaonada. Però és clar, hi ha massa interessos pel mig (fabricants, envasadors i distribuïdors) i en comptes d'optar decididament per les opcions mediambientalment sostenibles, el govern amaga el cap davant el caos i les conseqüències negatives de tants residus i compleix en general, els mínims que determina Europa, és a dir, tractar-ho tot i recuperar el que es pugui (encara que malament). L'actual govern no vol complicar-nos més la vida, si no separem la matèria orgànica, ja tenim els Ecoparcs per a tractar-la, i si la separem, hem fet un bon gest. Seria convenient donar com a missatge clau: Separar correctament la matèria orgànica, que representa més d'un 40% de la brossa. Si no es separa, embruta i complica la recuperació de la resta de residus inorgànics. Només separant-la és pot fer un compost A de qualitat. El compost B i C que surt del tractament fet després del procés de la separació del contenidor de rebuig és pràcticament un àrid inert, però en cap cas un adob com l'A, la llàstima és que de moment la matèria orgànica per a fer un bon compost no arriba ni al 10%.
Des del Centre d'ecologia i projectes alternatius (CEPA) creiem que és necessari que separar els residus correctament sigui una obligació, tant pels ciutadans, com per tots els generadors, i denunciem el continuisme de les polítiques de gestió de residus clarament insatisfactòries veient les ridícules dades de recuperació, front a l'esforç econòmic en un sistema de tractament clarament ineficient i alhora de gran impacte per la salut i ambiental, que dretes i esquerres fomenten, (ja estan mirant de col·locar una nova incineradora metropolitana) sense afrontar que cal canviar el sistema. El CEPA hem presentat un munt de propostes tècniques a l'Agència de Residus Catalana (ARC) així com al·legacions també propositives als Plans de gestió de residus: http://cepa.cat

Oleguer Farràs i Jané

ELS 4 GENETS DE LA PAU ... I LA RESISTÈNCIA NO VIOLENTA

2009-06-25T21:54:00.006+02:00

Aquesta és la història dels 4 primers insubmisos al servei militar obligatori a principis dels anys 70, entre ells el company Jordi Agulló, activista de Cultura de Pau i d'Ecologistes de Catalunya. En format entrevista radiofònica ens expliquen les seves experiències impactants, emocionants i esfereïdores, així com les raons per la qual han dedicat gran part de la seva vida a defensar els seus ideals, i han fomentat la desobediència civil quan era necessari.

Tot un document històric d'uns primers rebels per a l'exercit, que reclamaven la pau en temps del dictador Franco.
Unes experiències de gran interès per qui tingui ganes de canviar el món i fer-lo més just i pacífic.

És una mena de pod-cast d'un programa de ràdio de la Universidad Politécnica de Valencia, on divideixen les entrevistes en 6 parts... Són unes 4 hores de programa...pareu atenció...

Ho podeu escoltar tranquil·lament des d'aquest enllaç

http://www.lomasnatural.upv.es/los4jinetesdelapaz.htm

*5 estrelles

Oleguer Farràs i Jané

www.lomasnatural.upv.es
Los cuatro jinetes de la PAZ

DESTROSSA A MAS LLUHÍ

2009-06-24T22:00:00.003+02:00

Totes les persones amants de la Natura que ara passegen per la zona de Mas Lluí, resten impactades al veure tota la tanca que rodeja la zona i el sòl pelat de vegetació. Portem anys intentant conscienciar que aquesta zona agrícola de pre-parc es d'un alt valor ecològic, viuen ocells, papallones, petits mamífers i rèptils, i forma en el seu conjunt una zona de transició inserida al parc de Collserola, que ens és fonamental als habitants d'aquesta zona. De nou s'ha imposa't l'avarícia immediata i s'urbanitzarà amb previsió d'edificar prop de 1700 nous pisos.

Totes les persones sabem que habitatges n'hi ha suficients al voltant de Barcelona. Ara ens enganxem a Sant Feliu i ens preguntem: Volem que Barcelona arribi fins Mataró pel nord i fins Tarragona pel sud? A aquest ritme de creixement entès com a paradigma de funcionament social actual ens portara en els propers anys a aquesta macrociutat. Nosaltres creiem i apostem per un nou model de creixement i ordenació del territori.

Jordi Agulló i Guerra

PROJECTE DE CREMA DE RESIDUS A SANT FELIU

2009-06-24T21:53:00.006+02:00

El dia 12 de juny vam organitzar una conferència per explicar les conseqüències de la crema de llots de depuradora i altres residus a la cimentera de Sant Feliu. En principi hi ha que aclarir que els vents bufen per tot arreu i per tant a vegades venen cap aquí, així doncs és una problemàtica que ens afecta a la salut. Els llots de depuradora contenen metalls que al respirar-los van penetrant als nostres pulmons, es dipositen al sòl on són captats per les plantes del voltant que posteriorment mengem. L'administració argumenta que s'han posa't filtres, i que cal desfer-se dels llots.

Els experts ens avisen que les acumulacions de contaminants van afectant sobre tot als infants i a les dones, provocant al·lèrgies, asmes, i accelerant càncers que redueixen l'esperança de vida. Els habitants propers a la cimentera ja s'han vist afectats per la contaminació, les patologies abans esmentades han augmentat. Cridem als habitants d'aquest poble-ciutat que es moguin en solidaritat dels més dèbils.

Jordi Agulló
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Alnus / CEPA - Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern
Casal de joves. Av. Indústria 34.
(08960) Baix Llobregat
934731641 - 647330788
605782507
Casal Tel/Fax: 933710252
http://www.pangea.org/alnus/
http://cepa.cat/
http://www.ecologistes.cat/
http://www.collserola.org/

BUTLLETÍ MUNICIPAL

2009-01-09T08:37:00.003+01:00

Nosaltres valorem positivament l'eina de comunicació que representa el butlletí municipal, constatem que és millorable el contingut, acceptant que en una societat plural, és la que creiem. " Mai plou a gust de tothom".

Si volem millorar el repartiment que constatem que hi ha un malbaratament de recursos. Veiem que es reparteix a totes les bústies i al moment molts butlletins van a parar a les papereres. (podeu comprovar aquest fet anant al Walden el dia del repartiment, hi ha uns grans recipients per deixar el correu brossa i trobem desenes de butlletins sense obrir.

PROPOSEM

En fet una instància a l'Ajuntament proposant.

a) Que en el proper butlletí es posi un paper que faci constar les dades de les persones que volen rebre el butlletí per correu postal.

b) Cada dia més les persones tenim correu electrònic, que es faci una recollida de e-mails de persones que volen rebre'l per correu electrònic. Constatem que hi ha moltes institucions i organitzacions ONGs que ja ho han fet.

D'aquesta manera s'estalviaria paper i treball de repartiment. Especulant podem dir que es podíem estalviar més de tres mil butlletins i la rendabilitat social que te el butlletí resta garantitzada.

SOL·LICITEM

Que aquesta proposte s'estudie i es porti a la pràctica.

