Reflexió sobre l'article del professor i comentarista B.Cullas

l diari "El Pais" a la part de Catalunya va publicar un article del Sr. B.Cullas, tertuliano i catedràtic de història, defensa el minitransvasament i l'argument principal és: Els de la PDE són com els carlistes al segle XVIII- XIX, odien als de ciutat. Vaig quedar impactat, fins on estan disposats a atacar els defensors del transvasament als que veiem clar des de fa decenes d'anys que el mòdel de creixement de les ciutats, deixa´t al lluire mercat, sense intervenció de l'administració porta a col·lapses,
ara som més de quatre milions a l'area metropolitana, dintre de deu anys diuen que cinc, després de 20 anys set o deu, aquest camí condueix al desastre i l'administració que controla més del 40% dels euros circulants deu fer un programa de desenvolupament que d'acord al (recordeu el club de Roma, als anys 80) primi el creixement de ciutats al llarg del territori català. La població ens juntem a prop de la costa, és on posen les indústries, on hi ha treball. Cal estimular i subvencionar la marxa de indústries, la creació de treball a totes les zones de Catalunya. Aquest procés irracional, malbaratador d'espais, que porta al col·lapse. Ara hi ha un petit avís la crisi de l'aigua, després vindrà la crisi energètica, la contaminació. Seguir deixant que les coses vagin així, és absolutament irresponsable, entregats als interessos econòmics de les grans indústries que el que volen per sobre de tot, és guanyar euros, el interés comú els és secundari.
Aquest Srs. intelectuals o be estan venuts o tenen por d'enfrontar-se a la realitat, i es dediquen a fer anàlisis superficials. Nosaltres posen el dit a la ferida i diem ben clar!

TENIM UN MÒDEL QUE PORTA A UN COL·LAPSE DARRERE

L'ALTRE

NO AL TRANSVASAMENT QUE OBRE UN CAMÍ, O SIGUI MÉS

TRANSVASAMENTS, I SEGUIR AQUEST MÒDEL IRRACIONAL

TALA D'ARBRES AL TIBIDABO

Programa de ràdio Desvern, secció En profunditat:
El tema d'aquesta setmana és:

TALA D'ARBRES AL TIBIDABO

EXEMPLE PARADIGMÀTIC DE IRRESPONSABILITAT MEDIAMBIENTAL

El 2003 es van comprometre a fer parc natural Collserola.
Cada dia es més evident la relació, destrucció de la Natura, condicions més negatives per la vida humana i de tots els éssers. El canvi climàtic accelerat pel desenvolupament industrial ens porta a un punt sense retorn als humans.
Cal respetar la Natura que tenim i recuperar parts que estan ferides. No de ninguna manera i forma seguir destrossant.
Parlarem d'aquest tema.
Podeu participar per telèfon o per correu electrònic.

Tema de la ràdio del dijous dia 17 d'abril: AIGUA HA ESCLATAT LA GUERRA

Aquest dijous parlarem a la mateixa hora que es fa el debat a Can Ginestar, les persones que pugau pujeu a el debat a les 19 hores, les que no podeu sentiu la ràdio on sempre fem un resum dels temes de la setmana i analitzen un tema més a fons.
TEMA:

"HA ESCLATAT LA GUERRA DE L'AIGUA"

Analitzarem la causa que ens ha portat a la situació actual:
a)Mòdel de desenvolupament de creixement continuo, quan l'aigua és un recurs escàs.
b) Alternatives dels diferents partits i entitats socials.
Seguir el mòdel de creixement exponencial, CiU portem aigua del Ròdano. PP extraiem més aigua de l'Ebre.
En contraposició les entitats ecologistes i la línea oficial fins ara del tripartat, eficiència, recuperació del aqüifers, que cada conca faci el seu us.
XOC CONJUNTURAL

Degut a la situació d'emergència el darrer bloc, tripartit i entitats socials, està enfrontat, pel transvasament dit, provissional de l'Ebre a Barna.
Situació que debilita el front dels que volem l'eficiència i la recuperació del aqüifers i la utilització racional de l'aigua.
Podeu participar del debat per telèfon o escribint al bloc o e-mail a ALNUS.

Debat sobre Collserola a l'Ateneu Barcelonès

Conclusió. Hi haurà Parc Natural amb noves infraestructures i més creixement urbanístic.

Ahir dijous a la tarda va tenir lloc el tercer debat sobre la necessitat de protecció de Collserola a l'Ateneu Barcelonès, organitzat per la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola. Josep Moner va ser l'encarregat de fer una presentació de l'acte i una introducció a la situació crítica en que es troba la serra.

Ecòlegs i biòlegs prestigiosos com Ferran Rodà, Josep Germain, Narcís Prat o el mateix biòleg del Consorci del Parc de Collserola Francesc Llimona, van ser la veu que defensava la necessitat de protegir la Serra, a través d'una filmació feta expressament per a l'acte. La declaració de Parc Natural que va anunciar el DMAH és molt benvinguda i necessària, però cal assegurar que s'aturarà el desenvolupament urbanístic i d'infraestructures a la serra per garantir la pervivència dels ecosistemes, així com la connexió ecològica amb altres espais naturals propers com la plana Vallesana i Sant Llorens de Munt i la revitalització de les rieres.

Posteriorment es va projectar una altra filmació on els diversos representants dels partits polítics parlamentaris (excepte el PSC que no va voler fer declaracions) van declarar el seu suport a la declaració de Parc Natural, tot i que determinats partits opinaven que encara s'ha de permetre més desenvolupament i infraestructures, destacant el PP. Cap partit assegura que no es desenvolupin més infraestructures a Collserola en un futur, atès s'està permetent un fort creixement metropolità que pot fer aviat necessaris determinats nous vials.