Jordi Agulló (CEPA)

El regidor de Medi Ambient dona el vist i plau al “tractament natural del caufec”

2008-12-02T17:44:00.002+01:00

El passat estiu vam enviar un escrit al regidor responsable de medi ambient de l'Ajuntament d'Esplugues, el sr. José Blas Parra, demanant-li explicacions sobre el tractament destructiu de la vegetació a la zona alta del Caufec, en plena zona PEIN i XN2000, suposadament protegida del Parc de Collserola, tal com vam publicar al web i a la revista La Vall de Verç de setembre 2008. Es tractava de manifestar bàsicament la impotència que sentim els ciutadans davant d'una agressió a la natura totalment planificada per l'administració, cap a qui suposadament ha de vetllar també pel benestar de Collserola i intentar que sentís un mica de vergonya...

La resposta va trigar dos mesos i mig en arribar i fou és absolutament tècnica i justificadora de la legalitat del projecte, conclou "considerem que l'actuació és prou respectuosa amb el medi ambient, sempre tenint en compte la naturalesa del territori de què tractem i la resta de circumstàncies que s'han expressat al llarg d'aquest escrit."
Estar clar doncs, en opinió del sr. Blas que el tractament aplicat al caufec considerat per ell el "més adequat" va tant enllà com la llei permet matxacar l'entorn natural.

Oleguer Farràs · Coordinador d'Alnus - CEPA - Ecologistes de Catalunya
93-4731641/647330788
http://www.pangea.org/alnus
http://alnusbloc.blogspot.com/
http://ecologistes.cat
Signa en defensa de Collserola: http://collserola.org/salvemelparcnatural/

L'AGONIA DE COLLSEROLA CIENTÍFICAMENT DENUNCIADA

2008-12-02T17:37:00.002+01:00

A l’octubre del 2008 la Diputació de Barcelona va publicar una sèrie d’estudis científics relligats amb el nom “Diagnosi ambiental al Parc de Collserola. Projectes de Ciències Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona” http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p08d028.pdf . La conclusió general és desesperançadora: la pressió urbanística ha aïllat el Parc de la resta d'espais d'interès natural dels voltants i la ja existent fragmentació per infraestructures viàries i urbanes es pot agreujar amb la xarxa viària programada pel PGM, que provocaria “la pèrdua del 12% (...) d'espais potencialment útils per connectar hàbitats”. I alerta: diu que el Pla Especial de Protecció de Collserola no ha estat capaç de conservar la biodiversitat “atesa la destrucció de molts hàbitats del Parc amb elevat valor ecològic”. A més, en plans com Mas Lluí i Caufec, no s’han promogut zones de transició entre l'ambient urbà i el Parc ni s’han “tingut en compte els espais adjacents annexionables (...), que esdevenen zones d'elevada pressió especulativa i urbanística”. Aquesta és la gestió que el Parc necessita? Sorprèn que les propostes que l’estudi fa a l’administració fa anys que ja les vam sentir, com si els gestors del Parc no tinguessin clar que la qualitat mediambiental d’aquest és un bé fonamental. Li demanem al nostre alcalde, Vicepresident Executiu del Consorci de Collserola, sigui “executivament sensible” amb les necessitats del Parc, car preservant-lo en el seu estat salvatge es preserva un valuosíssim patrimoni la pèrdua del qual seria irreversible.

Maria Solà i Vilarrubias

Compartim Collserola amb respecte a la natura.

2008-11-23T20:38:00.001+01:00

Compartim Collserola amb respecte a la natura.

A la revista d'octubre de "La Vall de Verç" apareixien dos articles on es parlava de la pràctica d'activitats suposadament esportives a la vall. Un a l'apartat d'esports on un campió de trial que viu a Sant Just, reconeix sense complexes que entrena amb la seva moto en espais naturals on està prohibit perquè no hi ha espais adaptats per a la gent com ell. Per si algú no ho sap, això és un delicte per molt que ho vulgui justificar.

També la Societat de caçadors es queixa de les mesures restrictives de l'administració que no els deixen actuar amb la llibertat que ells voldrien, rememorant temps ancestrals. Aquest any per sort, han decidit fer boicot i no fer batudes del senglar. Ells que la temporada passada van abatre més de 150 aus del compte de les que els assigna el DMAH, un 77% més en el cas dels tudons. Això no es delicte també? I en canvi poden continuar caçant impunement aquesta temporada.

Són dos exemples però hi ha molts més casos de manca de respecte pel medi. Tothom es mira el melic i vol fer el que li dona la gana en espais comuns i naturals, també curses ciclistes i altres competicions, boletaires trinxadors del sòl, etc. amb el comú denominador que acaben suposant un impacte més o menys lleu o sever per al medi.

Quan som milers els usuaris d'aquest espai natural tant preuat anomenat Collserola, hauríem de fer un pensament tots plegats i deixar d'anteposar egoistament determinades formes de gaudir de la natura amb conseqüències destructives com són la ràpida erosió dels camins i corriols pel pas rodat, i el risc per la integritat dels altres quan es circula a velocitat excessiva o es dispara un tret.

Per l'altra banda l'administració acostuma a fer la vista grossa amb tot plegat, sobretot perquè a Collserola no hi ha pràcticament vigilància i es deixa fer en la mesura que ningú pren mal, o no es denuncia. El problema és clar, la conservació de la natura no és una prioritat, i a més a més, ella no vota!

* La fotografia del motorista es correspon al bosc de can Candeler el diumenge 23/11/2008

Oleguer Farràs

1ª sessió participativa del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just Desvern

2008-11-21T17:06:00.004+01:00

Dimecres 19 va començar el procés de debat sobre el Pla de Mobilitat Urbana de Sant just Desvern. És obligatori fer-lo atès els elevats nivells de contaminació per partícules PM₁₀ i NOx. S'han de prendre mesures tant per rebaixar la contaminació, com per afavorir una mobilitat més sostenible i segura. La participació de persones a nivell individual o d'entitats locals va ser molt baixa. Ja ens podem posar les piles...

La primera sessió de presentació va ser avorrida i l'únic amb contingut ho podeu consultar al nou espai web de participació de l'Ajuntament: http://www.consensus.cat/santjust/index.php?option=com_processes&act=show_process&id=244&Itemid=60

Per rebre informació o participar al Pla de mobilitat has d'inscriure't a
http://www.consensus.cat/santjust/index.php?option=com_processes&act=contact_mail&id=244&Itemid=60 o trucar a l'ajuntament.

Per participar en el debat dins el grup de l'Alnus ens pots fer arribar les teves propostes, o millor inscriure't a l'Alnusgrup (si és que encara no hi ets) o respondre aquest correu demanant-ho.
Algunes de les nostres propostes que hem de desenvolupar estan al punt 6è.- Mobilitat del nostre Pla estratègic ambiental 2007-2011

-----
Oleguer Farràs · Coordinador d'Alnus - CEPA - Ecologistes de Catalunya
93-4731641/647330788
http://www.pangea.org/alnus
http://alnusbloc.blogspot.com/
http://ecologistes.cat
Signa en defensa de Collserola: http://collserola.org/salvemelparcnatural/

Text resum oficial:

1a sessió participativa del Pla de Mobilitat Urbana

La primera de les dues sessions participatives del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) va engegar ahir oficialment el procés de participació ciutadana d’aquest pla estratègic que dotarà Sant Just dels programes necessaris per elaborar els plans municipals a curt, mitjà i llarg termini sobre aquest tema.