Com a portaveu del DPTOP, va intervenir Jaume Busquets que treballa l'actual Pla territorial metropolità. Ell assegura que el nou pla és molt més respectuós amb el medi ambient que l'obsolet PGM que ha de substituir, tot i que com que el model de creixement metropolità no es pot aturar, s'ha de garantir per tant noves infraestructures per al futur i no es pot descartar que es desenvolupin a Collserola.

També va participar a l'acte la representant del DMAH Isabel Boncompte, que va orientar que la declaració de Parc Natural podia fer-se efectiva possiblement el proper any 2009. La intenció del DMAH és protegir el màxim, però cal l'acord amb els ajuntaments i no sempre estan disposats a admetre retalls al seu desenvolupament. Qui te les competències per desclassificar infraestructures és el DPTOP i el Parc Natural que s'aprovarà no garantirà que no es puguin fer, però obligarà a tenir més cura amb el paisatge.

Els dos representants de l'administració van assegurar que la declaració de Parc Natural no faria content a tothom i que com sempre en aquesta democràcia, la ciutadania te dret a fer les esmenes oportunes quan s'obri el període d'al·legacions del Pla Territorial i també al Pla de declaració del Parc.

L'ecòleg Narcís Prat va intervenir introduint una proposta del tot contrària a la de les administracions. Va dir que el que necessitava Collserola després de tant desordre urbanístic dels darrers anys, era no només aturar la urbanització, sinó (com es fa en altres països) iniciar la de-construcció de les urbanitzacions fetes a determinades zones naturals claus per al Parc Natural.

El públic assistent va preguntar sobre determinades amenaces urbanístiques concretes i sobre la contaminació que provoquen determinades indústries cimenteres ubicades a la mateixa serra, també argumentaren que el que hauria de fer l'administració és posar en qüestió aquest model de creixement sense aturador que fa que cada vegada quedi menys espai natural, necessari també pel gaudi i la salut de tots plegats. La gent també es queixava que l'administració no te en compte la veu del ciutadà i sí la dels interessos econòmics d'uns pocs.

Vist que el govern no està per una protecció real de la serra, ni de l'actual Parc, la Plataforma cívica per a la defensa de Collserola convida a la ciutadania a recolzar la defensa de d'aquest espai natural emblemàtic signant el manifest per un nou marc de protecció de Collserola al web http://collserola.org/salvemelparcnatural/ i participant aquest diumenge a la Marxa en defensa de Collserola i la concentració popular que es farà a la Plaça del Tibidabo a les 12:30h.

En profunditat: MARXA PER COLLSEROLA

El dijous dia 10 d'abril parlarem de la marxa en defensa de Collserola
Aquest espai natural tan proper a una connurbació de 5 milions de persones que hem de mostrar la nostra solidaritat amb la NATURA. sense el medi natural no hi ha vida. Vivim en un medi artificial i per tant rebem els aliments, la purificació de l'aire dels boscos, l'equilibre de les espècies que fan que el planeta Terra sigui viu, devem ésser conseqüents i participar en la conservació de la vida.

Denùncia pel trencament d'arbres al Torrent de Can Cortès

Còpia de la instància

EXPOSO

a) Per què han talat arbres al carrer Tudona?

b) Com a entitat fem forestació a la Vall ( Torrent de Can Cortès) fa més de deu anys, és una activitat agradable però feixuga de resultats. Les cabres, els pocs senglars, els vàndals i ARA LES EMPRESES CONTRACTADES PER L'ADMINISTRACIÓ, trenquen els arbres. Al mes de març 2008 han passat i han arrasat més deu arbres.

SOL·LICITO

a) Explicacions per l'actitud de respecte davant la Natura.

b) Una reflexió:
CAL SUPERAR EL PARADIGMA DESARROLLISTA, L´ESSER HUMÀ NO ÉS EL REI DEL PLANETA, ÉS NATURA, SENSE RESPECTE AL MEDI NATURAL NO SEBREVIUREM.

OPCIÓ NATURA DIJOUS DIA 3 D'ABRIL

En la secció EN PROFUNDITAT

Analitzarem el tema de l'aigua

A partir del text de la federació ecologistes de Catalunya, analitzarem el per que estem en contra de la política que es porta fins ara. Sabem la crisi en la que estem, i volem beure aigua com tothom, però el camí que portem no és correcte.

L'aigua que es gasta per l'agricultura representa el 73%, al canal de la Segarra perd l'quivalent a deu vegades l'aigua que és vol trasvasar del Segre per beure a Barcelona, aquest problema ja fa temps que passa i no s'han pres les mesures ni estan projectades de sol·lucionar el tema.
El canal de la zona del Besós també perd una considerable quantitat d'aigua des de fa molts anys i no s'han pres mesures. Aquest malbaratament arrosegat anys, és el problema principal.
Les despeses d'aigua dels domicilis representa un 17 %, amb mesures que ja fa temps que diem s'estalviria un 50% d'aquest 17 per %. Doble xarxa a les cases, aljubs a les unifamiliars i blocs on sigui possible.
Actuar de manera esborrajada, obres trasvasaments etc, és seguir el camí del creixement descontrolat i del malbaratament, ens oposem rotundament.
Mesura d'urgència a Barcelona, polèmic tema que hi ha que mullar-se
- Deixar de regar 110.000 hectàrees a LLeida i pagar la subvenció corresponen als pagesos.
- Gastar el 20 milions d'euros que val el trasvasament del Segre en arranjar les fuites del canal i del Besòs. Euros que estaríen ben invertits, en senstit de futur i no ara que proposen la despesa de 20 milions d'euros per us de tres mesos.

Podeu aportar les vostres opinions per e-mail o telefonant a la ràdio el dijous 3, a les 19 trenta hores.

Jordi Agulló