Després de la presentació política, els tècnics responsables de l’estudi van exposar breument els resultats de la seva recopilació inicial de dades, amb l'objectiu d'enriquir els coneixements a les persones assistents.

A la sessió hi van acudir tant persones a títol individual, com entitats locals, representants veïnals i sindicals, de l’Institut Metropolità del Taxi, de l'empresa Soler i Sauret (responsable del servei d’autobusos urbans de Sant Just) i de formacions polítiques com ha estat el cas de Ciutadans.

Les persones interessades en participar en la sessió de treball, vagin, o no, assistir a la reunió d'ahir, poden ampliar la informació referent a la prediagnosi consultant el document que hi ha penjat en l'apartat del Pla de Mobilitat Urbana d'aquesta web. La sessió de treball tindrà lloc a l'Ajuntament de Sant Just Desvern, el proper dimecres dia 26 de novembre, de 7 a 9 del vespre.

PARLEM CLAR !!!...

2008-10-28T11:54:00.002+01:00

Ja patim un inici de crisi, feia anys que ho deiem, ratificant experts que ens avisaven i avisen, són independents no depenen d'un sou que els lliga a defensar l'establiment dominant. El model de vida occidental és insostenible, no podem crèixer indefinidament, a més a més condenant a la fam i a la misèria a la majoria de la població mundial. Nosaltres hem com a col·lectivitat col·laborat i col·laborem en aquest desastre humanitari, medi ambiental, consumin, ens han fet creure que és possible comprar i comprar més i més productes. Ara en plena crisi, encara ens volen fer creure que ho superarem i seguirem consumint indefinidament, nosaltres els xinesos, els indis, milions i milions més de cotxes, despesa d'energia, més carreteres, autopistes, més avions etc.
Dos escenaris es veuen per davant, mantenir la societat del desajust actual, en base a una dictadura estatal-mundial estil Xina o una governavilitat democràtica mundial que posi com a valor fonamental els drets humans, la justícia el repartiment dels bens de la Terra per assegurar els drets bàsics de menjar, ensenyament i salut a totes les persones del Món. Hi ha que canviar el paradigma del mercat com a valor suprem, el lucre, al de els drets bàsics. No es tracta de socialisme igualitari, les persones que investiguen i creen dintre dels paràmetres del be comú, no contaminar, no produir objectes negatius, especulasió, en llocs naturals, cursa d'armaments, productes innecesaris etc, han de tenir més mitjans per gaudir del seu esfoç per la humanitat. Però en general anem a una societat més senzilla, més culta, que sàpiga gaudir del temps lliure, de la natura, sense necessitat de malbaratar tans productes, cotxes, roba, productes tecnològics etc. Necessitem que tots els tècnics es posen les piles per inventar el dia a dia d'aquesta nova societat i deixen d'ésser els servidors dels destructors de la Terra.
Mal que ens pesi aquest és el panorama:
Demà els nostres néts maleiran el Món que els hem deixat.
O Gaudiran d'un Món equilibrat, senzill, net on la investigació científica estarà al servei de les persones.

I ARA QUE EL CAPITALISME HA FRACASAT, QUÈ ALTERNATIVA TENIM?

2008-10-09T08:40:00.002+02:00

Aquest escrit fet com es fan els blocs sense correcció a primer pensament, vol aportasr la reflexió personal respecte a l'actual!!!! crisi econòmica.

Sabem cada vegada més que som un petit planeta en la immensitat de l'univers. Els mitjans de transport i comunicació han fet que sentim auquesta realitat, fa un temps es va definir com: l'aldea global. o sigui la família ampliada humana. El capitalisme com a sistema per a mi sempre ha estat un fracàs, solament ha assegurat el benestar a un màxim del 20 per cent de la població, els altres passen penúries i fam... Quina família nuclear podem veure que de 4 membres solament un menja i despilfarra, els altres moren de gana.
Ara el capitalisme ha fet fallida, no pot funcionar sense la intervenció dels poders, estats, CE, etc. i molts asseguren que no ha tocat fons la crisi. Aquesta setmana passada un economista de pretisgi i pes, analitzava la situació i deia que fins al 2.020 estaríem en crisi i apostava per: dintre d'uns anys manaran les corporacions a nivell mundial ( aquesta és l'alternativa, per mi espantòs encara s'agreujarà més la problemàtica de la famiília humana) Hi ha altres alternatives.
Cal anar a una nova societat que assegure els mínims humans: menjar, educació, sanitat, i això amb democràcia i respecte a l'entorn. Concretant cal que els estats asseguren aquests drets per sobre d'altres qüestions, cal anar a una ONU democràtica que faci d'estimul i control d'aquests drets.
LA HUMANITAT ESTEM EN UN MOMENT CLAU PER ANAR CAP A UNA ALTERNATIVA HUMANA O SEGUIR EN EL CAOS ACTUAL.

Pla de mobilitat a Sant Just Desvern

2008-09-10T10:01:00.002+02:00

Ja tenim la proposta o anàlisi previ del Pla de mobilitat. Dues conclusions queden clares:

a) Sant Just Desvern està en una zona d'especial tractamen t per excés de contaminants, en gran part provinents del tràfic. Segons acords de la comunitat europea hi ha que reduir aquesta taxa que és perillosa per la salut dels habitants de la zona.

b) Hi ha una tendència al creixement del transport privat a la zona ( els quadres d'estudis del treball, així o demostren)

La conclusió que s'escau, és clara!

HI HA QUE REDUIR EL TRÀFIC PRIVAT

la qüestió és com ho fem?
Esperant que la bona voluntat de les persones respongui i renuncien a moures amb cotxe o moto?
Facilitant el tràfic públic? ( carril bus, carril bici, nous medis, metro, bus llençadora, etc.)

Crec que la posició realista, és la segona.
En aquest sentit proposo:

Carril bus segregat a la cct. Reial i a la Av. Indústria.
La Rambla serà per els busos, el repartiment de mercaderies i pels veïns/veïnes que demanen la tarja corresponen.

Conclusió és clar que sinò es prenen mesures, d'ací a uns anys veurem que no s'ha aconseguit res, la contaminació s'haurà agreujat. Desitjem que el sentit comú de societat ens faci prendre les mesures que facin rebaixar el nivell de contaminants, que entren als pulmons dels infants i de les persones delicades afectant la seva salut.

JA TENIM LA CRISIS!

2008-08-14T08:21:00.000+02:00

FORESTACIÓ AL TORRENT DE CAN CORTÉS

2008-07-09T08:40:00.002+02:00

Ahir dia 8 de juliol vaig passar per primer cop aquest any de pluges per regar els arbres.

La zona de solana ha patit unes perdues del 30%. Cal passar a regar assiduament aquesta zona. Podeu passar emb dues garrafes d'aigua i regar els arbres que hem plantat aquest any i tenen les arrels curtes. També trobareu els pins que vam plantar el passat juliol, 2007 amb col·laboració amb l'escola Montseny, hi ha un pi ja més alt d'un metre, els altres creixen més a poc a poc, he vist uns 5, no hem tingut pèrdues.

A la zona d'ombria no hi ha pèrdues, el que ha passat és que la zona amb les pluges sembla una selva hi ha arbres que no es pot accedir. No hi ha problema creixen en zona humida i protegida del sol i dels altres elements que poden afectar el seu creixement, cabres, porcs senglars i animals de dues potes (vàndals).

"La teoria Gaia i la següent i darrera setmana: Motivació de la lluita d'un grup ecologista a Sant Just. ALNUS

2008-06-17T08:41:00.002+02:00

Entrem en les dues darreres setmanes del programa el dia 19 tocarem el tema:
"Teoria Gaia" de autor James Lovelok.

El dia 26 de juny darrer programa d'Opció Natura, tocarem el tema:
Motivació de la lluita d'un grup ecologista al poble-ciutat: ALNUS

S'acaba l'era del petroli?...

2008-06-10T08:44:00.002+02:00

Aquest dijous dia 12 de juny, ens queden dos programes més a fer tocarem el tema de la crisi del petroli. L'any 2000 el barril valia 30 dòlars, ara en val 150 i diuen els experts que seguirà pujant. A Europa degut a la pujada de l'euro respecte al dòlar em notat aquesta tremenda pujada de 500 % menys, però ja veiem les conseqüències.
Nosaltres lamentem la situació pel dolor de les persones humils d'aquesta societat, però ja fa temps, més de 20 nays que anem avisant que hi ha que emancipar-nos de la dependència del petroli i passar a noves fonts d'energia, solar, fotovoltaica etc.. Potenciar el transport públic ( recordem les rodalies estant abandonades des de l'any 1980. Fabricar cotxes elèctrics, o investigar en aquest camp.
Però quina és la realitat?
Les grans companyies les petroleres fant xantatge a la societat i els governs dèbils, ho permeten. Anem caminant a un col·lapse i és lamentable que tinguem que funcionar així. Ja podríem tenir l'alternativa , bones xarxes de transport públic, cotxes, bicis i motos elèctrics, grans centras fotovoltaiques en les zones industrials, convertir la ciutats en captadores de l'energia fotovoltaica, les teulades creadores d'energia.
Ara encara estem a temps de començar aquest procés, fent un programa d'economia de "guerra", vull dir quan hi ha una guerra tot es posa al servei d'aquesta causa, doncs tenim una enorme guerra, la de destruir la Natura i desaparèixer en procesos de crisis en crisis. Esperem que aquest polítics tan irresponsables!!!... però no oblidem, que en les eleccions es donem el vot, per tant tots en som de responsables, doncs això, que entre tots entrem en una nova era d'emancipació del petroli i en conseqüencia de la Humanitat.
Aquest tema debatrem el dijous al programa, esperam les vostres suggerències per poder valorar que fem? el proper curs.

Tractament de la brossa. Què fem?..., Com ho fem?...

2008-06-04T08:41:00.003+02:00

Aquest dijous dia 5 de juny per cert dia internacional del medi ambient, tractarem el tema de la brossa.
Què fem?... cada dia puja el munt de brossa que produim, hi ha brossa que es pot reciclar molt be, sempre s'ha fet, l'orgànica tradicionalment es transformava en fems, que sòn un adob tan bo per l'agricultura. Tenim les deixalles provinents dels plàstic, d'origen del petroli, aquest material no desapareix, ho sigui el tenim acumulat des de que es va inventar, solament es pot cremar i llavors els fums són tòxics i contaminen a la flora i la fauna, les persones entre ells i deixen unes escòries perilloses.
Reflexionarem envers aquest tema i les diferents propostes que hi ha.

Tractament de la brossa.

2008-06-04T08:40:00.001+02:00

OPCIÓ NATURA 20 DE MAIG 2008

2008-05-27T08:23:00.002+02:00

L'ESTAT DEL MÓN

A partir d'un anàlisi de "National Geographic". Farem un repàs a la situació medi ambiental mundial.
Pobresa, 3.000 milions de persones viuen al Món amb menys de 1'4 euros al dia.
Salut, La diabetis augmenta al Món, les enfermetats cròniques de la pobresa segueixen.
6.600 milions d'habitants hi ha a la Terra, la majoria viu a ciutats i segueix aquest procès, per nosaltres boig.
Ensenyament, En Àfrica i Asia hi ha un 75 per cent de infants sense posibilitats d'anar a l'escola.
Oceans, com hem explicat més d'una vegada hi ha una forta degradació als oceans.
Farem un repàs a tota la situació.
Ens falten cinc programes per acabar el curs, necessitem la teva opinió, valoració per estudiar la posibilitat de millorar coses i enfocar els esforços en altre sentit.

Narcís Prat troba "absurd parlar de sequera" - www.e-noticies.com

2008-05-26T16:18:00.001+02:00

El catedràtic d'Ecologia de la Universtitat de Barcelona i assessor de l'Agència Catalana de l'Aigua, Narcís Prat, ha dit en una entrevista a El món a RAC1 que "ara, parlar de la sequera és absurd. Aquest país no té sequera, té uns embassaments mig buits. S'ha acabat la sequera". "Això obliga a reflexionar. Potser certes mesures que poden generar problemes més greus, el ministransvasament, s'haurien de repensar i veure si són necessàries no", ha afegit.Finalment, Narcís Prat ha reconegut que "Jo crec que la canonada és un transvasament, aquesta paraula està maleïda i tothom intenta de no fer-la servir. Quan passes aigua d'una conca a una altra és un transvasament".

OPCIÓ NATURA: LLUITA DE L'EBRE I DEL PLA CAUFEC

2008-05-21T12:15:00.002+02:00

Aquest dijous dia 22 de maig tocarem el tema:
LLUITA DE L'EBRE I DEL PLA CAUFEC

Quan la política es posa al servei dels més poderosos, especuladors i rics, i tots els partits els serveixen, la democràcia es perverteix i perilla. Els dos casos de l'Ebre i del Pla Caufec són paradigmàtics d'aquesta posició. Tot un territori clamant que no es destruexi el riu i el Delta, fins i tot els representants dels partits que a Barcelona i Madrid voten la destrucció del riu i del delta i la de Collserola, també és tan evident la situació que també van a les manifestacions. Aquesta reflexió amb detalls, aclararan el transfons del tema.
Lluita de l'Ebre, el deute als bancs "Caixa", Agbar està en crisi i vol facturar més, necessita el tub per especular amb l'aigua, ara amb elc ciutadans de Barcelona, després quan estigui la dessaladora venen a la costa, aigua a dojo per seguir fent un creixement especulatiu i destructiu.
El Pla Caufec, és una agressió més a Collserola, espai natural que encara resta al voltant de Barcelona i els especuladors i els seus seguidors volen treure profit, govern municipal d'Esplugues. Cal una sublevació civil noviolenta per aturar aquestes bogeries.

Programa de ràdio del 15 de maig

2008-05-12T09:20:00.002+02:00

QUE FEM EN EL CONSUM DE LES BOSSES DE PLÀSTIC?...

És consumeixen milions de bosses cada dia. Quan vas a la Vall en trobes enganxades als esbarzers, pels arbres a tot arreu. En el mar en les rutes marítimes d'Amèrica a Europa el fons marí hi ha acumulades més de deu metres de profunditat de bosses que impideixen la transpiració de la flora marina, maten el mar. Les deixallaries n'estan plenes i el seu reciclatge és costòs i va contra la salut al cremar els plàstics emeten contaminants.
Què fem? ...
Tractarem el tema el dijous

El TSJC admet el recurs contra la tala d'alzines

2008-05-07T18:25:00.001+02:00

El Jutjat de Barcelona ha acceptat a tràmit el recurs presentat per Xavier Trias contra la construcció de la nova Muntanya Russa al Parc del Tibidabo. Aquest tribunal ha notificat al President del Grup Municipal de CiU a Barcelona l'acceptació del procediment contra la decisió del Govern bipartit en minoria que encapçala Jordi Hereu de tirar endavant la nova atracció tot i el posicionament en contra de la majoria de l'Ajuntament.
El passat 28 d'abril, Xavier Trias va presentar un recurs judicial "en defensa del principi democràtic de que cal respectar les decisions que es prenen per majoria". Una majoria política representada a l'Ajuntament de Barcelona, tant a nivell de Comissió d'Urbanisme, com del Consell Plenari i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, s'ha manifestat contra la construcció de la nova Muntanya Russa al Parc d'atraccions del Tibidabo, però tot i així l'Alcalde i el seu Govern han decidit tirar endavant la nova Muntanya Russa.

El líder municipal de CiU va presentar un recurs al contenciós-administratiu contra tres resolucions del Govern municipal: per una resolució del gerent d'Urbanisme que aprova el Projecte de l'obra de la Muntanya Russa; contra la negativa expressada per l'Alcalde en un Plenari en resposta a una pregunta de Xavier Trias; i contra una resolució del Tinent d'Alcalde d'Urbanisme, Ramon Garcia Bragado, que reprodueix la decisió de l'alcaldia d'incomplir l'acord del Plenari. En una resolució rebuda ahir dilluns, el magistrat notifica a Xavier Trias que "procedeix l'admissió a tràmit" de la demanda, i que s'inicia procediment contra l'Ajuntament de Barcelona.

CRISI ALIMENTÀRIA I CAPACITAT DE CÀRREGA DEL PLANETA

2008-05-06T08:20:00.002+02:00

El dijous dia 8 de maig analitzarem el tema de la crisi alimentària.
Com sabem a Haiti en conreava arròs per la subsistència, EEUU va invadir el mercat del producte subvencionat al seu pais a preu més baix, llavors van arruinar molts pagesos que van deixar de conrear, ara resulta que el preu ha pujat molt en el mercat internacional i al pais entra en crisi de fam. També està passant en el blat de moro a Mèxic i a tot arreu del Món. Hi ha un altre fenòmen que agreuja la situació, la crisi bancària unit a les poques espectatives de guany en la construcció ha portat a que els capitals financers especulatius, que van d'un lloc a altre, haguin invertit en compra de cereals i els posen en megatzems en espera de pujades de preu. De nou veiem com aquest tipus de capitalisme especulatiu prima el guany per sobre de la vida de les persones i porta a aquesta situació.
Cal una ofensiva clara de la societat civil internacional per evitar aquest problema.
Podeu telefonar o escriure un mail per participar en aquest debat.

Reflexió sobre l'article del professor i comentarista B.Cullas

2008-04-29T08:19:00.002+02:00

l diari "El Pais" a la part de Catalunya va publicar un article del Sr. B.Cullas, tertuliano i catedràtic de història, defensa el minitransvasament i l'argument principal és: Els de la PDE són com els carlistes al segle XVIII- XIX, odien als de ciutat. Vaig quedar impactat, fins on estan disposats a atacar els defensors del transvasament als que veiem clar des de fa decenes d'anys que el mòdel de creixement de les ciutats, deixa´t al lluire mercat, sense intervenció de l'administració porta a col·lapses,
ara som més de quatre milions a l'area metropolitana, dintre de deu anys diuen que cinc, després de 20 anys set o deu, aquest camí condueix al desastre i l'administració que controla més del 40% dels euros circulants deu fer un programa de desenvolupament que d'acord al (recordeu el club de Roma, als anys 80) primi el creixement de ciutats al llarg del territori català. La població ens juntem a prop de la costa, és on posen les indústries, on hi ha treball. Cal estimular i subvencionar la marxa de indústries, la creació de treball a totes les zones de Catalunya. Aquest procés irracional, malbaratador d'espais, que porta al col·lapse. Ara hi ha un petit avís la crisi de l'aigua, després vindrà la crisi energètica, la contaminació. Seguir deixant que les coses vagin així, és absolutament irresponsable, entregats als interessos econòmics de les grans indústries que el que volen per sobre de tot, és guanyar euros, el interés comú els és secundari.
Aquest Srs. intelectuals o be estan venuts o tenen por d'enfrontar-se a la realitat, i es dediquen a fer anàlisis superficials. Nosaltres posen el dit a la ferida i diem ben clar!

TENIM UN MÒDEL QUE PORTA A UN COL·LAPSE DARRERE

L'ALTRE

NO AL TRANSVASAMENT QUE OBRE UN CAMÍ, O SIGUI MÉS

TRANSVASAMENTS, I SEGUIR AQUEST MÒDEL IRRACIONAL

TALA D'ARBRES AL TIBIDABO

2008-04-22T08:43:00.002+02:00

Programa de ràdio Desvern, secció En profunditat:
El tema d'aquesta setmana és:

TALA D'ARBRES AL TIBIDABO

EXEMPLE PARADIGMÀTIC DE IRRESPONSABILITAT MEDIAMBIENTAL

El 2003 es van comprometre a fer parc natural Collserola.
Cada dia es més evident la relació, destrucció de la Natura, condicions més negatives per la vida humana i de tots els éssers. El canvi climàtic accelerat pel desenvolupament industrial ens porta a un punt sense retorn als humans.
Cal respetar la Natura que tenim i recuperar parts que estan ferides. No de ninguna manera i forma seguir destrossant.
Parlarem d'aquest tema.
Podeu participar per telèfon o per correu electrònic.

Tema de la ràdio del dijous dia 17 d'abril: AIGUA HA ESCLATAT LA GUERRA

2008-04-16T08:47:00.002+02:00

Aquest dijous parlarem a la mateixa hora que es fa el debat a Can Ginestar, les persones que pugau pujeu a el debat a les 19 hores, les que no podeu sentiu la ràdio on sempre fem un resum dels temes de la setmana i analitzen un tema més a fons.
TEMA:

"HA ESCLATAT LA GUERRA DE L'AIGUA"

Analitzarem la causa que ens ha portat a la situació actual:
a)Mòdel de desenvolupament de creixement continuo, quan l'aigua és un recurs escàs.
b) Alternatives dels diferents partits i entitats socials.
Seguir el mòdel de creixement exponencial, CiU portem aigua del Ròdano. PP extraiem més aigua de l'Ebre.
En contraposició les entitats ecologistes i la línea oficial fins ara del tripartat, eficiència, recuperació del aqüifers, que cada conca faci el seu us.
XOC CONJUNTURAL

Degut a la situació d'emergència el darrer bloc, tripartit i entitats socials, està enfrontat, pel transvasament dit, provissional de l'Ebre a Barna.
Situació que debilita el front dels que volem l'eficiència i la recuperació del aqüifers i la utilització racional de l'aigua.
Podeu participar del debat per telèfon o escribint al bloc o e-mail a ALNUS.

Debat sobre Collserola a l'Ateneu Barcelonès

2008-04-11T10:34:00.000+02:00

Conclusió. Hi haurà Parc Natural amb noves infraestructures i més creixement urbanístic.

Ahir dijous a la tarda va tenir lloc el tercer debat sobre la necessitat de protecció de Collserola a l'Ateneu Barcelonès, organitzat per la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola. Josep Moner va ser l'encarregat de fer una presentació de l'acte i una introducció a la situació crítica en que es troba la serra.

Ecòlegs i biòlegs prestigiosos com Ferran Rodà, Josep Germain, Narcís Prat o el mateix biòleg del Consorci del Parc de Collserola Francesc Llimona, van ser la veu que defensava la necessitat de protegir la Serra, a través d'una filmació feta expressament per a l'acte. La declaració de Parc Natural que va anunciar el DMAH és molt benvinguda i necessària, però cal assegurar que s'aturarà el desenvolupament urbanístic i d'infraestructures a la serra per garantir la pervivència dels ecosistemes, així com la connexió ecològica amb altres espais naturals propers com la plana Vallesana i Sant Llorens de Munt i la revitalització de les rieres.

Posteriorment es va projectar una altra filmació on els diversos representants dels partits polítics parlamentaris (excepte el PSC que no va voler fer declaracions) van declarar el seu suport a la declaració de Parc Natural, tot i que determinats partits opinaven que encara s'ha de permetre més desenvolupament i infraestructures, destacant el PP. Cap partit assegura que no es desenvolupin més infraestructures a Collserola en un futur, atès s'està permetent un fort creixement metropolità que pot fer aviat necessaris determinats nous vials.

Com a portaveu del DPTOP, va intervenir Jaume Busquets que treballa l'actual Pla territorial metropolità. Ell assegura que el nou pla és molt més respectuós amb el medi ambient que l'obsolet PGM que ha de substituir, tot i que com que el model de creixement metropolità no es pot aturar, s'ha de garantir per tant noves infraestructures per al futur i no es pot descartar que es desenvolupin a Collserola.

També va participar a l'acte la representant del DMAH Isabel Boncompte, que va orientar que la declaració de Parc Natural podia fer-se efectiva possiblement el proper any 2009. La intenció del DMAH és protegir el màxim, però cal l'acord amb els ajuntaments i no sempre estan disposats a admetre retalls al seu desenvolupament. Qui te les competències per desclassificar infraestructures és el DPTOP i el Parc Natural que s'aprovarà no garantirà que no es puguin fer, però obligarà a tenir més cura amb el paisatge.

Els dos representants de l'administració van assegurar que la declaració de Parc Natural no faria content a tothom i que com sempre en aquesta democràcia, la ciutadania te dret a fer les esmenes oportunes quan s'obri el període d'al·legacions del Pla Territorial i també al Pla de declaració del Parc.

L'ecòleg Narcís Prat va intervenir introduint una proposta del tot contrària a la de les administracions. Va dir que el que necessitava Collserola després de tant desordre urbanístic dels darrers anys, era no només aturar la urbanització, sinó (com es fa en altres països) iniciar la de-construcció de les urbanitzacions fetes a determinades zones naturals claus per al Parc Natural.

El públic assistent va preguntar sobre determinades amenaces urbanístiques concretes i sobre la contaminació que provoquen determinades indústries cimenteres ubicades a la mateixa serra, també argumentaren que el que hauria de fer l'administració és posar en qüestió aquest model de creixement sense aturador que fa que cada vegada quedi menys espai natural, necessari també pel gaudi i la salut de tots plegats. La gent també es queixava que l'administració no te en compte la veu del ciutadà i sí la dels interessos econòmics d'uns pocs.

Vist que el govern no està per una protecció real de la serra, ni de l'actual Parc, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola convida a la ciutadania a recolzar la defensa de d'aquest espai natural emblemàtic signant el manifest per un nou marc de protecció de Collserola al web http://collserola.org/salvemelparcnatural/ i participant aquest diumenge a la Marxa en defensa de Collserola i la concentració popular que es farà a la Plaça del Tibidabo a les 12:30h.

En profunditat: MARXA PER COLLSEROLA

2008-04-08T08:37:00.002+02:00

El dijous dia 10 d'abril parlarem de la marxa en defensa de Collserola
Aquest espai natural tan proper a una connurbació de 5 milions de persones que hem de mostrar la nostra solidaritat amb la NATURA. sense el medi natural no hi ha vida. Vivim en un medi artificial i per tant rebem els aliments, la purificació de l'aire dels boscos, l'equilibre de les espècies que fan que el planeta Terra sigui viu, devem ésser conseqüents i participar en la conservació de la vida.

Denùncia pel trencament d'arbres al Torrent de Can Cortès

2008-04-04T09:07:00.002+02:00

Còpia de la instància

EXPOSO

a) Per què han talat arbres al carrer Tudona?

b) Com a entitat fem forestació a la Vall ( Torrent de Can Cortès) fa més de deu anys, és una activitat agradable però feixuga de resultats. Les cabres, els pocs senglars, els vàndals i ARA LES EMPRESES CONTRACTADES PER L'ADMINISTRACIÓ, trenquen els arbres. Al mes de març 2008 han passat i han arrasat més deu arbres.

SOL·LICITO

a) Explicacions per l'actitud de respecte davant la Natura.

b) Una reflexió:
CAL SUPERAR EL PARADIGMA DESARROLLISTA, L´ESSER HUMÀ NO ÉS EL REI DEL PLANETA, ÉS NATURA, SENSE RESPECTE AL MEDI NATURAL NO SEBREVIUREM.

2008-04-01T08:49:00.002+02:00

OPCIÓ NATURA DIJOUS DIA 3 D'ABRIL

En la secció EN PROFUNDITAT

Analitzarem el tema de l'aigua

A partir del text de la federació ecologistes de Catalunya, analitzarem el per que estem en contra de la política que es porta fins ara. Sabem la crisi en la que estem, i volem beure aigua com tothom, però el camí que portem no és correcte.

L'aigua que es gasta per l'agricultura representa el 73%, al canal de la Segarra perd l'quivalent a deu vegades l'aigua que és vol trasvasar del Segre per beure a Barcelona, aquest problema ja fa temps que passa i no s'han pres les mesures ni estan projectades de sol·lucionar el tema.
El canal de la zona del Besós també perd una considerable quantitat d'aigua des de fa molts anys i no s'han pres mesures. Aquest malbaratament arrosegat anys, és el problema principal.
Les despeses d'aigua dels domicilis representa un 17 %, amb mesures que ja fa temps que diem s'estalviria un 50% d'aquest 17 per %. Doble xarxa a les cases, aljubs a les unifamiliars i blocs on sigui possible.
Actuar de manera esborrajada, obres trasvasaments etc, és seguir el camí del creixement descontrolat i del malbaratament, ens oposem rotundament.
Mesura d'urgència a Barcelona, polèmic tema que hi ha que mullar-se
- Deixar de regar 110.000 hectàrees a LLeida i pagar la subvenció corresponen als pagesos.
- Gastar el 20 milions d'euros que val el trasvasament del Segre en arranjar les fuites del canal i del Besòs. Euros que estaríen ben invertits, en senstit de futur i no ara que proposen la despesa de 20 milions d'euros per us de tres mesos.

Podeu aportar les vostres opinions per e-mail o telefonant a la ràdio el dijous 3, a les 19 trenta hores.

Jordi Agulló

Una vuitantena d'entitats catalanes reclamen una protecció real de Collserola

2008-03-29T20:57:00.000+01:00

Una vuitantena d'entitats catalanes reclamen una protecció real de Collserola

Una vuitantena d'entitats ecologistes, veïnals, excursionistes, esplais i escoltes, entre d'altres, s'han adherit a la campanya que promou la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sota el lema "Salvem el parc natural", ja que aquest espai natural de l'àrea metropolitana cada cop té més ciment i menys verd.

Ja fa 10 anys que les entitats cíviques demanem una protecció real de la serra, davant de les amenaces d'urbanització que marca l'obsolet Pla general metropolità (1976), i reclamem a les administracions que es conservin els espais naturals i agrícoles de l'entorn del Parc de Collserola i se'n modifiqui la planificació
urbanística.

Tanmateix, podem comprovar que, amb rares excepcions, el ciment i l'asfalt han engolit tot l'entorn de la serra de Collserola i l'han deixada com una illa verda en l'entorn metropolità. El govern encara autoritza noves urbanitzacions com la de can Busquets a Sant Cugat, el Centre Direccional de Cerdanyola a la plana de la serra;
promou el desenvolupament de grans infraestructures com el túnel d'Horta i el vial de Cornisa que travessarien la serra; afavoreix la instal·lació de determinats equipaments com el cementiri de Collserola i les EPRES i l'ampliació del parc d'atraccions del Tibidabo i tantes d'altres agressions a la serra com el mateix pla Caufec; i, alhora, anuncia la propera declaració de Collserola com a Parc Natural.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) ha iniciat una campanya de sensibilització cap a la societat civil catalana amb l'objectiu que la gent es comprometi a defensar l'única illa natural metropolitana, que encara posseeix uns valors ecològics i paisatgístics dignes de conservar. Dins d'aquesta campanya, s'ha creat
la pàgina web http://collserola.org/salvemelparcnatural on s'expliquen les amenaces actuals a la serra i es recullen les adhesions d'entitats i particulars a la proposta. De moment ha assolit el suport d'una vuitantena d'entitats ecologistes, veïnals, excursionistes, esplais i escoltes, socials, naturalistes, entre altres, i més de 2200 firmes
individuals; alhora, ha recollit molts comentaris exigint-ne una protecció real abans no sigui massa tard.
Totes les adhesions i comentaris queden publicats a la web.

La PCDC farà arribar les adhesions al govern per tal que recondueixi la seva política de desenvolupament urbanístic imparable i insostenible. Com a activitats complementàries, durant la campanya "Salvem el parc natural" es farà un debat titulat "La necessitat de protecció de la serra de Collserola" a l'Ateneu barcelonès, el proper 10
d'abril a les 19h. Es prepara també una gran Marxa popular en defensa de Collserola, per al diumenge 13 d'abril http://collserola.org/marxa13.html, que concentrarà la gent que vindrà des de les vessants del Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat al cim de Collserola (el Tibidabo) a les 12.30 h, per reivindicar aquesta necessitat urgent de protecció real de l'espai natural.

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
pcdcollserola@moviments.net

http://www.Collserola.org

Publicat a:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2787845

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2788420

Vuitanta entitats demanen protegir Collserola · Edició Barcelona ...

barcelona.e-noticies.com/

Unes 80 entitats catalanes reclamen protegir el Parc de Collserola ...

www.europapress.es/.../unes-80-entitats-catalanes-reclamen-protegir-parc-collserola-barcelona.html -

El dijous parlarem dels efectes del canvi climàtic en la salut

2008-03-24T08:42:00.002+01:00

En el programa d'Alnus el dijous dia 27 de març analitzarem els efectes en la salut pública del canvi climàtic.
Mosquits que provenen de zones calurores ja viuen amb nosaltres, la mosca negra, el mosquit tigre afentant-nos en la salut, El dengue es farà crònic a les zones temperades. la tuberculosis mutada anida ja entre nosaltres, una forma més forta, més dolorosa per les persones. Com a pais desenvolupant haurem d'anar creant polítiques sanitàries per fer front a aquests reptes.
Podeu participar enviant interrogants, propostes etc.

Epitafi pels arbres talats el dia després de les eleccions al Tibidabo i al crr. Tudona de Sant Just

2008-03-14T08:09:00.002+01:00

UN ARBRE TALAT

UN BOCS ARRASAT

EL PLANETA TRASFORMAT

AMB ERL SÒCOL S'HA QUEDAT

LA FLORA I LA FAUNA

S'HAN VOLATITZAT

RESTEN EN EL RECORD D'UN PASSAT

En record dels arbres talats pels desarrollistes

Jordi Agulló i Guerra

ALNUS ACTIVITATS. Campanya de forestació 2008

2008-03-13T08:09:00.002+01:00

Forestació 2008

Aquest any hem fet tres forestacions col·lectives, el 10 i 24 de febrer i el 9 de març. L'Oleguer i jo mateix estem satisfets de la campanya, han participat persones noves que han conectat amb el nostre esperit de cura de la NATURA. A la WEB d'ALNUS hi ha penjat un reportatge amb fotos.

Reflexió, nosaltres vam fer la darrera forestació el dia 9 el dia de les eleccions, on el PSOE, per por de Catalunya al PP ha guanyat i els partits més d'esquerres han perdut. Les conseqüències ja les veiem, Al Tibidabo talen arbres al dia següent per fer un macroprojecte d'atraccions de fira, a Sant Just el mateix dilluns talen els arbres del carrer que hi ha al costat del Casal de Joves.
Casualitat?
Prepotència al sentir-se forts?

Nosaltres forestem, ells monten el dia de l'arbre planten uns 20 arbres joves i talen arbres madurs, i col·laboren en l'estrangulament de Collserola.
Crida a tothom:
no desesperem, cal lluitar qui ho fa encara te esperança, qui desespera ja està mort.

Jordi Agulló i Guerra

Que ha passat amb la capa d'ozó?

2008-02-21T19:19:00.001+01:00

Avui parlarem de l'actualitat de la capa d'ozó. Als anys 1980 es va descobrir que la capa d'ozó s'estava obrint als estius a la zona austral, quan acaba la llarga nit. Els desodorants, i altres productes d'esprai emetien un gas que reacciona amb les molècules d'oxigen de l'ozó, destruint-lo. Això provoca que els raigs de sol entren directament a la zona afectada sense produir-se el procés de criva-filtració que fa l'ozó. Aquest raigs de sol són molt dolents per la salut dels animals de tota mena inclosos els humans, càncers de pell, cegueres etc. La humanitat ha reaccionat a temps prohibint l'us dels gasos que fan la reacció. Aquesta situació continuarà però remetin i podem dir que s'actuat ha temps.Farem el mateix en l'emissió de gasos CO2 que provoquen el canvi climàtic?Estem en aquest repte tan immens i transcendental per la humanitat.

Foto acció decreixement a muntanyans II

2008-02-20T19:40:00.001+01:00

Aquí una fotografia de l'acció que hem organitzat amb els companys/es
de la Marxa pel Decreixement (www.tempsdere-voltes.cat) a l'alçada de
les obres de Muntanyans II. han vingut els de TV3 però no ha sortit,
almenys al comarques d'avui (he vist que ha agafat molt espai la
inauguració de l'AVE...)

Avui tenim un col·loqui audiovisual a les 19h al casal municipal de
Torredembarra i a les 21h30 un taller de decreixement des de lo local.

Si necessiteu posar-vos en contacte amb els que recorren Catalunya amb
aquest missatge, aquí us passo dos telèfons 638095306 i 639006631.

Suma't al MANIFEST per a un nou marc de protecció de Collserola.

2008-02-20T19:37:00.003+01:00

Adhereix-te al MANIFEST per a la defensa de Collserola. Fes-ho córrer.

El desenvolupament urbanístic ofega Collserola, cal protegir-la declarant-la Parc Natural i assegurar que no s'urbanitzi ni un pam més!
Collserola és un espai natural excepcional que cal preservar. Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona i altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i del Vallès, avui encara conserva un mosaic divers d'espais forestals, agrícoles i de rieres que ens permeten gaudir d'uns ambients representatius dels nostres paisatges mediterranis i d'una diversitat insospitada d'espècies animals i comunitats vegetals.
Però tot això s'acaba, davant la permissivitat urbanitzadora de les administracions.

L'anterior govern de la Generalitat, tot i haver-se compromès públicament a declarar Parc natural Collserola l'agost de 2005, no ho ha fet. S'ha enganyat la ciutadania. Però sí que s'ha aprovat noves promocions immobiliàries i actuacions agressives per Collserola.
És urgent declarar Collserola Parc Natural desclassificant les reserves edificatòries i d'infraestructures que preveu l'obsolet Pla General Metropolità vigent des de l'any 1976.

Clica aquí i signa i si vols pots deixar el teu comentari http://www.collserola.org/salvemelparcnatural/
Passa-ho!

Segona jornada de 'La Bicicleta a Sant Just - Digues-hi la teva'

2008-01-30T23:05:00.000+01:00

Aquesta tarde s'ha celebrat la segona i última jornada oberta per parlar del tema de la Bicicleta a Sant Just. Unes 15 persones es va dividir en tres grups per preparar una fitxa de treball que preguntava de cinc temas relacionats amb la bici:-
- Pacificació del trànsit
- Xarxa d'aparcaments
- Servei Bicing i interconexió amb transport públic
- Foment de l'us de la bici
- Proposta d'itineraris
Després de 45 minuts els grups presentaven les seves conclusions, amb un grau sorprenent de co-incidència

Les recomanacions principals son:-
Limitació de velocitat de 30km/h, tret de Carretera Reial (50km/h) i l'Av. Indústria (40 km/h, igual que ara)
Evitar la proliferació de carrils bici, considerant que la Bici és un mitja de transport més i cal conviure amb els altres mitjans de transport.
Més llocs d'aparcament de bicis aprop de botigues i centres d'esbarjo i molt especialment en llocs de interconexió amb mitjans de transport públic com el tram i l'autobus.
Mitjans de foment proposats inclouen l'educació vial, l'us d'agents civics per facilirar l'acces dels nens al cole possiblement una ordenança; aquest últim en tot cas compartit amb altres municipis del Baix llobregat.
Es planteja voreres bici per la carretera Reial, la Rambla i Av. Indústria.
També es proposa Carrils Bici per Carrer Montanya fins passat la Bonaigua i per tot el carrer Major aprofitant de la proper remodelació del carrer.

Quin paper volem donar a la bici en el nostre poble?

2008-01-15T09:44:00.000+01:00

El proper dimècres 23 gener, a les 18H en la Sala de Sessions, es fará un debat PUBLIC on tothom pot dir la seva respecte a l'us de la bici en el nostre poble. D’aquest debat han de sortirne propostes per al foment de la mobilitat en bicicleta que es puguin incorporar al Pla de Mobilitat Urbana de Sant Just Desvern que es preveu elaborar durant l’any 2008. Una setmana després es fará una altre reunió per resumir les posicions i decisions i formar un comité de seguiment.

La mobilitat en bicicleta representa un dels mitjans de transport més ecològics ja que no comporta l’emissió de partícules contaminants a l’atmosfera, no genera contaminació sonora, comporta beneficis per a la salut de les persones usuàries i disminueix el problema de la congestió del trànsit. En certa manera s’ha de reconèixer que l’atenció que s’ha dedicat a aquesta qüestió per part dels poders publics ha estat reduïda. Això volem canviar.

En la pàgina web del ajuntament es pot trobar i baixar els mapas que expliquarém en la reunió: http://www.fundaciomobilitatsostenible.org/santjustdesvern/bici5.php

DEMANEM A TOTHOM QUE VINGUI I PARTICIPI EN LA REUNIÓ

Un parc natural real per Collserola

2007-12-20T20:14:00.000+01:00

Ahir es celebrà el consell consultiu del consorci del parc de Collserola i a proposta de membres de la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola es va aprovar que el futur parc Natural que es promogui impliqui una protecció real del parc, desclassificant les infraestructures previstes al PGM. Això suposa que no es faci cap dels vials i tunels previstos. De totes maneres el consell no te poder decisori i la proposta s'elevarà al consell executiu vice-presidit per en Josep Perpinyà.

10e Consell de Medi Ambient i Sotenibilitat

2007-12-14T17:57:00.000+01:00

El dimarts es va celebrar el consell de Medi Ambient en la Sala de sessions del Ajuntament amb la presencia del Alcalde Josep Perpinyan y el Tinent d'Alcalde i Conseller de Medi Ambient Pere Orriols.
Es va presentar un estudi fet per tècnics del Parc de Collserola sobre el us vehicular del Cami de Vallvidrera y diversos estudis de rehabilitació de les rieres.
A continuació Oleguer Farràs d'Alnus va fer una presentació per reclamar la suspenció del dret de caçar dins del municipi.

Consell de Medi-Ambient municipal - 13 desembre

2007-11-22T20:03:00.000+01:00

Us comuniquem que el dia 13 a les 19:00H es celebrará al Ajuntament el Consell de Medi-ambient. Aquest acte está obert a tothom i tractará dels temes d'interés local.
En quan tenim més informació es penjará aquí. Si vol rebre automàticament aquesta noticia, només cal que 'tapuntis a baix per rebre per correu electonic la noticia en quan és publica.

28 novembre - Manifestació contra l'incineració

2007-11-22T18:46:00.001+01:00

També demanem suport per a l' Acció el dia Internacional contra la incineració 28 de novembre.
Alnus - Ecologistes de Catalunya com a membres de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus i juntament amb altres companys de grups i plataformes donarem suport a l'acció davant del DMAH a BCN.Encara està per concretar l'hora, però probablement serà a entre les 17 i 18hPortarem la pancarta del no a la incineració a la Cimentera. A qui li vagi bé que ho digui. Hi anirem amb el trambaix.

Assemblea Alnus 2007

2007-11-22T18:45:00.000+01:00

Us fem saber que l'Assemblea d'aquest any es farà el dimecres 12 de desembre al casal de joves a les 19h. És molt important que tots i totes les sòcies que pugueu i assistiu. Farem balanç de l'any i propostes per a l'any que ve. Ja hi podeu anar pensant...reserveu el dia a l'a vostra agenda